SIMA Empresa municipal d’aparcaments o com escurar al ciutadà amb els seus propis “calers”

Aquest cap de setmana em vaig dedicar a fer fotografies a la tarifa de preus del pàrquing municipal de Santa Coloma de Queralt, que no és precisament el pàrquing d'un Hospital, sinó el pàrquing del centre del poble, les tarifes que son més cares que l'any passat, passen dels € 0,25 per hora fins a € 6 per dia, en fi infinitament més barates que les del pàrquing Municipal de l'Hospital d'Igualada, que te tarifes d'empresa amb ànim de lucre.

Per altra banda a l'Hospital General de l'Alt Penedes el pàrquing es absolutament gratuït, encara que haig de fer esment, que gent aliena a l'Hospital o els malats en fa us abusiu i estan mirant com arranjar-ho. A Igualada l'abús be per part de l'Ajuntament.

Si aquest pàrquing s'hagués construït amb els impostos del pressupost Municipal, seria un servei de l'Ajuntament i com a tots els serveis que dona l'Ajuntament hauria de ser per sota cost, com que SIMA pertany al "conxorxi" Juan Palomo, el preu és el del mercat amb l'única diferencia amb les altres empreses constructores i administradores de pàrquings, que els propietaris, socis i finançadors forçats, som tots els ciutadans d'Igualada, que quan fem us del pàrquing que ens venen com un servei al ciutadà, estem pagant dues vegades com a fiançadors i com a usuaris amb l'agreujant que si la societat té pèrdues nosaltres els ciutadans, les haurem de cobrir, doncs ni el gerent ni el consell d'administració que és el ple de l'ajuntament son responsables subsidiaris de les pèrdues, perque és una societat limitada i com que l'ajuntament no pot fer suspensió de pagaments, els Igualadins a pagar per les alegries dels socialistes i adlàters!

Els últims temps es nota un us molt gran dels terrenys al voltant de l'Hospital axis com del pàrquing del Caprabo, per gent que no l'hi don la gana de pagar per lo que àuria de ser un servei de l'Ajuntament als ciutadans i no un abús sobre una necessitat, m'agradarà veure com acaba tot això, dons el pàrquing ha costat € 4,8 milions d'euros, més despeses de SIMA personal i gerent de la corda inclòs, pel que s'ha vist hi comença a haver-hi nerviosisme en no resultar les previsions com s'esperaven, pro clar això de fer d'empresaris sense ser-ho té el seu risc polític que no econòmic, com diu un amic meu Valencià "la gàbia ja esta feta, ja veurem qui posa els ocells" i els ocells, segur que els hi hem de posar els pagans de sempre, els ciutadans i això només és el principi.

En els mitjans de comunicació locals, ja he trobat protestes de gent ben diversa, com la llunyania de la sortida de l'aparcament de l'entrada a l'hospital, ideal per persones grans!, com la protesta que sigui de pagament, menys mal que no estic sol en aquesta brega. (Simples usuaris, anarquistes, etc)

Bé per avui en hi a prou i que consti que no m'agrada ser profeta, però moltes vegades els "sentit comú" i l'experiència que dona l'edat fa que ho sigui molt a pesar meu.

Agafeu-se fort que la barca trontolla i la tempesta no amaina.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: A que per acabar de "putejar" al ciutadà, una vegada arranjats els terrenys del voltant del nou Hospital o hi posen tanques o en fan zona blava (avui administrada per la SIMA a preus de mercat lliure) i que consti que no m'agrada donar idees.

Tots contra les aranyes?

Carta de en Jaume Cunillera i Prat enviada al Alcalde

A L'ALCALDE D'IGUALADA

Alcalde:

No et fa una mica de vergonya els sous que cobren i les condicions de treball dels/1es treballadors/es del CSSI? Mirem, només, el/les de la Residencia Pare Vilaseca. Un sou minso per a una responsabilitat immensa, ja que no hem d'oblidar que tracten amb persones, no amb coses.

I les condicions de treball?: pèssimes. Estan treballant sota mínims, i tu ho saps. Fa pocs dies van voler convocar una vaga per, davant la teva intransigència empresarial, fer pressió per millorar les precàries condicions laborals a què els tens sotmesos. Es van trobar que, de la cinquantena de trebal1adors, només podien fer vaga quatre; la resta havia de treballar per cobrir els serveis mínims marcats per la Generalitat: vergonyós. Alguna cosa s'haurá de fer, no et sembla?

Dit això, queda clar que la Residencia Vilaseca esta mancada de personal per culpa de la teva desastrosa gestió. A la mínima que poden, els/les treballadors/es que queden marxen a altres llocs on els valoren com a persones treballadores, no com a coses, com fas tu. Sort tenen els residents de la qualitat humana dels treballadors/es, ja que si fos per tu la residencia semblaria un asil del segle XIX. Aquesta situació no pot ser eterna, perquè cada treballador/a no pot fer per sempre la feina de dues o més persones. La teva carrera a favor dels treballadors/es es clarament pepera.

Tu només tens dèria a construir aparcaments de pagament i constituir (?) empreses amb els impostas dels igualadins (amb quina finalitat?). Tots aquets diners que remenes no es veuen a on haurien de veure's, ja que únicament apareixen clarament en els sous polítics de l'Ajuntament. Igualada l'estàs convertint en el teu Mònaco particular. Si tinguéssim mar només hi hauria iots i ni una barca de pesca. És molt clar que tu, als treballadors/es, els apliques la llei de l'embut.

Aprofito l'avinentesa per preguntar-te: convocaràs un referèndum perquè els ciutadans (contribuents) puguin decidir si volen, a la Masuca, un aparcament soterrat de pagament en lloc de l'ara existent a l'aire lliure i gratuït? Suposo que no tindràs cap inconvenient a convocar-lo, perquè amb els paradistes sí que l'has fet, o és que el vas fer per que ja en sabies el resultat? Mira el que et dic: m'hi jugo (uf!) assistir a un ple de l'Ajuntament que aquesta consulta que proposo no es portara mai a terme.

Salut i Anarquia.

(Carta enviada a l'alcalde en data 17 de marc)

Jaume Cunillera i Prat. Sec. Gral. Comarcal de la C. G. T

No soc un bon seient

Dedicat al Sr. Fabregat i no precisament en la seva onomàstica.

Per si algú encara no se n'havia assabentat soc militant de convergència i simpatitzant d'esquerra des de fa molts anys, no me n'he amagat mai i no tinc cap necessitat fer-ho, en fi que soc convergent de a peu i prou, ni més ni menys. Amb tot això vull dir que no depenc per sort de la política i si de la meva feina en la qual intento ser bon professional i d'això visc.

No subscric tot el que fa o ha fet convergència, perquè tinc les meves pròpies opinions sobre les coses i si ho soc és perquè és el partit que menys s'allunya de la meva realitat, pro ni ells em mantenen, ni jo els hi dic el que han de fer.

Quan escric ho faig en caràcter personal, ningú més no és responsable del que escric i evidentment no soc la veu de convergència, deu me'n guardi.

Si algú vol discutir, criticar o polemitzar directament amb mi, els comentaris del meu blog estan oberts i si en els meus escrits falto a la veritat que se'm digui en que i on i si hi ha quelcom que és punible que se'm denunciï, pro diu molt poc de la condició del Sr. Fabregat, que l'únic argument que troba per rebatre els raonaments dels meus escrits, sigui la meva pertanyença a tal o a qual grup polític.

Estic content perquè l'atac del Sr. Fabregat, em confirma que estic en la bona línia i que el que dic és veritat i toca allà on ha de tocar o sigui que compleix la seva funció.

En democràcia els vots no son una patent de corsari, al poble se'l pot enganyar fàcilment, els politics, alguns més que altres passen per ser grans demagogs, es a dir grans mentiders, fent us de la paraula i de les promeses amb molta facilitat i poca serietat, però la quantitat de vots no asseguren ni la intel·ligència, ni l'honradesa, ni el saber fer, ni ens protegeixen de l'estupidesa, ni fan més savis els rucs, encara que siguin rucs catalans. Jo personalment prefereixo la qualitat a la quantitat.

Que ho paeixi be Sr. Fabregat i l'hi recordo que si no vol pols no vagi a l'era.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL
Primer secretari de casa meva.

M'agrada canviar de flor

Escrit del Sr. Fabregat, sobre la meva persona

Dissecció forense de la carta del Sr. Fabregat

Els comentaris en roig i itàlica son meus.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL: LA “FAES” IGUALADINA DE CIU

Carta del Primer Secretari del PSC-Igualada, Xavier Fabregat

(Jo, primer secretari de casa meva.)

Molts ciutadans i ciutadanes d’Igualada, que amb un cert nivell de conscienciació política segueixen el dia a dia de l’ajuntament i fins i tot (carai quin nivell!) llegeixen els escrits d’opinió (els meus no son escrits d’opinió, sinó cartes al Director només per precisar), en la premsa local, ja fa temps han olorat un cert tuf partidista (Lo del Sr. Fabregat és tuf PSOE o perfum Chacón?) en els articles signats pel senyor Josep M. Torras Payerol.

I que consti que trobo totalment correcte i positiu que qualsevol simpatitzant o militant d’un partit, sigui el que sigui, expressi públicament la seva opinió i contribueixi al joc democràtic (Faltaria més!). El que ja no considero tan net és intentar confondre la ciutadania amagant la pròpia militància i fent creure (el lladre creu que tots son de la seva condició) que l’opinió expressada és la d’un ciutadà anònim (Anònim? Quan un dona absolutament la cara amb noms, cognoms, NIF i endemés amb fotografia e intencionari en seu blog i signa tots els seus escrits?) no lligat a cap ideologia (ateu, agnòstic, àcrata, apolític?). Que quedi clar per al coneixement de tothom: encara que no ho expliqui mai en els seus escrits (no en tinc cap necessitat, perquè escric en nom meu) el senyor Torras Payerol és militant i/o simpatitzant de Convergència (vaja descobriment, fins i tot he sortit fins a la" tele" Igualadina en algunes eleccions, entrant dades des de els locals del CiU i el Sr. Puiggròs ha publicat algunes vegades gràfiques signada per a mi com a militant de CiU de varies eleccions entre elles les passades, a més vaig fer una carta al diari d’Igualada dedicada al Sr. Fabregat, com a giracamises i pilota en contesta a un escrit seu, en les eleccions en que la Sra. Sanabra es presentava com aspirant a alcaldessa, signada i amb la pertanyença al partit, no es de rebut que faci veure que s’estripa les vestidures com els fariseus o és que no te memòria o només te memòria de conveniència). És a dir: quan critica l’actuació del govern de l’entesa no ho fa des de la independència i neutralitat política ( Que és o com se menja això? És que és neutral i independent aquest escrit?), ho fa des del interès partidista. (Jo no cobro, ni he cobrat mai del partit i menys dels ciutadans, més aviat m’ha costat diners de la meva butxaca, hi ha qui no pot dir el mateix! Que cadascú parli per ell!)

Amb tot no m’estranya que amagui la seva militància (Queda contestat en el anterior paràgraf): igual que el senyor Senserrich s´inventa ciutadans que passegen per les rotondes per exposar les seves idees (per por a fer el ridícul), el senyor Torras renega del seu propi partit (A on en renego? Si us plau no desvariegi.) per por a fer-li perdre més vots.

I és que a CiU les coses van de mal en pitjor: després de la constant davallada electoral (d´onze a deu regidors, de deu a nou, de nou a vuit, de vuit a sis), després de la constant reducció de suport electoral (de més de 8.000 vots a poc més de 3.000) i després, en definitiva, de la seva pèrdua d´influència social a Igualada (De quines eleccions parla, municipals, autonòmiques o generals?), ja no hi queden persones qualificades per a liderar-la (Posats a opinar de la casa dels altres, desprès de l‘Aymami qui queda amb cara i ulls a casa seva, el Sr. Fabregat potser?). Conseqüència: persones amb tanta mediocritat (la seva trajectòria professional, més que mediocritat es un desastre, tancant empreses i deixant treballadors que podem suposar socialistes al carrer, de que és vana?) política com els senyors Senserrich o Torras Payerol acaben conformant el cervell ideològic i estratègic de Convergència a casa nostra, acaben sent la “FAES” igualadina de CiU. (Ajuntament d’Igualada pacte Entesa+Peperos=FAES PP+FAES PSOE+FAES IC-V? Com es menja això?).

Egoistament vull animar al senyor Torras Payerol a continuar escrivint (i més un cop ha estat desemmascarat) (“El zorro", "el llanero solitario” o que? Ha a vist moltes pel·lícules, el Sr.). Fins i tot vull animar-lo a lluitar per encapçalar la propera llista de CiU a les eleccions municipals (Quan vulgui consells seus ja els hi demanaré, mentrestant que s’ocupi de casa seva que ja hi te prou feina, només l’hi notifico que a vegades un és pot penedir de certs desitjos). Juntament amb el senyor Senserrich podrien fer un tàndem històric. (ai Ramon i Josep Mª., com us trobem a faltar...) (Amb quina camisa els troba a faltar? I perquè serà?).

http://www.socialistes.cat/psc/mbcustomsearch/show/233502

Semblo innocent, però soc un depredador.

No em els meus diners IIª – Pàrking de l’hospital o com fer negoci de la necessitat.

L’altre dia en el sopar anticipat per la celebració de Sant Josep, un dels companys em va comentar indignat el tema del nou pàrquing al nou Hospital.

Sembla ser que ell hi te que portar cada dia la seva sogra i fins ara anava aparcant a la zona habilitada; des que es va obrir el nou, com ja vaig comentar en un article anterior, l’ajuntament es va cuidar de posar-hi tanques i dedicar-ho a deixalleria Municipal de vehicles i altres, des d’aleshores ençà i per “pebrots” ha d’aparcar al nou pàrquing i pagar peatge cada dia a la l'empresa SIMA, companyia creada per el ajuntament per donar servei al ciutadà!?, al mateix cost que si l’empresa fos privada i que per més “inri”, de la que som socis i finançadors tots els Igualadins.

Em va comentar i els hi assegur-ho que és una persona molt pacifica i prudent, que estava pensant a organitzar una manifestació per anar contra aquest abús hipòcrita, descarat i premeditat de l’ajuntament, que per comptes de facilitar al ciutadà un servei, actua al més pur i dur estil capitalista, impedeix aparcar a un lloc on es feia fins ara i obliga a passar per taquilla a tothom, sabent que a l’hospital no si va per gust sinó per obligació.

On és la funció de l’ajuntament de donar servei als ciutadans, solucionar els problemes i no intentar treure beneficis dels mateixos? És que a partir d’ara l’ajuntament serà el nostre principal enemic escurabutxaques i ens tindran per paganos forçats, socis sense veu ni vot, víctimes innocents a desplomar i a la vegada ciutadans idiotes, tot en un pac?

Per peatges obligats ja tenim la “Caixa” no cal que l’ajuntament es dediqui a fer negocis amb els diners dels socis, que som tots els ciutadans; només per poder col·locar als seus afins en llocs de confiança a càrrec de tots; el incompliment de la missió que te el ajuntament es manifesta i es d’un abús de confiança als ciutadans, als qui prometen servir i dels qui només n’abusen.

Si volen recuperar diners perquè no els hi arriben, perquè no es poden endeutar més a l’ajuntament o perquè tenen més amics de confiança a qui col·locar, posin peatge al “patracol” (ascensor faraònic, totalment innecessari i un homenatge absolutament descarat a la compra de vots o pels favors rebuts en forma dels mateixos) i segurament se’n donarien compte de la futilitat del mateix. Quan vostès creuen que els senyors dels barris que els voten, necessiten ascensors tan privats com públics a càrrec de tots, això sí que es pot posar als pressupostos municipals. Oi!

Els hi recordo i repeteixo que anar a l’hospital no es fa per devoció sinó per força major o obligació i no és pels rics ni pels pobres sinó desgraciadament per a tothom, vostès tenen el deure de facilitar l’aparcament no de dificultar-li-ho o de fer-ne negoci, el sol fet és execrable i demostra la qualitat humana dels que s’aprofiten de les circumstancies i fan abús del poder per fer, com si fossin capitalistes de pro o empresaris de saló.

Vostès socialistes, progressistes, verds i d'esquerres? Ja! Vaja no em facin riure! Tal vegada tots peperos? Sembla més això, que una altra cosa.

Fins un altre i faci’ns-ho mirar.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: Per cert l’Hospital Veterinari de Catalunya (privat), es va construir en un lloc molt més adient que el nou hospital, s’hi pot aparcar gratuïtament i te una accessibilitat molt millor, per la gent d’Igualada i la de fora. Es ben lamentable que es facin millor les coses pels amos dels gossos i els gossos, que per les persones malaltes i/o acompanyants. És una gran pena, que el criteri dels regidors que manen sigui el que és.

Lluny de la roba

Sense cap gènere de dubte - Cronica d'un plé Municipal

Aquesta setmana vaig assistir al ple del ajuntament d’Igualada i si més no m’agradaria fer certes reflexions.

Vaig trobar els socis a la ombra del govern d’Entesa, els peperos, agressius com si tinguessin un emprenya-me’n intern, possiblement degut als resultats electorals del seu partit a la seva España. Les explicacions i qüestions, per cert soporíferes del Sr. Calbó, eren de un to diferent a altres plens, bé es una apreciació que te nomes l’importància d’una anècdota.

El que realment em va sorprendre es que en un requeriment del mateix a la regidora M. Àngels Gabarró sobre el viver d’empreses, més precisament sobre els moviments d’altes i baixes, la regidora estes absolutament desinformada de la situació, permetre’s el luxe de dir que ja s’ho miraria i que respondria per escrit als requeriments del Sr. Calbò, haguda compte de que es responsabilitat de la regidora, que cobra per fer-ho i que per el viver han passat només 24 empreses, moltes de les quals encara hi son, no em sembla de rebut la resposta, simplement em dona d’impressió d’estar en a la lluna de València sobre la realitat de les mateixes, cosa que demostra una incompetència espatarrant, si no serveix que la canviïn o que mengi moltes cues de pansa, si es que això l’ajuda a tenir memòria o a ser responsable de les funcions que se l’hi assignen i que per lo qual cobra de tots.

També l’hi va posar qüestions al Sr. Riba sobre dèficits diferents entitats dependentes del govern i el Sr. Riba sense cap gènere de dubte (l’expressió de moda) l’hi va contestar que el global és amb benefici, espero veure que passarà en aquesta legislatura sense una sèrie de beneficis atípics, encadenats al bum del “totxo”.

D’altra banda que el Sr. Xavi Figueres a les qüestions sobre un requeriment de la regidora de CiU, Sra. Maria Senserric, sobre si el govern tenia un pla “B” per si l’hi fallaven les previsions de trobar una empresa que es fes càrrec de la autogestió del mercat de la Massuca i per intentar esbrinar d’on es traurien els 2,8 milions d’euros, per fer el nou pàrquing Municipal de la Massuca; les respostes van brillar per la seva absència, em dóna d’impressió d’una manca de seriositat, de criteri o més bé dit d’una incompetència manifesta, es fan actuacions sobre la marxa, amb unes previsions que fan pena; la regidora amb bon criteri el va treure del toll, dient que esperava que quan pogués l’hi donés les respostes per escrit, espero que ho faci i també conèixer les respostes.

A veure si ja no caldran els plens i els regidors només es passaran mails, per manca de respostes en directa, si no estan preparats que ho deixin, pot ser altres companys ho faran millor.

El Sr. Aymamí a un requeriment de la Sra. Rosa M. Plassa de CiU sobre la manca d’invitació al seu grup en la recent visita del conseller Maragall a escoles de la plaça, l’hi va respondre que era una visita de govern a govern, només recordar l’hi que les escoles son publiques no del govern, en fi la conclusió és que l'acte va ser merament electoralista, no cal que anem amb embuts Sr. Aymamí.

Val fer notar que el grup de CiU va fer honor al dia de la dona, les seves intervencions van ser fetes únicament pels membres femenins de la coalició, ben buscat!

Finalment i va haver dues mocions, una sobre instar al govern municipal a crear una ordenança sobre l'estalvi de l’aigua i l’altre sobre donar recolzament a la busca d'un nou emplaçament pels adobers, cosa que em sembla molt lloable, però en aquest últim cas només els hi transcriuré una part de les conclusions d’un document sobre el canvi d’ubicació que va efectuar d'una manera molt professional l’escola universitària d’Igualada, document que puc fer arribar a qui m’ho sol·liciti al mail josepm.torras@gmail.com, transcric literalment:

Document 4: Planificació d’un Polígon Industrial Sostenible.

Escola Universitària d’Enginyeria d’Igualada EUETII (UPC)

Es demana diàleg i consens entre ajuntaments, govern i administració per tal de poder fer front a les despeses que el trasllat suposarà i per aconseguir que la idea del nou polígon comenci a donar els seus fruits. Aquesta és una opinió compartida amb els sindicats laborals els quals, al seu torn, creuen que la creació d’aquesta àrea industrial és molt favorable tenint en compte la necessitat que té la Conca de mantenir i ampliar el sector.

Els ecologistes no es mostren pas contraris al projecte, únicament demanen tolerància vers les espècies autòctones de flora i fauna de l’àrea afectada.

Pel què fa referència a la zona aproximada d’ubicació, espai protegit segons el regidor de medi ambient de Vilanova del Camí, UGT creu que es troba massa a prop del municipi.

Si englobem la opinió dels tres ajuntaments, arribem a la conclusió que hi ha hagut molt poc diàleg o nul entre ells, ja que els punts de vista són totalment dispersos i ambigus. Segons l’Ajuntament d’Igualada, el projecte està totalment definit i seguint el seu curs dins l’administració pública. Per contra, els membres de l’Ajuntament de Vilanova del Camí asseguren estar totalment desinformats de la situació i ésser ignorats pel que fa a la seva opinió com a municipi afectat per les reformes. L’ajuntament de Sta. Margarida de Montbui pensa que aquest nou polígon hauria d’ubicar a altre tipus d’empreses, a més de les adoberies, i que cal un diàleg a fons de tots els agents implicats per arribar a un acord i un millor repartiment dels efectes positius del possible trasllat.

Per tant, la conclusió final és que perquè el nou polígon sigui socialment viable, cal un bon diàleg entre els ajuntaments dels termes afectats.

Que cadascú tregui les conclusions pertinents, només fer referència que els ajuntaments esmentats estan governats per socialistes, però per el que es veu és bastant difícil que es posin d’acord entre ells per diferent tipus d’interessos locals, crec que és hora de deixar-se de mirar el melic i pensar en global, “fets no paraules” com diu el seu Jefe.

Bé per avui ja en hi ha prou.

Bona nit i bons somnis. Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Nova seu social del Grup Juan Palomo

El “conxorxi” Grup Juan Palomo d’Igualada III.

En un acte de gran empresari, el responsable del “conxorxi” el Dr. Riba ha efectuat una nova adquisició, seguint criteris empresarials de pluralitat, professionalitat, eficàcia i imparcialitat tal com s’assegura en els plens de l’ajuntament, fent una selecció acurada i anomenant nou gerent de PIMA societat municipal d’habitatge, al Sr. Pau Mestre Dalmau, per pura casualitat fill i nebot de socialistes de pro i amb un currículum socialista impecable, endemés firmant del document de recolzament als socialistes en les passades eleccions Municipals, condició sine qua non per poder aspirar a tan cobejat lloc de treball, en fi criteris empresarials a manta.

L’altre gerent, el de SIMA com ja varem comentar en un article anterior, també per casualitat d'ADN patern pur altament socialista i amb unes condicions semblants al contractat ara és un altre exemple vivent de criteri empresarial estricte.

Amb tantes casualitats tindríem segura la loteria!

Finalment la seu del “conxorxi” que en l’aprovació per el consell d’administració de las actes del mateix, hi havia el compromís escrit de posar els despatxos al viver d’empreses, per no fer despeses inútils, dons bé, ara s’ha llogat el edifici dels antics Jutjats, segur per un preu de bagatel·la, a fi de encabir-hi la seu social, un altre exemple de seriositat i estalvi empresarial.

Ciutadans d’Igualada això nomes es el principi de una disbauxa que acabarem pagant tots i nomes beneficiarà a més gent de la corda amb ADN casualment socialista, malbaratant diners de tots els Igualadins i creant una rèmora que tardarem molts anys en treure’ns de sobre.

Aquí no hi ha ni servei a Igualada ni altres gaites que és fan servir per justificar lo injustificable, simplement una manera de manejar més cireres de les que els hi pertoquen i ja sa sap que el qui maneja cireres es taca els dits, el proverbi no es meu, per si cal dir-ho.

Repeteixo per enèsima vegada que esteu tots avisats i que les advertències s’estan convertint en fets irreversibles o reversibles a un molt alt cost.

Les forces vives de la ciutat, els empresaris, els gremis no venuts al or de Moscou i altre gent assenyada hauria de fer quelcom per parar aquesta fugida endavant, simplement perquè ens han endeutat fins a límits legals a l'ajuntament i ara necessiten de qualsevol manera, amb qualsevol pretext i a qualsevol preu, manejar més diners per afavorir els seus lleials i complir les seves ambicions, que en la societat d’en peu, en la que vivim quasi tots, els hi seria impossible, per les seves capacitats, per les seves mancances i per les normes del joc.

No m’agrada gens veure la ciutat on vaig néixer i m’estimo, en mans de gent tan poc curosa amb els diners de tots.

Fins un altre i prometo no defallir. Continuarà.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD:La direcció i l’administració de les empreses municipals va a càrrec dels òrgans següents:

a) La Junta General, assumida pel Ple de l’ajuntament d’Igualada.
b) El Consell d’administració, nomenat per la Junta General.
c) La Gerència, designada per la Junta General.

En fi, Grup Juan Palomo.

PD2: Només perquè consti el Sr. Pau Mestre Dalmau i l'altre gerent mereixen tots els meus respectes, lo cortés no quita lo valiente.
Per cert, si les reunions del Consell d'administració son a porta tancada, podrien fer apagar el televisor que tenen en el seu saló a costat del de sessions, una mica de serietat per favor!

Encara que tinguin el mateix color, l'aranya es menja l'abella.

Reflexions interessades d’un humanista lliberal (II) a “toro pasao” .

Ara una vegada acabada la voràgine de les eleccions, analitzo els resultats en clau Espanyola i Catalana i com a prolongament de les meves reflexions prèvies.

Segons la meva humil opinió en termes generals el partit guanyador en clau Espanyola de matisar totes les decisions, és CiU i si voleu allarguem-ho al EAJ-PNV, matemàticament tenen a les seves mans donar color real a cada decisió que es prengui tant al Congres com el Senat, son els partits que es denominen permeteu-me la llicencia quasi bisagra o sigui matisadors en les votacions, el lema de campanya del CiU és el que s’acosta més a la realitat.

El _PSCPSOE, gran guanyador, però paradoxes de la vida pot ser serà el gran perdedor a Catalunya, si Esquerra reflexiona una mica se’n donarà compte que per errors propis dels de la cadira, el seu company de viatge se’ls ha cruspit, voler mantenir la cadira a tota costa, recolzar el nomenament de Montilla i la fal·làcia de l’independència els hi han passat una factura difícil de pagar, les contradiccions es paguen i ells han perdut tot l'electorat que els havia engreixat creient que les seves premisses electorals eren serioses i no solament una forma de tenir cadira permanent, pobrets dirigents, en el pròxim congres del partit, se’ls passaran per l'assemblea, literalment.

CiU i permeteu-me de nou la llicencia a més d'ésser el partit quasi bisagra, també hauria d’actuar com a partit viagra, és a dir donar trempera a Catalunya presionant i marcant al PSOE perquè compleixi tots i cadascun dels apartats del nou estatut (retallat o no) i edemes que es publiquin les balances fiscals d’una punyetera vegada, que s’inverteixi a Catalunya com és degut, per un traspàs de competències real, per que s’eviti la duplicitat de les mateixes i perquè no, per una llei de finançament de partits polítics, a fi de no fer dels recaptadors de recursos pels partits, uns delinqüents polítics o sense ho de polítics, l’ocasió crea el lladre. En resum que la resta d’Espanya ens deixi de prendre pel pitu del sereno i per comptes de ser odiats siguem respectats, per comptes de ser explotats i maltractats siguem reconeguts només com a solidaris en la seva justa mida. No espero lo mateix de la marca blanca del PSOE, son mers comparses de les decisions del germà gran.

Que la verge de Montserrat no vulgui, impedeixi o lo que sigui, que per un plat de mongetes amb botifarra (un ministeri) CiU es vengui tot el capital tan difícilment aconseguit, seria un error difícil d’explicar a un electorat estoic que ha aguantat la bategada socialista i que per altra banda no es mereix que se’l vengui per unes ambicions personals, espero que la lliçó estigui apresa.

Finalment i en calent o en fred, que Esquerra faci una reflexió i no hem refereixo als nois de la cadira, sinó les bases i els verdaders independentistes i la pròxima assemblea posi a tothom en el seu lloc.

Només hi ha una forma de resistir a les marques blanques dels partits espanyolistes a Catalunya i és un front nacionalista des de l’esquerra fins a la dreta, si no serem fagocitats pels dos gegants, CiU i Esquerra ja ho han comprovat en les seves carns en diferents legislatures el que porten certs pactes, ho sigui que han reflexionar i prendre el camí adequat oblidant la política de peix al cove i pensant més en Catalunya, amb més intel·ligència, en global i en clau de futur, que en les cadires immediates.

Que a Catalunya mai més ningú voti per por d’uns o dels altres, sinó perquè els partits donin la talla i convencin a la gent de la veritable bondat de les seves promeses, primer Catalunya i després les cadires, ja sé que és difícil perquè som humans i la carn és dèbil, però l'immediat destrueix el futur.

Ja no m’estenc més i avui faig un brindis desusat en mi, però l’ocasió s’ho val:

Visca Catalunya!

Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Mosca collonera

Llicons de “llepamenta” descarada

Hi ha gent que em cansa, em fastigueja i em molesta, perquè no se si és que realment quan ens pren a tots per estúpids, ho fa per ignorància supina o per l’obligació d’adular els qui li proporcionen la “rifeta”, pels mèrits dels seus escrits.

En aquest cas em refereixo al Sr. Carles Cuerva i Claver el “barkliet”, ocupació “engenieering?!”, ciutadà de Montbui, que vol fer “carrera” en els socialistes d’Igualada, tal vegada perquè els socialistes del seu poble no el volen o no l’hi donen cap oportunitat de viure del "cuento".

Aquest “noiet” que col·labora en alguna web d’Internet amb foto al costat d’en Maragall (es veu que no sap anar sol!) i que publica alguns articles “bucolico pastoriles” en diaris locals, en els que tan alaba els bulevards de pagament, ens descriu una ciutat ideal, parla de mobilitat sostenible (tothom passejant al ample sense fer res, amb una o dues novietes al costat o anant tots en bici), troba molt bé que l’ajuntament ens atapaexi de pàrquings municipals de pagament (en que quedem? Cotxes o bicis i a peu) o defensa, ves per on, que els socialistes facin d'empresaris amb els nostres diners i axins puguin malbaratar el patrimoni de tots els igualadins, jugant al “Monopoli”.

Tot aixo entre moltes altres “perles” i sempre defensant a capa i espasa tot lo que diguin els seus diversos caps, a fi i a efecte de que el col·loquin ben amunt en alguna llista electoral (no de suplent) i pugui viure millor amb una “rifeta” superior a lo que ara rep, com a càrrec de confiança pagat per tots.

Els seus mèrits son fer la pilota, ser mes papista que el papa i passar el temps recreant-se en fer articles de lloances sense fi a la política socialista i atacant sens treva a qui els hi pugui fer ombra.

Vingue ja! Fa temps que tots ens afaitem i encara que vostè no ho sàpiga hi ha gent que és guanyen la vida treballant i treballant dur, perquè gent com vostè ens vingui a explicar com hem de viure. Busquis una feina com tot fill de veí, treballi i desprès quan hagi tastat en les seves carns lo que fan i com viuen els socialistes dempeus, parli i garli tot lo que vulgui, sinó calli i dediquis a cobrar lo que l’hi es concedit amb tanta facilitat, no per el seu treball sinó per les seves “bajanades piloteres”.

Tal com descriu el intencionari del meu bloc, no soc amic de llestos i espavilats i menys dels que viuen a la meva esquena.

Que ho passi bé Sr. Cuerva i l’hi recordo que jo no cobro de ningú per escriure, en canvi vostè cobra dels meus impostos i per això, no l’hi tolero que em vulgui fer creure que lo seu es altruisme o de que intenti fer-me beure a galet.

Les coses es demostren donat exemple i vostè és un mal exemple del ho que predica.

Quan vulgui lliçons de “llampamenta” ja els hi demanaré.

Passiu bé i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL.