dijous, 24 de desembre del 2009

Uns quants ous i una castanya




No m'extendrè massa, doncs sempre més val una imatge que mil paraules.

No pretenc entendre d'arquitectura, ni de restauració, però després de investigar una mica he trobat les següents fotografies, que donen una idea del que vull dir:

  • Edificis fabrils manchesterians (mills) d'Ancoats Manchester.

  • Restauració del Vapor Vell, com a Biblioteca.

  • Projecte de restauració d'un “mill” a Manchester, com edifici d'apartaments.

  • Projecte de restauració de la Cotonera Igualadina.

Semblances i diferencies:

  • Edificis manchestrians d'Ancoats, tots d'obra vista. Restauracions en mans privades, principalment com a lofts i apartaments. Edificis amb una bellesa arquitectònica, sens cap gènere de dubte. Restauracions preservant l'aspecte extern original.

  • Edifici del Vapor Vell, restauració pública com a Biblioteca, exterior d'aspecte original, edifici molt bonic.

  • Cotonera Igualadina, restauració en mans públiques. L'aspecte virtual de la restauració no preserva en res el l'original, apart de finestres i portes. Sembla un edifici fet de nou i lluny de qualsevol model extern manchesterià, tots de totxana. En tant a bellesa arquitectònica i aspecte, edifici vulgar.

L'edifici de cal Martí Enrich, és certament una mostra molt superior d'arquitectura industrial, molt més bonic i tanmateix segons el POUM va a terra.

Sense entrar en moltes altres consideracions com cost privat o públic, d'uns i dels altres, utilitat i cost futur de manteniment.

Com que en les fotografies adjuntes i en el enllaç a noves fotografies d'Ancoats, Vapor Vell i Cotonera hi han prou exemples per crear opinió visual. Jo ho deixo al vostre criteri i opinió, el meu ja el sabeu.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

dimecres, 23 de desembre del 2009

Qui mou les titelles?

Posted by Picasa

La viga a l'ull propi.

En Joan Ferran, un personatge conegut amb els alies del “si bwana” o “el crostes”, és una persona estranya, fosca, esperpèntica i de memòria curta.

L'altre dia vaig llegir una frase seva d'aquelles on es veu que és dels que s'escolta a si mateix. Es referia a les pors i les fòbies: "alguns polítics que busquen el vot fàcil practiquen la islamofòbia perquè és un esport simple, basat en la por. La més terrible derrota de la llibertat és aquella que es dóna, quan es marca en ser humà per motiu de raça o religió".

Simplement, recordar-li que en les eleccions al parlament de Catalunya, el seu partit va fer servir uns pòster tètrics i tenebrosos amb el lema "si tu no hi vas ells tornen", i en les eleccions Europees uns altres en la mateixa línia, amb una intenció manifesta d'espantar a la gent (i no només m'ho semblava a mi). Clar que potser només eren idea del Pepe Zeta i ell no hi combregava, per raons obvies d'enveja i competència.

Per tant, simplificant i fent petits retocs, la frase del "si bwana" podria quedar així : "alguns polítics que busquen el vot fàcil practiquen les fòbies perquè és un esport simple basat en la por. La més terrible derrota de la llibertat és aquella que es dóna quan es marca un ser humà per motiu de raça, religió o idees".

Per tant Sr. Ferran, abans d'etiquetar, miris la cua al mirall, que de fòbies en té unes quantes, que fan que el que diu i el que practica no concordin. I això és lleig, molt lleig, en un personatge que es passa la vida intentant alliçonar els demés.

Que ho fobi-hi bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

dilluns, 21 de desembre del 2009

Obres i proveïdors EÑe

Posted by Picasa

Plan Ĕ o “vulgus” plan EÑe.

Aquest cap de setmana els nostres polítics comarcals han tret llustre a les sabates i s'han posat les millors gales, per la visita del Il·lustre Ministre del Treball Sr. Celestino Corbacho que venia a fer un repàs a les obres EÑe. És a dir a que els fessin una foto i lluir càrrec.

Sense caure en la demagògia, podem dir que les obres del plan ZP o Ĕ, s'han fet servir més per un efecte propagandístic, que real. Arreglar carrers, fer places, fer carrils bici, derruir i tornar a construir voreres, posar semàfors nous, o fer “avingudes de la llum” (carrer Joaquima Vedruna) en temps de crisi, és com quan hi han pocs diners a casa, gastar-los en canviar el parquet. I tot per només apaivagar una mica la manca d'ocupació en un ram, que no va saber afluixar a temps. Perquè mutis i a la gàbia dels milions que van guanyar alguns amb la condescendència i complicitat de banquers i polítics.

Ara només queda fer front al mal que s’han fet i que s’ha de pagar entre tots. I tot plegat no ha col·laborat gens a abaixar l'atur de la zona (una altre de les raons esgrimides pel pla EÑe) amb l'agreujant, almenys a Igualada i pobles del voltant, de que les obres les han fet constructors de fora (a Igualada el 70%) i la majoria amb treballadors d'altres nacionalitats (Romanesos a Igualada i Montbui). Hauria estat molt millor invertir aquests diners en millorar infraestructures generals (carreteres, trens, transport públic, etc.), que després de la crisi servirien per a tothom i donarien nova vida. I no per "mayor honra, glória y atobombo" de uns polítics que a l'espera de que escampi, es dediquen a posar pegats, sense solta ni volta.

Sense caure en la xenofòbia, podríem dir que el Sr. del megàfon de Santa Margarida de Montbui: “Más trabajo, menos imigración”, que va interpel·lar al ministre Corbacho, tenia més raó que un sant. Probablement d'haver fet aquesta campanya d'una altre manera o amb condicions i objectius més estrictes i realistes, els resultats serien uns altres. Ara s’han continuat pagant molts dels immigrants (no arrelats) vinguts per la crida del totxo, mentre els arrelats de la comarca cobren de l’atur. Potser si els que venien per guanyar-se la vida, però volien tornar al seu país ja ho haurien fet i així també s’hauria alleugerat la càrrega extra de pagar tantes coses en temps de crisi, i l’atur de les nostres contrades seria una mica més baix

Ah! Els € 1.000 per cartell (que són uns quants milions en total), i que només serveixen per fer propaganda inútil, els podrien haver donat a Caritas, que cada dia ha de fer front a més desvalguts. I això gracies a la visió dels que ens manen.

Però alguns EÑe que EÑe.

Salut i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

El Rec i botigues buides al centre d'Igualada


El Rec en mans del POUM?

Haig de dir que m'estimo el Rec, és part de la meva vida, part de la Igualada que em recorda el meu avi i part de la meva feina, doncs fa molts anys que treballo amb adobers.

Apart d'aquestes connotacions personals, he de dir que no tinc una concepció formada de com ha de ser el Rec. El que si sé és que cada dia, si puc, camino per pur plaer per els seus carrerons en anar a visitar els adobers, i això em fa respirar l'essència d'una Igualada que va ser i encara és, quelcom que em dona vida.

En la celebració dels nou primers mesos de la Veu de l'Anoia vaig redescobrir l'adoberia de ca l'Anicet Gabarró. Us enganyaria dient-vos que no hi havia estat mai - alguna que altre vegada hi havia entrat a dins quan encara hi adobaven - però em va impressionar la recuperació de la bellesa aconseguida en aquestes construccions antigues. Unes voltes extraordinàries, que acompanyades d'una llum velada et fan respirar aires d'altres temps. Un encert d'en Ribaudi haver escollit aquest lloc quasi màgic.

L'altre redescoberta, ha estat en l’estudi d'en Ricard Vila i gràcies al Rec.0. A sota i pràcticament intacta, hi ha una altre adoberia que vaig retratar amb una certa fascinació. En els baixos on hi havien els clots, em va venir un flaire mental de l'olor que feien, com les que havia vist i olorat a la del meu avi, on quan era molt petit caminava per entre ells, amb la por de caure-hi. Allà on les pells es nodrien d'extracte, fins a agafar la consistència volguda, per transformar-se després d'un procés molt llarg, en corretges de transmissió de l'energia del vapor cap a les maquines.

Vaig tenir alguns “flash-backs” de coses que ja no recordava, una experiència quasi mística. Mai se'm havia acudit que es podrien recuperar. El Rec.0 em va fer pensar en la quantitat de coses amb les que es podria enriquir Igualada amb quelcom que no sigui ciment o totxo, sinó amb historia i fascinació.

Quelcom que pot fer que molta gent vulgui visitar Igualada perquè això es un valor afegit, que els talents joves d'Igualada han tornat a la llum i seria una llàstima que desapareguin per culpa de deliris de grandesa.

Les argumentacions per recuperar la Cotonera, que al no ser una proposta privada sinó publica ens costarà molts diners a tots plegats, ara i en el futur, són molt més valuoses en aquest cas. Les restauracions almenys fins ara, i que duri, han estat en mans privades. I això fa que sigui la imaginació, la iniciativa i el risc privats i no la “visió” política, el que la mogui.

Encara no he tingut temps de mirar el POUM. Simplement cops d'ull. Però la concepció del barri del Rec, va ser dissenyada i pressa en ple boom immobiliari i l'idea era poder traslladar les adoberies a l'altra banda del riu i al rec fer-hi una façana residencial, evidentment obtenint unes plusvàlues per la re-qualificació de les mateixes, i de les que hi volien participar i aprofitar l'Ajuntament d'Igualada per la revaluació i el de Montbui per la construcció del Polígon Industrial on anirien els adobers.

Aquesta situació d'especulació que semblava sense fi, tots sabem com ha acabat i en la situació que ens trobem per culpa d'ella. Per tant les idees d'aleshores no són vàlides ara, que simplement ha de prevaldre una altre manera pensar. Perquè com diuen “errare humanum est, diabolicum perseverare”. I pel que sembla hi ha gent que no han après gens dels errors comesos en aquests darrers temps per aquesta manera d'actuar, ni de les seves conseqüències i ara volen continuar corrent a pinyó fixe, com si res no hagués passat. Clar que ho fan sense cap risc, simplement amb els diners de tots i en un model que ja no te cap sentit, i que hipoteca el futur de la ciutat per a molts anys, almenys en aquesta zona.

Tenim un centre de la ciutat que es va buidant de comerços i un zona del rec que ha mostrat per sorpresa de tots la seva capacitat de crida. Que fem! Podem seguir fer volant coloms amb grans construccions estil outlet Can Roca o WTC o gastar-nos € 30.000 per estudiar el teixit de comerç del centre d'Igualada (per aquesta última feina només feia falta una càmera de fotogràfica i anar a consultar amb els agents de la propietat, evidentment molt més econòmic), a la vegada que volen acabar de destruir-los amb els deliris de grandesa de les construccions esmentades (300 botigues en el WTC i no sé que ni quantes en l'Outlet de Can Roca - tèxtils no -).

Potser ja és hora de que l'Ajuntament es dediqui només a administrar, que és la seva feina i recolzes als ciutadans (parents exclosos, per raons obvies) en les seves iniciatives privades. En general els ciutadans semblen tocar més de peus a terra i tenen iniciatives plenes d’imaginació, sentit comú i mesuren els costos i els riscs de manera molt diferent que els polítics.

O volem una Igualada que conservi el seu esperit, o simplement una ciutat dormitori esponjada o no, en la qual no sigui possible qualsevol creació de riquesa productiva. I que tot passi per unes empreses Municipals que volen competir amb la iniciativa privada, això si amb els diners de tots i sense assolir cap risc. La conseqüència de tot això serà acabar d'arruïnar-nos, endeutar-nos fins a les orelles, en nom d'una mal entesa economia de progrés.

Vull una Igualada dels Igualadins, pels Igualadins i feta per Igualadins. I em sap greu que ho vulguin capitalitzar els il·luminats de torn, que no troben res bé si no ho fan ells. Perquè ells se n’aniran, però Igualada es queda.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

dilluns, 14 de desembre del 2009

Realment, aparca com puguis.

Posted by Picasa

Política Municipal d'Aparcaments o aparca com puguis.

He rebut un email d'un amic en el que m'explica el següent:

"L'Ajuntament exigeix a tot promotor privat, m'explico, a un comerç Carrefour per exemple, per autoritzar-li la llicència d'activitats te de justificar l'aparcament per als usuaris que vagin al centre comercial, o a un promotor d'habitatge (que ja no en queden) li exigeix un mínim d'un aparcament per habitatge. Aquests aparcaments, poden ser gratuïts o de pagament.

Doncs be, els inefables governs de la nostra ciutat, no han tingut en compte la previsió que demanen als privats, i heus aquí que tot l'equipament d'ensenyament que hi ha a l'Institut Pere Vives Vich, no te on aparcar, i no només això, ja que en la remodelació del carrer de l'Estadi, es van preocupar de fer desaparèixer gairebé tots els aparcaments en superfície que hi havien per fer unes voreres molt amples i posar un carril bici que no utilitza ningú, aleshores quan a la piscina nova han fet un aparcament meravellós, els estudiants i professors que van al Insti aparquen sense embuts en aquest aparcament, però que passa? Doncs passa que els usuaris de l'estadi atlètic i de la piscina no poden aparcar, i han tingut de posar senyals d'aparcament exclusiu de l'Infinit i de l'Estadi Atlètic, i un vigilant que si et veu cara d'estudiant no et deixa passar, llavors els cotxes els han de posar on poden, fins i tot a la zona verda que hi ha a l'extrem oest de l'Estadi, allà no hi ha cap vigilant ni guàrdia que eviti aparcar els cotxes en zona verda.

Visca la previsió! 'Sin acritud'."

D'entrada incompleixen les normes que si han de complir tots els ciutadans en règim privat, el que és una obligació per nosaltres, hi és per l'Ajuntament, doncs que jo sàpiga no hi ha cap norma que els absolgui de complir el que és exigit a la resta dels mortals.

Apart de les connotacions ja sabudes d'aquest aparcament per la zona esportiva, ens trobem en un altre cas d'incongruència que es dóna prioritat a l'esport i el lleure, sobre l'educació i sanitat. Molt progressista tot plegat.

Si vas a l'Hospital o pagues o no aparques, aparcament de pagament o Zona Blava. Es veu que la gent hi va per gust, m'entres a darrera mateix i rodejat de tanques i foten-se de fàstic, hi ha el Diposit Municipal, abans aparcament gratuït, amb la possibilitat de aparcaments lliures. Per curiositat mireu al Google Street Maps i veureu a què em refereixo, amb fotografies incloses.

En quant a l'Institut que també hi deu anar per gust la gent, o aparques infringint les normes o no aparques. Algú li troba sentit a tot això. Per contra els que va a nadar o a fer fitness, que deu ser una obligació inexorable, aparcament privat en lloc públic, amb un vigilant de luxe. Molt d'esquerres tot plegat.

Com es pot ser tan caragirat i dèspota, com per justificar aquestes incoherències, que atempten solemnement contra el sentit comú i qualsevol progressisme, ben o mal entès.

Simplement aquesta colla que "d'Entesos" que tenim a l'Ajuntament, són uns demagogs que viuen del "cuento", explicant que tot el que fan, ho fan pel bé del poble. Quins pebrots!

Si jo fos estudiant i m'impedissin entrar en un pàrquing que està en un terreny públic, una persona que no cap autoritat ni potestat per exercir de vigilant (simplement un empleat de l'Infinit). El primer que faria, seria demanar-li educadament, que s'identifiqués i em digués, quines raons tenia ell per impedir-me aparcar en un lloc públic i si no em donés explicacions pertinents i satisfactòries (no en hi han) o simplement em deixes aparcar, trucaria a la policia, perquè aquesta persona els hi expliqués, quina autoritat té i per quins set sous m'impedia aparcar, sent un aparcament en terreny públic (de tots els ciutadans), que utilitzen tan els que van a l'estadi atlètic com a l'Infinit. O es que els que fan les coses de lleure o activitats esportives, tenen més drets que uns estudiants als quals no se'ls hi facilita l'aparcament, encara que vinguin de fora? No crec que tingui arguments per poder-ho explicar, ni autoritat per poder-ho exigir.

Estudiants no os deixeu anorrear, que teniu els mateixos drets que tothom. Per tant actueu en conseqüència, perquè si no defenseu els vostres drets, no hi haurà ningú que ho faci per vosaltres i si no ho feu ara que sou joves, viureu tota la vida apocats i aporugats, per unes autoritats que encara que no tinguin raó, juguen amb la por que els hi teniu, per fer la seva per sobre de tots i de tothom, quan el que haurien de fer és estar al servei dels ciutadans i administrar pels ciutadans i no contra ells. Perquè vosaltres sou ciutadans oi!

Que ho aparqueu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

dissabte, 12 de desembre del 2009

Buscant el NIF de SIMA desesperadament.


Tiquet alegal de les Zones Blaves d'Igualada.Tiquet de les Zones Blaves de Reus: Vostè mateix busqui les diferencies!

Gestions davant la síndica respecte les Zones Blaves i el carril bici al Polígon.

Com que crec que tinc el deure d'informar a tota gent que es va pendre la molèstia de signar per que l'Ajuntament es fes enrere en la col·locació de les Zones Blaves en certs llocs d'Igualada, entre ells i primordialment als voltants del Hospital, us faig avinent els següents pasos efectuats.

En la presentació de firmes Expedient d'entrada a l'Ajuntament 5272 dia 19-03-09, es demanar que es fes una consulta popular sobre la idoneïtat de les mateixes. En veure que passaven els mesos i no hi havia resposta oficial, apart de les fanfarroneries públiques del Sr. Riba dient que les havien contat i només ni havien 4.600 de válidas (sic). Vam recórrer a la síndica amb l'esperança de rebre i poder donar una resposta als molts signants. La sorpresa nostra va ser quan la síndica ens va dir verbalment, desprès d'un mes que el secretari de l'Ajuntament li havia informat que les firmes sol·licitant una consulta popular no eren vàlides, per no haver sigut signades davant d'un notari o quelcom semblant!? Li vam dir que no enteníem que s'haguessin contat les firmes i que no ens haguessin donat resposta en tot aquest temps, que si les persones signants mereixien aquest tracte de menyspreu per part de l'Ajuntament i que si aquesta era la manera correcta d'actuar davant un moviment popular tant important. Després li vam demanar si es podia obtindre del contracte entre l'Ajuntament i SIMA per les Zones Blaves i posteriorment hi va haver un intercanvi mes o menys esperpèntic entre la sindica i jo, sobre les meves opinions en els temes de les Zones Blaves i el carril bici del poligon.

Adjunto els emails posteriors a aquest intercanvi, per més informació:

Imma Canas i Josep M. Torras: Estatus SIMA i Reglament de zones blaves i aparcaments públics

01 dec.

AJ102. Sindicatura

Benvolguts

En primer lloc us vull demanar disculpes pel que pot semblar un retard en respondre-us. Per una banda, he hagut de demanar informació jurídica i, per altra, problemes amb la informàtica que s'han afegit al fet que la Sindicatura només té l'oficina oberta un dia i mig a la setmana.

En relació al que em vàreu demanar sobre la possibilitat de disposar dels estatuts de l'empresa SIMA,SL, que gestiona les zones blaves, aparcaments públics i la grua municipal, així com el Reglament corresponent, us comunico que:

1.- El ciutadà té dret a demar-ho.

2.- Se li donaria, atès que son públics per haver estat publicats al BOP

3.- Pot demar-ho per escrit o verbalment si vol una fotocopia en paper o autenticada. En aquests casos haurà d'abonar la taxa corresponent

4.- No obstant, ho pot demanar per correu electrònic i se'l enviarà també per correu eelectrònic. En aquest cas, no hi ha cap taxa. El correu al que es pot demanar es a membrados@aj-igualada.net

5.- Només les fotocopies autenticades tenen ple valor jurídic.

Així doncs, si encara hi esteu interessats, aquesta és la forma de fer-ho.

Cordialment.

Assumpta Sagristà Rodó

Síndica de Greuges d'Igualada

Resposta:

Josep M. Torras per a AJ102.Sindicat.

Benvolguda,

Gracies pel seu email sobre els estatuts de SIMA, però la nostra demanda no era pels estatuts sinó pel contracte entre SIMA i l'Ajuntament en quant a la cessió de la gestió de les Zones Blaves. No és el mateix que les gestioni l'Ajuntament (una taxa) que hi hagi una cessió de gestió, la qual implica que els tiquets de les zones blaves, que per cert segueixen sent alegals, continguin un IVA i que l'empresa hagi de retornar a l'Ajuntament els seus imports, cobrant només per la gestió, no quedant-se el import del principal del tiquet.

Vostè ens va indicar que els tiquets de la zona blava, ja s'havien canviat. No és cert, segueixen sent els mateixos, amb l'anagrama de l'Ajuntament i el de l'empresa SIMA, sense cap NIF i indicant IVA inclòs, lo que implica que hi ha d'haver un NIF, que no apareix per enlloc.

Si li fos d'utilitat li envio una fotocopia d'un d'Igualada del mes passat i d'un de Reus, que apart de ser més barat € 0,96 per hora i € 1,80 per dues hores, si inclou el NIF de l'empresa que el gestiona.

Molt cordialment.

Josep M.

Resposta de la síndica sobre les Zones Blaves:

AJ102.Sindicatura per a mi

1 / des.

Benvolgut,

És possible que no ens hàgim entès bé pel que fa al contracte o estatuts de l'empresa pública Sima en relació amb l'Ajuntament d'Igualada. En qualsevol cas, tant si es tracta d'una cosa o d'una altra, la forma d'aconseguir la documentació que vulgui és la que li he exposat al meu correu de baix.

Pel que fa a la seva observació sobre les deficències del tiquet, avui mateix ho he comunicat als serveis jurídics de l'Ajuntament per tal que ho estudiïn i actuïn en conseqüència. Donem-los temps.

Cordialment.

Assumpta Sagristà Rodó

Síndica de Greuges d'Igualada

Resposta de la síndica sobre el carril bici:

AJ102.Sindicatura per a mi

01 dec.

Benvolgut,

En relació a les observacions sobre el carril bici del Polígon que em vàreu fer, ho he estat comentant amb la regidoria de Medi Ambient que m'ha informat:

Pel que fa al comentari de la perillositat d’aquest carril bici, indica assenyadament la regidora, que tant els que van en bici, com els que van a peu, i també els que surten dels guals als quals es refereix el ciutadà, han d’anar amb compte. Si anem en bicicleta pel carrer igual: trobem guals, vianants, cotxes...

Pel que fa als enllaços, la transformació que està experimentant actualment la zona, que es troba en obres i a la qual hi són planificades zones de bicicleta, ho contesta per si sol. D’aquest tema, indica la regidora de Medi ambient, que n'ha parlat amb l’entitat Ciclistes Urbans d’Igualada i comparteixen la seva opinió: cal anar sempre amb compte i ser conscients de la nostra fragilitat.

De totes maneres dir-vos també que l'Ajuntament disposa d’un pla estratègic de la xarxa de carrils bici de la ciutat d’Igualada i la seva integració dins la xarxa regional, amb diferents tipologies de vies i també amb fases diferents d’implantació, algunes de les quals ja s’han començat a executar, com és exactament la que fa referència a tota la zona nord de la ciutat i que inclou les vies del polígon que han motivat la vostra consulta.

Espero que la informació hagi estat del vostre interès. Així, dono per tancat l'expedient.

Ben atentament.

Assumpta Sagristà Rodó

Síndica de Greuges d'Igualada

Resposta:

Josep M. Torras per a AJ102.Sindicat.

mostra els detalls 1 / des.

Benvolguda,

Gracies pel seu email sobre el carril bici, no estic d'acord en les que vostè en diu, assenyades respostes de la regidora.

Per començar no és el mateix una bicicleta que un vianant, hi ha una diferencia substancial de velocitat i per tant de temps de reacció i les bicicletes no passen per sobre les aceres per davant de guals, sense visibilitat de cap mena (al menys fins ara), com passa al carril bici del polígon. La distancia entre la línia del carril bici i la pared es de aproximadament mig metre i no hi ha manera material que cap vehicle que pugui veure el ciclista i aquest no va precisament a velocitat de vianant.

En la ciutat en els guals hi ha la distancia de tota l'amplada d'una acera per poder veure les bicicletes que podrien circular per un hipotètic carril bici, per tant hi ha un marge de seguretat i de temps, cosa que no passa en aquest carril bici, endemés el transit d'entrada i sortida en un polígon industrial es infinitament superior al que hi pot haver en un gual de dins la ciutat, per tant les comparacions que fa la regidora, no em semblen assenyades de cap de les maneres.

Jo no espero una resposta política sobre aquest tema, sinó, evitar amb el meu advertiment alguna desgracia futura, que si es pren la molèstia com he fet jo de preguntar a les empreses afectades (SERVISIMO, per exemple), per aquest carril bici li indicaran que tard o d'hora hi haurà un accident greu del que ens en penedirem tots plegats.

De totes maneres si vostè ja queda satisfeta per l'explicació de la regidora, jo conservo la seva resposta i la de la regidora i en el futur i no vull ser malventurós, les tornarem a posar sobre la taula.

Les possibilitats de que hi hagi un accident greu (ja en n'hi hagut un a la sortida del rentador de cotxes, amb trencament de clavícula), sobre tot si augmenta el volum de bicicletes que hi circulin, absolutament mínim avui dia, les possibilitats son bastant elevades i l'Ajuntament te l'obligació de procurar pels ciutadans evitant riscos innecessaris i no fer carrils bicis en segons quins llocs o per raons tan poc subtils com el evitar el aparcament a les voreres de servei dels edificis, de manera d'intentar obligar que els vehicles vagin al pàrquing de l'Hospital, que pel que es veu, costa molt d'omplir.

Li envio unes fotografies que vaig fer d'aquest carril bici. Algunes al estiu i en diumenge, cap bicicleta i cap cotxe i algunes altres que vaig fer en un dia feiner, vostè mateixa jutgi.

Molt cordialment.

Josep M.

PD: Enllaços a les fotografies:

http://picasaweb.google.es/josepm.torras/CarrilBiciPoligonIgualada#

http://picasaweb.google.com/josepm.torras/PoligonCarrilBiciIAltres?authkey=Gv1sRgCK2T2ozK7efI3QE#

Resposta Síndica sobre el carril bici:

AJ102.Sindicatura per a mi

mostra els detalls 2 / des.

Benvolgut,

La decisió de construir carrils bici al Polígon Industrial no ha estat presa de forma il·legal. És una decisió de govern, que pot agradar més o menys o gens i, en aquest sentit, aquesta Sindicatura local no té elements per demanar la seva retirada. Per tant, aquí sí que la resposta seria política.

De totes formes, he fet arribar a la regidora de Medi Ambient el seu correu electrònic amb totes les seves observacions a fi que des d'allí estudiïn si són viables. Així doncs, el convido ara a dirigir-se directament al Servei de Medi Ambient on li podran donar més informació i l'atendran en conseqüència.

Cordialment.

Assumpta Sagristà Rodó

Síndica de Greuges d'Igualada

Resposta meva final als dos temes:

Josep M. Torras per a AJ102.Sindicat.

mostra els detalls 2 / des.

Benvolguda,

Per no fer-li perdre més el seu temps ni el meu, li sintetitzo les dues respostes per email.

Zones Blaves i relació amb l'Ajuntament:

Vostè em demana paciència i jo li responc que l'Ajuntament després de més de vuit mesos no s'ha dignat a donar una resposta directa sobre les zones blaves, l'única que hem rebut ha sigut a través de vostè i les firmes es van presentar al registre de l'Ajuntament i no a la sindicatura. Vostè ha complert ells no. Per tant de paciència em sembla que ja n'hem tingut molta, no amb vostè i sinó amb ells.

Si vostè creu que aquesta es la manera que l'Ajuntament ha d'actuar envers als ciutadans, com diu vostè tanquem el tema. Sento molt haver pensat que vostè hi podia fer quelcom, reconec que m'he equivocat.

De relacionar-me amb l'Ajuntament, veritablement ja ho se fer tot sol, però això ja ho sabia abans de venir a parlar amb vostè. Com ja li he dit encara estem esperant la resposta sobre les firmes i per això ens vam dirigir a vostè.

Carril bici:

Ningú ha parlat d'il·legal sinó de perillós i tampoc he parlat de gustos, però si a vostè ja li està be a mi també. Si hi ha un accident greu (Deu vulgui que no), perquè les condicions de seguretat d'aquest carril bici no són ni de lluny les més adients, com ja li he indicat en el meu email i podia apreciar en les fotografies adjuntes, posaré les seves respostes sobre la taula. Pel que vostè diu, la regidora també n'està assabentada, per tant donem per suposat que saben el que es fan. Aquí li asseguro que no parlem de decisions polítiques, sinó de responsabilitat ciutadana, civil i de sentit comú. Si hi ha quelcom que odio en aquesta vida, és tenir raó, quan faig advertiments raonats, perquè aleshores ja no hi ha remei, i li asseguro que sé del que parlo.

En quant la seva indicació de que em dirigeixi a la regidora, li responc el mateix que en el tema anterior, sobren les seves recomanacions.

El cas és que en tot plegat, he quedat una mica confós en el que pot fer i quina es la utilitat de la sindicatura, si només transmet les paraules dels regidors o si té criteri per si mateixa.

Clar que per això, no hauria ni de tenir la seu social, ni estar en els pressuposts de l'Ajuntament, doncs aquests detalls fan que encara que si posi molta bona voluntat, sigui difícil no fer cooperativisme. En fi, que hi farem “nobody is perfect”.

Jo dono per tancat el tema, ja no la molestaré més en el futur amb les meves sol·licituds, tal vegada esperava massa de la sindicatura, o perquè no! Sóc jo el que estic equivocat en totes les meves apreciacions. Si ho creu així, li demano humilment perdó.

Agraït per les estones que m'ha dedicat.

Cordialment.

Josep M. Torras i Payerol

Que cadascú, en extregui les pròpies conclusions, el meu deure i el de la Imma ja està més que complert, algú m'ha dit que hauria de portar les queixes al Sindic de greuges de Catalunya, però que voleu que os digui, tinc una mica perduda l'esperança que algú en un lloc oficial i anomenat per els polítics pugui defensar el poble, per tant deixo que el poble es defensi per si mateix i en les pròximes eleccions decideixi si vol que gent d'aquesta mena segueixi manant o vol una altre cosa i aquí si que no cal que aconselli res, que cada pal aguanti la seva espelma.

Gracies a tots els que vareu firmar i si voleu fer quelcom tant la Imma com jo quedem, a la vostra disposició.

Cordialment.

Josep M. Torras Payerol

divendres, 11 de desembre del 2009

I tu ho veus bé, també? Beeee!

Posted by Picasa

I tu com ho veus? Guauuu!

Posted by Picasa

Donem al REC.0, el que és del REC.0 i als “Entesos” el que és dels “Entesos”.

En un dels meus últims escrits, reprovava que en Pàmies, intentés atorgar-se l'èxit del REC.0, ni que fos una mica, parlant de sinergies, suports, camins etc. dels quals l'únic mèrit que hi té l'Ajuntament és haver condonat o perdonat la taxa d'ocupació del carrer, i no haver interferit.

Ara sembla que aquest èxit ha fet mal a l'orgull i la supèrbia, dels que sempre volen sortir a la foto. Aquest cap de setmana he llegit en mitjans locals declaracions d'en Aymamí, d'en Riba i del president de l'UBIC, intentant, portar l'aigua al seu molí.

En Riba, en un estat que no sé com definir-lo, si de ràbia continguda o quelcom que se m'escapa, deia que en la propera edició intentarien controlar-ho tot ells, redirigir les visites cap el centre i altres bajanades, sobre igualtat, justícia, equitat, o sigui una espècie de revolució francesa a la Igualadina "Liberté, égalité, fraternité", només li faltava amenaçar amb la guillotina els que no pensessin igual que ell. Que si aquí tots son iguals, que s'aplicaran no se quines normatives. Simplement escoltant-lo, si jo fos dels organitzadors, em quedaria al cos la impressió que el REC.0 va ser una gran cosa, però que no arribarem al REC.1.

Per acabar-ho d'adobar resulta que diu que si va tenir èxit, va ser degut a les brillants polítiques d'Entesa envers l'espai del Rec. Que la recuperació del riu es cosa seva (jo em pensava que la pagàvem entre tots a través de l'ACA), que si la Cotonera - sembla que ja es deu poder anar a visitar el museu de la premsa - (quina rapidesa tu!). Que si la regeneració del rec, etc.

Si no ho tinc mal entès, la seva idea és renovar la façana del riu urbanitzant-la i enderrocant algunes de les adoberies com les que van servir de botigues. I si pot ser, foragitar les poques adoberies, que encara queden en actiu (deu ser que no tenim prou gent a l'atur). Perquè desdirien de l'entorn, i a més fan pudor.

No entenc com es pot ser tan estruç i estret de mires. Sembla que iniciatives com aquestes obren noves expectatives i que el millor seria posar-se a disposició de la gent que ho va impulsar, gràcies al seu esperit i valentia, endegant idees originals que van ser molt reeixides. Així, en una pròxima edició, podrien superar l'èxit ara obtingut, i ben portat es podria estendre el benefici a més Igualadins. Però no. Ells a la seva i a continuar posant traves o intervenir per controlar-ho tot, i apuntar-se a les medalles. I així es queden el que ni es seu i s'apropien de les idees, que per les seves capacitats mai se'ls hi haurien acudit.

Aquesta gent d'Entesa no poden resistir-se a ser els protagonistes o xarrupar els espais dels altres, i se'ls hi hauria de recordar per a qui treballen. Ho fan per Igualada o per la seva major honra, gloria i butxaca? Estan al servei del ciutadà o només al servei del seu ego? Estan per ajudar i recolzar o és allò de "o mia o a la tumba fria".

Amb el magnífic document estudi per la comarca d l'Anoia, realitzat ciutadans de la societat civil, gratuïtament i sense ànim de lucre anomenat "Conca Futur", que va ser menystingut olímpicament, per aquestes lluminàries, ja s'hi expressaven idees de fer coses a l'estil de REC.0. Però clar tot el que no és una iniciativa d'Entesa, per sistema no es vàlid, perquè potser algú podria pensar que hi ha altres maneres de fer les coses.

Ja seria hora de tenir un Ajuntament menys protagonista, però que estigués de debò al servei dels ciutadans, i no a l'inrevés. Tal com van les coses, ens estan portant cap a llocs i situacions, en les que hi podem prendre mal tots plegats. I tot només per uns deliris de grandesa i necessitats de superar els seus complexes.

Finalment felicitar als organitzadors del REC.0, per una idea tan original i a la vegada compadir-los si accepten caure en mans d'aquests "Entesos", que com sempre fan, quan han vist els engonals del bou, ja poden dir que es mascle, i quedar-se'l en pagament per la seva perícia. Perquè el que ha sigut una idea genial, pot acabar per ser la cosa més vulgar i inútil en mans d'aquests sapastres.

I ho dic mentre em ve a la ment la Collon@da, i tantes iniciatives encetades per gent que pensa per si mateixa en benefici de la Ciutat, sense necessitat de cap tutela interessada, a la que es pressiona per deixar de fer les coses de manera altruista, per poder-hi posar gent de la seva colla evidenment, cobrant.

En fi com dic en el intitulat i deien en l'antiguitat, donem al REC.0, el que és del REC.0 i als "Entesos" el que és dels "Entesos".

Tan de bo que en les properes eleccions municipals arribin a l'Ajuntament gent al servei real del ciutadà i sense vocació de manipuladors. Perquè potser ja n'hi ha prou de tenir aquesta colla que tot ho volen tutelar, dirigir i cobrar. Això al menys és el que s'hauria d'esperar d'un poble adult, perquè potser ja som tots una mica grans per certes beneiteries.

Passiu-bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol