diumenge, 31 de maig del 2009
divendres, 29 de maig del 2009
“Nosaltres no som de xe mon” o els anti, anti.
Aquesta setmana el Pol Goma ha publicat un article en l'Extra i en un post del seu bloc titulat els "Anti, anti", que en síntesis, reprovava l'actuació d'un grup que es va personar davant del local on es feia un acte del JSC amb pancarta i escridassant-los. En resum en Pol deia que no eren maneres anar a escridassar uns altres perquè tenen idees diferents i demanava respecte per ells, encara que tots sabem que en Pol, (com jo mateix) no combrega amb les idees de les JSC, però que defensa el seu dret a expressar-les amb tota lliberta i sense coaccions. És molt d'agrair que a la seva edat tingui la maduresa, conseqüència i coherència que té. Aquest article ha generat molta polèmica en el seu blog. Polèmica en la que jo he participat i de la qual en faig un extret sobre un dels participats, tant en l'escridassada, com en la defensa de la mateixa, en els posts de replica del blog d'en Pol. L'últim post no està publicat en el seu blog però és una continuació de la mateixa discussió.
Translitero:
@ Josep M. Torras Payerol:
Anar a cridar en front d'uns altres que pensen diferent es la cosa més absurda que he vist mai.
Potser es pensen que els convenceran, que els acolloniran, que demostraran que només hi ha una única veritat o que senzillament no tenen res mes que fer de constructiu que intentar destruir el que fan els altres.
La raó no la dóna cridar més que els altres, sinó ser exemple, per convèncer els altres.
I no parlem de purismes, simplement de respecte, qui no te respecte pels demès no pot esperar que els demès en tinguin per ell i sense respecte no es va enlloc.
@ defensem l'anoia:
Tot plegat els mateixos arguments de sempre… Potser no tenim la veritat absoluta, però el que si que se és que tenim ganes de construir un món i un país millor, on poguem viure en condicions dignes, on la precarietat no ens mati, on puguem viure sense persecució, on les dones no siguin discriminades, on els gais i les lesbianes puguin estimar al marge de la bogeria patriarcal, on les immigrades no hagin de saltar una tanca amb reixes… Suposo però que aquests objectius vosaltres no els enteneu, per que la vostra força rau en la desigualtat econòmica, en l'ocupació nacional, ens els interessos del capital.
Deixeu de donar lliçons de democràcia.
@ Josep M. Torras Payerol:
Qui són vosaltres i nosaltres? En Pol és en Pol, n'Octavi és n'Octavi, tu ets tu, jo sóc jo i cadascú és cadascú.
Proclames llibertat i el respecte per segons qui i en canvi no respectes la de cadascun de nosaltres? Jo no vull sentir-me escridassat ni perseguit per no pensar com tu o no tinc els mateixos drets individuals que la gent dels colectius que menciones? Tu negues la llibertat d'alguns a pensar com vulguin i de ser com son i en canvi fas demagògia amb altres i això és totalment incoherent.
Qui ets tu per dir el que o qui és bo o dolent? Posseeixes la veritat absoluta? Mira jo ja vaig suportar el Franquisme i des d'aleshores no m'agraden els salva pàtries, sigui la que sigui la pàtria.
Tal vegada la teva causa i la teva finalitat, siguin bones o ben intencionades, però les espatlles amb les formes, mai tindràs la raó perquè cridis més que un altre i no el deixis parlar a ell.
Mai seràs més savi, si només t'escoltes a tu mateix.
Mai aprendràs res, si et creus en la possessió de la veritat.
Simplement et convertiràs en un fonamentalista i no crec que sigui això el que vols.
Ningú et dóna lliçons de democràcia sinó que se't demana civisme.
Per tant procura cridar menys i pensar i escoltar més, hi sortiràs guanyant.
Cordialment.
Josep M.
@defensem l'anoia:
Bé, jo no he dit que tingui la veritat absoluta, el que dic es que la meva raó esta als interessos dels oprimits, jo no sok un salva pàtries (nomes em faltaria ser això), el que si que tinc clar és que vosaltres (i dic vosaltres els que participeu d'aquest circ que és el capitalisme i el patriarcat), no ens traureu de la mateixa merda en la que ens heu fotut… Tinc clar que cridant, potser no solucionaré res, però sé que faig altres coses, que m'organitzo i lluito, amb les companyes i els companys, en assemblees, que construeixo, que dono la paraula, que participo de debats (com aquest, molt enriquidor per cert), que faig que la política, no sigui una cosa de quatre intel.lectualillos, que no s'han apropat mai a la veïna immigrada per preguntar li com esta, o que han participat d'una assemblea de barri per preocupar-se si els i les treballadores de la fabrica del costat s'estan quedant sense feina…això es al que em refereixo, a participar, i fer participar…
Cordialment
Defensem l'Anoia.
@Josep M. Torras Payerol:
Recapitulem! Tu et defineixes com un anarquista defensor dels pobres i nosaltres els demés, resulta que som els culpables, de no se en quin merder t'has fotut.
Mira per començar m'hauries de mostrar quins oprimits t'han donat l'autorització perquè els defenguessis, ja que pot ser ningú t'ha cridat i tu t'hi poses tot sol.
Deus viure en una cova a la muntanya com un ermità, no deus haver estudiat en cap escola, no deus gastar cap de les energies, contaminants o no, deus ser vegetarià i cultives les teves pròpies verdures, no fas servir ni carreteres, ni cap dels mitjans que posa a l'abast aquesta societat capitalista i patriarcal. No fas servir els diners, ni els mitjans públics. Et mantens tu solet i ets autosuficient. La teva bicicleta, si en tens, deu ser de fusta i rodes de cautxú natural.
Au va home! Deixat de demagògia barata i de demanar que els altres et treguin de la merda. Si hi estàs t'hi hauràs posat sol, per tant procura sortir-te'n sol, ja que com que no formes part d'aquesta societat, tampoc la societat té cap obligació en vers a tu.
O el que realment estàs dient és que els demés tenim l'obligació de solucionar els teus problemes i per això fas la distinció entre vosaltres i nosaltres?
En quant als intel-lectualillos, mira jo puc ser Josep, Josep M., Pep, Iosuf, Giuseppe, Pepe, Joe, Pepito, Jup o Joseph, depèn de l'interlocutor i aquest pot ser àrab, jueu, europeu, asiàtic, africà o de qualsevol part del mon.
També tinc la delicadesa encara que a alguns els hi sembli malament, de saludar o donar les gracies, si ho conec, amb alguns idiomes encara que estigui a Catalunya, "Shalam Alecum", "Shalom", "Gunaidin", etc. No necessito que ningú faci demagògia amb aquests temes, perquè com ja t'he dit, tot es qüestió de respecte i jo en tinc molt per les persones. Per tant menys distincions entre els vosaltres i nosaltres, simplement tots som persones i com a tals dignes de respecte. He sigut secretari de l'associació de veïns del meu barri i si m'ho demanen hi col·labora-ho sempre.
Tinc amics de moltes creences, races i classes socials, a molta honra. Cada dia parlo amb obrers, que em mereixen el mateix, si si el mateix respecte que el seu empresari. Ells m'expliquen els seus problemes i vicissituds i jo els meus. Parlo, quan passejo amb el gos al que també respecto molt, amb el personal de neteja dels parcs i t'asseguro que no faig cap distinció entre el vosaltres i el nosaltres.
Per tan no facis prejudicis de la gent, que et pot sortir el tret per la culata.
En quant a les assembles que dius que construeixes!? I que "tu" dones la paraula!? Que passa! Allà et poses una altre careta i ja no escridasses al que no està d'acord amb tu? Que hi ha de constructiu i intel·ligent en cridar als que no pensen com tu?
Per favor, més respecte pels demés. Hi ha altres maneres mes coherents i intel·ligents de defensar l'Anoia i els oprimits.
Com ja t'he dit de bones intencions, en poden sortir males accions.
Cordialment.
Josep M.
dilluns, 25 de maig del 2009
dissabte, 23 de maig del 2009
dijous, 21 de maig del 2009
Empreses Municipals que es diuen portades amb criteris empresarials i professionals estrictes. No fa riure. Ho diuen seriosament!!.
La meva capacitat de sorpresa ja s'ha exhaurit. Des que segueixo més de prop la política Municipal esperava, encara que no amb molta fe - un ja té una edat - que el nivell dels que governen els designis d'aquesta ciutat fos més elevat. Pensava que serien gent amb una mica de seny, és a dir entenimentada i amb una preparació cultural adient al càrrec que ocupen. La crua realitat - pel que han demostrat fins avui fixant-nos en els seus actes - és d'ineptitud i incompetència. No només en les funcions com a regidors, sinó també en la seva gestió en les empreses municipals, on les seves actuacions sorprenen per negatives. Qualsevol límit del dit món dels negocis es veu ultrapassat per una gestió maldestra. Vaja, que a més de no tenir-ne ni punyetera idea, s'escarrassen per fer-la cada dia mes grossa. S'han posat una vestimenta que els va ample i els penja per tot arreu.
I per mostra un botó. En els darrers temps s'ha parlat molt de les actuacions de l'Ajuntament i l'empresa SIMA que, per cert, no sé perquè necessita un gerent si totes les decisions empresarials es prenen des de la Casa Gran de la Vila.
Veieu sinó un exemple: Hi ha un forat negre de tresoreria, resultat d'unes previsions i un pressupost mal fets (com ja se'ls va dir en el seu moment). El pàrquing del nou Hospital ha resultat una ruïna. El pressupost anual, fet com un exercici d'escola de negocis, no s'ha complert en res. La gestió absolutament nefasta ja que veient les desviacions no s'han pres mesures correctores. Aquest pressupost preveia uns ingressos de € 370.000. La realitat va superar amb escreix qualsevol anàlisi fet per fixar la data. Només € 24.000!! En qualsevol "empresa normal" s'haurien acomiadat els responsables d'aquest esguerro. El seu director financer estaria buscant feina en un altre ram i els altres directius s'amagarien sota les pedres avergonyits pels seus actes. Però a SIMA és diferent. Es busquen solucions "imaginatives". I ja tenen noves solucions fetes "amb criteris empresarials i professionals estrictes". Clar que venint d'un màster en econòmiques, sense carrera, com el Sr. Riba no es podia esperar menys:
- Rodejar de zones blaves el Nou Hospital, concedint administrativament les mateixes a l'Empresa SIMA. D'aquesta taxa que hauria de revertir a l'Ajuntament en quasi tota la seva totalitat, excepte el preu pel servei, entre IVA, i pèrdues de l'empresa és molt possible que no reverteixi res a la ciutat. Simplement servirà per tapar forats en aquest pou sense fons en el que s'està convertint l'empresa SIMA.
- Amenaçar a l'oposició amb els desastres que vindran per culpa de la seva discrepància en les zones blaves. Inclús fent-los xantatge - que lleig - amb la possibilitat de responsabilitats patrimonials. Fins ara el govern deia que es feien per augmentar la mobilitat, el flux de moviment dels vehicles aparcats i ajudar als ciutadans a trobar aparcament en zones comercials. Ara resulta que si no es fan les finances municipals quedaran minvades. No serà que en Aymami, sense posar-se vermell ni per un instant, ens vol dir que són per salvar el compte d'explotació de SIMA?. Quins pebrots!
- Fer un carril nyap bici en una de les illes darrera l'Hospital - més que un carril bici és una pista d'esport de risc - a un metre de distancia de 44 sortides de cotxes i camions en el seu recorregut una cada 25 metres aprox. en els seus 1.256 metres. Si algú si fa mal, cosa que més que probable, si algun innocent en fa us, ja sabeu qui es el culpable. El carril nyap bici es fa per evitar que la gent aparqui en aquesta zona entre l'acera i les parets de les empreses, com s'estava fent fins ara.
- Tancar el terreny de davant el Canaletas, on fins ara hi aparcaven cotxes i camions. Una persona de l'empresa que hi ha posat les tanques, ha comentat a un amic meu, que no hi està previst fer-hi cap obra. Simplement els "empresaris" de l'Ajuntament li han dit que la tanqués perquè no s'hi aparquessin cotxes i a veure si així els podien dirigir cap el pàrquing del nou Hospital. "sic". Quines penques!
En fi tota una sèrie de mesures preses amb "criteris empresarials i professionals estrictes", és a dir, aprofitant-se del poder municipal per obligar als ciutadans a pagar per arranjar els comptes de SIMA. Aquesta "societat privada" no és una escola d'empresaris sinó un lloc on alguns selectes endollats poden tenir un bon sou, sense cap necessitat de jugar-se els seus diners, ni passar ni per la universitat, ni per cap experiència prèvia, ni per haver de rendir comptes a ningú. I és que amb la ciència infusa que donen les cadires de l'Ajuntament, els que seuen en elles, són capaços de qualsevol cosa. Es creuen tan importants com els déus, i així algun d'ells, temps enrere, va parlar de llampecs o que la terra s'obrís als peus de no sé qui. I és que fins ací arriba la seva responsabilitat. Es només política. En la resta, si són irresponsables pensen que no passa res.
Que s'ho facin mirar. En aquestes altures de la primavera és poc probable que ja se'ls hi hagi posat el sol al cap. És una llàstima veure que les seves capacitats administratives i empresarials no arriben als nivells mínims, necessaris i exigibles pels llocs que ocupen. Però encara és més trist que s'hagi de pagar per la seva manca de responsabilitat, sentit comú i/o de competència professional.
Ja seria hora que la gent es comencés a donar compte de com es va i en les alternatives per esmenar-ho en un futur pròxim. De no fer-ho, tots contents. Tenim el que ens mereixem. Com diuen en castellà "sarna con gusto no pica".
Reflexionem una mica tots plegats, i pensem si això pot continuar gaire temps amb aquesta dinàmica.
Fins un altre i passeu per l'ombra. Encara que no sigui l'estiu sembla que el sol ja comença a picar. I només ens faltaria que les coses encara vagin pitjor.
Josep M. Torras Payerol
PD: Mars 2008, tinc bola de cristall, per preveure el que faran : http://www.igualadi.com/2008/03/sima-empresa-municipal-daparcaments-o.html
dilluns, 18 de maig del 2009
diumenge, 17 de maig del 2009
Pel Sr. Calbó i els seus tocs d’atenció a l’Ajuntament.
L'altre dia en el meu escrit sobre el ple extraordinari, i sense ànims d'afalagar-lo, vaig escriure que la seva actuació em va semblar la d'un polític professional. Va posar en el seu lloc al venedor de fum que tenim assentat actualment a la cadira d'Alcalde d'Igualada.
Reconec que encara que no tenim les mateixes idees o afinitats, vostè té coherència amb el que diu creure i això ho respecto profundament, encara que ja sap que no trobo bé que s'hagin acceptat compensacions en forma de càrrec de confiança. Però, què hi farem! Tots som humans.
Actualment entenc quan diu que per complir tot el que pot del seu programa electoral - estan en minoria i en l'oposició - que pacta amb qui sigui. És una manera de fer política, raonable, pragmàtica i coherent. Per això voldria comentar-li el següent: He notat un canvi d'actitud en la seva manera d'actuar en l'Ajuntament, sobretot en el passat ple extraordinari i també en els missatges que envia quasi cada setmana en forma de recadets al grup en el govern, del que a vegades vostè també en forma part.
