dissabte, 21 de febrer del 2009
Targeta de zones blaves Ajuntament+UBIC+Caixa i el perquè d’una exclusiva.
La Targeta: Primerament parlem de la targeta, que apareix justament en el moment que hi ha més contestació ciutadana pel tema de les zones blaves, i que segons diuen permet anar a comprar a establiments afiliats al UBIC i rebre descomptes en les zones blaves entre un 20 i un 25%. Es d'aparició espontània? És una concessió a dit? Quan costa als actors de la comèdia? Ha tingut un cost? Quin?
Després estudiem els actors de la comèdia.
L'UBIC: Perquè els de l'UBIC s'han erigit en bombers de l'Aymami i adlàters, quines prebendes els hi te reservades, que no sabem? No és gens normal que una organització que ens te per clients a tothom, davant una protesta ciutadana per les zones blaves es posicioni al costat de l'"Entesa" i en contra de la majoria del poble - primer perquè tota l'oposició n'està en contra, segon perquè actualment hi ha 8.000 firmes de ciutadans descontents i tercer perquè no es veu quin potser l'interés anteposat el "client Entesa" a la gent del poble? Ho sento per alguns dels seus dirigents que són vells coneguts i que d'alguns soc el que es pot considerar un bon client. Els hi vull recordar que estan al servei de la gent que compra i no sé si fent la gara gara al Sr. Alcalde. I posats a dir allò de qui hi ha d'haver igualtat d'oportunitats, perquè no poden tenir el mateix tracte els clients del Caprabo, del Dia, del Schleker o tothom? M'agradaria saber si l'UBIC és partidària d'aquestes zones blaves que tant emprenyen els ciutadans.
La Caixa: També m'agradaria saber perquè és la Caixa i no les Caixes de Catalunya, del Penedes, de Manresa, etc. o qualsevol dels Bancs? Perquè als ciutadans se'ns obliga a tenir una targeta de la Caixa per obtenir descomptes? Ara per real ordre de l'Alcalde i de l'UBIC volen que tots els conductors d'Igualada haguem de tenir una targeta de la Caixa i només de la Caixa per poder gaudir de rebaixes en la zona blava? Potser també això és obra social o que? Dues preguntes més: Amb aquesta targeta també ens faran descomptes en el Pàrquing SABA de la Plaça de Cal Font? La Caixa també és partidària d'aquestes zones blaves que tant enfurismen els ciutadans?
L'Ajuntament: Més ben dit, Entesa, - perque va quedar clar en el Ple que era un tema d'autoritat i la voluntat de l'Alcalde - em fa estar molt confós. Si SIMA és una societat limitada, qui és l'Ajuntament prenent acords a dit, en nom de la companyia? Qui porta l'empresa el Gerent o l'Aymami? No cal tenir-ne dos en el mateix càrrec. O sobra el Gerent o el Aymami. No havíem quedat que les empreses Municipals del "conxorxi" Grup Juan Palomo, es portarien amb criteris empresarials? Aquí es barreja el públic amb el privat d'una manera descarada, es fan pressupostos "empresarials" que farien riure a un nen d'escola. És fan decrets "prevaricatius" (doncs beneficien directament a una empresa) i dictatorials per part d'Entesa, per salvar el compte d'explotació de SIMA - amb acords a dit per convèncer als ciutadans de que això ja és un fet, valent-se d'exclusives fosques i inexplicables. Torno a preguntar on són els criteris empresarials. Això és pur manifasseig de la més baixa estofa per justificar la seva absoluta incompetència en la gestió d'empreses.
Al final com ja fa molt de temps que aviso, ho pagarem tots plegats, més ben dit ja ho estem pagant.
Des d'aquí em comprometo a lluitar amb tots els mitjans a l'abast, fent costat a la gent del poble, perquè aquesta colla d'incompetents no puguin posar mai més les seves grapes sobre els comptes de l'Ajuntament i arruïnar la ciutat i als ciutadans com ho estan fent.
A veure si teniu una mica més de cura tots plegats, perque amb les coses de menjar no s'hi juga!
Com diu algú, ja ha començat el "countdown" o sigui el compte enrere, que regidors i càrrecs de confiança d'Entesa a l'Ajuntament, comencin a buscar-se feina, després que no diguin que no estaven avisats!
Bon diumenge a tothom.
Josep M. Torras Payerol
PD: Avís a navegants, pels que només em troben com a pecat greu la meva filiació política a Convergència (que no a CiU) i això és l'excusa per atacar-me. Sàpiguen que jo em moc per les meves pròpies conviccions i motivacions, que estan més prop de la gent del carrer que de qualsevol tendència política. Sóc amic dels meus amics i un home de paraula. Sàpiguen també que soc de Convergència perquè és l'opció que menys s'allunya de les meves creences. També soc simpatitzant d'Esquerra, principalment de la representada per Carretero - que a mi personalment em sembla la més autèntica - encara que no sigui l'oficial.
Repeteixo, queden avisats! I els hi asseguro que quan crec que tinc raó, soc la persona més tossuda que s'han tirat mai a la cara. Això només per si encara no se n'havien adonat.
Quan la paraula convidar perd el sentit i al final pagues tu sempre.
Aquest mati de divendres, en un mitjà de comunicació local, he llegit el títol d'una entrevista a en Xavi Figueres on ens convidava a fer servir les zones blaves. De moment m'he quedat una mica sorprès, perquè si no ho tinc mal entès el que convida paga, i m'ha semblat molt bé que l'empresa SIMA, tingués aquesta deferència a través del seu portantveu després del mogut Ple municipal d'aquesta setmana.
Però aquesta l'alegria ha durat poc. Quan he anat a visitar l'Imma del PK2 he pensat poder aprofitar la invitació per aparcar, i fer-ho en la zona blava del Passeig. Encara no havia baixat del cotxe i ja m'ha caigut l'ànima als peus. Hi havia la noia que es cuida de SIMA que m'ha dit que avui no era el dia del meu sant i que de convidat res de res.
He deixat anar un parell d'escarafalls irreproduibles, però com que soc bon ciutadà, i tampoc em quedava més remei, he anat a treure el tiquet. He posat un euro hi m'han donat de temps fins a les 11,58.
Al bar de l'Imma m'he begut un aigua, hem parlat de les signatures - les 8.000 ja són una realitat- i també hem parlat de la plataforma ciutadana que ella vol muntar i a la que em penso adherir. Hem parlat de la moció per iniciativa popular que presentarà a l'Ajuntament quan sobrepassi amb escreix les 10.000 firmes – no falta massa - i també de com fer servir la plataforma per ajudar a altres iniciatives ciutadanes. És a dir, intentar fer el que no fan alguns polítics.
Entre això i allò, se m'ha passat el temps i quan he anat a agafar el cotxe m'he trobat amb la sorpresa que m'havien multat. He llegit la multa i deia que si només passen 20 minuts, amb € 4.00 en tenia prou, però que si en passaven més hauria de pagar una multa de € 18 i pico, però amb el descompte dels generosos governants es quedarien al voltant dels € 12. He anat a trobar a la noia que vigila la zona, l'hi he explicat que només passaven 5 minuts dels vint de marge, i ella molt amable m'ha indicat que no hi havia cap problema. M'ha acompanyat a la màquina i per la mòdica suma de € 4, hem anul·lat la multa.
Si no recordo malament aquesta és la primera experiència que tinc en això, ja que acostumo a ser molt primmirat i mai me n'havien posat cap.
Una vegada explicada l'anècdota vull anar a la part important.
Quan els aparcaments els tenia SABA - si no m'ho va explicar malament el meu barber -hi havia una tolerància a "posteriori" d'uns 20 minuts per hora pagada. O sia que no et posaven la sanció sinó sobrepassaven els 20 minuts - i la sanció era a voltants dels € 3.00 - i no sé si pagant la multa el moment hi havia sanció addicional com ara.
El que em pregunto és: Els € 4.00 d'anular la sanció on van? A SIMA o al Ajuntament? Doncs en teoria els pagues a la màquina i per tant sembla que a part de recaptar SIMA la taxa, també ho fa en les multes. Semblaria més lògic que la multa que et claven desprès de la tolerància - ja sigui de € 18 o de € 12 si es paga amb descompte - anés a a l'Ajuntament, perquè tinc dubtes seriosos que els vigilants de SIMA estiguin habilitats per posar multes - sembla que correspondria a agents de l'autoritat com la policia - però com que tot va com va, potser que algú ens ho expliqui.
Si m'equivoco que em corregeixin, però aquesta barreja entre el que és públic i privat fa pudor de ranci - SIMA encara que sigui una Empresa Municipal, es regeix per les normes de les societats privades - perquè a més sembla hi pugui haver conflicte d'interessos. I sinó pot explicar algú qui, com i de quina manera es controla si es cobren € 4 hi per SIMA, o € 18 per l'Ajuntament? D'això se'n diria que van conxorxats si es parlés com toca, i si hi afegim la grua, encara és pitjor. Grua i policia van coordinats (el policia no pot anar dins del cotxe doncs, no estaria permès barrejar el públic amb el privat) un retira el cotxe i el altre - el policia de la moto posa la multa - i així paguem com a privat el servei de grua i com a públic la infracció.
Tot al servei d'un sofisticat sistema d'escurar les butxaques dels ciutadans que s'han atrevit a sortir en cotxe al carrer. O quina intel·ligència la d'aquests "progrés" de l'Ajuntament que et "foten" a dues bandes, sense compassió. Vaja un servei al ciutadà! i més en els temps que corren...
Només cal recordar que en el pressupost del 2007 hi havia una previsió de posar multes per un valor de € 800.000, en el del 2.008 el pressupost (Pressupostos aprovats per Entesa+PPc) ja era d'aprox. € 1.500.000 - quasi res una mica més i doblen - i pel 2.009 diuen que el volen repetir. És veu que en poc temps ens hem tornat quasi en delinqüents pel que fa al transit. Som tan incívics que fem el doble d'infraccions.
Per mostra, un botó. No fa pas massa va sortir en un mitjà local que l'any passat s'havien posat unes 11.000 multes de radar a Igualada i que la recaptació, havia sigut d'aprox. € 1.200.000, quasi res! O sigui que entre les zones blaves, la grua i el radar, es pot parlar d'un atracament organitzat per recaptar directament del ciutadà uns gavelles que s'han de suportar en la ben "entesa" d'un govern "progressista" (espavilat per escurar els rics que van en cotxe).
Clar que d'un govern que exerceix l'autoritat per "convenciment" i no per la voluntat democràtica dels ciutadans i de l'oposició majoritària, es pot esperar tot. També que ajudin a l'empresa SIMA en moments de vaques magres. Però fent un bon descosit a les butxaques ja de per si esquilmades del pobre ciutadà.
Com diu un conegut progressista autèntic: Si Pablo Iglesias aixeques el cap, es tornava a morir de l'ensurt.
Que tinguin un bon cap de setmana. Ah! cuita amb el xerif i els seus adlàters. Am l'excusa de l'estrella - no sé si és la bona o del llautó - si no se'ls veu massa et claven la llufa i et foten ma a la cartera.
Josep M. Torras Payerol
dijous, 19 de febrer del 2009
Octavi Rodin, pels que tinguin ganes d’aprendre
Fa molts pocs dies vaig descobrir el blog de n'Octavi Rodin i vaig quedar molt sorprès, pel profund coneixement, sentit comú i intel·ligència dels seus escrits, alguns purament històrics, altres de la realitat mundana, fins i tot per ell el tema de les zones blaves i de les actuacions polítiques s'eleva per sobre de la banalitat i entra en el terreny del pensament profund.
Actualment l'estic llegint amb avidesa, és com una font de saviesa en la que cada glop enriqueix una mica.
Com a mostra un botó:
La navalla d'Ockam i la política
Acostuma a passar que, quan algunes coses no surten bé, cerquem el culpable en la conxorxa dels demès. El terme "teoria de la conspiració", a més, ja comença a ser habitual en moltes informacions periodístiques. Sembla que no és possible concebre determinats esdeveniments sense la presència d'una mà oculta que mogui els fils. Normalment aquesta postura resulta útil, perquè així ens estalviem de revisar i qüestionar tot el procediment. "Hauria sortit bé, però forces alienes i obscures n'han maquinat el fracàs". Per tant, no és culpa nostra.
En altres ocasions no es tracta d'escórrer "el bulto", sinó de cercar una explicació més atractiva. Es tracta d'establir un sil·logisme al revés. Comencem per la conclusió, la que volem, la que no estem disposats a qüestionar, i a partir d'ella cerquem les premisses que, d'alguna manera, la "legalitzin".
Un exemple pintoresc que, al menys, no ofendrà a ningú: hem decidit que a l'univers hi ha altres éssers intel·ligents que ens han visitat o que ens visiten regularment. Això agrada, excita la fantasia dels que ens agrada somniar i creure-ho no sembla que faci mal. Doncs bé, convençuts íntimament d'aquest fet que ningú ha demostrat, cerquem per tota la terra indicis de la presència alienígena i els trobem a dojo. Runes espectaculars que, en la nostra imaginació, disfressem de camps d'aterratge per als ovnis, estàtues de les que clarament deduïm que representen a astronautes, i així tot el que volem.
Repeteixo que aquesta via és útil, i a més còmode perquè sempre permet justificar qualsevol conclusió extreta a priori. Ve a ser com una manifestació de la vella afirmació que la fi justifica els mitjans. Perquè si formulem el sil·logisme en el seu sentit tradicional, analitzant en primer lloc les premisses per a veure quina conclusió en surt, aquesta serà molt diferent. Analitzant les restes arqueològiques, sense idees preconcebudes, no trobarem ni pistes d'aterratge ni astronautes d'una altra galàxia, sols les restes del nostre propi passat.
I això val per a altres àmbits, també per a la política. Admetre l'explicació senzilla comporta, sovint, un reconeixement dels propis errors i un desgast que els representants públics rarament estan disposats a assumir. Recordem la famosa conspiració abertzale-islamista-socialista que alguns mitjans pròxims al PP van difondre per a explicar els fets de l'11-M, o la suposada aliança d'algun jutge amb el govern per a desprestigiar al PP en base a uns presumptes casos de corrupció que, per alguns, sembla que no vinguin al cas.
Em ve al cap un altre aspecte de la política en el que, de forma derivada, es manifesta aquesta forma d'entendre (o de no entendre) els propis errors. Imaginem el govern d'una ciutat adoptant una mesura que, malgrat les bones intencions dels seus promotors, acaba resultant impopular i força discutida políticament. Per exemple, què sé jo, la transformació d'un carrer en un bulevard que ningú demanava, o la implantació d'unes zones blaves d'aparcament que, al final, ningú acabarà entenent. Imaginem que aquestes mesures són fortament contestades i que l'oposició de torn ho aprofita per a desgastar políticament al govern. I imaginem que el govern es defensa atacant a l'oposició per l'ús partidista que fa d'un tema que se suposa d'interès local, i de tan atacar als oponents s'oblida de defensar la seva pròpia proposta. Així, resulta que la proposta és bona intrínsecament i no cal explicar-la. Centrem el focus de l'atenció ciutadana en la maldat dels contrincants i oblidem-nos de per què es barallen.
Repeteixo el que he dit abans. És una postura útil, perquè així no caldrà demostrar la bondat d'una mesura impopular i tot es diluirà en una picabaralla política, una més, de les que ronden el pati habitualment. I la resposta senzilla, que hauria estat l'anàlisi directa de la proposta, s'ha quedat al calaix perquè ja a ningú sembla importar-li.
Diu un vell aforisme, oblidat també al calaix, que la resposta més senzilla és la més probable. Es deriva del pensament de Guilllem d'Ockam, filòsof i teòleg fransciscà anglès de la primera meitat del segle XIV. Complicadament i en el llatí propi de l'època, afirmà que "pluralitas non est ponenda sine neccesitate", és a dir, "la pluralitat no s'ha de postular sense necessitat". D'aquesta forma enrevessada, el què manifestava Guillem d'Ockam és que les coses no s'han de complicar si no n'hi ha necessitat, no s'ha de mantenir l'existència d'altres ens, o altres motivacions, o altres manifestacions que les estrictament necessàries. Aquest principi es coneix com la "Navalla d'Ockam", perquè ve a dir que cal anar esporgant postulats innecessaris fins a deixar al descobert el tronc principal de la realitat. A Guillem d'Ockam aquestes i altres afirmacions el van enfrontar fortament amb el papat, que no estava per bromes a l'hora de discutir sobre qüestions teològiques i no li feia cap gràcia que ningú posés en dubte l'embolcall de la teologia i la litúrgia, i a punt va estar d'acabar a la foguera.
Es coneix també pel principi de parsimònia, suggerint que una explicació es fa plausible en la mesura que s'aguanta en pocs supòsits. Com menys coses cal suposar per a arribar a una conclusió, més probable és aquesta. Una derivació d'aquesta teoria és la de l'economia del pensament, amb la qual cal anar en compte, ja que del seu abús se'n pot derivar una total falta d'imaginació i el col·lapse de les idees.
Al què anava és que, sense la senzillesa que postula Ockam, la conclusió del sil·logisme s'allunya cada vegada més de l'objectiu primari, de la veritat, si voleu. Agafant un dels exemples que he utilitzat abans (i sense cap intenció), el podem construir de les següents maneres:
D'una forma senzilla, sense suposar res:
Premissa 1: Amb la finalitat de millorar la rotació de vehicles i la mobilitat, he decidit ampliar les zones blaves de la ciutat.
Premissa 2: Rebo una forta contestació ciutadana i política.
Conclusió: Cal que vegi si m'he equivocat o si no he sabut explicar la mesura, i rectificar si escau.
O introduint suposicions interessades:
Premissa 1: He adoptat una mesura inqüestionablement bona per a la ciutat, perquè millorarà la rotació de vehicles i la mobilitat.
Premissa 2: Rebo una forta contestació ciutadana i política.
Conclusió: L'oposició, amb l'única finalitat de desgastar al govern, impulsa una campanya en contra de les zones blaves.
I una altra forma, més pintoresca:
Premissa 1: Jo ho faig tot bé
Premissa 2: Rebo una forta contestació ciutadana i política.
Conclusió: L'oposició i un sector de la ciutadania es conxorxen per a desgastar-me políticament.
Al final, l'únic element inalterable és la batussa. El demès, raonaments i conclusions, es queden al calaix, com la navalla d'Ockam.
Octavi Rodin
http://nodeixodepensar.blogspot.com/2009/02/la-navalla-dockam-i-la-politica.html#comment-form
dimecres, 18 de febrer del 2009
En Jordi Aymami o la tàctica de l'estruç.
Ahir vaig assistir al ple Municipal que entre altres coses, com a ple ordinari ha sigut el més ràpid que he vist mai. Aquesta fluïdesa en passar temes suposo que era deguda que el tema estrella eren les zones blaves i excepte unes lectures molt soporíferes per part d'algun regidor@, que semblava que volia evitar el inevitable, es va arribar amb molta celeritat a la moció presentada per Convergència. Aleshores les càmeres, periodistes, fotògrafs i mitjans de premsa van començar a treure fum, el local estava ple a vesar. La moció - permeteu-me que simplifiqui - era molt senzilla:
- Degut a les febles justificacions sobre l'ampliació de les zones blaves, per part d'Entesa, i la decisió presa per decret de l'Alcaldia.
- Degut a que tota l'oposició, que en el consistori suma una majoria absoluta, hi està en contra.
- Degut a la protesta popular endegada per la Imma amb més de 6.000 firmes.
Es demana que es retiri el decret i desprès que consensuï on han d'anar les zones blaves amb el poble i els altres grups.
Simple, senzill, net i democràtic.
No m'allargaré en les respostes i contra respostes, només diré que en Aymami es va entestar contra tots i contra tothom i sense donar cap explicació plausible, per la manera dictatorial de prendre la mesura. Simplement va llençar una immenjable xerrada demagògica per dir-nos que res, ni ningú, el faria baixar del burro. El "xerif" és ell.
Bé, diuen que és de savis rectificar i també diuen "errare humanum est diabolicum perseverare", que vol dir en una part que és humà equivocar-se i per l'altre que és diabòlic perseverar en l'error, doncs l'actuació d'en Aymami ahir va donar tot el sentit a aquestes dites.
No content amb això en el temps de precs i preguntes, va menysprear olímpicament el plec de més de 6.000 firmes (més que vots va treure ell en les passades eleccions Municipals) que li va ensenyar la Imma. Li va dir que l'autoritat de la representació del poble la tenia ell.
Suposo que es va oblidar que en una democràcia el número de vots i en el seu cas de regidors és el que dóna l'autoritat. Fer un mal ús de prerrogatives atorgades per decret, se'n diu una "Alcaldada".
A l'hora dels precs i preguntes del públic, vaig adreçar-li de forma educada una pregunta sobre les empreses municipals, ja que curiosament sempre parlen només de beneficis i que aquests revertien en el poble. Les empreses "tan segures" deuen tenir alguna truca, perquè sinó hem de proposar l'Alcalde pel Nobel d'Economia. I com que no sembla que sigui el cas, volia saber que passaria en cas d'haver-hi pèrdues i a qui revertirien. La resposta em va semblar d'una barroeria política i d'una manca d'educació indigna d'una persona que ocupa el més alt càrrec en l'administració local. Primer es va fer l'orni, començant amb una xerrameca intentant desacreditar-me per la meva pertinença política i altres perles, que no aporten res i que només són per justificar el que és injustificable. Finalment li vaig dir que les empreses del món real quan tenen pèrdues han de tancar, i s'hi havia alguna fórmula per poder-les salvar també per decret. L'únic que va acceptar és que evidentment les empreses en pèrdues tanquen (no sé si en tenia cap de les Municipals en ment, quan va dir això).
Es veu que a partir d'ara els ciutadans que vulguin parlar al ple en precs i preguntes, a més de dir el nom i cognoms, hauran d'ensenyar el carnet del partit al què pertanyen, si tenen o no tenen blog a Internet i aportar un certificat de bona conducta com en temps d'en Franco, és clar que ara signat pel comissari polític del barri, o com va dir un ciutadà dels allà presents, també el carnet del Caprabo, o millor el de la *Caixa+Ubic+Ajuntament*, que és el nou ens oficial per gaudir d'avantatges a les zones blaves (els demés bancs, caixes, i estaments locals que es fotin!).
També va haver-hi un "follonero" oficial en el ple, infiltrat pels del govern per destorbar els que esperaven fossin crítics amb les seves posicions. Però va ser ràpidament descobert i aïllat pel mateix públic. Quina pena que fos el President local del PSC, en Fabregat, que s'hagi de dedicar a aquests quefers tan poc democràtics que ni saben, ni volen, respectar el dret a discrepar. Durant el meu torn de paraula amb una actitud xulesca, amagat entre la gent, i a unes files darrera meu, va començar a "escopir" paraules amb el fi d'entorpir el meu torn i desacreditar-me.
Gràcies a tots els que s'hi varen enfrontar, van avergonyir i van fer fora de la sala a aquest il·lustre demòcrata giracamises. La cosa no va anar més lluny, perquè no sé com s'ho hauria fet el seu company i amic Aymami, si hagués vist obligat per les circumstàncies a fer-lo fora ell mateix. Que ja havia advertit que ho faria amb gent del públic, si continuaven les protestes. En fi tot un exemple de democràcia ben "entesa" i un gran model de comportament al ple, pels ciutadans.
Com que està tot gravat, no hi ha gran cosa més que dir. Cada pal que aguanti la seva espelma.
I com deien als dibuixos animats, "That's all folks".
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
PD: En l'escrit original he comés un error dient que no hi havien firmes dels barris de Fàtima i Montserrat, el Sr. Rafa Caldito, m'ha rectificat i demano perdò a tots per l'error, que ja he comentat amb ell a que era degut.
PD: Posts anteriors relacionats amb en Fabregat i n’Aymami, bon profit!
http://www.igualadi.com/2008/03/escrit-del-sr-fabregat-que-va-produir.html
http://www.igualadi.com/2008/03/dedicat-al-sr-fabregat-i-no-precisament_25.html
http://www.igualadi.com/2007/12/el-sr-aymami-i-el-dret-moral-exercir.html
dilluns, 16 de febrer del 2009
L’Ajuntament apart de crear empreses, també fa coses amb els nostres diners!
Apreciat Carles Cuerva,
Estic content perquè he vist en el teu blog que dels molts consells que et vaig donar al menys un l'has tingut en compte.
En el teu últim post hi apareix una fotografia de l'antic escorxador amb l'intitula't: "Obres en l'Escola de les Arts" i en el que es veuen uns blocs de formigó a terra i uns tancats amb alguns estris de paleta.
Amb tots aquests elements no sé esbrinar en quin estat estan les obres, ni si hi treballen, i si ho fan quan acabaran. Si s'acaba en aquesta legislatura, mira, m'hi jugo amb tu un cigronet de l'Anoia, que serà molt prop de les Eleccions Municipals del 2011, que és quan s'acaben la majoria d'obres públiques... Quina mania!
Ja sé que alguna cosa feu amb els diners del pressupost - apart de fundar empreses - però no vull preguntar-vos ara, quan l'acabareu o quan l'estrenareu aquesta o d'altres obres, sinó parlar de la vostra peculiar forma d'anunciar les coses.
L'any passat va caure a les meves mans un tríptic de l'Escorxador. A la portada i hi havia una maqueta molt maca que semblava ben bé que estès acabat, però quan buscaves a l'interior, la EMMI Escola Municipal de Música, la EMA Escola municipal d'Art i l'Escola de Teatre, cap d'elles tenia la seva seu al nou escorxador. Clar estava en obres.
Vaig pensar que una gent capaç d'anunciar en els pressupostos del 2008 (uns € 600.000, ara em fa mandra buscar-la quantitat exacta) una escola bressol a sota el edifici, ruïnós de la Cotonera (desprès és va rectificar), tenien una confusió mental, no sabien ni el que es volia construïr, reformar ni la realitat existent.
Avui he entrat a la web de l'Ajuntament que parla de l'escorxador hi ho he entès tot. Primerament a dalt de l'enllaç hi posa "projecte" com l'any passat. També hi ha uns rellotges d'en Dalí, que deformen el temps, i clar Entesa saltant-se totes les lleis físiques, han trobat la manera de viure en el futur.
El futur serà el que serà. Però la realitat del dia a dia és molt tossuda i si cliqueu en "on som", veureu que les Escoles de música, art i teatre, de moment no s'han mogut del lloc on eren. Tot el demés només per fer propaganda política, bonic, tríptics i demagògia.
Ja hi anirem tots a fer fotografies quan estigui acabada l'obra - i millor si és en aquesta legislatura - encara que s'inauguri just abans de les eleccions.
Mentrestant és un miratge, un desig, un projecte..... que m'agradaria molt que ja fos realitat.
Però Carles, t'he de dir que em satisfà que passegis i trepitgis el carrer. Això et dóna molta més credibilitat de la que tenen alguns dels teus, que no saben per exemple, que sota un edifici en estat ruïnós, no es pot fer una escola bressol.
Si haguessin anat a visitar la Cotonera abans de posar-ho en els pressupostos potser no haurien fet el ridícul, i no haurien de fer gecs i mànegues per dissimular la relliscada.
Que ho passis bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
PD: De totes maneres pots anar visitant obres i fent fotografies i anirem comentant.
dissabte, 14 de febrer del 2009
Estic confós. Qui té la propietat d'aquest grafisme? L'Ajuntament...?
Segueixo estan confós:
Fem una mica t’Historia del grafisme que he mostrat en l’imatge.
Aquest grafisme va néixer a l’Ajuntament d’Igualada en la regidoría de promoció de la Ciutat.
L'autor@ intel·lectual - no se si el físic - va ser el càrrec de confiança que en aquella època tenia el regidor del departament a sou - Pts 400.000 a mitja jornada, que van aixecar molta polseguera - d’aquest departament també va sortir la compra d’un globus per promocionar la ciutat i un negoci de begudes - ruïnós -, si, si, una espècie de llimonada o gasosa anomenada “Aigualada” que encara en deuen quedar algunes caixes al celler de l’Ajuntament.
Dons bé, si aquest grafisme va ser creat i pagat amb diners de tots, jo em pregunto el següent:
- Com pot ser que l'Ajuntament permeti que aquest grafisme, sigui emprat amb tanta facilitat i d'una manera gratuita, en causes tan diferents per particulars, entre ells el citat ex-regidor i un nou partit politic?
- No hauria l'Ajuntament defensar els drets de copyright del grafisme, pagat per tots?
- Ja els hi va bé, dons estan conxorxats amb els que el fan servir?
- El podem fer servir tots els ciutadans, sense haver de pagar drets de copyright?
- Qui és el responsable a l'Ajuntament de defensar aquests drets i que no actua?
Espero que amb la transparència i servei als ciutadans que fa gala l’Ajuntament d'Igualada, veuré una resposta coherent, de que l'Ajuntament defensa el que és de tots, contra usurpacions, com ferien uns gestors eficaços de les propietats publiques.
El que vulgui peixos, que es mulli el cul i qui no vulgui pols, que no vagi a l’hera!
Fins un altre i a veure si ens movem.
Josep M. Torras Payerol
PD: Si m'equivoco en quelcom, que algú em rectifiqui, que no se'm cauran els anells per esmenar-ho.
Parlem de pamflets
Llàstima que el pamflet demagògic electoralista que Entesa ha publicat a tot color en els mitjans de comunicació, no tingui efectivitat en els Barris de Fàtima i de Montserrat, per raons obvies.
Simplement és una cortina de fum per apaivagar la que els hi ha caigut a sobre. El nerviosisme és evident.
Ara no toca! No és el moment de fer demagogia política, ni electoralisme, és el moment d'escoltar el poble. Quan vinguin les eleccions ja hi haurà temps per propaganda electoral.
A més és una llàstima llençar els diners, d'aquesta manera en els temps que corren i amb el que costen de guanyar!
Ara el que toca és el no a les Zones Blaves, demà ja ho veurem.
Josep M. Torras Payerol
Non coment
Comentaris d'un ciutadà, que pel que sembla és un socialista autentic, sobre les zones blaves. Com que son prou eloquents, "no hace falta decir nada más".
Igualada 11 febrer 2009, 08.38 h
Diguem les coses pel seu nom: No, no, no i no a més zones blaves a Igualada. D'aquí dos anys -només dos anys- hi haurà eleccions municipals. Llavors és quan li haureu de recordar als votants que hi ha uns senyors apoltronats que viuen a cossos de rei en base a les màquines recaptatòries -pàrquímetres, radars, etc-. Llavors podrem recordar que la pèssima gestió municipal va portar a construir un pàrquing absolutament inútil i cruel al costat del nou Hospital, i també a ampliar zones blaves perquè els números no quadraven. L'Ajuntament funciona com una màquina enregistradora, per obra i gràcia d'algú que s'autoanomena "progressista", però que només fa que pujar els impostos dels pobres. Progressista és moure el cul i buscar subvencions -el que fan altres alcaldes de la Conca per exemple- i no fer que sempre paguin els mateixos els capricis de l'alcalde i els seus adlàters.
Jo tinc claríssim que aniré al ple, i no precisament a estar-me calladet. Ja n'estic tip d'aquestes maneres. Si no saben gestionar els recursos públics que n'aprenguin, o que baixin els sous dels càrrecs de confiança que és el que faria qualsevol persona digna -algun dia us parlaré del que es fa amb els sous dels càrrecs de confiança-. Crec que fins i tot la gent progressista de veritat -com jo- comença a estar a una mica farta d'aquesta persecució i que un tema així li pot costar l'alcaldia a l'Entesa a poc que els de Convergència i ERC, per una vegada, vagin plegats i es deixin de lluites cainites i que no tenen cap sentit.
Igualada 11 febrer 2009, 09.28 h
Amic Carles Cuerva: això va adreçat a tu perquè penso que estàs ficat en tots els debats i sempre en la posició més complicada: la de defensar l'indefensable. No discuteixo cap dels teus plantejaments, perquè és el teu paper, només et dic que si Pablo Iglesias aixequés el cap de la tomba i veiés el que fa el teu jefe Aymamí se li cauria la cara de vergonya perquè això de l'Entesa en té ben poc de partit d'esquerres i molt menys de socialista.
Les zones blaves, ho vulguis entendre o no, tenen un afany recaptatori i tothom sap el que costa SIMA a l'ajuntament i sobre tot el ridícul majúscul fet amb el pàrquing de l'hospital, sens dubte, la pitjor inversió feta en equipaments per un govern municipal arreu de l'Anoia. A partir d'aquí ens cau la crisi a sobre, algú de l'ajuntament fa números i veu que aquests no quadren. Solució 1: massacrar els ciutadans amb el radar mòbil; Solució 2: ampliar zones blaves en els llocs clau de la ciutat on saben que faran caixa a totes hores.
Crec que és de jutjat de guàrdia que un ajuntament capital de comarca com el d'Igualada comenci a ser vist com una autèntica amenaça per part dels ciutadans, que ja tenen prou malmesa la butxaca com perquè a més a més l'ajuntament no només no s'estreny el cinturó, sino que colla els ciutadans.
I només posaré un altre exemple perquè els grans boulevards civils d'Igualada -Passeig de les Cabres, Carrer Comarca..- no els paga íntegrament l'ajuntament ? -cosa que sí passa als municipis del voltant-Resposta clara. Per pura incompetència.
Ah, i trobo correcte Carles que em defensis que s'ha de millorar la mobilitat en vehicle privat -des de posicionaments flower-power- però entenc que això mataria el comerç i el dinamisme de la ciutat. Igualada no està ara com a ara per perdre un dels pocs pulmons que li queden, el comercial.
Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/1198/lajuntament-digualada-ja-ha-installat-les-senyalitzacions-de-la-nova-zona-blava
divendres, 13 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
