Ja em perdonareu, soc petitet, inocentet i de casa bona.

Catalunya no pot esperar.

Estic profundament decebut que no sorprès de l'actuació d'en Herrera i en Saura, aquest últim responsable de relacions institucionals, que ha fet un pobre favor al nom del seu partit, dons ha pres "l'iniciativa" de trencar una vegada més l'unitat d'acció tan necessària cara a la negociació del finançament. Clar que això de posar-se verd, o vermell, forma part de la seva idiosincràsia.

Les seves incoherències ja neixen per la seva voluntat d'ecologistes atípics i tronats. Només a tall il·lustratiu voldria recordar-los que les bicicletes tenen les rodes fetes amb components de petroli i ja no et dic els materials del quadre o la tracció. Per fabricar-los es pol·lueix "l'hòstia". O es va amb una bicicleta de fusta, rodes de cautxú natural i per camins de terra - doncs l'asfalt també es fa amb productes del petroli - o acceptem que tota aquesta parafernàlia pel petroli només serveix per aparentar i mantenir un sou. Res a veure amb el que té un obrer, i lluny també de l'ideal ecologista o de l'ascetisme d'un ermità, que dieuen o pensen representar. Què lluny del PSUC original!

Dic això perquè en principi em queia be l'Herrera, no en Saura, ni la seva dona, representants d'un partit que amb tots els meus respectes, és absolutament marginal (un sol diputat a Madrid malgrat els vots que recull a tot l'Estat) i que sempre treballa a l'aixopluc dels socialistes. Com diu algú, fan de gossets falders de bona família. Amb tot el respecte per uns i altres.

Ho sento especialment pel Herrera. No li feia cap falta fer el "ridícul" com ha fet. Tal vegada la paraula "ridícul" no és prou definitòria per encabir-hi la seva actuació, i n'hauríem d'utilitzar una altra, amb connotacions mes precises.

Amb una reunió n'heu tingut prou per trair unes expectatives que vosaltres mateixos vareu crear. Hi ha quelcom que hauríem de saber i no ens heu pogut dir? És la vostra paraula tan feble que amb una simple bufada del poder canvieu de direcció? Com i amb què intentareu explicar-vos ara? Amb música celestial?

Com en dieu vosaltres dels que no compleixen la llei, siguin qui siguin? Perquè l'Estatut té rang de llei, oi? Ja em perdonareu o em corregireu si m'equivoco, però no és la llei igual per a tothom? O n'hi ha que per ser d'una determinada formació i amb segons quins carnets que estan exempts de complir-la? És per això que els protegiu i els hi allargueu la mà?

Repasseu el que diu el vostre company Bosch, que dóna un valor "relatiu" - vaja un eufemisme -, a la paraula de Zapatero: "els incompliments tenen un límit i som conscients del desgast que produiria un nou engany a Catalunya", Jo us preguntaria si en sou realment conscients, que quan parleu amb un mentider - no ho dic jo, sinó vosaltres! – només podeu esperar que mentides. O realment sou tant innocents que espereu altres respostes? Es pot deixar alguna cosa seriosa a les vostres mans?

No crec que vulgueu respondre a res, car les respostes pot ser no us deixarien dormir. Allà vosaltres amb la vostra consciencia, però si us plau, no hi poseu embolcalls ètics, ecològics i de gent honesta i implicada. No acaba de ser ni creïble ni sà per l'enteniment.

Josep M. Torras Payerol

PD: Una vegada vista la compareixença d'en Solbes només us puc dir: Us haveu ben lluït, la gloria és vostra i ben vostra, que os aprofiti.

Aquesta és la meva terra, a pirates i expoliadors els farem fora.

Que hi feu amagats sota les faldilles de la mama, ara que és l'hora dels fets?

El meu "àngel de la guarda" o haig de dir "un ocellet", m'ha fet arribar aquest article d'en Sostres, que faig avinent als que proclamen l'idea de la sociovergència. És necessari tornar a parlar de pactar amb uns que tenen la patent de Corsari, per espoliar Catalunya? Tots els partits nacionalistes Espanyols son iguals, blaus o vermells, amb rosa o gavina, les seves marques blanques serveixen a l'amo de Madrid. Ja ho deia l'evangeli, "no serviràs mai a dos senyors, perquè sempre serviràs millor a l'un que l'altre" i la preferència ja sabem tots quina és. Així dons aquesta gent "lluny de la roba" ens estan venent per un plat de mongetes i dubto que reclamin la botifarra, no tenen el que s'ha de tenir, per molt que baladregin.

Josep M.

Després de 23 anys

Per en Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Després de 23 anys de confrontar patriotisme amb benestar social, d'agitar l'espantall de la balcanització, de dir que el problema no era la manca d'inversió d'Espanya sinó la mala gestió de la Generalitat; després de 23 anys de presumir de capacitat de gestió, d'acusar Convergència i Esquerra de repartir carnets de catalans bons i dolents, i de reclamar-se més catalanistes que Jordi Pujol; després de tots aquests anys i tota aquesta cantarella, sobretot els socialistes i per defecte els seus gossets faldillers d'Iniciativa, tenien per fi l'ocasió de demostrar que qui havia dubtat del seu amor a la nació s'equivocava i que qui els acusava de sucursalistes dels socialistes d'Espanya, senzillament, no sabia de què parlava.

Tenien el poder i l'ocasió de demostrar que estaven disposats a defensar Catalunya per damunt de qualsevol altra obediència i circumstància. I el que Saura i Montilla han fet és pactar amb Zapatero per salvar-li la cara, al preu de deixar la nació a l'estacada.

No hi havia excusa, perquè, governant, havien pogut constatar que sense finançament no hi ha política social, que la referència del PSOE als Balcans és Sèrbia, tal com ho demostraren fent-li costat contra la independència de Kosovo, i que la inversió de l'Estat és deficitària fins al punt que la Generalitat, durant tots aquells 23 anys, més que gestionar, va haver de fer miracles.

I tot i així, tot i haver constatat la clamorosa injustícia i l'auxili que Catalunya necessita, han preferit agenollar-se i obeir l'amo espanyol que els mana.

Ja no és que el nacionalisme sigui excloent, ni el discurs de Convergència. Ens ho han dit ells mateixos, i a la cara.

Governants d'una nació que en serveixen una altra. En qualsevol país normal, això són pirates.

Poc a poc i bona lletra.

Socio...... que?

Amic Culell,

Tenim en comú ser de Convergència i dir-nos Josep M. No hem parlat mai ni ens em saludat en cap congrés. Dic tot això per fer una composició de lloc abans de comentar les teves darreres declaracions als diaris sobre la sociovergència. El tractament d'amic és una cortesia que espero em permetis.

El diable te més coneixements per vell que per savi, cosa que sabem els dos car tenim una edat semblant. Estaràs amb mi, que gran part de la saviesa que tenim, és més per l'edat que per una altre cosa.

Les teves declaracions m'han deixat estordit. Pensava que els errors del passat ens havien servit, ho havien de servir per aprendre quelcom dels pactes amb partits nacionalistes Espanyols, fossin d'un costat o de l'altre. M'ha sobtat també perquè un company en la direcció del partit, que considero dels més clarividents, qualifiqui al secretari general Espanyol del partit amb el que tu vols fer el pacte – ben entès amb la seva marca blanca pscPSOE – de mentider empedreït i tu parlis que el que ara toca és sociovergència. En que quedem? Suposo que són doncs reflexions a títol personal.

La paraula en si ja no m'agrada, sociovergència em sona com una convergència cap el socialisme. Res a veure ni amb els nostres ideals, ni amb el nostre esperit. A mes, des de quan es poden possar dos galls al mateix galliner?

Jo crec fermament amb el nacionalisme català, sense exclusions. A vegades parlo també d'independència, només perquè no veig que els teus amics de la marca blanca del PSOE, tinguin el valor suficient, apart be bramar molt, d'enfrontar-se a la ma que els hi dóna de menjar, primer la manduca – cadira – i després Catalunya. No veig, senti-t'ho molt, que siguin els companys de viatge que necessita Catalunya. Ja no parlo sols de Convergència. Suposo que ERC té el mateix problema amb ells. Però si de debò la cadira depèn només de Catalunya, podrien ser molt millors aliats i mes fiables – alguns d'ells -, que aquests que cada vegada que fan un "rot" la seva "mama" de Madrid els renya i els posa a rotllo.

No, no necessitem aquests socialistes per a res. No son de fiar i ho han demostrat en moltes ocasions. Pregunta-ho a en Mas - no tenen paraula, ni pròpia ni aliena – la seva ambigüitat és una ofensa a l'intel·ligència i en Zaragoza ratlla l'estupidesa, seva o nostra – Que no hem de lligar el pressupost general amb el català? - És que ja som independents i no ho sabem?

Vinga ja! Amb aquests d'individus vols pactar? Tal vegada n'hi hagi algun, com en Castells, que creuen fermament en el que fan i van mes lluny que els altres. Però són minoria i al final la massa s'imposa, i amb la massa no es negocia. Vols que es quedin sense cadira la Chacon i el Corbacho?

Jo crec que els companys de viatge que ha escollit Convergència en el passat, no ens han fet gens de be, i ens ha fet perdre molts vots. Especialment en les darreres eleccions. T'agrairia que com a senador, o membre del consell de savis, que no d'avis, et prenguis uns moments de reflexió abans de fer declaracions als diaris i de consensuar el missatge de manera que sigui coherent. Està be jugar a l'ambivalència i que es vegi que som plurals, i que tots hi cabem a la Casa Gran del catalanisme, però amb cura.

Ah! La desafecció és quelcom real per la gent del carrer. Només fa falta baixar de la cadira i parlar amb la gent de peu. Fent-ho sols amb els saberuts i convençuts del teu voltant es corre el risc de que acabeu quedant-vos sols. Ser realista i tocar de peus a terra ens toca a tots, però sense renunciar a ser qui som ni al que volem.

Amb tots els respectes, per les discrepàncies raonades.

Molt cordialment.

Josep M. Torras Payerol

Només deixa la carcasa.

Un altre manifest i no parem, pels ja famosos boteruts mentals i carallots intel•lectuals.

Ostres tu! Això del meu blog en català esta degenerant, com que aquestes vacances m'he donat festa de blog, només hi poso posts escrits per altres i com que queden bé en "Castellano" i tots, si "tots" els catalans entenem el Castellà, cosa que no és reciproca, no el tradueixo; el títol és prou suggestiu, encara que els que ens haurien de fer cas llegeixen poc i bramen molt, hi ha certs nivells de cultura que no donen per mes, en fi os passo l'escrit que si mes no fa reflexionar seriosament de si el que volem ser, és solidaris Espanyols o simplement Catalans lliures, perquè pagar pels demés ho haurem de fer sempre, en alguns llocs l'única activitat productiva que coneixen és ser funcionari o subvencionat i axis ens va a nosaltres, per ser "rucs" i creure en l'economia productiva i en la solidaritat mal entesa.

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA

¡ QUIERO SER SOLIDARIO !

¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES ! Tengo la nacionalidad española y soy española. Vivo en Cataluña y quiero ser solidaria con el resto de los españoles y viceversa.

NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.

POR ESO: QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %. Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.

QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un coste de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R .P.F.

QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.

QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.

QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.

QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.

QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.…

QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.

Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente

¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!!

Mientras tanto, lo soy a la fuerza.

Cada vegada m'agrada mes. Quelcom a dir?

Mes llenya als "boteruts mentals" i "carallots intel•lectuals".

M'han passat aquest post d'un noi de Capellades i sense que serveixi de precedent no traduiré aquest escrit al Valencià com diu molt be el xicot, com que el escrit es prou expressiu, os el faig arribar sense més preàmbuls.

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.

Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.

La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.

No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿sería el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

"Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància".

Gades - 04.06.08

Ara que havia après a no consumir, va i se'm mor!

Comentaris al llibret negre rebut del Director General de Tràfic a causa d’una multa.

Benvolgut Sr. Xavier Almirall García,

Jo ja vaig anar a "can colapi" molt de temps i la seva missiva paternalista i educativa m'hi sobra i més venint de gent anomenada a dit.

Fa molts anys que viatjo per el mon i a manera d'exemple, l'hi preguntaria si a Alemanya que a les autopistes la velocitat no està limitada tenen més accidents que aquí, perquè comprovaran que no axis.

Que un terç dels accidents siguin per excés de velocitat és una fal·làcia, quin tipus de conductor, a quines hores, quin tipus de carretera, en quines circumstancies i quants d'aquest son en "punts negres" que l'administració no ha fet res per arreglar, es refereix?

La majoria dels radars son en aquestos punts negres o en llocs on és molt fàcil caçar al conductor, perquè el perill és minse i la gent corre, com a les autovies o rectes que permeten fer-ho? Es obi, que no és el mateix córrer en una autovia que en una carretera de doble sentit i amb corbes, entre moltes altres odioses comparances.

Segons diuen els entesos la majoria dels radars estan en llocs on no hi ha hagut mai cap accident o on hi ha molt poc perill, es de suposar que només el 27 % son radars de prevenció i els altres 73% de pura i vil recaptació? No els hi fa vergonya o no en tenen? On és la prevenció d'accidents, a la butxaca dels conductors?

Com a mostra un botó: Que en una mateixa autovia hi hagin tres tipus d'indicadors amb diferents velocitats i tres radars en poc més de 15 quilometres, em refereixo a la A2, el tros que va des de Collbató a Igualada, "te collons", és que ens hem de passar el rato mirant el compte quilometres, és o no és això una distracció?

Miri a mi la multa me la van posar anant cap el Aeroport en un tram en el que en poc menys de 500 metres es passa de poder anar a 120 a 80 i la multa es per anar a 107 amb pèrdua de dos puntets "del ala", era la primera vegada que feia aquest tros i em va caçar com un colominet, és que jo no tinc dret també al període d'adaptació com van tenir tants i tants conductors en el seu moment, perquè a la primera ja perdo 2 punts, on és l'igualtat de drets?

D'altre banda ho dels mossos amb un cotxe camuflat o amagat, va contra el esperit de la llei, primer prevenir i després curar o és que els que estan amagats esperen que hi hagi un accident quan amb la seva presencia poden evitar-ho? No creu que es un paradoxa això o la funció de tot plegat es només recaptar i res més i a vostès son els primers que no tenen en compte el individu.

Tots sabem que si tothom deixes el cotxe a casa no hi haurien accidents, però desgraciadament es el mitjà majoritari de transport, les carreteres almenys ací a Catalunya son una porqueria, suposo per beneficiar a les privades de pagament i a sobre ens volen massacrar a conductors que no som ni menys ni més imprudents.

Les regulacions a l'entrada de Barcelona son una invenció d' il·luminats, que com que tenen poca feina s'han de justificar fent invents. Normalment el transit es regula per si sol i no cal anar a perseguir els pobres desgraciats que ja tenen prou feina en haver d'anar dia a dia a treballar amb aquest mitjà, arreglin les carreteres que prou falta fa i vigilin a qui han de vigilar, que normalment als imprudents de veritat son als que menys enganxen.

A propòsit, quants joves inexperts moren per excés de velocitat a fora de les hores normals, mirin-ho i tal vegada son aquests els que fan que l'estadística sigui la que és, vigilin aquest col·lectiu i deixin tranquils als altres. Aleshores l'estadística potser seria de 1 cada deu o menys. Dels altres 7 morts quants en son per distracció? Estar constantment controlant els canvis de velocitat a la carretera per por als radars, no es una distracció?

Una vegada comprovat tot facin-s'ho saber i deixin de actuar com germanetes de la caritat, per la meva part intento ser molt prudent, però vostès ho posen molt difícil, per a gent normal com jo.

Ah! El llibret no és necessari, dediquin els diners de la propaganda en arreglar carreteres que prou falta ens fa i deixin de tocar els "bemolls" a la gent normal, amb moralines per justificar que els han "fotut".

Per acabar, un excés de velocitat agafat pel radar és un mesurament puntual i amb això no es pot dir si el conductor és imprudent o no, una petita distracció la te tothom 20 vegades al dia i no és de rebut que en un lloc que abans s'hi podia anar a 140 ara només si pugui anar a 80 amb excuses ecològiques, si creuen en el que prediquen, a veure si els tenen ben posats i obliguen a les companyies d'automòbils a limitar la velocitat dels cotxes o vostès només s'atreveixen amb la part més dèbil de la cadena, vaja una forma de "covardia"!

Que ho multi bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

PD: Sobre el gran objectiu de baixar la contaminació a les entrades de Barcelona i la gran propaganda que en fan, que si ha baixat un 2 un 3 o un 4% per la regulació, només unes preguntes:

• On ha baixat la contaminació a la carretera o a Barcelona ciutat, perquè si és a la carretera tots anem amb les finestres tancades, gracies però no cal.
  
• Han calculat si és que la baixada de la contaminació és perquè la gent fa servir menys el cotxe degut als augments desmesurats del combustible els últims temps o no és un factor a tenir en compte? Dades oficials de Juliol 2008, un descens del 10%.!!!
• Han tingut en compte el paràmetre de la crisi industrial o només tenen en compte els factors que els interessen?
  

Cadascú fa servir l'estadística com vol!

PD2: Mes del mateix escrit per un amic:

http://elradardesarria.blogspot.com/

2008/08/circular-vuitanta-per-lautopista.html