Un d'ells que vaig llegir la setmana passada a un diari local, i no per la seva banalitat deixa de ser important. Va ser el del tema de les cagades (per dir-ho pel seu nom), de gos en diferents llocs de la ciutat, principalment en parcs on juguen els nostres fills o nets.
La seva suggèrencia era que l'Ajuntament fes complir les ordenances i no anava més enllà.
Miri com a membre significat del consistori que és, li demanaria, que a part de fer o exigir coses que ja s'haurien d'estar fent i no es fan, donés solucions pràctiques d'aplicar. De no fer-ho em temo que tot es quedarà només en la denúncia.
Si m'ho permet, com a propietari cívic de gos li explicaré certes coses i li faré certs suggeriments en aquest tema.
Primerament li voldria fer notar, que l'única mesura que ha pres l'Ajuntament sobre el que ens ocupa, és la de posar uns cartellets molt bonics (tres en un mateix parc), avisant que si no es recullen les deposicions els multaran. Però clar els cartells no multen per si sols i tampoc hi mai ningú que s'hi dediqui específicament.
"Problemàtica dels gossos i dels propietaris:"
Hi ha molts propietaris que diuen ser cívics, i quan arriben al parc, per posar un exemple el de la Solidaritat, desenganxen gos de la corretja i el deixen campar solt. Si l'animal fa les seves deposicions en un lloc que no està a la vista o el propietari esta distret perquè està parlant amb altres, no ho veurà, i ja tenim una deposició "cívica" al bell mig de la gespa, on juguen els nens i que no recull ningú. N'hi ha d'altres, diguem-ne no tan cívics, dels qui ni es prenen la molèstia de recollir-les, ni les vistes, ni les no vistes. Ni als parcs ni a les aceres.
"Pipicans"
N'hi ha de dos tipus. Un diguem-ne més coherent i un altre que sembla pensat amb la part del cos que es la que es recolza en la cadira, que no pas amb el cap del seu dissenyador.
Tipus "A" Un tancat metàl·lic, rodejat de canya americana, amb un dispensador de bosses de disseny, una farola a l'interior (no hi podia faltar) i també us bancs perquè el propietari del gos no es cansi.
o Avantatges: La tanca metàl·lica és molt robusta, les canyes tenen una doble funció, aïllar i absorbir part del nitrogen contingut en els pixats dels gossos.
o Inconvenients: Com cap dels tipus dels pipicans té un drenatge i uns col·lectors que evacuïn a les clavegueres - estan folrats amb plàstic per sota - els pixums no absorbits per les canyes queden només soterrats i quan plou es fan tolls que contenen més pixum que aigua, amb la insalubritat que això suposa. Les faroles estan molt malmeses i corroïdes degut a la quantitat d'animals que s'hi pixen. Els dispensadors de disseny, no estan dissenyats per donar les bosses d'una en una. Actualment hi ha gent, que no són precisament propietaris de gossos, que se les emporten en grans quantitats. Això fa que quasi mai hi ha bosses quan es necessiten. Fa fastig entrar a dins del recinte, doncs està ple de deposicions. Quasi tothom pensa que ja hi ha algú que s'encarregarà de netejar-ho.
Tipus "B": Parc del Transit.
o Inconvenients: El terreny fa baixada, hi ha unes febles tanques de fusta, mes adequades per un jardí privat que per un pipican públic. No hi ha embolcall vegetal al voltant i si uns arboços a dins que impedeixen recollir les deposicions, que els gossos es fan sota. També hi ha una farola molt deteriorada per les mateixes raons esmentades anteriorment i una caixa d'elements elèctrics també molt malmesa. Al fer baixada el terreny i no haver-hi cap entorn de canyes, part de la sorra barrejada amb pixums s'estén pels voltants del pipican. Salubre no ho es gens. (Premi xapuça total, pel dissenyador).
Una vegada explicada la problemàtica dels pipicans, l'hi faig algunes suggerències perquè les faci arribar a les "altes" instàncies.
Suggerències:
El pipicans més adients serien en la meva modesta opinió, els de tipus "A", però sense la farola a l'interior. Seria convenient fer-hi un drenatge i posar-hi uns col·lectors que aconduïssin els líquids fins a la claveguera. La vegetació al voltant ja està bé. Les canyes americanes tenen molts nòduls, les arrels absorbeixen molt i la planta aïlla bé de vistes. Els dispensadors de bosses haurien de ser del tipus "una per una".
Mesures e interpretació de l'ordenança:
Si no se'n fa ús d'una ordenança, és com sinó existís. En comptes de tanta gent netejant hi hauria d'haver una vigilància específica als parcs, de manera que s'evités que s'embrutessin. En aquestes cas seria doblement efectiva, doncs hi ha moltes persones que no tenen gos, però que no tenen cap problema en embrutar (llaunes de begudes, bosses de patates, pipes, etc.). El procés hauria de ser progressiu. Primerament advertir i fer complir l'ordenança, sense més. Desprès d'un temps, multar a qui embruta. Crec que seria molt adequat que a més hagués de netejar el que ha embrutat. La multa podria ser retirada anant a l'Ajuntament (perquè fos una molèstia) dient que s'ha fet la neteja. Finalment multes reals, incrementades pels reincidents. Una tasca educativa progressiva.
Crec que aquestes idees, amb tota la cautela del món, haurien de sortir dels funcionaris responsables i tal vegada dels polítics com vostè Sr. Calbó, fent us del sentit comú, observant i preguntant a la gent de la neteja.
Per cert. En els dos parcs esmentats hi ha ara una plaga de paparres. A la gent de la neteja els hi han dit que vindrà, no se sap quan, una brigada antiparasitària de Barcelona per solucionar el problema. Que es donin presa, si us plau.
Posant cartells, o demanant que es compleixi l'ordenança, no es resoldrà el problema. Aquests temes s'han afrontar. No n'hi ha prou només d'advertir.
No em vull allargar perquè per avui ja n'hi ha prou. No em puc estar de dir un lema que haurien de tenir molt present: "no és mes net el que més neteja, sinó el que menys embruta". I és molt més barat prevenir que curar.
Que passin un bon diumenge.
Josep M. Torras Payerol
divendres, 15 de maig del 2009
Pilones i jardineres de disseny?
En el diari digital anoiadiari.cat apareix la següent notícia sobre obres en els carrers d'Igualada:
http://www.anoiadiari.cat/noticia/2331/canvis-als-carrers-per-les-obres-a-diversos-vials-igualadins
A la vista del que s'hi diu - llevat que l'Ajuntament consideri que la notícia és errònia - podria respondre el Sr. Figueres a aquestes preguntes?
És coneixedor que les pilones anomenades "Aqualata" - les que consten en els planells adjunts signats per l'arquitecte municipal senyor Carles Crespo - es poden trobar en el següent enllaç del grup Fàbregas?:
http://www.grupfabregas.com/es/parques/index.php apartat pilones.
És coneixedor que les pilones "Aqualata" consten com a dissenyades pel mateix senyor Carles Crespo?
Que curiosament també és el dissenyador dels dos tipus de jardineres, que es van instal·lant a la ciutat.
Algú ja diu que el millor nom comercial seria, "pilones i jardineres Joan Palomo"," yo me lo guiso yo me lo como".
No voldria posar-me en l'estètica - tothom té el seu parer - però sí en la seva perillositat. Ja hi ha hagut casos de persones i vehicles que han tastat el mal que fa el seu disseny triangular amb arestes. Tinc (suposo que vostè també) casos prou evidents, com el del jove motorista que ha tardat un any a curar les seves ferides, després de caure de la moto a terra derrapant i que va anar a topar contra elles (tot un curs perdut).
No s'entén gaire aquest interès per posar-ne tantes com es pot. Serà perquè són de disseny propi?
Cobra el Sr. Carles Crespo algun royalty pel copyright a tant la peça de pilones instal·lades?
No ha sentit a dir en algun lloc que molts ja comencen a veure-les, com una plaga a la ciutat?
No li ha dit cap dels molts experts que hi han a l'Ajuntament, que serien molt millor per la seguretat que les pilones fossin rodones - tant pels vianants, com per ciclistes, motoristes i demés vehicles?
De pilones rodones n'hi ha una pila (amb preus molt millors que aquestes de "disseny local") i se'n poden escollir unes quantes. Més ben dit, totes les demés que hi ha en la web d'en Fàbregas. Però potser seleccionant aquestes, no hi hauria ningú a qui s'hagués de pagar cap mena de comissió al ser dissenyades pel propi fabricant.
En alguns llocs d'això se'n podria dir prevaricació. Espero que vostè em digui com ho veu ací. Segur que en té una explicació raonable per donar.
Li demano Sr. Figueres que hi posi remei, en el cas que hi hagi anomalies o que algú del seu departament surti beneficiat directa o indirectament.
Seria llastimós que hom es veges obligat a actuar i a denunciar aquests fets i forma d'actuar, en altres instàncies.
Molt cordialment.
Josep M. Torras Payerol
PD: M'han arribat també veus que el Senyor Crespo té un familiar molt pròxim que fa disenys per una empresa de jardineria a la que s'hi fan molts encàrrecs a dit per part de l'Ajuntament. Si aquests comentaris no són certs millor, però si són veritat potser que s'arregli també, no sigui que algú en faci una pel·lícula anomenada "cadena de favors".
"La dona del Cèsar no ha de ser solament honrada sinó també semblar-ho."
dilluns, 11 de maig del 2009
divendres, 8 de maig del 2009
Després de la tempesta ve la calma.
Avui es un bon dia, per acabar la setmaneta que m'he pres de relax i vacances de blog, que no de feina. He tingut temps per reflexionar sobre la futilitat de les coses, de carregar-me d'energia positiva, de complir anys i d'emocionar-me amb el Barça, encara que vaig amb el fre de mà posat, per donar-hi la importància que té, malgrat la satisfacció pel bon joc i per alegrar-me que un treballador intel·ligent i tenaç que es diu Guardiola, aconsegueixi tot el que està aconseguint. Quelcom professionalment ben portat, que dona els seus fruits.
Entremig he presenciat el Ple extraordinari sobre la retirada de poders a l'Alcalde i així no pugui decidir per decret les zones blaves o l'ús de l'ocupació del carrer. La veritat és que va ser quasi esport de risc, degut al retard d'un regidor que va fer pujar l'adrenalina a ambdós bàndols. També un exercici de paciència posterior, per aguantar una rebequeria més, de gent que actua com nens petits que amb la maduresa que s'espera de qui ocupa càrrecs de representació.
M'explico, com quasi tothom sap, el ple va començar amb els discursos dels tres partits de l'oposició i amb l'absència d'un regidor de CiU. Quan encara no havien passat 20 minuts hi va haver una picabaralla entre en Aymami i Marc Castells, per l'intent de guanyar temps d'aquest últim i permetre l'arribada del regidor que donava la majoria a l'oposició. L'Alcalde va demanar al Secretari si es podia fer immediatament la votació conscient que el seu vot de qualitat li permetria guanyar. Però el suspens va durar poc, amb un sospir d'alleujament per part d'uns i d'una certa frustració per part dels altres, al arribar el regidor que faltava per poder fer la votació amb tota la gent del Ple.
El que no va ser de rebut és l'hora i mitja llarga del discurs que ens va fer aguantar el inefable Aymami, que va fer evident tota la seva frustració, entossudiment, supèrbia i falta d'elegància, per la pèrdua del poder de decretar la disposició i quantitat de zones blaves. Xapó en canvi per en Calbó (polític verdaderament professional), que va posar en el seu lloc en cadascuna de les seves intervencions a l'Aymami. El va tractar des d'infantil fins a prepotent. Li va repetir una i altra vegada - vaig perdre el compte - que l'Entesa no sempre tenia la raó i que no tots els demés s'equivocaven. Va planar sobre el ple, inclús la possibilitat d'una moció de censura.
No es pot menystenir els ciutadans que van signar dient que només 4.600 signatures són valides i les demés son duplicades o són de persones que no existeixen, tal com va esbotzar Aymami en un moment segurament d'ofuscació. Potser volia dir que aquests que "no existeixen", podran aparcar tranquil·lament a les zones blaves sense tiquet. Que al no existir per l'Alcalde no són cap problema, i que encara que físicament ocupin un espai no són subjectes a cap pagament, bé sigui perquè no els trobaran mai, o be perquè tindran una vènia especial… O adjudicar aquestes firmes a CiU, minimitzant la xifra e intentat demostrar, amb la corresponent falta de respecte pels ciutadans i la ciutadana Imma que va prendre la iniciativa, que havia sigut un fracàs per la seva col·laboració en la recollida. En fi tot un cúmul de despropòsits que semblaven originats per la rebequeria d'aquell a qui l'hi han pres un joguet.
En Calbó va resoldre amb solvència les insinuacions fetes des del govern, quan deien si aquest seria una ciutat que es manaria des de l'oposició, i amenaçaven en què caurien no sé quantes plagues al damunt del ciutadà. Els va dir simplement que en democràcia 11 són més que 10 i que a la seva formació no li caurien els anells si pactava, tal com demostrava ara, amb uns o els altres, per aconseguir acostar-se el més possible al programa del seu partit. Era un subtil un avís a navegants fet en tota regla. Potser amb això sols apujava el preu de la seva col·laboració amb el govern o potser ja obria una nova etapa pensant que al passar l'equador de la legislatura s'han d'anar afilant els ganivets. El temps ho dirà.
En Aymami, amb el seu entestament, em recorda un vell acudit que resumiré: Hi havia home que anava circulant amb el seu vehicle en contra direcció per l'autopista. De sobte sent per la radio, que la policia alerta d'un sonat que condueix en sentit contrari, i ell es gira cap a la seva dona i senyalant l'autopista l'hi diu: "Un? Milers!".
Ens hem de congratular que la lliçó democràtica que es desprèn d'aquest fet. El poder és del poble i no dels que manen. Ha anat be pels que ho tenen oblidat i que només ho recorden en petits períodes abans de les eleccions. Ara només queda que s'actuï amb intel·ligència i seny quan es tracti com s'han de plantejar les zones blaves.
El meu consell és, si serveix de quelcom, que una vegada els poders retornin al Ple (un mes aproximadament), es faci una reunió entre polítics, gremis, comerços i veïns afectats i mirin d'arribar a un acord consensuat. Em permeto suggerir certes franquícies de temps i estudiar amb molta cura i propietat les ubicacions. Les del nou Hospital crec que han d'eliminar-se (sembla que tothom hi està d'acord amb això). La franquícia de temps sense pagar i/o per exemple els dissabtes lliures, serviria perquè tothom veiés que l'objectiu és la millora de la mobilitat i rotació dels vehicles i no per afavorir d'una manera barroera el compte d'explotació de SIMA.
Els ciutadans no són qui han de pagar una mala administració de l'empresa Municipal. Això no passa amb les empreses privades, i no hauria de passar en les que volen actuar com elles, només pel que els interessa.
Com deia Aymami, però amb diferent significat, la resolució de les zones blaves està ara en mans del ple, que és el qui ha de fer ús del poder que emana del poble, amb intel·ligència, seny i consens amb les parts afectades. En fi exercint la democràcia, i no la dictadura i prepotència dels qui creuen que sols ells saben el que els altres necessiten.
Amb el desig que alguns il·luminats, que només volen que aterrin, m'acomiado de vostès fins a la propera.
Passin-ho bé i bon cap de setmana.
Josep M. Torras Payerol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
