diumenge, 2 de gener del 2011

Vestigis del passat.

Posted by Picasa

El “Fair Play” en política, existeix?

Ja fa uns dies, durant la darrera campanya, vaig explicar el compte del pare, el fill i el ruc, que crec que era prou adient.
Després de les eleccions ens trobem que un partit va guanyar i es va nomenar el president de Catalunya. Vaig creure que els que no havien guanyat, donarien la famosa treva de 100 dies i es dedicarien, primer a reflexionar el que havien fet malament, per tenir uns resultats tan pobres. I després, a la vista del caire que prenguessin els esdeveniments, començarien a fer oposició “constructiva”. De fet, ja vaig criticar que la litúrgia parlamentaria impedís començar a treballar de seguida a un guanyador clar, quan  el País està a la UVI econòmicament parlant.
Es obvi que encara no s’ha començat a governar. Per això no entenc certes posicions que simplement em sonen com una rebequeria. Criticar abans de formar govern, o mentre aquest s’està formant, ho trobo molt poc elegant i fins i tot una mica barroer. No donen ni els 100 dies de gràcia, que per mi demostrarien un “Fair Play” que se’ls suposa, però que no veig per enlloc. Clar que per certes coses s’ha de tenir un nivell i una categoria, i pel que es veu no és el cas.
També es obvi, que el guanyador ha fet el govern com ha volgut. També he de dir com ha pogut, perquè sempre s’han de conjuntar moltes circumstancies personals (qui no té un nap, te una col). Evidentment aquest govern no és el que voldria la oposició, ni en les persones, ni en els criteris, però això ja ho sabíem abans de començar i trobo molt poc assenyada aquesta pressa de posició. Sobretot abans d’haver-los deixat treballar. “Fets no paraules!” Deien quan manaven els que ara sols parlen. Però la diferència és que ara, la primera paraula - reduir conselleries - ja és un fet.
És clar que aquests polítics ni són Lords anglesos, ni esportistes de nivell. Lo seu és dedicar-se a posar pals a les rodes, fins i tot abans de que comencin a rodar. Per ells Catalunya no és el més important, sinó el seu ego com a persones i com a partits. I amb aquests joncs, no es poden fer cistells.
No és estrany que hi hagi desafecció. Ningú pot entendre que quelcom en estat embrionari, pugui ser discutit pel que serà quan sigui gran. Confondre  el que encara no ha passat amb el futur és el seu problema de sempre. Fins avui no s’ha inventat la bola de cristall per veure’l. I el futur es fa treballant i no esperant-se asseguts al cafè criticant els que ho fan.
Aquests que han perdut el poder, ja han demostrat amb escreix que no ho són capaços d’endevinar futur, ni saben com fer-ho, ans el contrari. Ara a més, sabem que d’elegants i “Fair Play” tampoc en són, ni en saben.
Així està el País i així ens ha anat aquests darrers anys.
Que ho “fairplageu” bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol

dijous, 30 de desembre del 2010

Igualada "Quo vadis”?

Opi sobre el discurs de n’Aymami, de la obra feta per l’Ajuntament el 2010!?

He llegit un resum fet del que ha dit l’alcalde Aymami referent a les actuacions de l’Ajuntament (no totes) fetes en el 2010, suposo que com a discurs de tancament d’any. Després de llegir i reflexionar, la meva opi discutible com qualsevol altre, us la faig avinent:
Ronda Sud d’on? Perquè que jo sàpiga no hi na cap entrada ni sortida directa a, o des de Igualada. I no em val que quan es faci la segona fase ja hi pensaran. Les obres quan se fan és fan pensant amb tot i no es pot dir que esperaran que es remodeli l’altre banda del riu per fer-hi una sortida. No discutirem ara a aquestes altures que és primer, si el ou o la gallina. Haver fet una entrada i sortida a o d’Igualada, no està supeditada per res a la remodelació de l’altre banda, per dir-ho clar i català. Per cert a la sortida de Igualada pel Pla de les Gavarreres tampoc hi ha una entrada directa a la Ronda i s’ha d’anar fins a la rotonda de Vilafranca-Manresa i tornar enrere. Mala planificació, mal disseny!
Recuperació del espai Riu Anoia: Primera fase feta per la empresa Proinosa, res a dir. Van netejar buidar i ampliar la llera i van posar les contencions. La segona fase, la de la recuperació de la vegetació de ribera feta pel la empresa Moix, amb discussions de si es guardaven els xops i les pollancres, per replantar-los de nou i amb les afirmacions de la regidora Sra. Conxa Castells de que no es guardaven però que se’n posarien de nous. Be! Camins per persones n’hi han, que no se que tenen que veure amb la regeneració de la vegetació de ribera. Tanques de fusta, moltes. Arbres de sota-bosc a fora de la llera uns 3.500. Arbres a la llera del riu cap! Espais perquè els animals es puguin reproduir i se sentin protegits, cap! O se’n van a la part encara original de la llera on hi han xops, pollancres i canyes o se’n van a l’espai fluvial - de fang - de Vilanova del Camí. A la llera només hi han els clàssics “puros” que quan hi ha una rierada, han de anar-hi les màquines per desembussar les passeres d’aquesta planta. A la llera del riu no hi han arbres que puguin consolidar la erosió de la vorera i resistir les rierades. Els arbres del camí fora de la llera s’han de regar molt sovint cosa que no va ser prevista a l’hora de plantar-los - es pot veure molt freqüentment el camió cisterna carregant al pou freàtic que hi ha al costat del cementiri - perquè clar els arbres de ribera que s’haurien d’haver plantar, no necessitaven ser regats - precisament per ser de ribera - però els de sota-bosc que no tenien res a veure amb la regeneració de la ribera, si! Total € 1.000.000 per fer un pegat, sense comptar el que costa regar-los tant sovint. No dic que no m’agradi veure animals al riu, però la regeneració s’ha fet molt mal feta i molt cara pel que s’ha fet. S’ha urbanitzat el riu, per comptes de regenerar-lo. Una imatge val més que mil paraules: Comparativa de la pròpia ACA sobre lleres de riu.
Projecte de simulació en el àmbit de la salut: Molt be com idea a qui pertoqui!
Escola d’Infermeria: Primer Universitat de Vic, després Universitat de Lleida, és quelcom factible o qui dia passa quatre anys empeny?
Desplegament de fibra òptica: Només una pregunta. Ja que es diu que ajudarà enormement al desenvolupament de les nostres empreses. Quina empresa privada d’Igualada se’n beneficia i quantes en quedaran per instal·lar-la, amb la política de depreciar o no voler industries a la ciutat? Els € 1.500.000 ja estan gastats, però no precisament per industries, ni empreses. Pot ser amb la intenció de crear una altre empresa Municipal per gestionar la infraestructura, d’aquestes que en sobren tantes a Catalunya i a la Ciutat i que ajuden tant, a augmentar l’endeutament?!
Taxa d’atur: Només una observació de darrera hora, Escorpion, Vives Vidal, Azcar, etc. S’estan creant realment nous llocs de treball o  hi ha algú que viu en un miratge i els únics llocs de treball que es creen són els públics i improductius i no els privats productius?
POUM: No entenc l’entossudiment, però quan un decideix que són tots els demés que van en direcció contraria, només queda prevenir avisant els demés perquè no sofreixin cap accident, per culpa del conductor convençut que ell va be, o aturar-lo si es pot.
Aparcaments i Zones Blaves: Segur que es tracta del mateix “conductor” del punt anterior.
La política d’aparcaments i Zones Blaves, no està basada en un servei al Ciutadà, sinó en salvar els comptes d’explotació d’una empresa Municipal anomenada SIMA que mai hauria d’haver existit. Fins a convertir-la en l’enemic numero “ú” dels que tenen automòbil d’Igualada i Comarca. Tot per intentar fer quadrar uns números impossibles i jugar a fer d’empresaris amb els diners dels demés.
Espero veure com fan quadrar el pressupost pel 2011, sinó és que el prorroguen per manca de quadratura. Perquè ja ha passat l’època en que els gossos es lligaven amb llonganisses i els menys dotats feien rellotges, i amb la mentalitat i els diners d’abans, no es poden fer pressupostos d’ara.
Cuideu-vos i bon any a tothom.
Josep M. Torras Payerol

