diumenge, 29 de juny del 2008
Sostres en estat pur
Un amic especial, m'ha fet arribar aquest escrit d'en Sostres, que per inhabitual i sensible m'ha colpit l'anima, és més una poesia que una prosa i el seu contingut és per esculpir-lo en pedra, per no oblidar que som humans i com a tal febles i que hem de conviure entre humans, simplement reiterar el meu respecte a les persones per el que son i la meva crítica per el que fan, sense depreciar a res ni a ningú i repetir que no suporto la mentida ni la vilesa i que valoro molt a la gent senzilla i que et mira als ulls, perquè pot fer-ho, sense que els l'hi puguis trobar cap duplicitat, simplement el que hi ha, és el que és davant teu. Procurem tots que el que pensem, el que diem i el que fem sigui el més semblant possible, lo demés és pura enganyifa i recordem que l'estupidesa no té límits.
Josep M. Torras Payerol
Fins a tancar el gran cercle.
La nostra humanitat hauria de predominar en cada article que escrivim perquè queden per sempre tal com els deixàrem, rebotant contra les circumstàncies més inesperades, susceptibles de les interpretacions més mal intencionades.
És dolç assegurar un racó de tendresa en cada frase, un marge comprensiu; i que l' humor prevalgui perquè quan algú hi retorni pugui trobar-hi alguna altra ressonància que la de la duresa metàl·lica de la correlació ortogràfica.
Circulem en sentits diversos, en diferents direccions, l'aigua i la set, l'amor i el desamor.
Quan escrius un article tota la vida ha d'acompanyar-te i no pots preveure sota quines circumstàncies serà llegit d'aquí a molts anys, ni en quina situació hauràs d'enfrontar-t'hi.
Hi ha la ràbia de l'instant, l'eufòria o la ira, tan difícils de dominar, tan incapaç que et tornen de trobar l'aplom secret, la claredat volguda.
En cada cosa que fem el rastre de la nostra humanitat hauria de prevaldre, perquè tot tendeix a tornar d'una manera o d'una altra, i el temps cancel·la angoixes i rancúnies, tenir raó o no tenir-ne; tot es va esgrogueint, tot tendeix a esmorteir-se llevat de la humanitat de fons que emergeix sempre immarcescible, i és això el que ens reconcilia i el que ens salva, i és aquesta l'explicació plausible, l'èpica de l'heroïcitat o la possibilitat de disculpa.
Sempre, sempre torna i fragmentada, la vida, meteorits del passat que vénen a estavellar-se al present per fondre's en un sol relat, en una sola pell.
Que en cadascun d'aquests pedaços hi hagi alguna cosa de tu, et desitjo, alguna cosa que et vinculi amb la teva història perquè t'hi puguis reconèixer, i sigui així una mica més amable la corba que ens modula i modulem fins a tancar el gran cercle.
Salvador Sostres - / www.salvadorsostres.com
Publicat al diari Avui dijous 26-06-2008
dijous, 26 de juny del 2008
“Que tiene la niña bonita, que la peinan tanto”
He llegit en els mitjans de comunicació unes noticies que voldria comentar.
Vagi per davant que a mi em mereixen tan respecte tots els ciutadans de qualsevol barri de la ciutat, "tots per igual" sense fer distincions ni de classe, ni de naixement, ni d'idioma, ni de preferències polítiques.
He llegit amb astorament que a la festa del "pinxo" del barri de Fàtima, hi havien com a mínim tres regidors del ajuntament d'Igualada de forma oficial, el Sr. Riba, el Sr. Pàmies i la Sra. Salat no sé si aquesta última, per fer el control sanitari dels "pinxos", en Riba per controlar la vessant econòmica de la festa i en Pàmies quelcom d'altre, endemés el 5 C's d'en Cuerva, en fa una lloa de "llampamenta descarada" de les seves i com que suposo que no parla d'oïdes, haig d'arribar a la conclusió de que també hi era; per no perdre el fil i explicar la meva sorpresa ho faré per greuge comparatiu, al meu barri el de les Flors, cada any fan un concurs de truites, pot ser els de l'Ajuntament això del ous no els hi agrada tan, però la seva presencia brilla per l'absència i no vull aprofundir en les subvencions a entitats d'un barri i d'un altre perquè igual ens posaríem a plorar, els del meu barri, clar.
Veig també que el projecte del pont, que en teoria unirà el barri dels Set Camins amb el parc de Puigcornet, evidentment surt de davant del "Centre cívic de Fàtima", costarà quasi un milionet d'euros de "l'ala", per mostrar que ells si cuiden el barri, que juntament amb el "patracol" l'ascensor del Torrent del Barri de Fàtima, un altre milionet d'euros i comptant certs extres que faltan, faran que la totalitat del projecte pugi com a mínim fins a uns 3 milions d'euros a pagar entre tots el ciutadans. Es un altre greuge comparatiu, al parc del meu barri el de les "Xapuçes", del trànsit o com es vulgui, que és un "nyap" de disseny i literalment està fet una verdadera porqueria – el personal de la neteja cada dia te més feina - les inversions brillen per la seva absència, ni tan sols quan es va fer la seva remodelació, per dir-ne quelcom, no va entrar ni dins els pressupostos.
Bé amb aquests dos exemples de greuges comparatius, cada barri o entitat hi pot posar els seus i n'hi hauran per donar i per vendre, demanaria a l'Ajuntament que en un acte de transparència democràtica, publiques les balances fiscals per barris d'Igualada, per demostrar d'una manera fefaent que els ciutadans d'Igualada som tots iguals i que aquestes inversions i subvencions en uns llocs si i no en altres, no són una compra encoberta de vots, amb els diners de tots. Ho tenen fàcil, preguntin com s'ho faran els seus adlàters de Madrid per publicar-les. Que ja està bé de conyes que "la palla va molt cara" i les contribucions especials encara ho agreugen més.
