Aquests dies m'he donat un temps de reflexió i de respir a fi de posar fil a l’agulla, la veritat és que he estat ocupat en altres temes i aquest – divertiment – d'intentar trobar el sentit comú en les decisions polítiques a quedat de banda, però com quan un es crea obligacions, aquestes s’han de complir, dons no son promeses electorals, sense més preàmbuls ací va una de les meves ultimes caparrades, la tenia al cap i ara la poso en el paper.
La noticia de que el ajuntament d’Odena vulgui fer una urbanització de 1.500 pisos al costat de la carretera que porta al aeròdrom i uns altres 200 i pico prop de l’Escorpia i que a Igualada a costat del barri de Fátima estiguin projectats entre 600 i 800 pisos de protecció oficial o no, m’ha fet reflexionar.
Vagi per davant que aquesta moda dels ajuntaments de dir ara que faran – vivenda social -, em treu una mica de polleguera.
Estic d’acord en que es facin pisos tutelats i també pisos de lloguer a preus raonables i assequibles pels col•lectius que es fan – gent gran i joves – dons el mercat n’està mancat. Ho que no em sembla raonable és que es dediquin a fer pisos de protecció oficial o no, per part dels ajuntaments – eramos pocos i parió la burra – se’n explicat moltes mesures per intentar solucionar la crisi de la totxana i no es de rebut que els ajuntaments és dediquin a dir ara que faran vivendes d’aquest tipus, quan en sobra per tot arreu.
On eren els – savis - d’avui, quan tothom especulava i que hagués anat molt bé aquesta tipus de vivenda en sol públic, per abaratir el mercat i parar la especulació, que ens a portat a la situació actual? A la figuera?
Si hi ha quelcom que sobra es vivenda i encara que es emmascarí amb el eufemisme de vivenda social, no aconseguirem lo que el mercat lliure no aconsegueix, que la banca donin crèdits als que encara no en tenen i que els que no guanyen un sou digne puguin assolir el repte de comprar una vivenda, per molt social que sigui, amb aquest nivell de salaris, d’interessos dels crèdits i d’incertesa laboral que corren.
Crec que es tenir molta barra voler fer-ho ara i no quan era el moment, tenint els mitjans que tenen, lo d’ara només es propaganda política, jugar a fer d’empresari amb els – calers - de tots, malbaratar caudals públics i res més.
Clar que els nostres representants públics son allà on son per nombre de vots i no per la seva intel•ligència empresarial, la seva demagògia no te res a veure amb la realitat i només es mouen per modes, avui toca dir que es fa vivenda social i demà la moda que pertoqui, per tal de conservar cadires i parcel•les de poder, no fos cas que haguessin de baixar de la trona i tastar en les seves pròpies carns lo que es viure com un ciutadà de peu i guanyar-se les garrofes com tot fill de veí.
Si us plau dediquin-se a administrar bé, que es per lo que els han votat i deixin-se de fer d’empresaris de saló, que per això ja en hi han els que es dediquen a jugar-se els de la seva pròpia butxaca i no els necessiten a vostès per – enredar la troca – encara més.
Que ho paeixin bé, fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
La noticia de que el ajuntament d’Odena vulgui fer una urbanització de 1.500 pisos al costat de la carretera que porta al aeròdrom i uns altres 200 i pico prop de l’Escorpia i que a Igualada a costat del barri de Fátima estiguin projectats entre 600 i 800 pisos de protecció oficial o no, m’ha fet reflexionar.
Vagi per davant que aquesta moda dels ajuntaments de dir ara que faran – vivenda social -, em treu una mica de polleguera.
Estic d’acord en que es facin pisos tutelats i també pisos de lloguer a preus raonables i assequibles pels col•lectius que es fan – gent gran i joves – dons el mercat n’està mancat. Ho que no em sembla raonable és que es dediquin a fer pisos de protecció oficial o no, per part dels ajuntaments – eramos pocos i parió la burra – se’n explicat moltes mesures per intentar solucionar la crisi de la totxana i no es de rebut que els ajuntaments és dediquin a dir ara que faran vivendes d’aquest tipus, quan en sobra per tot arreu.
On eren els – savis - d’avui, quan tothom especulava i que hagués anat molt bé aquesta tipus de vivenda en sol públic, per abaratir el mercat i parar la especulació, que ens a portat a la situació actual? A la figuera?
Si hi ha quelcom que sobra es vivenda i encara que es emmascarí amb el eufemisme de vivenda social, no aconseguirem lo que el mercat lliure no aconsegueix, que la banca donin crèdits als que encara no en tenen i que els que no guanyen un sou digne puguin assolir el repte de comprar una vivenda, per molt social que sigui, amb aquest nivell de salaris, d’interessos dels crèdits i d’incertesa laboral que corren.
Crec que es tenir molta barra voler fer-ho ara i no quan era el moment, tenint els mitjans que tenen, lo d’ara només es propaganda política, jugar a fer d’empresari amb els – calers - de tots, malbaratar caudals públics i res més.
Clar que els nostres representants públics son allà on son per nombre de vots i no per la seva intel•ligència empresarial, la seva demagògia no te res a veure amb la realitat i només es mouen per modes, avui toca dir que es fa vivenda social i demà la moda que pertoqui, per tal de conservar cadires i parcel•les de poder, no fos cas que haguessin de baixar de la trona i tastar en les seves pròpies carns lo que es viure com un ciutadà de peu i guanyar-se les garrofes com tot fill de veí.
Si us plau dediquin-se a administrar bé, que es per lo que els han votat i deixin-se de fer d’empresaris de saló, que per això ja en hi han els que es dediquen a jugar-se els de la seva pròpia butxaca i no els necessiten a vostès per – enredar la troca – encara més.
Que ho paeixin bé, fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada