divendres, 30 d’abril del 2010
diumenge, 25 d’abril del 2010
Estem en una republica "bananera" o en un régim democràtic i de lliure competencia?
He llegit amb estupefacció un post en un mitjà de comunicació local i el sentiment que m'ha quedat ha estat d'incredulitat, malgrat haver vist coses de tots colors.
Amb la noticia d'avui i les seves connotacions em dona la impressió que el temps ha retrocedit. Sembla ser que hi ha qui pensa que estem en un règim comunista, on l'administració pública es dedica a tutelar / controlar a ciutadans i empreses i al mateix temps se'n “refot” d’ells, és inversemblant que gent que es diu democràtica, intenti a dia d'avui aplicar principis de règims totalitaris.
Doncs això és el que s’ha succeït a casa nostra.
Tot s'ha produït davant la sortida a concurs de la concessió de la gestió del CAP d’Igualada Nord, a la qual hi optava un grup “privat” de metxes i infermeres. En el proces per tal impedir l'accés d'aquestos a la gestió, en competència amb Consorci Sanitari de l'Anoia “públic”, hi han hagut de tot i força:
Pressions per part de gent de ICV i especialment de la Sra. Montserrat Mateu, regidora de Educació no pas de Sanitat!? - visita a la seu de ICV inclosa, posts en la web del partit i articles als mitjans de comunicació. Declaracions dient que li semblaria “horrorós” que caigues en mans de la gestió privada (sic).
Per part dels representants de CCOO, cartes al lector plenes de mentides i afirmacions malintencionades.
Dues de les promotores del grup “privat” destituïdes del seu càrrec a l'ambulatori del Passeig, ambulatori dirigit per un familiar d'un dirigent del CSA i company de visites de la Sra. Mateu.
Una sorprenent moció d'urgència presentada pel PPc sobre aquest tema, perquè la gestió es concedís a “dit” al CSA, - reminiscències del passat? - en la que es veu un grau de connivència curiós, com el fet de que la Sra. Mateu ja portés la seva resposta escrita (veure vídeo del ple).
És divertit pensar que ara certes mocions del PPc es facin conjuntament amb els d’ICV, i tot perquè aquest cas s'havia de fer per concurs i d'una manera democràtica, establerta per unes normes “valides per tothom”, en el qual s'enfrontaven un ens “públic” amb un de “privat” amb el PPc recolzant el “public”, si més no curiós i bastant esperpèntic.
Em pot explicar algú aquesta forma tan “democràtica” d'actuar de tots plegats?
Em poden també explicar com pot ser que estiguin completament d'acord psc-PSOE, PPc, ICV i les CCOO abans de plantejar-se el tema, tan en les idees com en la forma de fer?
Algú diria que s'han venut l'enteniment, però sembla més aviat una cosa diferent.
A aquest concurs no s’hi hauria d’haver presentat el Consorci Sanitari de l'Anoia. No és ètic i probablement tampoc legal, dons aquesta empresa compleix totes les condicions per ser considerat mitjà propi del CATSALUT, que és qui convoca el concurs. No es pot ser jutge i part!
A més es van permetre la fatxenderia de presentar-s'hi per dues vies, per assegurar el tret. L'altre era una UTE entre l'empresa PROSS i el CSSI – que junt amb la CSA estan participats per l'Ajuntament d'Igualada i en ambdós casos tenen de President n'Aymamí -. Clar que aquesta UTE va “desaparèixer” del mapa quan es va veure que s'acceptava la candidatura del CSA. Ufff! I tot perquè una associació privada que optava al mateix concurs no tirés endavant.
Perquè tota aquesta parafernalia? Això fa pudor!
Aquesta concessió ha estat atorgada “provisionalment!” (¿) - que tenen por d'haver incomplert alguna llei? - al CSA, per millor qualificació!?
Osti tu, quin eufemisme! Això és com quan a l'escola es fan exàmens el fill del “profe” tregues la millor nota i per això li donessin un premi. Quan tothom sap que no és el més savi, sinó que l’ha ajudat el pare donant-li prèviament les preguntes.
Realment ho trobo tot tant patètic i tan penós que em dona d'impressió que estem en una república “bananera”.
Visualitzo al Chavez local, davant dels mitjans de comunicació preguntant:
· “Quina és aquesta empresa privada que vol gestionar el CAP d'Igualada Nord?”
Resposta del llepaculs de torn:
· “Una associació de metges i infermeres”
En Chavez local:
· “Que els expropiïn!”.
Tornant del nostre viatge virtual a la república “bananera”, i centrant-nos en el tema que ens ocupa, encara podem aprofundir una mica més i parlar de les impresentables, increïbles i impròpies d'un estat de dret, pressions i punicions a alguns membres del grup “privat” que ha tingut l'atreviment de presentar-se a concurs. D'això se'n diu abús de poder.
Amb la innocència de la gent de bona fe, i creure que tothom és honest, van anar a explicar prèviament els seus plans a la primera autoritat local i president del CSA Sr. Aymamí. Pobrets, no sabien el que feien, ara segurament ja se n’han adonat.
En fi que aquest tema reuneix uns estranys companys de llit, una regidora d'educació, psc-PSOE, PPc, ICV, CCOO, CSA, CSSI, CATSALUD i en el apartat punitiu, un familiar d'un membre del CSA. Que els hi vagi bé “l'orgia”, però em penso que han traspassat tots els límits.
Jo que em creia que els comunistes ja havien fracassat i desaparegut del mapa i ara resulta que estan vius i ben vius. I a més s'alien amb els del PPc en certs menesters. Qui paga mana i viure per veure!
Espero que el sentit de la justícia al final posi a tothom al seu lloc. Vull creure que estem en un estat de dret, i els que manen estan subjectes a als mateixos principis que la resta dels mortals i no que són gent que tiren pel dret, sense escrúpols de cap mena. Però desgraciadament ho veig negre coneixent el pa que s’hi dóna.
De totes maneres s’ha d’animar a que la gent sigui valenta i no tingui por. Qui té la raó sempre arribarà més lluny que els hipòcrites, mesquins i pocavergonyes, que actuen d'una forma totalitària, oblidant que només són servidors del poble i no els seus amos.
Només un simple comentari final, perquè ja n'estic fart de tantes fal·làcies. L'eficiència i l'eficàcia no estan precisament lligades amb això de la cosa pública, per molt que alguns hi pugin dempeus.
En aquest cas no parlem de les qualitats de professionals de medicina, sinó de gestors de centres, que és una cosa molt diferent. Per tant no intentem confondre constantment al personal.
El Síndic de Comptes ja ha advertit als gestors econòmics de l'Hospital el CSA per la seva mala gestió dels recursos - que no oblidem que són públics - encara que ells s'han fet l'orni. Però tot arribarà. Com diuen en castellà “a cada cerdo le llega su San Martin”, en el intrínsec sentit de la frase i sense cap connotació animalística, perquè tot cau pel seu propi pes.
No soc qui per dir-ho, però crec que s’ha de lluitar amb totes les forces en contra d'aquesta injustícia. Podeu contar amb mi en tot el que calgui, si mes no, tots plegats ens farem més forts.
Cuide-vos.
Josep M. Torras Payerol
PD: Enllaços als articles publicats en els mitjans locals, que il·lustren el meu post i també copia de la moció presentada pel PPc.
divendres, 23 d’abril del 2010
dimecres, 21 d’abril del 2010
dimarts, 20 d’abril del 2010
Demagògia, hipocresia, mentides i fatxenderia.
Com ja he explicat altres vegades, intento respectar a tothom, però hi a gent que pot amb el meu principi bàsic. I una de les coses que menys suporto, és que hi hagi qui prengui a tothom per estúpid.
Encara que sembli que en política tot si val, per mi no és així. Hi ha d'haver unes normes i una ètica personals amb uns límits establerts i ben definits. Sinó és com la llei de la selva i tots haurien de sortir de casa amb l'escopeta.
Us preguntareu perquè parlo així. La resposta és que estic molt emprenyat, – encara que a la meva edat i a aquestes altures no hi hauria de fer-ne tant cas – de les declaracions d'alguns membres de l'anomenada Entesa per Igualada i de la que jo em pregunt-ho, entesa per que?
No entenc com es pot ser tant cínic, tan fals, tan mentider i tan fatxenda, per dedicar-se a dir certes coses als mitjans de comunicació. M'explico:
Hi ha hagut una moguda els darrers temps al voltant de la renovació de la plaça "de les Tortugues" (Pompeu Fabra).
El projecte de superfície de la plaça no contemplava cap aparcament. Després de haver-hi projectat un frustrat pàrquing soterrat de 107 places, al que ja m'he referit en altres ocasions.
El principal partit de l'oposició va enviar 300 cartes als veïns de la plaça i voltants perquè demanessin que l'Ajuntament re-estudiés el projecte per enquibir-hi aparcaments gratuïts, dels que en anem tan escassos a la ciutat.
Resulta que després d'aquest enrenou, l'Ajuntament fent una exhibició de “democràcia” – s'acosten les eleccions – va enviar 150 cartes, estrictament als veïns de la plaça (ni un centímetre més), per veure si hi volien 21 places de pàrquing que preservarien de les 40 i pico que eliminaven amb la renovació.
Resultat 42 que si i 8 que no. Fins aquí tot més o menys normal.
Encara que jo crec que no era necessària una posta en escena tan ostentosa i amb tanta parafernalia. És de sentit comú, que si tens cotxe apreciaràs tenir la possibilitat d'aparcar gratuïtament davant de casa teva, però si es té en compte que hi han comerços i escoles als voltants, encara és mes evident que ja s'haurien de haver inclòs de principi en el projecte . Però això es una opinió i com a tal opinió discutible.
No és discutible però que aquesta gent vulguin ara fer-se passar per demòcrates d'última hora – pot ser, per por a la pèrdua del poder en la pròxima legislatura? - quan han demostrat per activa i per passiva el seu tant-menfotisme sobre el que opinaven els ciutadans en altres indrets i circumstancies. Només cal recordar les 10.700 firmes en contra de les zones blaves - que per cert l'Imma del bar Parking2 encara n'està esperant la resposta després de més d'un any!?
Clar que per satisfer a 150 o 300 ciutadans ja es queden amb la consciència tranquil·la i en canvi pateixen amnèsia pel que els convé. 10.700, són forces, oi?
Però aquesta opereta bufa no s'ha acabat encara. Han tingut els sants pebrots de dir que: ... la gent no hi estava interessada perquè només un 30% de les 150 cartes enviades ha donat senyals de vida, i amb això ha quedat palès que la polèmica que pregonava l'oposició no era real, i ens agradaria saber el que pensa el 70% restant de veïns que no ha dit res respecte els aparcaments.... Tractar de menystenir la importància dels ciutadans que es mullen, és per fer-s'ho mirar Sr. Riba.
Per a mi tot plegat només són actes d'hipocresia, cinisme i fatxenderia d'extrema gravetat i una manera de prendre per estúpids a tots els Igualadins, per part d'un que es diu representant del poble.
Sr. Riba, li recomano que vagi hi pregunti, un per un, als 10.700 ciutadans que van firmar en contra de les zones blaves, els estudiants del institut que no poden aparcar al pàrquing públic de davant de l'Infinit, els que tenen la desgracia d'haver d'aparcar per anar a l'Hospital Comarcal (que no d'Igualada), els 100 que no van contestar a la seva carta, els 150 que no se'ls en va enviar - sent veïns del barri –, els cents de ciutadans que no van estar d'acord amb el POUM, entre moltes altres disconformitats... i potser aleshores es donaran compte que el que entenen, vostè i els seus, des la seva “torre d'ivori”, no te res a veure amb el que en pensen la majoria de ciutadans. No n'hi ha prou creure que guanyant unes eleccions, ja poden fer el que els doni la gana durant quatre anys, i només recordar-se dels ciutadans uns mesos abans de les mateixes. Deixin de treballar només per les seves "feus" de vots, i de cara a la galeria. Oblidin d'una vegada que tot s'ha de mirar sota el prisma dels redits electorals, perquè la gent ja estem cansats. O governen per tothom o no representen a ningú.
Per cert Sr. Riba, ens pot explicar d'una manera fefaent on són els més de € 800.000 que es varen passar al capital social de SIMA del pressupost de l'Ajuntament el 2007, amb el concepte de reserva pel Pàrquing de la Plaça de les Tortugues, que no es farà?
Potser si es gastés bé i amb criteri, aquest Ajuntament no seria un dels més endeutats d'Espanya - com diu amb tot el cinisme d'aquest mon el pregoner en Cuerva: "Per poder fer Centres Cívics" (sic)!?.
Srs. Cuerva i Riba quan parlin de que el patrimoni de l'Ajuntament supera per primera vegada el deute, facin el favor d'explicar si la valoració s'ha fet amb el mateix criteri amb el que es va fer servir en el solar de Cal Font. Que entre altres coses el preu pagat ha portat a la ruïna a l'empresa que el va comprar. Diners “invertits” en la renovació del nou Ajuntament – que ja s'ha fet petit – i amb un sobre cost de € 800.000.
Aprofitant el tema. Com està allò de la prorroga d'un any per començar a construir-hi a la Plaça de cal Font?
També podem preguntar per els € 2.300.000 “invertits” en el projecte del WTC? Potser han anat a parar al WC...
O dels € 750.000, transmesos del pressupost Municipal que “estan” en els capitals socials de les empreses d'Igualada en Acció, que no estan actives?
Quants Centres Cívics o altres elements de necessitats reals i urgents (no per fer propaganda demagògica) es podrien cobrir amb aquests diners i amb les pèrdues de SIMA, sense haver-nos d'endeutar a tots plegats i haver de córrer i recórrer a demanar prorrogues de crèdit com la del 30% del deute, amb dos anys de carència, per la "petita" quantitat de € 12.000.000 amb com a mínim € 1.000.000 d'interessos?
No serà que hi havia problemes per fer front a les despeses corrents i nòmines? I això seria molt lleix abans de les eleccions, no?
Per cert Sr. Riba en el curset d'economia a Barcelona, no li van ensenyar que el deute a llarg és millor que a termini curt i no al inrevés, com diu vostè als mitjans de comunicació?
Aprofitant que ambdós han agafat interès pels balanços, per pregonar les glories progressistes, tindrien l'amabilitat de donar-nos, o publicar la llista detallada del patrimoni que hi ha ara a l'Ajuntament i el que hi havia quan l'Entesa hi va entrar. Així podríem comprovar d'on surt aquest enorme increment patrimonial. D'això comptablement se'n diu un compte d'origen i aplicació de fons... Només per si això no els hi van explicar...
Així doncs, quedo a l'espera de les seves noticies i explicacions documentades i no xerrameca buida de contingut.
De demagògia, hipocresia, mentides i fatxenderia, ja en tenim prou. Ja llegeixo cada dia les seves declaracions als diaris. I per favor fotografies tampoc. Tots sabem ja el “rostre” que tenen.
Doncs mira. Ja m'he quedat una mica més descansat.
Fins un altre i passin per l'ombra doncs comença a fer molt de sol i és dolent pel cap.
Josep M. Torras Payerol
divendres, 9 d’abril del 2010
dimecres, 7 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
