Avui fullejant electrònicament el bloc del meu amic Miquel “El radar de Sarrià” haig de dir que m’he quedat sorprès de trobar-hi un enllaç cap aquest bloc, el meu ego s’ha inflat de cop, és com si el que treia “deus” en redacció al collegi et fes una menció a la teva, que mai passava en els millor casos del “set”.
Des d'ací vull agrair la seva consideració, però és clar que els amics son per això, per donar-te moral i per ajudar-te a continuar en el que estàs fent, quan a vegades estàs una mica decebut, perquè sembla que escriguis per l'aire del cel.
Contràriament als meus escrits habituals, avui no m’estenc més, perquè com és un homenatge al meu “ego” no és necessari allargar-ho.
Gracies Miquel i fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
Entrades
1 comentari:
Si tan sols amb dos clics del meu vell Toshiba n'hi ha prou per generar un post d'un amic blogaire i alhora inflar el seu ego fins a aquest extrems que ens explica, rememorant fins i tot èpoques tan llunyanes, els lectors d’aquest blog heu de tenir en compte que això no és pas gratis. Res és gratis i, com deia el poeta (o potser no era poeta?), tothom té un preu. Això li costarà... un cafè.
Publica un comentari a l'entrada