Finalment dir-li a la cara al Sr. Riba que no és un home de paraula, jo vaig ser present a l'Ajuntament quan va prometre els 20.000 euros per la fira eco-energética al Consell Comarcal en un acte de supèrbia i de perdona vides, va ser aprovat el punt i consta en acta i ara no compleix. Un que no té paraula no pot anar per el món presumint d'empresari i molt menys amb els diners dels demés, perd tot el crèdit que podria tenir, jo també li demano molt humilment que dimiteixi, amb aquestes condicions encara em fa més por que jugui amb els meus diners. Si no ho fa per valentia faci-ho per covardia, però si us plau dimiteixi! Per cert l'acta del ple municipal que parlava d'això ha desaparegut de la web de l'Ajuntament, només hi ha les de Desembre cap aquí, deu ser que a Internet no hi ha lloc!
Un petit detall més, el gerent del "conxorxi" cobra la ridícula suma de 9.000 euros al mes, haver avisat abans que igual hi hagués hagut cua en treure'ns el carnet. Ja us ho deia jo, que aquests emprenedors amb diners nostres, ens costaran molts "duros".
Au! A pair-ho bé i fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
PD: Rectificació. Ja he trobat l’acta que parlava de la Fira eco-energètica en la hemeroteca de pdf's dels plens, per tant retiro d’ironia i os trasllado l'escrit, per constatar el que dic en el paràgraf sobre la paraula del Sr. Riba i del grup socialista.
Ple ordinari 13.11.07/pàg.21, paraules del Sr. Riba:
................
20.000 € que l’Ajuntament destina a l’àmbit de Promoció econòmica a la Fira Eco-energètica.
En compliment estricte del compromís que l’Ajuntament ha fet directament amb les entitats i institucions organitzadores d’aquest esdeveniment , Fira d’Igualada, per tant, i l’Escola d’Enginyeria Tècnica d’Igualada amb la proposta d’assumir la subvenció per a la realització d’aquesta Fira .
Malgrat a algú li pugui representar molt incòmode que l’Ajuntament hagi fet aquest gest per tal de salvaguardar la possibilitat que aquesta Fira es pugui dur a terme a la ciutat d’Igualada sense posar en compromís el finançament d’aquesta proposta i compromisos que l’Ajuntament adquireix i compleix, i permeti que d’una forma immediata es puguin iniciar les gestions de promoció d’aquesta fira.
Es poden fer moltes declaracions des de la desqualificació i des de l’estridència però la realitat és que hi ha dues maneres de procedir, la de fer propostes i complir dotant econòmicament allò que ho pot fer possible , o es poden fer declaracions des de la desqualificació i la més absoluta estridència i després no complir.
En tot cas, des de l’acció de l’Ajuntament d’Igualada opten per la fórmula de fer propostes i materialitzar-les en accions concretes, dotant el pressupost amb aquests recursos per tal de poder fer possible directament amb les entitats Fira d’Igualada i amb la Institució de l’Escola Tècnica aquesta Fira en el moment que ells ho considerin oportú.
...................
dijous, 19 de juny del 2008
Se m'ha mort un amic - En Ernest Guille i Moliné
Nota biogràfica del Sr. Ernest Guille i Moliné
Fill de Ricard Guille i Soler i de Carme Moliné i Casola, va néixer el 1931 a Barcelona.
El seu pare, Ricard Guille i Soler, persona amb moltes inquietuds culturals, li dóna recolzament per totes les aficions que se li anaven despertant.
Estudià el batxillerat a l'escola Balmes de Barcelona.
De formació autodidacta, es dedicà sempre a activitats creatives. Des dels 12 anys realitzà pel seu compte experiments de física i química i invencions diverses com la construcció d'una telegrafia amb la que es comunicava amb amics seus, la construcció d'un telescopi i descobriment pel seu compte de l'estat esferoïdal.
El dia 12 de març del 1948 funda l'Agrupació Astronòmica Aster. És en aquesta època que durant tres anys realitza observacions a l'Observatori privat de l'astrònom Josep Comas i Solà ( Villa Urania ). Així mateix fa nombroses experiències i treballs científics en el Laboratori Mentora Alsina i en el laboratori particular del seu pare.
Als 17 anys pronuncià una conferència a l'aula magna de la Universitat de Barcelona.
Tingué amistat amb el Dr. Eduard Fontserè, la seva filla Maria i el seu Gendre Josep Iglesias Fort i altres personalitats del mon de la meteorologia, dels que adquirí molts coneixements.
De l'any 1950 a l'any 1956 s'activà l'Agrupació Astronòmica Aster i realitza molts treballs d'observació astronòmica. També funda la revista Aster. Col·labora en l'Any Geofísic Internacional. S'inaugurà l'observatori de l'agrupació i s'organitzà una exposició internacional d'astronomia.
De l'any 1956 fins a l'any 1978 crea i munta un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants. És en aquesta època on realitzà nombroses exposicions i viatges per Europa, Nord-Amèrica i l'Àfrica. Aquest interès per totes les àrees del saber el porta a adquirir llibres i fer una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI, XVII, XVIII, XIX i XX.
Inicia la recuperació de la documentació dispersa de la vida i de les obres escrites del seu avi Ernest.
Moliné i Brasés, important personatge de la Renaixença Catalana, autor d'importants treballs sobre Catalunya i la llengua catalana i autor de la tornada de l'Himne Nacional de Catalunya.
L'any 1978 es trasllada a la casa pairal de la família, la Masia Ben Viure, a Veciana. Allà va muntar i posar en marxa l'Estació Agrometeorològica de l'Alta Segarra, que servirà de base per millorar els conreus de la zona a base de meteorologia aplicada. Durant quatre anys consecutius muntà la fira de maquinària agrícola en la que d'una forma pràctica, es podia veure el funcionament de les màquines. En cada edició hi assistiren milers d'agricultors. També realitzà nombroses experiències agrícoles a escala real per tal de millorar el rendiment agrícola de la zona i muntà un important laboratori agronòmic per a investigacions i que servia, també, per ajudar als agricultors.
Realitzà diversos cursos d'agricultura per a pagesos joves, i més grans, en col·laboració amb el Departament de Treball i l'INEM per tal d'introduir els nous resultats aconseguits.
Durant el temps que va estar a Ben Viure, també munta un taller de construcció de telescopis. Fabrica de forma artesanal milers d'aquests aparells. També realitza cursets per correu i fa material divers.
També va organitzar observacions públiques del Cometa Halley, amb 25 telescopis i la col·laboració d'estudiants. A l'esdeveniment hi van assistir més de 20.000 persones.
Hi han nombroses visites i treballs pràctics de meteorologia per a escolars i universitaris. S'edita la revista Viure en la que s'exposen els treballs aconseguits. És pioner en la instal·lació d'un rec mogut per energia fotovoltaica. Fa molts estudis i treballs sobre l'energia eòlica.
En aquest temps fa la primera biografia sobre el seu avi, Ernest Moliné i Brasés, per la qual rep el Premi Caresmar.
L'any 1995 comença a funcionar a Ben Viure el Museu Ernest Moliné i Brasés i l'Himne Nacional de Catalunya, amb una mitjana anual de visites de 5.000 persones. És llavors quan rep un plet contenciós per la seva estada a la Masia.
El mes de gener de l'any 2000 hi ha el desnonament oficial de la Masia. L'administració del moment promet solucionar el problema i a l'hora de la veritat no mou ni un dit. És gràcies a familiars i amics que ajuden a l'Ernest i es poden salvar tots els llibres i el material de la Masia, el Museu i l'Estació Meteorològica. Molts ajuntaments i municipis assabentats de tot li fan arribar diferents ofertes per una possible ubicació del Museu i de l'estació Meteorològica.
De totes les ofertes dels municipis la més favorable és la de La Pobla de Lillet. Ernest Moliné hi estava molt relacionat gràcies a la fàbrica Asland, on va ser el primer secretari del Consell d'Administració durant els primers 39 anys. Després de dos anys d'estada a La Pobla de Lillet, durant la qual aconseguí moltes amistats del poble, l'Ajuntament resta inoperant i es buscà un nou emplaçament. És llavors quan l'Ajuntament de Pujalt fa l'oferta de muntar tot el conjunt format per l'Observatori i el Museu.
Actualment està funcionant l'observatori meteorològic, en un terreny i edificis molt adequats, amb aparells propis i on es reben gran quantitat de visitants com escoles, universitaris, particulars i d'altres col·lectius. Amb un sistema didàctic i original a base d'explicar amb experiments ideats per poder copsar millor amb una imatge que amb 1000 paraules i amb un taller de meteorologia on els mateixos alumnes són els actors. Tot això ha estat construït amb el patrocini del Proder, el Departament de Governació de la Generalitat i l'ajuntament, amb la gestió de la Fundació Ernest Guille i Moliné de la que l'Ernest és el director. L'Observatori va ser inaugurat pel Molt Hble. President de la Generalitat, Sr. Pasqual Maragall i per l'Hble. Conseller en Cap, Sr. Josep Bargalló el dia 17 de desembre de 2004. Hi ha el projecte de muntar un observatori astronòmic de gran categoria, així com una secció dedicada a demostracions d'energies alternatives.
Es disposa, també, d'un edifici, facilitat per l'ajuntament, adequat per ubicar-hi el Museu. Per el qual s'ha aconseguit una subvenció de la direcció general d'arquitectura i paisatge de la Generalitat, i de l'ajuntament. Tot serà gestionat per la fundació Ernest Moliné i Brasés, que ha de gestionar l'esmentat museu.
Publicacions:
Fill de Ricard Guille i Soler i de Carme Moliné i Casola, va néixer el 1931 a Barcelona.
El seu pare, Ricard Guille i Soler, persona amb moltes inquietuds culturals, li dóna recolzament per totes les aficions que se li anaven despertant.
Estudià el batxillerat a l'escola Balmes de Barcelona.
De formació autodidacta, es dedicà sempre a activitats creatives. Des dels 12 anys realitzà pel seu compte experiments de física i química i invencions diverses com la construcció d'una telegrafia amb la que es comunicava amb amics seus, la construcció d'un telescopi i descobriment pel seu compte de l'estat esferoïdal.
El dia 12 de març del 1948 funda l'Agrupació Astronòmica Aster. És en aquesta època que durant tres anys realitza observacions a l'Observatori privat de l'astrònom Josep Comas i Solà ( Villa Urania ). Així mateix fa nombroses experiències i treballs científics en el Laboratori Mentora Alsina i en el laboratori particular del seu pare.
Als 17 anys pronuncià una conferència a l'aula magna de la Universitat de Barcelona.
Tingué amistat amb el Dr. Eduard Fontserè, la seva filla Maria i el seu Gendre Josep Iglesias Fort i altres personalitats del mon de la meteorologia, dels que adquirí molts coneixements.
De l'any 1950 a l'any 1956 s'activà l'Agrupació Astronòmica Aster i realitza molts treballs d'observació astronòmica. També funda la revista Aster. Col·labora en l'Any Geofísic Internacional. S'inaugurà l'observatori de l'agrupació i s'organitzà una exposició internacional d'astronomia.
De l'any 1956 fins a l'any 1978 crea i munta un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants. És en aquesta època on realitzà nombroses exposicions i viatges per Europa, Nord-Amèrica i l'Àfrica. Aquest interès per totes les àrees del saber el porta a adquirir llibres i fer una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI, XVII, XVIII, XIX i XX.
Inicia la recuperació de la documentació dispersa de la vida i de les obres escrites del seu avi Ernest.
Moliné i Brasés, important personatge de la Renaixença Catalana, autor d'importants treballs sobre Catalunya i la llengua catalana i autor de la tornada de l'Himne Nacional de Catalunya.
L'any 1978 es trasllada a la casa pairal de la família, la Masia Ben Viure, a Veciana. Allà va muntar i posar en marxa l'Estació Agrometeorològica de l'Alta Segarra, que servirà de base per millorar els conreus de la zona a base de meteorologia aplicada. Durant quatre anys consecutius muntà la fira de maquinària agrícola en la que d'una forma pràctica, es podia veure el funcionament de les màquines. En cada edició hi assistiren milers d'agricultors. També realitzà nombroses experiències agrícoles a escala real per tal de millorar el rendiment agrícola de la zona i muntà un important laboratori agronòmic per a investigacions i que servia, també, per ajudar als agricultors.
Realitzà diversos cursos d'agricultura per a pagesos joves, i més grans, en col·laboració amb el Departament de Treball i l'INEM per tal d'introduir els nous resultats aconseguits.
Durant el temps que va estar a Ben Viure, també munta un taller de construcció de telescopis. Fabrica de forma artesanal milers d'aquests aparells. També realitza cursets per correu i fa material divers.
També va organitzar observacions públiques del Cometa Halley, amb 25 telescopis i la col·laboració d'estudiants. A l'esdeveniment hi van assistir més de 20.000 persones.
Hi han nombroses visites i treballs pràctics de meteorologia per a escolars i universitaris. S'edita la revista Viure en la que s'exposen els treballs aconseguits. És pioner en la instal·lació d'un rec mogut per energia fotovoltaica. Fa molts estudis i treballs sobre l'energia eòlica.
En aquest temps fa la primera biografia sobre el seu avi, Ernest Moliné i Brasés, per la qual rep el Premi Caresmar.
L'any 1995 comença a funcionar a Ben Viure el Museu Ernest Moliné i Brasés i l'Himne Nacional de Catalunya, amb una mitjana anual de visites de 5.000 persones. És llavors quan rep un plet contenciós per la seva estada a la Masia.
El mes de gener de l'any 2000 hi ha el desnonament oficial de la Masia. L'administració del moment promet solucionar el problema i a l'hora de la veritat no mou ni un dit. És gràcies a familiars i amics que ajuden a l'Ernest i es poden salvar tots els llibres i el material de la Masia, el Museu i l'Estació Meteorològica. Molts ajuntaments i municipis assabentats de tot li fan arribar diferents ofertes per una possible ubicació del Museu i de l'estació Meteorològica.
De totes les ofertes dels municipis la més favorable és la de La Pobla de Lillet. Ernest Moliné hi estava molt relacionat gràcies a la fàbrica Asland, on va ser el primer secretari del Consell d'Administració durant els primers 39 anys. Després de dos anys d'estada a La Pobla de Lillet, durant la qual aconseguí moltes amistats del poble, l'Ajuntament resta inoperant i es buscà un nou emplaçament. És llavors quan l'Ajuntament de Pujalt fa l'oferta de muntar tot el conjunt format per l'Observatori i el Museu.
Actualment està funcionant l'observatori meteorològic, en un terreny i edificis molt adequats, amb aparells propis i on es reben gran quantitat de visitants com escoles, universitaris, particulars i d'altres col·lectius. Amb un sistema didàctic i original a base d'explicar amb experiments ideats per poder copsar millor amb una imatge que amb 1000 paraules i amb un taller de meteorologia on els mateixos alumnes són els actors. Tot això ha estat construït amb el patrocini del Proder, el Departament de Governació de la Generalitat i l'ajuntament, amb la gestió de la Fundació Ernest Guille i Moliné de la que l'Ernest és el director. L'Observatori va ser inaugurat pel Molt Hble. President de la Generalitat, Sr. Pasqual Maragall i per l'Hble. Conseller en Cap, Sr. Josep Bargalló el dia 17 de desembre de 2004. Hi ha el projecte de muntar un observatori astronòmic de gran categoria, així com una secció dedicada a demostracions d'energies alternatives.
Es disposa, també, d'un edifici, facilitat per l'ajuntament, adequat per ubicar-hi el Museu. Per el qual s'ha aconseguit una subvenció de la direcció general d'arquitectura i paisatge de la Generalitat, i de l'ajuntament. Tot serà gestionat per la fundació Ernest Moliné i Brasés, que ha de gestionar l'esmentat museu.
Publicacions:
D'entre tots els treballs , nombrosos articles i conferències que el Sr. Ernest Guille i Moliné ha publicat i ha realitzat, destaquem el Mapa de la Lluna, La Carta Celeste, El Planisferi Giratori, Els noms dels Estels, Iniciació a l'Astronomia i l'ús del telescopi, Curs d'Astronomia per correspondència, Curs de Meteorologia per a conductors, Curs de Meteorologia per a bombers.
Premis:
La seva trajectòria vocacional i professional l'han portat a guanyar nombrosos premis com: Estalvi d'energia, Premi internacional Vida Sana, Premi Maxeiri, Premi El pas de la Tarda, Premi Caresmar, el premi ACOM (2005), i el premi al millor projecte de diversificació econòmica i social (per a l'observatori) presentat al projecte PRODER de la Comunitat Europea per petites i mitjanes empreses sense ànim de lucre.
PD:Adjunt podeu veure fotografies meves del observatori i de les que ell te penjades a la paret en el següent enllaç:
http://picasaweb.google.es/josepm.torras/PujaltErnestGuilleObservatori
Web del observatori:
http://www.pujalt.cat/observatori/
i de Pujalt en el següent:
http://picasaweb.google.es/josepm.torras/PujaltIVoltants
Nota biogràfica:
http://www.pujalt.cat/observatori/historia.php
http://picasaweb.google.es
Web del observatori:
http://www.pujalt.cat/observat
i de Pujalt en el següent:
http://picasaweb.google.es
Nota biogràfica:
dissabte, 14 de juny del 2008
WTC "versus" WTS, lo que jo us digui!
Avui toca un article escrit del amic Jordi Puiggros, que il·lustra la bona comunicació, fraternalitat i coordinació existent entre entre dos ajuntaments de la conca d’Odena. Per si fes falta dir-ho, governats per socialistes.
World Trade Scorpia
Com aquell qui no vol la cosa, aquesta setmana ha esclatat la polèmica arran de l’aparició a l’escena, la setmana passada, del veterà polític igualadí Antoni Pàmies carregant contra el projecte d’Òdena de fer 1710 pisos al costat de l’aeròdrom, comptant -gratis- amb la claca de la resta de grups municipals igualadins que han deixat verd l’alcalde d’Òdena a través de la televisió pública que, paradoxalment, porta el nom de la Conca. Guisado s’ha defensat, com no podia ser d’una altra manera, amb arguments que tenen molt de clau local, però poca cosa més. Òdena està fent els seus deures, i, certament, té tot el dret a fer-ho de la mateixa manera que durant segles ho ha fet Igualada mirant-se el seu melic, avui per avui gastadíssim.
Ambtot, els arguments que defensa Guisado, tan lícits com els de qualsevol altre polític, potser corresponen més als d’un secretari d’ajuntament de la vella escola, entestat en no saltar-se ni una coma dels avorrits i a voltes inútils procediments legals, que no als d’un alcalde ample de mires, sagaç i llest. L’alcalde odenenc té un problema, però en el fons té un roc a la faixa que fa mal a la rància visió igualadina de capitalitzar l’impossible.
Si, com diuen, el que projecta Òdena al barri de Sant Pere porta anys discutint-se, i a la fi i a la cap és compatible amb un aeroport corporatiu “de segona”, com marca l’aprovat Pla Director de l’Aeròdrom, em pregunto per què no l’ajuntament d’Igualada, el Consell Comarcal, el CESCA, la UEA, la Cambra de Comerç, Fira d’Igualada, els ajuntaments de la Conca i vés a saber qui més, no n’havia dit mai res fins avui.
Perque, posats a dir-ho, segur que podem tenir l’aeroport corporatiu de Barcelona? S’hi pot fer, de veritat, una pista de 1.600 metres de longitud, més llarga que el passeig Verdaguer d’Igualada, quan ara no arriba ni a la meitat? Vol la Generalitat un aeroport “de segona” o ha demanat un camp d’aviació amb capacitat per volts privats transoceànics, i ningú d’aquí s’atreveix a dir-ho? Hi arribaran quatre avions cada dia, o serà un anar i venir? Algú s’ha parat a mirar l’aeroport que la Generalitat ha pres com a referència d’aeroport corporatiu de Barcelona, el de Farnborough a Anglaterra (vegeu www.farnborough.com) i se l’imagina al nostre aeròdrom? És o no és possible? Estem demanant la lluna, o ens acabaran donant un premi de consolació? Quina classe de premi serà aquest? Haurà valgut la pena, tanta tonteria? Qui acabarà pagant llavors? Guisado? Aymamí? No, home, no.... Vostè.
De la mateixa manera que l’alcalde odenenc hauria pogut tenir una actitud més prudent i haver defensat millor els seus flancs, evitant un episodi lleig com el d’aquests dies, també l’ajuntament d’Igualada hauria pogut deixar de mirar-se tant al mirall i liderar molt abans un debat serè, necessari, sobre del que tant parlem i no sabem. Ens hauríem evitat fer el ridícul. Els uns, els altres, i tots plegats.
I no vull ni pensar que pot passar amb el roc a la faixa que es guarda Guisado, qui ha acabat recollint, com aquells clubs de futbol que llencen jugadors a la paperera i després acaben guanyant la lliga amb un altre equip, un projecte engrescador, ambiciós, a l’antiga Scòrpia. L’antic directiu de l’Espanyol, José Luís Morlanes, ex regidor d’Urbanisme de Cornellà, ara promotor -intel·ligent el nano, sí senyor- ha posat els cinc sentits a Òdena, després de sortir de l’ajuntament d’Igualada amb “no” com a resposta. El resultat és un projecte urbanístic de primera que ocuparà una extensió tres vegades superior al World Trade Center que vol fer Igualada, entre el Polifibra i la rotonda de la Masia, un espai de negocis però sobretot comercial i d’oci popular. L’assumpte ja corre, per cert, bastant més ràpid que el WTC igualadí, una obra també magnànima, que costarà 70 milions d’euros, però que, aquí rau la diferència, pagaran sobretot els igualadins, en una societat participada quasi del tot per l’ajuntament.
Abans de que passi, crec que la majoria dels que formem la Conca hem d’esperar que no hi hagi cap motiu per acabar organitzant una altra “escena” entre tots dos ajuntaments. Aquí el que necessitem és empenta, necessitem en el fons un World Trade Scorpia, no una baralla de gallets.
Si de veritat l’invent de la Conca d’Òdena és cert, que ho demostrin d’una vegada.
Jordi Puiggros – Periodista
Publicat a la Veu de l’Anoia
dimecres, 11 de juny del 2008
A l’Ajuntament d’Igualada l’hi creixen els nans?
Si fem una mica de balanç dels grans projectes del Ajuntament d’Igualada en els últims temps, comprovarem com dic en el en titulat que ací hi ha quelcom que no rutlla com cal o no rutlla gens:
- Edifici de Cal Font, projecte del que se’n van treure molts diners – l’Ajuntament actuant com a vil especulador – que només ha servit per reformar el edifici del Ajuntament i passant-se - un pou – del pressupost més de 800.000 euros, per la ciutadania, res de res. El projecte esta en prorroga, jo diria indefinida, hi ha grans possibilitats de que l’empresa no pugui complir el compromís. Quina oportunitat de construir vivenda social es va perdre! Ara tenim un gran “nyap” i ja veurem com s’arregla.
- Projecte de renovació del Mercat de la Masuca amb pàrquing de pagament – com no – incorporat. Concurs desert, un mes de prorroga, que crec que ja deu estar al caure. Les declaracions del regidor pertinent sobre el possible guanyador del concurs, eren una ofensa a l’ intel•ligència, “amb els diners del guanyador, es pagarà la reforma i el pàrquing entre altres minúcies”, amb aquestes condicions sembla que el – tonto – de torn no ha picat. Que farem ara si no trobem - el pagano - hi ha algun pla “B” Sr. Figueres? Que pagui el ciutadà com sempre o crearem una empresa de fer Mercats Municipals?
- “Outlet”, els impulsors del projecte, sembla ser que després de intentar per activa i per passiva que el Sr. Aymami els ajudés en trobar ubicació, sense tenir que pagar els terrenys a l’estricte preu de mercat i de desestimar – l’alcalde - algunes de les possibles ubicacions - Avda. Catalunya, antiga Fábrica de Curtits, etc. - se’n han cansat d’esperar i junt amb un promotor, presenten un macroprojecte ubicat al terme Municipal d’Odena, en els terrens de l'antic Escorpia amb botigues, oficines, etc. – competència directa al WTC -. Ara correm-hi tots, no sel's hi acudeix res més que impugnar el pla director amb l’excusa de les vivendes, prop de l’aeroport, però la realitat és que aquest projecte és el que els hi fa mal. La prepotència ha fet que els agafessin amb els pantalons abaixats. Ja veurem com acaba tot plegat.
- Aeroport corporatiu, apart dels problemes tècnics, llargada de pista i situació limitada per Odena i la A-2 i sense estudis del impacte que suposaria la continuïtat i freqüència del vols sobre dels pobles veïns, amb les consegüents molèsties en forts i frequents sorolls. Resulta que a l’Osonés tenen possibilitats molt reials de obtenir l’o, hi ha implicades empreses molt serioses i la seva ubicació seria molt més adient per un aeroport d’aquestes característiques. Que en diu el president del consorci de tot això? Un altre fracàs?
- WTC, apart de les cortines de fum que tiren a l'Ajuntament amb la concessió del projecte del mateix, per una missera quantitat de 2,3 milions d’euros. Qui hi posarà els 60/70 milions pressupostats? Tenen alguna empresa amb cara i ulls interessada en invertir, no parlo del 5% del WTC Barcelona, que és la franquícia que es pagaria per fer servir el nom. Quelcom de nou Sr. Riba? Si fos així i el projecte arriba a bon port i no ens costa un - un duro - "chapeau", sense que serveixi de precedent.
- Edifici Cotonera, projecte pel 2014 – Ja serem independents? - cost previst 9.000.000 actuals i pot ser 12 milions en el moment de fer l’o, don sortiran – les misses -? Quants anys fa que dura la comèdia?
No vull fer més sang avui, però un Ajuntament amb tants fronts oberts i no he anomenat el consorci d’empreses, crec que hi poden prendre mal i molt mal, encara que al final siguin els ciutadans els que pagarem – el pato – com sempre.
En fi que s’ho facin mirar, en castellà diuen que – quien mucho abarca, poco aprieta – i aquest Ajuntament per comptes de dedicar-se els afers que els hi son pertinents, volen competir amb la societat privada amb el diners de tots i francament això no és la seva tasca i axis els hi va, per no dedicar-se a la feina per la que han sigut anomenats i per deixar-se enlluernar per vel•leïtats empresarials.
En fi canviïn-se el trage, perquè no és que els hi vingui gran, sinó que els hi sobra per tot arreu.
Fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
- Edifici de Cal Font, projecte del que se’n van treure molts diners – l’Ajuntament actuant com a vil especulador – que només ha servit per reformar el edifici del Ajuntament i passant-se - un pou – del pressupost més de 800.000 euros, per la ciutadania, res de res. El projecte esta en prorroga, jo diria indefinida, hi ha grans possibilitats de que l’empresa no pugui complir el compromís. Quina oportunitat de construir vivenda social es va perdre! Ara tenim un gran “nyap” i ja veurem com s’arregla.
- Projecte de renovació del Mercat de la Masuca amb pàrquing de pagament – com no – incorporat. Concurs desert, un mes de prorroga, que crec que ja deu estar al caure. Les declaracions del regidor pertinent sobre el possible guanyador del concurs, eren una ofensa a l’ intel•ligència, “amb els diners del guanyador, es pagarà la reforma i el pàrquing entre altres minúcies”, amb aquestes condicions sembla que el – tonto – de torn no ha picat. Que farem ara si no trobem - el pagano - hi ha algun pla “B” Sr. Figueres? Que pagui el ciutadà com sempre o crearem una empresa de fer Mercats Municipals?
- “Outlet”, els impulsors del projecte, sembla ser que després de intentar per activa i per passiva que el Sr. Aymami els ajudés en trobar ubicació, sense tenir que pagar els terrenys a l’estricte preu de mercat i de desestimar – l’alcalde - algunes de les possibles ubicacions - Avda. Catalunya, antiga Fábrica de Curtits, etc. - se’n han cansat d’esperar i junt amb un promotor, presenten un macroprojecte ubicat al terme Municipal d’Odena, en els terrens de l'antic Escorpia amb botigues, oficines, etc. – competència directa al WTC -. Ara correm-hi tots, no sel's hi acudeix res més que impugnar el pla director amb l’excusa de les vivendes, prop de l’aeroport, però la realitat és que aquest projecte és el que els hi fa mal. La prepotència ha fet que els agafessin amb els pantalons abaixats. Ja veurem com acaba tot plegat.
- Aeroport corporatiu, apart dels problemes tècnics, llargada de pista i situació limitada per Odena i la A-2 i sense estudis del impacte que suposaria la continuïtat i freqüència del vols sobre dels pobles veïns, amb les consegüents molèsties en forts i frequents sorolls. Resulta que a l’Osonés tenen possibilitats molt reials de obtenir l’o, hi ha implicades empreses molt serioses i la seva ubicació seria molt més adient per un aeroport d’aquestes característiques. Que en diu el president del consorci de tot això? Un altre fracàs?
- WTC, apart de les cortines de fum que tiren a l'Ajuntament amb la concessió del projecte del mateix, per una missera quantitat de 2,3 milions d’euros. Qui hi posarà els 60/70 milions pressupostats? Tenen alguna empresa amb cara i ulls interessada en invertir, no parlo del 5% del WTC Barcelona, que és la franquícia que es pagaria per fer servir el nom. Quelcom de nou Sr. Riba? Si fos així i el projecte arriba a bon port i no ens costa un - un duro - "chapeau", sense que serveixi de precedent.
- Edifici Cotonera, projecte pel 2014 – Ja serem independents? - cost previst 9.000.000 actuals i pot ser 12 milions en el moment de fer l’o, don sortiran – les misses -? Quants anys fa que dura la comèdia?
No vull fer més sang avui, però un Ajuntament amb tants fronts oberts i no he anomenat el consorci d’empreses, crec que hi poden prendre mal i molt mal, encara que al final siguin els ciutadans els que pagarem – el pato – com sempre.
En fi que s’ho facin mirar, en castellà diuen que – quien mucho abarca, poco aprieta – i aquest Ajuntament per comptes de dedicar-se els afers que els hi son pertinents, volen competir amb la societat privada amb el diners de tots i francament això no és la seva tasca i axis els hi va, per no dedicar-se a la feina per la que han sigut anomenats i per deixar-se enlluernar per vel•leïtats empresarials.
En fi canviïn-se el trage, perquè no és que els hi vingui gran, sinó que els hi sobra per tot arreu.
Fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
A que bé tanta vivenda social en els temps que corren?
Aquests dies m'he donat un temps de reflexió i de respir a fi de posar fil a l’agulla, la veritat és que he estat ocupat en altres temes i aquest – divertiment – d'intentar trobar el sentit comú en les decisions polítiques a quedat de banda, però com quan un es crea obligacions, aquestes s’han de complir, dons no son promeses electorals, sense més preàmbuls ací va una de les meves ultimes caparrades, la tenia al cap i ara la poso en el paper.
La noticia de que el ajuntament d’Odena vulgui fer una urbanització de 1.500 pisos al costat de la carretera que porta al aeròdrom i uns altres 200 i pico prop de l’Escorpia i que a Igualada a costat del barri de Fátima estiguin projectats entre 600 i 800 pisos de protecció oficial o no, m’ha fet reflexionar.
Vagi per davant que aquesta moda dels ajuntaments de dir ara que faran – vivenda social -, em treu una mica de polleguera.
Estic d’acord en que es facin pisos tutelats i també pisos de lloguer a preus raonables i assequibles pels col•lectius que es fan – gent gran i joves – dons el mercat n’està mancat. Ho que no em sembla raonable és que es dediquin a fer pisos de protecció oficial o no, per part dels ajuntaments – eramos pocos i parió la burra – se’n explicat moltes mesures per intentar solucionar la crisi de la totxana i no es de rebut que els ajuntaments és dediquin a dir ara que faran vivendes d’aquest tipus, quan en sobra per tot arreu.
On eren els – savis - d’avui, quan tothom especulava i que hagués anat molt bé aquesta tipus de vivenda en sol públic, per abaratir el mercat i parar la especulació, que ens a portat a la situació actual? A la figuera?
Si hi ha quelcom que sobra es vivenda i encara que es emmascarí amb el eufemisme de vivenda social, no aconseguirem lo que el mercat lliure no aconsegueix, que la banca donin crèdits als que encara no en tenen i que els que no guanyen un sou digne puguin assolir el repte de comprar una vivenda, per molt social que sigui, amb aquest nivell de salaris, d’interessos dels crèdits i d’incertesa laboral que corren.
Crec que es tenir molta barra voler fer-ho ara i no quan era el moment, tenint els mitjans que tenen, lo d’ara només es propaganda política, jugar a fer d’empresari amb els – calers - de tots, malbaratar caudals públics i res més.
Clar que els nostres representants públics son allà on son per nombre de vots i no per la seva intel•ligència empresarial, la seva demagògia no te res a veure amb la realitat i només es mouen per modes, avui toca dir que es fa vivenda social i demà la moda que pertoqui, per tal de conservar cadires i parcel•les de poder, no fos cas que haguessin de baixar de la trona i tastar en les seves pròpies carns lo que es viure com un ciutadà de peu i guanyar-se les garrofes com tot fill de veí.
Si us plau dediquin-se a administrar bé, que es per lo que els han votat i deixin-se de fer d’empresaris de saló, que per això ja en hi han els que es dediquen a jugar-se els de la seva pròpia butxaca i no els necessiten a vostès per – enredar la troca – encara més.
Que ho paeixin bé, fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
La noticia de que el ajuntament d’Odena vulgui fer una urbanització de 1.500 pisos al costat de la carretera que porta al aeròdrom i uns altres 200 i pico prop de l’Escorpia i que a Igualada a costat del barri de Fátima estiguin projectats entre 600 i 800 pisos de protecció oficial o no, m’ha fet reflexionar.
Vagi per davant que aquesta moda dels ajuntaments de dir ara que faran – vivenda social -, em treu una mica de polleguera.
Estic d’acord en que es facin pisos tutelats i també pisos de lloguer a preus raonables i assequibles pels col•lectius que es fan – gent gran i joves – dons el mercat n’està mancat. Ho que no em sembla raonable és que es dediquin a fer pisos de protecció oficial o no, per part dels ajuntaments – eramos pocos i parió la burra – se’n explicat moltes mesures per intentar solucionar la crisi de la totxana i no es de rebut que els ajuntaments és dediquin a dir ara que faran vivendes d’aquest tipus, quan en sobra per tot arreu.
On eren els – savis - d’avui, quan tothom especulava i que hagués anat molt bé aquesta tipus de vivenda en sol públic, per abaratir el mercat i parar la especulació, que ens a portat a la situació actual? A la figuera?
Si hi ha quelcom que sobra es vivenda i encara que es emmascarí amb el eufemisme de vivenda social, no aconseguirem lo que el mercat lliure no aconsegueix, que la banca donin crèdits als que encara no en tenen i que els que no guanyen un sou digne puguin assolir el repte de comprar una vivenda, per molt social que sigui, amb aquest nivell de salaris, d’interessos dels crèdits i d’incertesa laboral que corren.
Crec que es tenir molta barra voler fer-ho ara i no quan era el moment, tenint els mitjans que tenen, lo d’ara només es propaganda política, jugar a fer d’empresari amb els – calers - de tots, malbaratar caudals públics i res més.
Clar que els nostres representants públics son allà on son per nombre de vots i no per la seva intel•ligència empresarial, la seva demagògia no te res a veure amb la realitat i només es mouen per modes, avui toca dir que es fa vivenda social i demà la moda que pertoqui, per tal de conservar cadires i parcel•les de poder, no fos cas que haguessin de baixar de la trona i tastar en les seves pròpies carns lo que es viure com un ciutadà de peu i guanyar-se les garrofes com tot fill de veí.
Si us plau dediquin-se a administrar bé, que es per lo que els han votat i deixin-se de fer d’empresaris de saló, que per això ja en hi han els que es dediquen a jugar-se els de la seva pròpia butxaca i no els necessiten a vostès per – enredar la troca – encara més.
Que ho paeixin bé, fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
dimarts, 3 de juny del 2008
M’agrada com treballen els cervells de la ciutat.
Fa uns dies em vaig fixar que les petites lloses reflectants que es van posar a costat del carril bici, davant del hospital, s’arrancaven molt fàcilment al passar-hi les rodes dels cotxes per sobre, en hi havien 4 ó 5 d’arrencades i es clar en una obra recent feta feia mal als ulls veure que no es havia pensat en aquesta eventualitat.
Fa dos dies vaig veure un operari amb un pot de cola que les clavava de nou, es clar que encolar no soluciona el problema només fa que visualment sembli que tot està correcte.
Aquest dematí a més de veure’n unes quantes arrencades de nou en un tros en el que arreglaven el clavegueram i havien de desviar el transit sobre el carril bici, en aquesta part estaven totes arrancades.
Farem una competició entre el que enganxa i els cotxes o llogarem una persona que cada dematí col·loqui les llosetes reflectants que durant el dia anterior s’hagin desenganxat? Costa tan fer les coses ben fetes?
He comprovat que encara no han arreglat el problema del boto del semàfor per la gent amb cadira de rodes. A que esperen?
Per cert mentre carregava gasoil (quin atracament això del gasoil, es nota que els que prenen decisions van en cotxes oficials) ahir a la tarda, vaig veure les dificultats que tenen les ambulàncies en poder accedir al recinte del Nou Hospital degut a la acumulació de transit als voltants, el de la gasolinera em va dir que cada dia passava el mateix en hores punta.
Es evident que col·locar el Nou Hospital al bell mig de la ciutat només va ser pensat per major gloria dels politics en el govern,
Com ja he dit altres vegades es de fer-s’ho mirar que el hospital veterinari privat per gossos tingui millors accessos que el de les persones (per cert amb pàrquing gratuït), només perquè es pugui recordar cada dia a la gent, que es va fer quan manava tal partit polític i no per la seva accessibilitat, clar que quan venen eleccions va molt be per clavar-hi els cartells en el fanals de la part externa, queden molt bonics.
Els 150 metres des de la sortida del pàrking de pagament del Nou Hospital, finançat per tots el ciutadans, desprès de unes explicacions molt acurades del Sr. Figueres, no s’ha mogut i segueixen estant a 150 metres segons comenta el periodista que el va entrevistar, es clar les paraules no solucionen les coses mal fetes, només son paraules.
En fi quan es treballa tan intensament per la ciutat, ja se sap, a vegades s’escapen coses o tot es fa així?
Fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