divendres, 24 de desembre del 2010

"Per un ull de la cara" - Una altre genialitat del Igualadí Dan Ortinez - Máster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu UAB 2008 .


Sinopsis:


L’any 1990 els veïns del barri del Besòs es van rebel·lar contra l’autoritat en una guerra urbana. Els realitzadors busquen un home per preguntar-li si val la pena lluitar.

Ficha técnica / Ficha artística:


Documental
Direcció: Dan Ortínez, Mario Arrascue
Fotografia: Jesús Palacios
Mutatge: Daniela Liendo i Dan Ortínez
Durada: 25 minuts

dimecres, 22 de desembre del 2010

Esbatussant-se pels rossegons. Això si, hi ha paritat!

Enllaç a les Fotografies: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/AnecsMesAnecsIAlgunaPollaDAigua#
Posted by Picasa

Debat d’investidura al Parlament de Catalunya.

Quina manera de fer perdre el temps!
Tothom sabia abans de començar quins eren els programes d’uns i dels altres, i si no hi ha un pla “B”, aleshores, perquè  tanta comèdia (anomenada litúrgia parlamentaria), que només serveix per aparentar i intentar lluir-se davant la càmera?.
El país s’està cremant i la oposició intentant encara imposar els seus programes. Punyeta! això ja es va votar. I el poble de Catalunya ha deixat molt clar qui vol de president. Per tot el demés ja hi hauran quatre anys per anar parlant de plans i posicionaments.
Ara toca amb urgència posar-se a apagar el foc i no perdre el temps fent de paó real. Mans esteses als que no van guanyar les eleccions, totes. A CiU de supèrbia cap, humilitat molta, ganes de treballar moltíssimes. Ara be, el programa que s’ha d’aplicar ha de ser el de Convergència i per tant, a què ve tant teatre?.
Com deia al principi, algú te un pla “B” factible? Oi que no? Doncs deixem-nos de romanços i comencem a deixar treballar a qui li pertoca la responsabilitat de fer-ho. Tot el demés son punyetes i les circumstancies del País no estan per aguantar bajanades.
Ningú pot pretendre que Convergència canvií el seu programa electoral, expressat per activa i per passiva durant la campanya, i que va tenir un recolzament majoritari dels ciutadans, quan ara, per recaptar sis miserables vots, s’hagi de fer tant per a acontentar a uns i descontentar a uns altres. Algú creu que CiU pot trair així el seu electorat? Cap en una ment raonable això?
CiU és l’opció més votada i no hi ha altra alternativa, excepte un impossible “sixpartit”. Doncs la veritat, no entenc  perquè s’han d’escoltar tantes floritures, quan l’important es que la gent es posi a treballar ja. Dir que no estan d’acord amb tot el programa de Convergència i si en parts, es d’una simplicitat que hauria de fer vergonya a ses “Senyories”. Si aquests és el nivell de l’oposició, anem apanyats. És obvi que si tots els programes fossin iguals no hi hauria necessitat de partits. Per tant, una vegada que el poble ja ha escollit la seva opció majoritàriament, no cal que es perdi més el temps. Que es recordin que no els paguem per això, sinó per intentar solucionar problemes de País i no per resoldre els problemes partidistes i de protagonismes dins dels seus partits. Cap melic es més important que un altre pel País, per tant no calen tants viatges a l’ego.
Apa vinga deixeu-vos de de recrear-vos en vosaltres mateixos. Deixeu que sigui president qui s’ho ha guanyat a les urnes i que comenci la legislatura. Ara cada segon es vital pel País, encara que per alguns sembli més important el temps que es poden esplaiar davant de les càmeres i els seus companys d’escó.
Dijous veurem la segona sessió d’aquesta mascarada (perdó litúrgia) amb la que alguns polítics ens ensenyen el que no ha de ser la política. I després es queixen de la desafecció popular.
En fi, no crec que ses senyories m’escoltin, ni que em llegeixin, però com deia el meu avi, espavileu-vos que es tard i vol ploure.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol

dilluns, 20 de desembre del 2010

Política Municipal, pública o privada?

Posted by Picasa

Que entén l’Ajuntament d’Igualada entre públic o privat.

Fa uns dies vaig llegir a la veu de l’Anoia, la següent carta al director d’en David Jaume, un dels propietaris del centre de fitness Squash, com que la carta es prou esclaridora, simplement em limito a donar-li ressò i que cadascú en extregui les conclusions pertinents. Les preguntes d’en David evidentment no tindran cap explicació per part dels ocupants de l’Ajuntament, amb els diners de tots es molt fàcil acontentar als amics, al final els que paguen són els de sempre.

Públic o privat?.
Fa prop d’un mes, vaig poder assistir a un dels congressos més importants d’Europa del sector de l’esport i la salut. Entre els ponents hi havia els grans “gurus” i visionaris de com evoluciona i cap a on va la nostre societat.
Entre els prop de 500 congressistes de més de 25 països, hi eren presents els grans operadors del sector a nivell europeu.
Tot fent un “coffe break” i parlant dels nostres problemes més comuns, lògicament va sortir el tema “Igualada”. Em refereixo al centre del Puig Cornet, públic o privat?. Depèn de com es miri.
Al conèixer alguns dels detalls de com va anar el projecte i posterior gestió del mateix, alguns operadors importants del sector encara “flipen” ara... per no plorar.
M’explico. L’Ajuntament es titular d’un terreny. Aquest, es destina a instal·lació esportiva. El concurs el guanya, el de sempre.. un amiguet del partit que mai n’ha perdut cap. Aquest amiguet s’ho emporta de net a net si el grup municipal que governa, és dels seus.
El constructor del mateix, està en suspensió de pagaments... be ara és diu “concurs de creditors” i el Garzón l’hi ha demanat comptes per presumptes casos de corrupció. El tercer soci en discòrdia, és el CNI al qual confesso un gran respecte i admiració. El CNI tot i participar activament en el projecte, no va ser capaç de que el “seu” complexa aquàtic fos homologat per jugar-hi a waterpolo per exemple. Ja és ben curiós que no és pugui jugar a aquest esport en les instal·lacions del club que li dona el nom. Però encara ho és més, que els jugadors que el representen paguin la quota al Infinit, però en canvi hagin d’entrenar i jugar els seus partits oficials a Les Comes. Algú normal ho pot entendre això? El més fort be ara... Resulta que l’Ajuntament enlloc de cobrar un cànon per l’ús d’aquest espai com seria el lògic, ho fa al reves i “paga” una subvenció de 200.000€ anyals, durant vint i pico d’anys més els increments pertinents. Aquest “petit” ajut, el rep l’empresa que gestiona l’Infinit a fi de poder “sobreviure” als temps difícils que vivim.
Jo entenc que si estàs de lloguer, el més normal no es pas cobrar.
Diria que és el contrari...
Aquí no acaba... Per engegar i de propina, l’Ajuntament paga via subvencions de institucions del mateix signe al voltant de 7 o 800.000€ per fer el projecte realitat. Les xifres, són tant escandaloses que...
Clar que reien els congressistes!!!. Gent molt reconeguda professionalment, em comentaven que el complexa esportiu d’Igualada era dels “xollos” més grans de Catalunya per l’empresa que ho gestionés. Doncs resulta que aquesta empresa és privada...
En un article publicat a alguns mitjans de comunicació igualadins, surt l’alcalde “pavonant-se” de l’èxit del mateix. S’omple la boca de frases tant populistes i tòpiques com, “eix del coneixement”, “model de ciutat” o ponts que han permès “noves mobilitats”. Que “cool” que sona això eh! I tot de franc!! Em pregunto que pensen el ciutadans dels carrers Comarca, St Magí, St. Josep o altres, de les contribucions especials que van haver de pagar per tenir “noves mobilitats”.
O potser caldria saber que pensen els ànoiencs, quan han de pagar la zona blava de l’hospital tenint en compte que ningú hi va per fer esport i si en canvi per salut. Doncs mireu!! al Piugcornet hi ha “barra lliure”.
Si, si, aquest mateix senyor que ara treu pit, ens va voler col·locar el POUM. També és el mateix “crack” que ens va vendre l’Eix de negocis de l’antiga nacional i que segons ell tenia que repercutir en no se quants llocs de treball.
Aquest personatge, que quant es lleva, no sap que és pagar una nòmina de la seva butxaca, és el que ha fet construir, no un, sinó dos ponts dignes de premi FAD. El de “Sant Francisco” i el de “Brooklyn” (800.000€ ha costat aquest últim?). Aquestes dues infraestructures “bàsiques” pel futur de la ciutat “eix vertebrador en diuen?” uneixen un barri, el de Fàtima, de vot fàcil, amb el nou gran equipament “públic” segons fonts municipals. Públic? de què?.
Un complexa de titularitat publica i subvencionat tindria que oferir una quota tova i preferencial pels més desfavorits a fi de donar cobertura entre altres, als col·lectius d’immigrants, aturats... que també deuen de tenir dret a fer esport i salut. Així es fan les polítiques socials no? Jo, que no soc un “crack” en res, dedueixo que això no interessa gens oi senyor alcalde? Però quan vinguin les eleccions, llavors si...
Els diners que guanya aquest centre qui se’ls emporta?. L’Ajuntament segur que no....
Fent números, em pregunto perquè la casa gran, no ens reparteix també 200.000 euros a l’any entre tots els clubs de la ciutat per compensar la nostre contribució a fer una societat igualadina més sana i esportiva. D’això, vostè en diu: “fomentar la atenció a les persones”. Doncs si, tots nosaltres també ho fomentem això, sap?.
És molt fort que en moments delicats com els d’ara, alguns proveïdors o autònoms que han treballat per les administracions públiques no puguin cobrar perquè no hi ha ni cinc al calaix. Com volen que estigui la caixa, amb aquesta disbauxa i descontrol? Davant de tanta hipocresia, encara tenen els “bolets” i mai millor dit aquest any, de dir-te que no et poden pagar de moment.. però que admeten un “reconeixement de deute” envers tu.
Però com es pot tenir tanta barra, deu meu!!!!
David Jaume

Una tocada de bolets o política d’aparcaments de l’Ajuntament d’Igualada? Això si, un parc amb unes magnifiques vistes a una torre d’alta tensió.

Posted by Picasa

Política d’aparcaments o de desaparcaments a Igualada. Un model de coherència.

Ja fa uns dies que em giravoltava la caparrada sobre la política d’aparcaments a Igualada. Una vegada i una altre m’han anat venint al cap els molts casos d’incoherència Municipal en aquest tema. 
Fa poc en el Ple Municipal extraordinari que s’havia de parlar de la potestat de l’Alcalde de retirar Zones Blaves - que per cert ho vaig trobar una bajanada, per arguments que ja vaig expressar en el post que parlava d’aquest ple i que no cal repetir – tant en Aymamí com en Riba en unes de les seves grandiloqüents intervencions (que serveixen per vendre fum i en les que només s’escolten ells mateixos) en un tema absolutament recurrent, van voler evidenciar que a Igualada hi ha una densitat molt gran de vehicles, i per tant s’havien de construir nous pàrquings soterrats (crec que van parlar de fer-ne cinc).
Doncs bé, hi ha quelcom que se m’escapa. Començarem per intentat lligar tota una sèrie de casos aïllats, que posats en conjunt ens aclareixen quina és la política Municipal d’aparcaments i que no té res a veure amb el que pregonen.
El primer exemple és molt senzill. Al costat del riu Anoia al carrer del Rec (Ronda del Rec?), quan es van treure les tanques que protegien les obres -  a l’altura del Museu Comarcal - hi va quedar un descampat en el que cada dia hi aparcaven 40 o 50 vehicles, amb el conseqüent alleugeriment de la pressió per poder aparcar a la zona. Per manca de previsió, per no dir una altre cosa, un dia s’hi van posar tanca de fusta i uns bancs on seure per admirar la torre d’alta tensió que hi ha davant. Aquesta obra de l’inefable Arquitecte Municipal Mr. Crespo ha eliminat de cop els 40/50 aparcaments per un caprici, que no fa servir ningú. La meva pregunta és: Molestaven a algú aquests aparcaments? O per passiva, és que algú es creu que els que aparquen al carrer del Rec ho fan per plaer? És que algú no pensa, que és perquè tenen la feina a prop?.
Un altre input. L’altre dia en la resposta a un post a l’”Anoiadiari” el bon amic Alfons Robert, feia una reflexió sobre el pàrquing de la Plaça de la Creu. Canvi urbanístic de 320 aparcaments gratuïts de superfície, per 290 de pagament i soterrats. Del bon gust o el mal gust de la Zona de superfície, queda a la vista perquè la gent opini. La pregunta en aquest cas és: Quina falta feia aquest aparcament, que a banda de beneficiar a una companyia (que a més de la concessió de la brossa i aquest pàrquing, també va ser la constructora del Nou Hospital)?
Seguim. A la Plaça de les Tortugues es preveia una necessitat de no se quantes places de Pàrquing soterrat. Després de gastar-se una gran quantitat de diners en constatar que els seus càlculs eren erronis i no fer el pàrquing, resulta que es redueixen els de superfície en fer-hi la plaça nova (de quasi cinquanta a uns vint cotxes). Qui i quins càlculs s’han fet per aquests projectes? O dit d’una altra manera, ja han acomiadat a qui els ha fet? En fi un altre cas de eficiència i coherència espatarrant.
Davant del nou Hospital hi havia un pàrquing amb un gran nombre de places gratuïtes, que ara l’han convertit en dipòsit Municipal. Si hi ha manca d’aparcament a la Zona, perquè no ho han conservat? Ja que el dipòsit es podria posar evidentment en un altre lloc! No hi han altres solars a Igualada per encabir-lo, sense tenir que eliminar aparcaments dels que diuen que anem tan necessitats? Als voltants de l’Hospital i amb excuses peregrines, n’han eliminat un fotimer, en base a crear un inversemblant carril bici (esport de risc local, amb sortides de vehicles a dojo, sense visibilitat ni distancia prudencial), dipòsit de materials i camions a l’aire lliure. Però no contents amb això també s’han eliminat els que hi havien davant de la gasolinera del Petromiralles, etc. 
Una altre cas és el de l’Avinguda de la Llum, vull dir davant dels pisos de Viure “B” per rics, on en van eliminar més d’una vintena.
Per acabar-ho d’adobar, els nedadors que van a les Comes i es “resisteixen” a anar al Infinit, tenien aparcament a darrera mateix, doncs els il·luminats de torn hi han fet una plaça, d’escàs o nul ús per la seva ubicació i que fa mal als ulls en contrast amb els que van a l’altre lloc, en el qual hi van convertir un terreny de l’Ajuntament en aparcament, això si, només pels que vagin a l’Infinit o a l’Estadi Atlètic, estudiants i professor del Institut que s’espavilin, que l’esport i el lleure és molt més important que l’educació!? Hi ha que veure com canvien els criteris, segons els poc clars interessos públics o “privats” d’aquesta gent.
Si a tots aquests hi sumem els dels bulevards i altres, ens trobem que el que s’està fent és eliminar una gran quantitat d’aparcaments de superfície i gratuïts, amb l’única finalitat de fer-ne de soterrats i de pagament. O sigui creant artificialment una necessitat, per justificar l’empresa SIMA que no hauria d’haver estat mai. Per cert, els apoderats d’aquesta empresa són actualment l’alcalde en Aymamí i en Figueres.
Qualsevol explicació sobre la necessitat de nous aparcaments, entra en contradicció flagrant, amb la política d’estar eliminant constantment els que hi han. És una demostració d’hipocresia molt barroera, tant del Sr. Aymamí com del Sr. Riba. Que s’ho facin mirar i deixin de prendre els ciutadans per estúpids. No es pot parlar d’una manca de places d’aparcament a Igualada i d’un projecte de pàrquings soterrats, quan al mateix temps es van eliminant les places gratuïtes, o es van cobrint de pintura blava. Això només és voler fer entrar el clau per la cabota.
Ja som tots una mica grandets, perquè els que en teoria haurien de ser els nostres servidors, ens estiguin prenent el pel i els quartos de la butxaca, en comptes de trobar solucions poc o gens oneroses pels ciutadans, que per cert ja paguem l’impost de circulació, que és deu pagar per gaudir de quelcom. Oi?
Per finalitzar, i com que ve al cas, us diré  una frase que he trobat avui en un comentari i que m’agrada molt:
Es tracta de que la política tingui, com a mínim, els mateixos requisits d'eficiència, preparació i capacitació que l’exigit en una empresa privada. Es tracta d'entendre la política com un servei al poble i no com una ganga per grimpadors i vividors. 
Que ho parquegeu bé, i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol     

dilluns, 13 de desembre del 2010

Pau i tranquilitat!

Posted by Picasa

Ja ni ha prou de justificacions i de donar consells als demès, Benach!

Hi han coses amb les que no puc i perdoneu que torni a mencionar a en Benach.
Aquest mati he escoltat declaracions d’aquest personatge al RAC1, justificant i donant consells als demés del que han de fer, com si la cosa no anés amb ell, el podríem lligar d’esquena a esquena amb en Carod. Ell no hi era, passava per allí i clar només va remenar les cireres i ara ves per on, se li han untat tant els dits en aquest temps, que de moment en podrà viure quatre anys més sense haver de donar brot, – be, això no ho ha fet mai - a uns € 100.000 per any i la resta es guarden pel retir a raó de uns € 78.000 anyals per la resta de la seva vida, més o menys igual que la resta dels mortals, vaja! Be, ben be igual, no!
Li dedico aquesta cançó i suposo que sabrà copsar la ironia, encara que amb el nivell que es gasta, ho dubto.
He conegut gent hipòcrita, però aquest ells guanya a tots.
Que calli d’una vegada, deixi de gorrejar llotja a l’estadi i que es retiri a gaudir dels diners que ha guanyat com a mercenari de la política.
La gent de base d’Esquerra, deu estar molt contenta i orgullosa d’haver tingut un President del Parlament d’aquest perfil i nivell. 
Les rates són les primeres en abandonar el vaixell, en lloc d’intentar salvar-lo, quan les coses es posen difícils.
Clar que d’una persona que no s’ha arremangat mai, no es pot esperar gran cosa. Però almenys per dignitat, que no es dediqui a justificar constantment la seva sortida de la política, quan com ja vaig dir l’altre dia, ho fa per la porta del darrera, amb la bossa dels diners a la ma i amb explicacions inversemblants.
El títol de la cançó es el “leiv motif” de tots els seus actes.
Com es pot ser tan mesquí, Deu meu!
Josep M. Torras Payerol

dissabte, 4 de desembre del 2010

Mr. Sala Martin says: “I hate the dogs”! I say: “I love the dogs”! This is a big difference between us.

Posted by Picasa

A en Xavier Sala Martin,

He llegit al facebook les teves crítiques al caos que ha suposat el desplaçament del Barça a Pamplona i la teva pressuposició de que això amb el espaterrantment car director d’espietes Mr. Olivé no hagués passat!
Fa temps em queies be, ara que t’has destapat, senzillament trobo les teves reaccions molt infantils, suposo que ets bo en economia americana i en americanes, no tant en comptabilitat i menys en organització de viatges.
Ara no si val a dir que amb el impresentable Olivé, el Barça hagués pogut arribar a temps de jugar el partit i tot hagués anat perfecte. En que et bases?
Primerament s’ha de dir que l’agencia responsable dels desplaçaments del Barça és la mateixa que feia servir n’Olivé, el RACC, i que eren ells els que organitzaven els viatges o era l’Olivé el que ho feia tot? Perquè els espies els llogava, oi!
La situació ha sigut absolutament excepcional i no ho dic jo. Per tant no pots ser tan mesquí de donar les culpes de tot als nous dirigents del Barça, que han sofert la situació. No la han creada.
Com pots pretendre saber, el que hagués passat si hi hagués hagut en Olivé, és que et penses que ell podia fer miracles? Això es absolutament especulatiu, no demostrable i poc digne de tu.
Que estiguis ressentit és normal, el que no ho és, es fer elucubracions d’aquest tipus només amb la intenció de fer mal. Això en català pur i dur se’n diu el dret al cameig i significa que ets un molt mal perdedor.
No esperava això d’una persona que creia intel·ligent, la veritat és que només ho deus ser per certes coses. Per les altres no demostres ser-ho.
Al final el Barça ja ha arribat, sense haver tingut la necessitat de trucar al caríssim Olivé, perquè els hi soluciones el problema.
Aquest arguments populistes que fas servir, no estan a l’altura de la Universitat de Columbia, i han certes coses que et venen grans i no precisament les americanes. De vestir clar!
Atentament.
Josep M. Torras Payerol
PD: Resposta d’en Sala Martin al Facebook:
04 desembre a les 23:46 
No se qui ets i la veritat es que no m'importa. Pero sisplau no enviis mes escombraria a la meva bustia. Jo soc una persona seriosa i no vull perdre el temps amb tonteries de persones que saben res de res.
Si senyor! Gran argumentació i quin nivell! Ah! Gracies per comparar-me amb Sócrates: Εν οιδα οτι ουδεν οιδα. Però no cal, veritablement jo ja sé, que sols sé que no sé res.

He trobat la reacció expressada en la seva resposta, del tipus que va tenir amb ell en Montilla, en la entrevista per la Vanguardia el 2006 abans de les eleccions.
Sectari, més que sectari! Li va estivar. I encara que en aquell moment em va fer gracia i vaig pensar que era una reacció extemporània, ara penso que potser tenia raó.
En aquesta vida s’ha de saber donar i entomar, no si val només voler estar a un costat de la balança. No és digne de persones que en teoria són intel·ligents i educades.
Els que només s’escolten a si mateixos i als lleponers que els afalaguen, perden el sentit de la realitat i cauen en una contradicció íntima.
Al cap i a la fi tots pertanyem a la raça humana, encara que alguns no sàpiguen res de res, com en Sòcrates o jo mateix i altres ho sàpiguen tot com en Sala Martin.

Aquest amb en Mourinho no hi vol saber res. Diu que és un envejós!

Posted by Picasa

La iaia del Mourinho.

No acostumo a escoltar les bajanades d’aquest personatge impresentable, però avui ho he fet i ara entenc perquè sempre fa aquesta cara de pomes agres.
Diu que la seva iaia, que ja fa molt temps que està morta li deia que si els demés li tenien enveja, tenia que estar content.
Immediatament després declara que, els arbitres el tracten malament en comparació als altres entrenadors, que si al Mou no el deixen sortir de l’àrea tècnica, que si no el deixen parlar amb el quart àrbitre, que no li deixen agafar una pilota que vol un jugador, etc.
Doncs mira, la seva iaia li diria que tot això es producte de l’enveja i que per aquest motiu sempre fa mala cara i no es feliç.
Clar que ell és tan fatxenda, que les paraules de la seva iaia les recorda, però no se les aplica a si mateix i així li va.
Pobre iaia si visques, quin disgust amb un net tan infeliç!
Josep M. Torras Payerol

Zones blaves per fomentar la rotació d’aparcaments i ajudar al comerç. P. Verdaguer, dissabte 04-12-2010 a les 11:00 del mati. A qui volen enganyar!

Posted by Picasa

Es preserva sempre el patrimoni de la mateixa manera i amb els mateixos criteris?

Us faig avinent un post en el Anoiadiari, que més que l’escrit en si el que m’ha colpit es el comentari de l’amic Alfons Robert, sobre la construcció del pàrquing de la Plaça de la Creu, amb conceptes per fer reflexionar, tant en l’estètica i utilitats actuals dels exteriors del mateix, com sobre la seva necessitat i de la necessitat de preservació de patrimoni, segons l’interès i el criteri d’uns i d’altres. No m’ho havia plantejat mai, però ara que ho he vist escrit, encara entenc menys certes actuacions com la de fer un pàrquing soterrat per tenir 290 places d’aparcament pagant, quan al exterior en hi havien 320 de gratuïtes, no em sembla una política de mobilitat assenyada i menys quan en alguns casos es fan equilibris sobra la corda fluixa per preservar patrimoni i en altres aquest es depreciat olímpicament. Arribo a pensar que el patrimoni és defensable o no segons els criteris polítics d’uns o d’altres i en base a uns foscos interessos privats, que no generals, que moltes vegades mes val no preguntar-se el perquè, ens hi podríem fer malt tots plegats, si sabéssim els motius finals, ja que alguns hi sortirien retratats i potser quelcom més, només cal esbrinar qui han sigut els beneficiaris, d’aquesta i de moltes altres concessions a Igualada, alguna de ben recent.
Per no menysprear a ningú, haig de dir que el post d’en Toni m’agrada i el trobo fins i tot poètic i lo del Rec.02 encara m’agrada més i ja he felicitat als somiatruites com diu l’Alfons, per activa i per passiva. Per tant, per no fer-os perdre més temps us faig avinents el post i el comentari.

El Rec.02
Per Toni Cortés Minguet

M’agrada l’olor que se sent al Rec. M’agrada aquesta olor que, d’entrada, et penetra, t’esquinça les narius però que, a poc a poc, s’acomoda al teu olfacte i et reconforta. Ets a Igualada. Ets a casa.
M’agrada passejar pel barri del Rec. M’agrada perdre’m pels seus carrerons estrets, pels aragalls, amunt i avall, tot mirant embadalit la pedra vella i el ferro rovellat que s’hi arrela.
M’agrada la banda sonora d’aquest paisatge. Silenci. Quietud que s’interromp a voltes per la remor de l’aigua que s’escola per la canalera, ara per la fressa d’una màquina moderna que irromp en un escenari on sembla que el temps, un dia, va decidir reposar.
Avui hi aniré. Cap al tard. Quan el sol comenci a mandrejar i maquilli amb tons terrosos, ocres i rogencs, bassots, contraforts, gelosies, piques i passeres.
I em perdré, tot badant, per aquest paisatge que agonitza...
I hi tornaré el cap de setmana, quan el Rec és una festa. Quan bombos, sínies i catúfols conviuen, per uns dies, amb penjadors i maniquins, insòlit atrezzo de l’escenografia d’un mercat modern, agosarat i atrevit. Quan la música, la llum i els colors envaeixen les velles adoberies, que es converteixen en extravagants aparadors per a les noves tendències en disseny i moda. Quan l’antic barri industrial, enllà de la muralla i a la vora del riu, és okupat, d’una manera tan transgressora, salvatge i radical com respectuosa i generosa, pel Rec.02 Experimental Stores.
Una ocupació alliçonadora i exemplar.
Perquè el Rec.02 no és una extravagància, no és la masturbació de quatre somiatruites eixelebrats. És un símptoma.
La fàbrica —com a metàfora de l’agonia d’una ciutat— tanca i s’enderroca i al solar s’hi aixequen pisos que romandran buits. El patrimoni arquitectònic es deixa degradar —com a crònica d’una mort anunciada—, amenaçat per una especulació sense escrúpols.
Llavors, un grup d’igualadins i igualadines, gent realment valenta i emprenedora (en un temps en què aquestes paraules no es poden usar gratuïtament), i a través d’un projecte —efímer però que deixa ressaca—, mitjançant una iniciativa que ha situat Igualada en l’escena de la modernitat europea, reivindiquen el respecte per a un patrimoni urbanístic, reivindiquen que la ciutat no oblidi, no en giri l’esquena i miri, d’una manera respectuosa, racional i sostenible, cap a aquest barri industrial, que ha d’esdevenir bressol de noves inquietuds i empreses emergents, socials, creatives i culturals. Reivindiquen, en definitiva, la vida al Rec
Aquest cap de setmana, quan el Rec.02 obri les portes de velles adoberies i ens convidi a descobrir-ne els seus racons més íntims, les seves entranyes, tot remenant i triant peces de roba i complements dels millors dissenyadors del país, em vindrà l’olor penetrant de les pells i pensaré: sóc a Igualada. Sóc a casa.

Comentari:
Alfons Robert Vilaseca - Igualada

Toni, m´ha agradat molt la teva carta.! Ara be de moment hem mossego la llengua...ja costa ja..però me la mossego.
Tant de bo aquest sentiment de preservació del patrimoni l´hagessis tingut amb l’històric PASSEIG DE LES CABRES, projectat cap el 1840. Veure el nostre patrimoni convertit en un Scalextric on els autobusos urbans circulant amb molta dificultat, on el camions TIR hi queden bloquejats hi han de fer marxa enrere, a on el turismes rebentant les rodes, a on els vianants corren el perill de torçar-se el peu o trencar-se’l!, per culpa de unes llambordes úniques al món.
Veure com el Passeig de la Princesa era taladrat sense que ""ningú"" en aquesta la nostra estimada ciutat aixeques la veu per aturar la imparable maquinaria demolidora... veure com els arbres eren "traslladats" a trossets, veure com les escales, la barana de pedra, etc. anava a un fatídic destí...! l´abocador de runa! .. i tot per canviar 320 places de pàrquing gratuït (plaça de la Creu, Passeig de les Cabres, Carrer Santa Anna, solar pàrquing municipal, etc) per 290 places de pagament a l´actual pàrquing. Conseqüència final un Passeig de les Cabres i de rebot un Nucli Antic, deprimit, apagat, fosc, sense vida ni activitat i a sobre sense un patrimoni històric únic a tot Catalunya. Per cert ni tant sols vàrem preservar el camí de ronda que va aflorar...! ai, si si, en fotos està documentat!... i un trosset traslladat.
Gràcies per la teva carta i per l’interès que tens en preservar el barri del Rec i gràcies infinites als quatre somiatruites que han fet possible aquesta màgia al Rec.

dijous, 2 de desembre del 2010

Ànecs Igualadins.

Posted by Picasa

Ara no sé, si la ciutadania es ruca o “tan intel·ligent”, segons el que vota.

Avui he llegit, que últimament no hi tinc costum, un dels articles de propaganda institucional que regala en Carles Cuerva cada setmana als lectors de l’Enllaç.
No tinc res contra la gent que expressa la seva opinió, ni contra els que defensen les seves creences amb arguments intel·ligents, o com a mínim interesants, però em cansen molt els que fan servir sempre la mateixa cançoneta.
Avui no sé perquè me l’he llegit. Suposo perquè parlava de les passades eleccions al Parlament, i volia saber el que deia d’un tema, que vistos els resultats, poc hi ha que comentar.
Be, la intenció d’aquest post és evidenciar les incongruències, entre tota la fullaraca de lleponamenta descarada que hi ha abocat.
Diu textualment: .....La ciutadania no s’equivoca, i per tant felicitar la coalició que podrà governar, tot i que ni el 2003 ni el 2006 vaig rebre la felicitació (i la ciutadania tampoc s’havia equivocat en possibilitar la formació de dos governs d’esquerres). Alguns saben guanyar i perdre i altres no...
Aquest estil d’escriure, que ja em conec, és una manipulació grollera de la realitat. Que jo sàpiga, i si no és així que se’m corregeixi, el partit que va guanyar les eleccions el 2003 el 2006 és el mateix que ho ha fet ara. Tots sabem quin és. Una cosa diferent són els pactes que es fessin a posteriori. I per tant no veig per enlloc a qui s’havia de felicitar. O potser volia que es felicités als perdedors? O potser ell va felicitar al guanyador, que guanyant no va governar? Pel què diu, potser volia que els felicitessin pels acords a tres i així poder governar?
Parla de dos governs d’esquerres, però el seu líder i clar perdedor en les últimes eleccions va renegar de l’Esquerra nacionalista. En què quedem? D’algunes esquerres o el que calgui per la cadira! Quina llàstima, que aquesta vegada no sumaven, i la guineu, en no poder haver-les, va dir que eren verdes!
Més endavant en el post segueix amb la propaganda llépola de sempre. Que si hem fet això i haguérem fet allò, sense importar la manera, ni l’excel·lència dels projectes, simplement repetint de nou la cançoneta... Que no s’adona que això, com s’ha vist pel resultat de les eleccions ja no cola i els ciutadans ja no s’ho escolten?.
Més faltaria que aquest govern, tant d’esquerres, que sempre ha estirant més el braç que la màniga, endeutant-nos a tots fins a nivells mai coneguts, no hagués fet res o no hagués projectat res. Una altre cosa és si el que s’ha fet, estava ben fet o no, i si es podia fer amb els recursos que disposaven.
Tenint en compte el número de paràsits inútils que han col·locat en el engranatge de la administració i que ha fet que aquesta estigui quasi completament bloquejada econòmicament, dubto molt de que es pugui parlar de bona administració. Més aviat de un malbaratament de recursos tal, que s’ha hagut de generar deute a un preu exorbitant només per pagar les despeses corrents. Us sona això? Doncs és el que fan totes les empreses, que després acaben presentant el concurs de creditors. Però en aquest cas, l’empresa som tots nosaltres!
Segueixo citant literalment ... Alguns han girat la mirada cap a les pròximes eleccions municipals, i es fan trasllats de càlculs. En el cas d’Igualada els resultats mostren que la ciutadania ha estat sempre conscient del que votava en cada moment, i n’estic segur que al maig de l’any vinent també; va ser tan intel·ligent d’escollir els gestors municipals el 2007 com ho serà el 2011.....o sigui que “alguns” dels que no van votar opcions d’esquerres a nivell de Catalunya, van ser o rucs o poc intel·ligents i en canvi a nivell local seran “tan intel·ligents”?
Doncs mira aquí no cal dir gran cosa. Si el mateix que “alguns” defensaven a nivell de Catalunya, i ara ho fan a nivell local - com que no queda més remei pels que viuen de la mamella - la conclusió està cantada. Però com que no m’agrada desvetllar el futur, de aquí sis mesos ho sabrem “segur”, i aleshores sabrem, segons el seu pensar, si els ciutadans d’Igualada seran rucs o “tan intel·ligents”. El President Montilla també va aguantar fins el darrer minut del temps que tenia sabent el que venia. Tant li feia el que haguessin d’aguantar els ciutadans. Ara hi ha un termini legal i fins aleshores haurem d’anar aguantant bajanades dels que manen. Esperem que no ens arruïnin abans.
Com deia “alguna”, “el socialisme s’acaba quan s’acaben els diners.......dels altres. Un Govern que malbarata els diners dels altres ideològicament sense control i gasta més del que el que ingressa, porta al País a la ruïna ...” i això també es vàlid per Igualada.
A bon entenedor, poques paraules calen...
Igualadins! Si escolteu el que diu en Carles Cuerva, i feu el que ell voldria, us dirà  que sou “intel·ligents”. Però em sembla que podeu fer servir la vostra intel·ligència natural per saber el que heu de fer en les pròximes eleccions Municipals. Aquí a Igualada també hi ha hagut temps per patir les polítiques “d’esquerres”, on ja mai més han volgut als d’Esquerra. No són diferents de les que fan arreu, encara que per aquest insigne escriptor de pagament, Igualada “is diferent”. Potser perquè aquí les polítiques “d’esquerres” és fan, amb els vots del PP!? 
Que ho consciencieu be i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol

dimecres, 1 de desembre del 2010

El vil metall!

Posted by Picasa

Post del blog d’en Ernest Benach: “La decisió més difícil”!?

La decisió més difícil, post d’acomiadament de la política activa de n’Ernest Benach.
No hi ha cosa que em faci més ràbia en aquesta vida que la gent que pren els demés per babaus i aquest personatge n’és un d’ells.
El seu post absolutament pretensiós i grandiloqüent, és una absoluta ofensa a la intel·ligència, l’article del Periodico de 01-12-2010, ens en dóna més pistes.
·       No és pot dir que es va d’idealista per la vida, quan l’únic que s’ha fet es viure del erari públic, sense cap altre mèrit que pertànyer a un partit polític, pràcticament des de els 18 anys.
·       No es pot tenir la barra d’aplicar-se a un mateix les següents paraules....que exerceixen els seus càrrecs sense obtenir-ne cap benefici propi...., en vista de la seva actuació.
·       No és poden donar lliçons d’independentisme, ni de deixar-hi la pell, quan mai s’ha sigut independent, ni s’ha treballat com la majoria dels ciutadans han de fer per sobreviure.
·       No és pot declarar una vegada es te el cul al vellut de la cadira al Parlament el 2003: “Ara no toca el independentisme”, quan aquest va ser “leiv motif” de la campanya d’Esquerra.
·       No és pot abandonar el vaixell, quan aquest s’enfonsa, només pel sol fet de preservar la paga d’ex-President del Parlament, càrrec pel que va estar anomenat a dit. Aquesta paga que és molt superior al que tindries si tinguessis el valor de quedar-te de simple diputat, i a més et queda una part de per vida, cosa que perdries si seguissis al peu del canó. Oi que no hi lliga això amb parlar d’altruisme i voluntat de servei, Ernest!
·       No és pot dir que s’és valent, quan es va de dos per Barcelona, per comptes d’anar de dos per Tarragona, que és a on pertoca anar als “valents” de Reus.
·       No calen grans declaracions, ni justificacions de la retirada, quan en queda palesa de que s’és un simple i vulgar mercenari, que ara vol gaudir de la seva renda. Per comptes de intentar lluitar, des de l’oposició pels objectius i ideals que proclama.
·       No si val estar a la llotja del Camp Nou, com a última “gorrejada”.
Espero que ara tingui la dignitat de no tornar escriure Opis a certs diaris esportius, ni altres articles d’opinió, ni llibres, ni donar conferències, que per mèrits propis mai l’haurien convidat a fer, aprofitant l’ex-càrrec institucional. “Quod natura non dat, Salamantica non prestat”
Els presidents del Parlament de Catalunya anteriors, tenien un bagatge intel·lectual i ètic més que notable. Benach haurà passat amb més pena que gloria per un lloc, pel qual mai hauria estat elegit per mèrits propis i si per pactes a causa del “maleit” tripartit, que tan mal ha fet a propis i a estranys.
Adéu mercenari! No tornis mai més i que t’aprofiti la “rifeta”, que et pagarem entre tots, gracies a la qual no hauràs treballat mai i mai treballaràs, però per dignitat calla! I no ofenguis a les bases del teu partit, ni als soferts ciutadans de peu, que ni els mereixes, ni mereixen aquesta fugida per la porta del darrera, amb la bossa dels diners a la ma.
Ni donar pas a ningú, ni res de res! Que el que ets, ja ho has demostrat amb escreix.
Fins mai!
Josep M. Torras Payerol

dijous, 25 de novembre del 2010

REC.02, Una altre manera de mirar les coses.

Les Zones Blaves ataquen de nou, ple extraordinari!

Aquesta setmana a l’Ajuntament d’Igualada s’ha produït un nou capítol de la novella per entregues sobre les Zones Blaves. El ple per revocar el poder del Alcalde per treure-les.
O sigui que s’ha de fer un ple extraordinari per treure-li la potestat de posar-ne més i un altre per treure-li la potestat de treure’n. Sembla ser que aquest ple ha sigut degut a l’entestament del secretari (sota pressió de ves a saber qui) que va dir que era necessari. Pel ciutadà corrent sembla d’una evidència palmària, que quan és treu una potestat es treuen totes. No s’entén gens que s’hagin de fer dos plens. El Sr. Secretari que s’ho faci mirar.
Be, el ple extraordinari, em va semblar estrany. Les postures de l’oposició eren tres, però a l’hora de votar ho van fer tots a una. Per tant ara ja ha quedat ben clar: l’Alcalde no pot ni posar, ni treure Zones Blaves per decret. No sé si encara sortirà algun altra estirabot, però esperem que no.
Els d’Esquerra diuen que va ser una oportunitat perduda, fer un ple per només votar això. Creuen que s’hauria d’haver fet un ple monogràfic per tots els temes de mobilitat perquè ara s’han frustrat les expectatives de molts ciutadans. 
Convergència va dir que aquest ple venia obligat per la postura del Sr. Secretari i que només era una batalla més en una guerra de conceptes que ha de definir com s’ha de tractar al ciutadà, i que el pla general per plantejar com ha de ser l’estructura ciutadana de mobilitat, està en mans dels partits que tenen sis mesos per estudiar-ho i fer una proposta conjunta, o individualitzada, cara a les properes eleccions Municipals del mes de Maig.
El PP va dir que el ple no era necessari en el sentit que es plantejava. Vist que el representant del PP te la carrera d’advocat, hagués sigut interessant un debat entre el Sr. Calbó i el Sr. Secretari, cosa que no va succeir, per decepció d’algun dels presents.
En Riba en representació del govern, va tornar a posar en marxa la màquina de tirar fum .... Que ara ferien política de nous aparcaments soterrats i de pagament. Ni més ni menys que uns 1.000.... Clar que això no és res de nou. Aquests aparcaments surten any rere any als pressupostos Municipals. Vaja que són els de sempre que fins ara no s’han fet i ja veurem si es faran mai. Però el més supressiu del cas és que ara diuen que entraran socis privats a SIMA i que aquesta serà una empresa mixta. I ho presenten com una cosa feta. Per cert va criticar a l’oposició per convocar un altre ple, pel tema ja esmentat, quan la culpa de que es convoqués va ser l’entestament del secretari. El cinisme del Sr. Riba em deixa cada dia mes estorat i preocupat. Sempre acaba donant la culpa als altres del que ell i els seus provoquen.
Podríem fer una versió polonesa del Sr. Riba parafrasejant una persona a la qui tinc en molt estima:
“Clar que quan es va fer el pàrquing de l’Hospital no es va trobar finançament privat, encara que ara sembla que si, clar que no se sap si serà pels nous o pel ja fet, clar que no sabem si al concurs es presentarà ningú, (com al de la Massuca, el pla “B” del Sr. Figueres ha sigut pintar el pàrquing de sobre el mercat de blanc), clar que no sabem si és legal que SIMA es quedi amb la taxa de les Zones Blaves i no la retorni als ciutadans (a l’Ajuntament), clar que les paraules del Sr. Riba ... s’ha acabat la festa i pels ciutadans no hi haurà res gratuït... no se si era un advertiment o una amenaça. Clar que a partir d’ara no es malbarataran cabdals públic en coses absolutament innecessàries, com certes compres de vots, duplicant infraestructures que ja existeixen. Clar que no es traspassaran més dines del pressupost a les Empreses Municipals, que al final serveixen tapar el forat del seu compte d’explotació, per comptes de destinar-los al que va aprovar el ple. Clar que es renunciaran a certes prebendes del càrrec en base a àpats i bodega. Clar que suprimiran definitivament els càrrecs de confiança.” En fi ja que si la festa s’ha ’acabat, ha de ser per tots i no només pels ciutadans.
Per cert, només per recordar-li que en el tema que pertoca, aparcament i altres, ja paguem un impost de circulació molt onerós cada any, que hauria de cobrir certes necessitats, o sigui que de gratuït res de res.
Com que algú va esmentar que la forma de actuar en la plaça de les Tortugues, seria un exemple a seguir en el futur, jo proposo un exercici virtual d’aplicació dels mateixos criteris en els tres aparcaments (mil places) si és seguís el mateix procediment.
Els passos serien els següents:
  • Traspassar als comptes de SIMA uns € 2.550.000 del pressupost Municipal del l’any que ve, pels tres pàrquings previstos. Pel de la plaça de les Tortugues, que no s’ha fet, van ser € 850.000.  Si després es decideix que no es fan els pàrquings, es queden a SIMA i no es retornen a l’Ajuntament (que som tots) i es poden destinar a seguir tapant el forat de l’empresa o a el que es vulgui. Així és com s’ha fet amb els diners que s’havien destinats al pàrquing de l’esmentada  plaça, que com es veu no deuen ser cap problema per la tresoreria municipal.
  • Destinar € 33.000 pels projectes a € 11.000 per pàrquing.
  • Destinar € 180.000 (3 x € 60.000) a fer una campanya per saber si els veïns volen tenir un pàrquing del que mai seran propietaris (lloguer per 50 anys) al mòdic preu de € 25.000, quan els pàrquings a Igualada van de € 10.000 a € 18.000 depenent de la zona, això si aquests en propietat. Per cert el tríptic i la campanya qui les fa? Que per € 60.000 em sembla que algú si fa quelcom més que l’arròs,  la mariscada i la bodega a tot donar. Algú hauria de demanar l’informe detallat, d’aquesta despesa, per estudiar-lo amb deteniment a la facultat d’econòmiques... o a la fiscalia...
  •  Destinar € ....., per si no es fa el pàrquing i si fa una plaça a sobre, per preguntar als veïns si volen que els hi treguin els aparcaments de superfície o no.
  • Finalment preveure € 2.100.000 de més a més,  per fer-hi les places a sobre, ja que els traspassats a SIMA (“Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita”); no tenen retorn encara que no es faci el pàrquing.
Ja no entro gaire a comentar sobre la nova plaça de les Tortugues, que fins i tot els nens petis diuen als seus avis que els hi han destrossat. La reducció de la superfície de jocs i pels adults ha sigut absolutament radical, dues minses rodones, quatre bancs mal comptats i mal situats, ciment per tot arreu i un nombre exagerat de parterres (antiga ocupació del que va obtenir la concessió de la plaça - plantes i parterres) han aconseguit que una plaça que la gent aprofitava en un 80/90%  ara li quedi a menys de un 40%. Si això es una millora que baixi Déu i ho vegi. I no ho dic jo, sinó tothom que feia us de la plaça abans i ara, nens inclosos i repto a l’equip Municipal a fer una enquesta per comprovar-ho. O sigui que de plaça que és un model o que està ben feta, res de res. Les places no han de ser fonamentalment estètiques i visuals, sinó útils i funcionals a l’ús que se’n fa, cosa que semblem oblidar els qui les dissenyen – amb el cul a la cadira i davant d’un ordinador - i que es dediquen a cobrir els espais d’us públic de ciment, plantes, pilones i ferro rovellat, sense altra utilitat que per qui les fa. Deu ser l’aplicació de la política social d’Entesa a les places públiques: molt de fum i poca utilitat.
Be, volia ser breu, però quan he començat a escriure m’ha sortit molta teca. Demano perdó als valents que tenen la gosadia de llegir els meus escrits, que ja intentaré compensar-los amb algun de més curtet i si és possible mes ocurrent.
Per avui ja n’hi a prou i dono “el ple” per acabat.
Que ho parquegeu be i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol