dimecres, 29 de juliol del 2009
Reobert el túnel del Violí a la Panadella. El llibre de reclamacions, si us plau!
Acabo de llegir i escoltar, coses del 2.0, que el túnel del Violí a la A2, ha sigut reobert al transit després de 100 dies i un € 15.000.000. Bona noticia per la gent que passa per aquesta via, per anar a Lleida i moltes preguntes a l'aire.
Aquesta és una obra que s'ha fet amb els nostres diners i l'ha contractat un organisme públic, per tant els ciutadans podem demanar i exigir saber de qui és la culpa aquest desori. En una Autovia, que ha tardat 20 anys a fer-se (no serà que no han tingut temps de pensar i estudiar el traçat i les condicions dels terrenys) i que amb quatre dies s'hi ha de fer una "xapucilla" de només € 15 milions i 100 dies amb carretera tallada, per recordar vells temps. Em sembla que és quelcom prou greu perquè algú doni més explicacions. Per cert els € 15 milions qui els hi ha posat? El que va calcular malament o tots nosaltres?
Vaig llegir que el Ministro Blanco depuraria responsabilitats. Però clar en ser una obra pública, ves a saber. Igual la van concedir a algun amic. o potser a qualsevol dels capitosts de les companyies grans beneficiaries de les concessions publiques. I amb aquests s'ha d'anar molt en compte, i per mostra dos botons:
Hi ha qui diu, que el ser superior que manega amb mà celestial els designis del Reial Madrid, va fer una "join venture" de la seva companyia Cobra filial d'ACS amb la italiana Ansaldo Breda, de la que les males llengües també diuen, que era del grup d'empreses d'en Berlusconi. Els hi van donar (uns amics tu!) la concessió del sistema de senyals de l'AVE Madrid-Lleida. Es veu qu'ells en tenien un de més modern, que els altres competidors. Ho era tant de modern, que a l'hora de la posta en marxa, els trens només podien anar a 200 per hora per comptes dels 350 previstos. Algú ha esbrinat com es va resoldre el tema? Jo no he sentit a dir que els haguessin castigat o multat... Pel que sembla ho van cobrar tot i com a premi li van donar la pota Sud de metro de Madrid, conjuntament amb un que té un nom molt estrany, que és gendre de no sé qui, que manava molt i que té de professió "xupar del bote" Aggggg... quins problemes per a dir aquests noms!
"Conyetes" apart, el segon exemple que és més dramàtic, va ser en el pont nou d'Abrera de l'A2 (quina casualitat), que ara farà uns anys va caure per una rierada (una altre vegada una gran capacitat de càlcul d'estructures públiques, el vell pont d'uns quants, molts anys, encara aguanta ara) i en el que van morir dues persones al caure daltabaix i dos bombers buscant-les. Es va fer un judici i després la boira més espessa...
Una última consideració, s'imagina algú la AP7, d'aquests que fan obra social amb els "calers" de tots el Catalans, tancada 100 dies? Oi que no! Regirarien cel i terra per poder seguir cobrant de la rifeta que suposa aquesta autovia. Això si que és un greuge comparatiu, per tots els Catalans si ho comparem a les rodalies de Madrid o altres indrets d'Espanya...
Tot això es normal o ja seria hora de que es comencessin a demanar responsabilitats a gent que es fa absurdament rica, a base de fer les coses mal fetes amb els diners públics, on l'amo no es toca perquè es pot carregar la titella!
En fi, que si rumies una mica, t'agafen uns calents que perquè! I això no és bo amb la calor que cau. Mes val no pensar gaire. Buscar una ombra a mida i anar tirant, que potser tenen raó aquells que diuen que per anar per la vida més val anar-hi de ruc, que de savi. O no!
Doncs apa vinga nois, tots cap a la Panadella a fer la "cerveseta", que per un mòdic preu i en quatre dies, ja ens han arreglat la "carretereta".
Fins un altre i passeu per l'ombra, no fos cas que sos rescalfés el cap.
Josep M. Torras Payerol
Comentaris de n’Octavi i meu sobre el post: "Reflexions sobre puntualitzacions: El WTC Igualada, és només un tema recurrent?"
Octavi Rodin ha dit...
Benvolgut Josep M.,
Vagi per endavant que em satisfà força que comentis el meu post en el teu bloc, encara que, a la vista de les teves paraules, m'adono que molt probablement no m'he explicat prou bé en el meu article. Dir-te en primer lloc que, si et dones per al·ludit, no és pas la meva intenció. Et diré amb franquesa que ignorava que haguessis intervingut molt en aquest assumpte.
La reflexió que jo pretenia fer, i que potser no he sabut explicar, és que el debat sobre aquest tema, com tots els debats més o menys polítics, s'hauria d'asserenar. No és que el projecte del WTC no sigui criticable. I tant que ho és! Ja he dit en el meu post que es tracta d'un projecte que no és viable, que l'Ajuntament no té mitjans per a tirar endavant, i que molt probablement ja no els tenia quan el va plantejar per primera vegada. El que penso és que la idea de transformar l'eix de l'antiga N-II en un eix comercial i de negocis em sembla força bona. Altra cosa és que això sigui possible. Per això entenc que el que té de criticable el projecte del WTC és que ha estat plantejat alegrement, sense valorar les possibilitats reals de tirar-lo endavant, però no la idea en sí mateixa.
Penso que aquesta crítica s'ha d'exercir, però en els seus justos termes. D'una banda, perquè jo crec que l'Entesa, de fet, ha abandonat aquest projecte ja fa temps, malgrat que no ho vulgui reconèixer. De l'altra, perquè igual que l'Entesa no ha d'esmerçar recursos en un projecte mort, tampoc cal que els demès ens recreem en burxar una ferida ja cicatritzada. Però si ho fem, al menys fem-ho guardant les formes. Això no va per a tu ni per a ningú en concret. Simplement, em sembla que el vocabulari és important en el debat públic. Si no el cuidem, pot ser per que, en realitat, conscient o inconscientment, cerquem més la desqualificació del contrincant que no el debat de les idees, i aquesta és la impressió que m'han donat alguns dels comentaris llegits i sentits aquests darrers dies. Certament, també hi ajudaria que els membres de l'Entesa deixessin de fer declaracions públiques sobre aquest tema. Tal com diuen, "calladets estan més guapos".
Una forta abraçada,
Octavi
28 / juliol / 2009 13:48
Josep M. Torras Payerol ha dit...
Apreciat Octavi,
Perdona el meu pragmatisme, però és que no puc amb la gent cínica i que es dedica a l'engany fàcil, només pel propi profit. Tal com dic en el post, gent que practica el que dia passa, quatre anys empeny. El WTC és un dels meus temes cabdals per demostrar que es dediquen a fer fum d'encenalls, per guanyar eleccions , a costa d'enganyar-nos a tots plegats i desprès donen les culpes als demès, de la seva manca de previsió i d'escrúpols. Fent servir la seva capacitat per fer demagògia i vendre un absolutament fals progressisme, a l'hora d'explicar projectes desmesurats, sobre dimensionats i fora de les seves capacitats i funcions.
A mi un WTC Igualada amb un 5% de l'Ajuntament i el 95% d'empreses amb cara i ulls i una direcció empresarial professional al darrera, em semblaria un projecte il·lusionant i un gran bé per Igualada, però tal com ho plantegen ells amb els números canviats, em sembla mes aviat una presa de pel i una fugida endavant, per poder endeutar-se més, cosa que dintre dels paràmetres normals ja no poden fer, sense ser tutelats per la Generalitat i una tutela vol dir que no fas bé les coses i t'han de vigilar, que es el que esta passant o passarà amb l'endeutament Municipal.
Jo estic en el mon de la política per convicció, això no vol dir que segueixi cap directiva en especial, simplement m'agradaria aportar el meu granet de sorra, de la duna que ha de canviar les coses, espero que per a bé.
Tinc un avantatge molt gran sobre els que han fet de la política un "modus vivendi", jo em guanyo la vida d'una altre manera i sóc el "jefe" de mi mateix, per tant tinc les mans netes i lliures, això no vol dir que no cregui en l'honestedat dels polítics, segur que en hi ha molts d'honestos, però el sentit comú diu que el poder corromp com a copi d'anar a la font el canti es trenca. Amb el temps en hi ha molts que es creuen per sobre el bé i el mal i per sobre la veritat i la mentida. A aquestos se'ls ha de fer baixar a trepitjar la terra que trepitgem tothom, sinó correm el perill de que es deïfiquin i es creguin infal·libles o mes ben dit, lliures i alliberats de totes les normes i els paràmetres pels que ens regim la resta de mortals.
Com molt bé saps no es res contra tu, ni molt menys, simplement has tocat un tema que m'apassiona i em preocupa.
Rep una forta abraçada.
Josep M.
dimarts, 28 de juliol del 2009
Reflexions sobre puntualitzacions: El WTC Igualada, és només un tema recurrent?
Acabo de llegir i rellegir un post de n'Octavi (en Josep), sobre WTC, el qual no entenc massa, i si més no, en ser un tema en el que jo he intervingut molt, m'ha semblat que prenia una postura una mica sorprenent, i m'he donat per al·ludit. Per tant passo a fer les meves reflexions sobre les seves puntualitzacions.
Primerament hem de parlar de qui va treure el tema de nou.
El WTC, va ser posat de nou en circulació, per la singular i patètica actuació d'Entesa, fent un comunicat als diaris. Desprès en un punt del ple municipal, dient que la Generalitat a través d'en Huguet, per imperatiu legal, havia desestimat la petició de zona destinada a comerç en el WTC. Jo amb la llei i la seva absurditat o bondat no m'hi fico, "doctores tiene la Iglesia". Tal com vaig comentar en un altre post a vegades ens va a favor i a vegades en contra, i si s'ha de canviar es fa en els Parlaments. On estic d'acord és que l'esperit de la llei se'n va a orris per interpretacions, per dir-ho d'alguna manera "poc acurades". Però la interpretació, no es la mare dels ous en aquest cas.
El que trobo realment esperpèntic és l'actuació posterior d'Entesa i dels seus companys de llit del PPc, intentat ambdós traspassar les culpes de l'impossibilitat de fer el WTC a en Huguet, i per correlació a Esquerra. A Entesa no sé si fa falta recorda'ls que a la Generalitat qui governa és el tripartit. Sembla talment que estan parlant d'uns estranys i no d'uns associats per governar a Catalunya. El que diuen els altres no mereix gaires comentaris perquè és de demagògia fàcil i a més se m'en refot, doncs dono molt poc valor a les seves paraules, ja que de nou s'han venut per un plat de llenties, més ben dit per tres plats, augmentant el preu de la seva col·laboració i complicitat "responsable", després del ple de l'IBI i de que Entesa intentes desesperadament aconseguir altres còmplices per la seva fugida endavant. La proposta de col·laboració amb CiU va durar 7 minuts i amb Esquerra poc més.
Això ha provocat aquesta moda actual d'intentar de carregar el mort a Esquerra (i tots els morts que surtin d'ara en endavant). Aquesta forma d'actuar em sembla francament infantil i de dret a cameig, però es el que hi ha.
Si no ho vaig entendre malament (i si ho vaig fer que algú m'esmeni) el projecte del WTC es va presentar en dos folis abans de vacances del 2006. Sense explicacions, ni estudi, ni altres connotacions que l'avalessin. Com sempre despresa i corrent. Clar que sent un projecte estrella, potser aquest havia de ser l'embolcall argumental i no s'havia de pensar gaire. Com només es necessitaven € 70.000.000 ja es trobarien alguns colominets que els hi posarien. I com que en el món del negoci les aus solen ser de presa, segurament acabaran sent els ciutadans d'Igualada. Perquè això de que una part vindria del valor dels terrenys i/o de fer un Hotel de 1.000 metres quadrats i desprès vendre'l i amb els beneficis finançar el WTC, sembla el conte d'en Robert i les cabres, o "embolica que fa fort". Ja estem acostumats a que el govern improvisi i vulgui sortir-se'n amb demagògia i propaganda electoral, repetint, una i altra vegada, "som els millors". Però com sempre, aquest gran exemple de planificació empresarial, amb criteris professionals, acaba sent el desori amb el que ens tenen habituats.
Moralitat: El conte de la lletera modern en versió Entesa-PPc.
N'Octavi parla d'objectivitat, i de lo gran i il·lusionant que era el projecte. Gran potser si. El temps ha demostrat que efectivament els hi venia gran, molt gran. Tant que sens tenir res consolidat s'han gastat diners inútilment uns € 2.300.000 en el projecte, que paguem entre tots i després el tirem a la brossa. Clar que potser alguna amistat haurà fet de sastre, sense ni tan sols saber prendre mides, i haurà de pagar "el favor" que ara se li ha fet.
En quant a l'objectivitat, simplement unes preguntes elementals, en qualsevol projecte seriós i sense profunditzar massa:
Hi havia un estudi possibilista i real sobre la qualificació del terreny a ocupar? (O s'esperava fer com en altres casos, on hi ha interessos familiars per entremig, que es van requalificar a una velocitat de vertigen).
Hi havia un projecte realista i possibilista de viabilitat i un estudi econòmic de qui hi posava els diners, el retorn de la inversió i com es finançaria? Quina hauria de ser l'activitat, públic objectiu, oficines, empreses, serveis, etc. necessari per omplir-lo o perquè el projecte tingués significat econòmic? En aquells dies el WTC de Barcelona n'hi havia unes 66 oficines ocupades al WTC de l'Alameda a Cornellà unes 22. I això que eren els bons temps i la situació segurament millor. El WTC d'Igualada, i crec que no m'equivoco de gaire, se n'hi volien posar prop de 400!
Hi havia projecte de viabilitat per l'Hotel? En una ciutat on en malviuen 3 de petits, un no s'ha d'escarrassar gaire, per saber si un Mega-Hotel és viable o no.
En tot hi ha hagut, com sempre, una manca de rigor i de despropòsits. I això sols es comprensible, si pensem que els que fan la proposta no es juguen els seus diners, i per tant se'ls hi en refot tenir criteris i rigor professional i empresarial. Al cap i a la fi si surt malament, sempre es pot donar la culpa els altres (ja ho estan fent) i els costos a l'esquena dels de sempre, els pobres ciutadans, que a més els veuen i tracten com anyells fàcils d'enganyar i que pensen que els tornaran a votar amb quatre enganyifes. Aquesta gent d'Entesa i adlàters estan instal·lats en el qui dia passa quatre anys empeny, i a no deixar la cadira.
Aquests exercicis de cinisme i de jocs malabars els podrien anar a practicar al circ, a lo millor han equivocat la carrera o no, però són reprovables des del punt de vista moral. Clar, pels qui en tenen.
Objectivitat en un projecte.
Resumint, és veure si els objectius són els que han de ser (i no simplement basats en l'ego del subjecte i no en l'objecte en si). Parlar per parlar, es fa al bar o a la barberia. Perquè muntar castells en l'aire o "projectes il·lusionants" amb els diners dels demés, se'n diu una cosa diferent. Evidentment els riscos dels negocis els han d'assolir els que si es juguen els seus, o els que en donen compte per la seva gestió. Els que tenen una responsabilitat política haurien de ser d'aquests. Curosos i preocupats per gestionar el patrimoni dels ciutadans. I pel que sembla aquest no és el cas, perquè desprès es fa el "si t'he vist no me'n recordo", i els ciutadans a pagar el beure, a més de no donar cap explicació i enfotren-se de tot. El qualificatiu per aquesta forma d'actuar hauria de ser d'absoluta irresponsabilitat, política o d'un altra mena.
A Igualada i en els temps que corren, primer de tot s'ha d'intentar preservar i salvar el que ja tenim, perquè si posem tots els nostres esforços en lo que no tenim, podem perdre "bous i esquelles". Després quan el que tenim, estigui consolidat, podrem començar a pensar en altres projectes. Sent realistes i objectivistes diríem que els que haurien de pensar i endegar nous projectes en el futur, haurien de ser empresaris locals o aliens, conjuntament amb l'UEA, que són els que en saben. I l'Ajuntament en lloc d'intentar competir amb quelcom que no sap fer, ni és la seva funció, hauria de posar-se al costat dels emprenedors. Aleshores tots a una, potser aconseguiríem resultats millors i estaríem treballant per la gent d'Igualada i la Conca, sense absurds cultes a la personalitat i megalomanies, que fan més mal que una pedregada abans de la collita.
Com dic sempre "Zapatero a tus zapatos" i tot anirà millor.
Una forta abraçada a n'Octavi i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dijous, 23 de juliol del 2009
Crònica interessada d’un llibre d’en Loperena.
Estic quasi acabant el llibre d'en Josep Maria Loperena, "El circo de la política", el qual trobo fascinant per entendre el rerefons de tota la transició democràtica i entre moltes altres coses el perquè els Catalans tenim tan difícil que ens reconeguin els drets, com a ciutadans de primera. En essència, resumint molt i en una interpretació lliure, podríem dir que la constitució que van crear amb la col·laboració del "Tato" Torcuato Fernandez Miranda mentor d'en Juan Carlos i amb l'inestimable ajuda d'en Adolfo Suarez entre altres, no deixa massa, per no dir cap, marge de maniobra encara a dia avui, a les Comunitats autònomes "diferents". Tot amb la finalitat de la "unidad de España". Ja que sense aquesta unitat, no hi podria haver la Monarquia, que ens va imposar l'"absent" com l'anomena ell, "todo atado i bien atado", amb la complicitat necessària i vergonyant dels grans partits polítics Espanyols. En fi, es un resum molt escarit d'un llibre que vaig comprar en sentir que parlava de la revolució dels nans, per fer fora a Maragall i ha resultat ser una perla per comprendre l'Historia de la transició, des d'un punt de vista diferent.
Com que jo he tingut, diguem-ne certes dificultats en ser publicat en mitjans locals, des que vaig començar a parlar de polítics i de política local, fins al punt d'estar quasi vedat o vedat del tot, amb l'honrosa excepció d'un mitjà 2.0 com és el anoiadiari.cat. M'he pres la molèstia d'extreure i traduir un petit tros del llibre en el que parla de la política editorial dels mitjans de comunicació. Que cadascú en tregui i dimensioni a nivell local, el que li sembli convenient i allà cada un amb la seva consciencia, però jo ho he trobat molt escaient. A bon entenedor poques paraules.
Pag. 405:
"La política editorial és una expressió semàntica de la paraula «censura». És una maldestra i hipòcrita manera de dir que l'article és massa agressiu o que no interessa reincidir amb crítiques contra determinats polítics. Encara que, la majoria de les vegades, com em va dir un dia Josep Cuní, la causa era molt més senzilla. La paraula «censura» no pot pronunciar-se en cap mitjà de comunicació. Oficialment no existeix. No obstant això la meva condició de jurista m'ha fet desconfiar de gairebé tot, conec les limitacions d'aquest dret fonamental. Sé que els que mantenen en la seva ànima aquells tres obstacles que impedeixen a les persones viure en llibertat, la rutina, la submissió i la por, són els censors actuals, és a dir, els polítics, els buròcrates de maniguet i de visera del segle XXI i els «trepes» de tres al quart.
A Espanya els dos grans partits, el que governa i el de l'oposició, estan recolzats per importants rotatius, emissores de ràdio i cadenes de televisió. Aquesta pràctica, en principi, és lícita. La primera vegada que vaig anar a París em va sorprendre la profusió de diaris que hi havia en els quioscos. Vaig observar que, en tots ells, la informació pràcticament era la mateixa, però que els articles d'opinió diferien radicalment uns dels altres, segons fos el color del seu diari. Era una pràctica democràtica que permetia el lector contrastar criteris i opinions. Respecte a la televisió passa pràcticament el mateix.
Tanmateix quan s'utilitzen les cadenes oficials per donar suport al partit que governa, em refereixo a les que paga el poble amb els seus impostos, la cosa varia. Aquestes han mantenir una veracitat a la notícia i una objectivitat en l'opinió fora del comú. Però, com és sabut, Espanya "is different". Aquí, els que manen utilitzen fraudulentament les cadenes oficials, les ràdios nacionals i les cadenes afins com Telemadrid, o la COPE en el seu propi profit. És una pràctica espúria i vergonyant que s'incrementa en progressió geomètrica durant les campanyes electorals."
Que us aprofiti i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
SIMA te bulla? Aparcar així són dos puntets de l'ala per la resta de mortals. Augmentats a quatre, per fer-ho també davant d'una boca d'incendis!?
Pregunta del dia: A que no endevinen qui era el conductor?
Criteris de selecció de personal de SIMA. Comentari del Sr. Emili Garcia President de l’Associació de Veïns del Barri de Montserrat i la meva resposta
Degut a la menció de que SIMA havia contractat, al president de l'Associació de Veïns del Barri de Montserrat, entre altres persones més o menys lligades a la gent d'Entesa en el post: http://www.igualadi.com/2009/07/la-tombola-municipal-digualada-va-de.html, he rebut uns comentaris del mateix als quals he contestat i us els faig avinents.
Emili ha dit...
En primer terme vull comentar-li que el invent de les zones blaves a la nostre ciutat va ser idea del partit que moltes vegades usted representa, va ser aquet partit qui va posar les primeres zones blaves al voltan de l'antic hospital, una cosa que no volen entendre.
Durant molt anys d'altres partits que governaven a la nostre ciutat els casos d'amiguisme es conten per centenars, fruit de la meva experiencia de treballar conjuntament i de manera desinteresada amb l'ajuntament.
La meva situació particuar en els dies abans de la creació de sima, portava nou mesos a l'atur degut a la crisi que n'hi ha en el sector téxtil amb poques possibilitats de trobar feina, per la meva edat i la inexperiència en altres tipus de feina, perque tota la meva vida he treballat en aquest sector. Recordar-li també que altres partits que governavens la nostra ciutat hem van oferir feines molt més qualificades per treballar dins de l'ajuntament i sempre m'he negat a realitzar-les, en primer lloc perque tenia feina, i en segon lloc per que es pretenia controlar l'associació de veïns d'una manera poc ortodoxa.
La feina d'agent de zona blava es poc reoneguda, però que tots que treballem per sima, la realitzem amb molta professionalitat, que nomès es veu empanyada per aquests partits que incentiven la crítica fàcil amb pretencions de danyar la imatge de l'actual equip de govern que està causant un malestar generalitzat a tota la ciutat que els primers que rebem les bofetades són els que menys culpa tenen, els agents.
Des de la meva possició, recordar-li que aquesta crítica que comenta aquesta web serà un símil de les que les poden caure a un ajuntament de un altre color polític, en el cas de que no faci feina ben feta, i enegrí les relacions qeu pot tenir aquest ajuntament d'un altre color polític i l'entitat veinal més poderosa de la ciutat, que en el temps que porto en aquesta entitat mai cap govern a tingut la valentia politica en un emfrentament directe amb aquesta entitat.
Emili Garcia
15 / juliol / 2009 21:17
Josep M. Torras Payerol ha dit...
Apreciat Emili,
Primerament et voldria dir que no es res personal, només la constatació d'un fet i no estic intentant matar el missatger.
Tot el que dius sobre la qüestió de les zones blaves es cert, el cas es que primer es va regular amb un rellotge, com ho fan a Masquefa i era gratuït i molt mal vigilat, però ho feia l'Ajuntament directament i no a través de cap Empresa Municipal i perquè quedi ben entès, no sóc contrari a les zones blaves, sinó a la forma de gestionar-les i de fer-ho a traves d'una Empresa Municipal. No n'hi ha cap necessitat i sobre això ja he gastat molta tinta.
En quant a favoritismes, també tens raó n'hi hagut de tots els casos i de tots els colors, veritablement els que manen haurien de tenir molta cura i no la tenen. Però dir això, no justifica que les coses estiguin ben fetes o mal fetes, el que es correcte ho és i el que no, no ho és.
Tinc present que has col•laborat moltes vegades desinteressadament amb l'Ajuntament, en tinc constància, però tu saps tan bé com jo que hi ha fets preferencials i també suposo que tu ets l'últim amb el que m'hauria de posar. Però pensa que intento ser conseqüent i no he faltat en la veritat, ni en el teu cas ni en el dels altres.
Que tu tinguis una necessitat de trobar feina perquè t'has quedat a l'atur, perquè treballaves al Tèxtil et puc dir que de casos com el teu, a la Conca, n'hi ha uns quants centenars i que com tu, tenen tot el dret del mon en desitjar un lloc de treball. Estarem d'acord que l'oportunitat que has tingut tu, pel que tots dos sabem, no la tenen els altres i per una banda és això el que vull dir.
Personalment estic content de que tinguis feina, però hem de ser justos i el que jo dic no és per perjudicar a uns o a altres, sinó simplement dir el que em sembla que està ben fet i mal fet.
El que tu dius, que el que jo dic també ho fan o ho faran els meus, en sóc molt conscient i procuraré ser tot el coherent possible en aquest cas. En aquest blog hi pots trobar també critiques al meu partit i a gent del meu partit. No gaires es veritat, però "haberlas hailas". Ho faig per higiene democràtica.
Les més de 11.000 firmes presentades a l'Ajuntament, més o menys legals sobre les Zones Blaves, per demanar que facin una consulta popular, no és un producte de certes actuacions, sinó el resultat del malestar de la gent i t'asseguro que d'això jo no en tinc cap culpa, pot ser si la d'ajudar a canalitzar el descontent, però no de provocar-lo. Per cert, no sé que esperen per respondre, ja han passat més de dos mesos i no em crec que siguin tan lents.
En quant a les Empreses Municipals, si vols saber la meva opinió en aquest blog n'hi ha per donar i per vendre, per tant ja no m'escarrasso en descriure't el que penso sobre elles.
L'ultima part sobre l'associació de veïns més poderosa d'Igualada, no sé el que vols dir, espero que no sigui cap amenaça, perquè a mi a la meva edat ja no em fa por res ni ningú i et prego que no confonguis a l'Emili Garcia amb l'associació, tu no ets l'Associació i per tant, tots els meus respectes per la gent del Barri que ho és, tu inclòs com a President.
Jo només tinc la valentia, de dir el que penso i de posar-hi la cara, la meva no la dels altres. Les meves paraules són meves i només meves, com suposo que tu parles amb les teves i cadascú és responsable de les seves.
Com tu molt bé saps sóc de l'Associació del Barri de les Flors (no tan poderosa com tu dius de la teva, perquè rep molt menys subvencions), he col•laborat amb ells i hi col•laboro actualment, com col•laboraré si un dia m'ho demaneu, amb l'Associació del Barri de Montserrat, o qualsevol altre, "lo cortés no quita lo valiente".
Per aclarir conceptes, jo no treballo, ni per Convergència, ni sóc la veu de Convergència, ni ho faig per l'Ajuntament, ni he tingut cap càrrec polític, ni de confiança, ni de favor, ni jo ni ningú de la meva família i si que m'ha costat temps i diners ser de CDC, però potser haure de reconsiderar la meva postura en el futur i com tu dius fer el que fa tothom. En tot cas i no es una amenaça, potser em dedicaré a la política directa quan em retiri, perquè així tindré més temps, per aplicar les meves idees.
Emili vull que sàpigues que personalment, sempre que he pogut ajudar a alguna persona l'he ajudada i que si tu em demanessis quelcom i estès al meu abast t'ajudaria, difícilment tinc un no per resposta, però aquí no estem parlant de res personal i no podem barrejar la política amb les coses de menjar, no queda bé, ni es gaire sa.
En quant a les critiques n'hi han de tots colors i no és necessari manar per rebre, ho pots constatar cada dia, de bufetades n'hi ha per tots, a vegades i es una llàstima pels que menys culpa en tenen, com en el teu cas.
El dia que vulguis, ens assentem i en parlem cara a cara del tema i del que surti i tan amics.
Cordialment.
Josep M.
PD: Entre nosaltres. Admiro la teva valentia en contestar, sense altres connotacions.
15 / juliol / 2009 23:22
Josep M. Torras Payerol ha dit...
Emili,
Perdona però com veuràs en la descripció del blog, em considero un animal rumiant i voldria fer unes ultimes consideracions.
Ja que tu mateix has insinuat que alguna vegada se t'havia ofert feina a l'Ajuntament, per altres partits com a manera de controlar poc ortodoxament l'Associació, "favor con favor se paga". Voldria que m'expliquessis si la situació en la que et trobes ara, no és exactament la mateixa. Perquè que jo sàpiga els de recursos humans de SIMA no existeixen i els que ho fan a dit ja sabem tots dos qui són.
Es mes i et faré una altra reflexió sobre les teves pròpies paraules. No creus que hauries de pensar a deixar de ser President de l'Associació de Veïns, perquè acceptant la feina que has acceptat no la podràs defensar em prou vehemència, degut a que sempre et poden retreure que t'han fet un favor i això com tu ja has insinuat i pots molt bé comprendre la perjudicaria. El que val per uns també val pels altres o no?
La teva postura de buscar i acceptar una feina encara que sigui amb connotacions, l'entenc, és molt humana, però com tu mateix has explicat molt bé, certes feines tenen certes servituds i tu no et només un que passava allà per casualitat i li van donar feina. Oi!
D'altra banda al final, quan parles de l'associació amb un to, que ja et vaig dir ahir que no em va agradar. Que vols dir? Que tu influeixes en el vot de la gent a través de l'associació, perquè sinó, no sé a què venia d'ennegrir les relacions amb l'Associació que representes. Espero que no hauràs oblidat amb el temps, que no es teva, sinó dels associats, però això ja t'ho vaig dir ahir.
Una vegada fetes aquestes últimes reflexions sobre els teus comentaris i no penso tornar-hi, m'agradaria dir-te, el que conec del teu barri:
La vostra associació rep més diners que cap altre, primerament d'ADIGSA, que ja ho feia l'altre partit del que parles quan manaven a la generalitat, uns € 20.000 de fa un temps i ara no sé quant, però ja m'ho diràs tu si vols, l'Ajuntament també us subvenciona directe i generosament, més que a altres associacions de veïns. Parlant d'indirectes teniu un ajut per fer ascensors als habitatges de € 30.000 a l'any i l'Ajuntament paga els desviaments del pressupost.
Electoralment os han promès fer un bulevard al carrer Juan Galtes i un pàrquing soterrat. El bulevard ja veurem quan es farà (no hi ha un duro a caixa) i el pàrquing, si ha de ser de SIMA, prefereixo que no el facin, vist com ho porten.
També i abans de les passades eleccions es van posar tanques i anunciar que s'arranjaria el parc que hi ha al costat del Cementiri i efectivament després es va fer, encara que ara està ja en un estat bastant deplorable, ple de cagades de gos i degut al temporal de vent amb quasi sense cap arbre, espero que ho arrangin aviat.
Si un dia vols parlar de les necessitats i vicissituds del teu barri també en podem parlar i intercanviar idees, treballar per la ciutat en la que vaig néixer, m'agrada, sens fer cap distinció entre un barri o un altre.
El que es faci des de la Casa de la Vila hauria de seguir unes normes que fossin per tots igual, sempre tenint en compte les necessitats reals, les diferencies socials i el principi de solidaritat ben entesa, no confondre amb el d'Entesa.
Cordialment.
Josep M.
16 / juliol / 2009 13:44
Josep M. Torras Payerol ha dit...
"Emili,
No he pogut treure'm del cap, que el teu escrit conté amenaces subtils i no tan subtils i com que no m'agrada aquesta forma d'actuar, he fet més indagacions.
Un veí del teu Barri m'ha explicat que ja fa molts anys que no feu eleccions a la "teva" Associació, en podríem dir d'això controlar l'associació de veïns d'una manera poc ortodoxa?
Perquè clar a vegades el que fem nosaltres, no volem que ho facin els demés i d'aquesta forma de perpetuar-se en un lloc no se'n diu precisament democràcia, per tant entre les noves circumstancies i els motius esmentats, crec que seria molt coherent de la teva part, convocar eleccions al teu Barri i deixar el càrrec a alguna persona elegida democràticament que tingui les mans lliures, per portar l'Associació d'una manera més ortodoxa, en les teves pròpies paraules.
Et faig avinent, que publicaré aquesta conversa com a post al meu blog, per coneixement de tothom.
Cordialment.
Josep M."
22 / juliol / 2009 21:49
diumenge, 19 de juliol del 2009
dijous, 16 de juliol del 2009
A cagar a la via!
En un viatge a Itàlia, anant amb tren, vaig entendre literal i graficament l’expressió de l'intitulat. Dons bé, si heu llegit els posts anteriors ja sabeu a qui va dedicada. Que els hi vagi de gust! O millor els hi desitjo una rampellada d'aquelles que fan historia. Ja està be de venuts i de presa de pel!
Aneu a cagar! En diferents versions.
nfaig avinents dos articles sobre el finançament a l'Estatut, el primer d'en Sostres i el segon d'en Sala Martín, el primer es un "aneu a a cagar en directe" i el segon en més fi, com que cap dels dos te pèrdua us els faig avinents tal qual, que ho gaudiu o envieu-los vosaltres també a cagar, en fi o en gruixut!
LLIR ENTRE CARDS
L'autèntic finançament
En certa manera és veritat que Esquerra ha pactat un bon finançament i cal reconèixer-ho. Mira, és molt fàcil. Esquerra té alguns centenars de càrrecs al govern que si Puigcercós hagués actuat amb un mínim d'integritat haurien perdut sou i feina perquè el partit hauria engegat a dida aquesta proposta il·legal i insultant d'Espanya. El tripartit 2 hauria escrit així el seu punt i final i es clar, no tinguis cap dubte que tots aquests tenen el sou més alt que havien tingut mai i que mai tindran. I han fet els seus càlculs. Queden 15 mesos per esgotar la legislatura, això si Montilla decideix convocar eleccions dins del termini legal i no fa, com amb el finançament, un any tard. Bé, 15 mensualitats. Fent una aproximació podríem establir que aquests diversos centenars de càrrecs de confiança (entre secretaris generals, directors, subdirectors i assessors) cobren una mitjana de 4.000 euros nets al mes. Homes i dones que fins ara us mocàveu amb mitja màniga: arregleu-vos la cuina, feu-li l'ortodòncia a la criatura, poseu-vos un televisor de plasma més gran que la paret! A la immensa majoria de càrrecs de confiança d'Esquerra, si tu els demanes per què són a la política, la primera imatge que els ve al cap és un sofà més gran o un apartament a la Costa Daurada. I és així que han pressionat Puigcercós perquè no faci res que comporti trencar el govern, perquè probablement ja s'han gastat les 15 mensualitats que encara han de cobrar i fins i tot alguna més. El que ahir van acordar no fou finançar una nació sinó 4 arreplegats que són a la política per niquelar-se el vàter. Perquè si tens algun ideal o algun somni o algun desig de món millor no acceptes que Espanya acabi d'humiliar-te incomplint fins i tot les lleis que ells mateixos aprovaren. Ahir va imposar-se el ressentiment de fill de portera, el qué hay de lo mío que més íntimament torna indigna la política, la lletra que venç i el canvi de nevera. 3.855 milions? Vés i caga. 60.000 euros per barba; dietes i viatges. I el que puguis arrambar, ho arrambes.
Salvador Sostres
Diari Avui
************
Primers Pensaments Aleatoris sobre el nou Finançament
El Mar a las 1:33
Acabo de llegir el document del finançament i la meva primera impressió és: sembla una broma de mal gust!
Com que he d'anar a dormir d'hora (dema tinc Basté de bon mati i m'he de llegir TOTS els diaris abans d'anar-hi), us deixo amb alguns pensaments.
(1) Tothom està molt content (o al menys la propaganda oficial del PSC-PSOE) perquè Catalunya rebrà 3800 milions quan la societat civil catalana demanava 3500. Mentida! L'estat diu que intentarà apujar a 3800 A L'ANY 2012. En el document no es menciona ni el que s'havia d'haver enviat al 2008 (recordeu que l'estatut va entrar en vigor el 9 d'Agost del 2008), ni el 2009, ni el 2010, ni el 2011. Puigcercós ha sortit a dir que estava molt feliç perquè havia guanyat el pols amb l'Estat Espanyol. Amic Joan: no has guanyat res fins que no et diguin que el que ens compensaran al 2012 és més gran del que et fotran pel camí.
(2) Diu la propaganda oficial que Catalunya rebrà per sobre de la mitjana. Mentida! Zapatero ha explicat a tothom que tothom estarà per sobre de la mitjana cosa que, sense fer trampes, és matemàticament impossible. Com ho aconsegueix? Doncs, com sempre, fent trampes! Si us hi fixeu veureu que totes les comunitats participen d'una sèrie de fons comuns que repartiran els diners en relació a una sèrie de criteris. Entre ells hi ha el fons de competitivitat (que la pròpia ministra ja ha dit que serà el més petit) que donarà més recursos a les comunitats que més aporten i el de convergència (antigament de solidaritat) que dóna més diners a les mes pobres per ajudar-les a "convergir". A més, algunes comunitats (com Catalunya) tenen transferides algunes competències (com els mossos o justícia) que requereixen la transferència de diners que altres no calen. Si s'inclouen els diners per a finançar aquestes competències transferides, Catalunya rep més de la mitjana... però només perquè a les altres comunitats no se'ls computa la despesa en policia que s'hauria de computar ja que no tenen la policia transferida. Si es fes el càlcul es veuria que Catalunya rebrà menys de la mitjana (més o menys el 95% de la mitjana). És a dir, el principal èxit del govern, l'èxit que ha repetit el President Montilla és flagrantment enganyosa.
(3) Els propagandistes de la Generalitat s'han afanyat a dir que el text compleix fil per randa amb el que diu l'estatut. Mentida! El text no garanteix en cap moment l'ordinalitat que requereix l'Estatut (recordeu que l'estatut diu, literalment: "L'Estat haurà de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita". Per més que el President Montilla ens vulgui vendre la moto de que l'acord és bo perquè posa a Catalunya per sobre la mitjana (cosa que, com he dit al punt 2, no aconsegueix el sistema proposat), l'Estatut no requereix posar Catalunya per sobre la mitjana sinó a la mateixa posició que té abans de l'esforç fiscal. És a dir, que si la ciutadania catalana produeix una quantitat de riquesa que la col·loca en tercera posició en el rànking de comunitats autònomes, un cop paga impostos i rep transferències al sector públic espanyol, Catalunya ha de seguir mantenint la tercera posició en renda per càpita disponible. No hi ha res en l'actual acord que garanteixi aquesta ordinalitat. Recordem que aquest era un punt que tant el conseller Castells com els amics d'ERC havien insistit infinitament durant mesos. Costa, doncs, d'entendre que ara donin suport a un model que no garanteix aquesta ordinalitat.
(4) Un altre punt on l'acord viola els principis de l'estatut és en el dels factors en que es farà èmfasi a l'hora de repartir els diners. És a dir, finalment el govern s'ha adonat que havia de repartir els (nostres) diners entre les diferents comunitats d'acord amb criteris més o menys justos. Per exemple, una comunitat amb més gent i amb l agent de més edat havia de tenir més diners per sanitat perquè qui utilitza la sanitat són les persones i, entre elles, les persones grans en fan un ús més intens (com algú va dir no fa gaire: amb el sistema anterior, si hagués caigut una bomba nuclear a una comunitat que hagué eliminat tota la població, aquella comunitat hagués seguit rebent els mateixos diners encara que no hi hagués ningú, per beneficiar-se'n). És més, era important que l'estat deixés d'utilitzar el cens de 1999 per a decidir com repartia la despesa perquè del 1999 ençà hi ha hagut un gran moviment migratori que ha alterat tant la població com les necessitats (els immigrants fan servir la sanitat pública més intensament que els locals). Doncs bé, el govern ha accedit a fer un "fons de garantia de serveis públics" que garanteix que tots els ciutadans de l'estat tenen accés a serveis públics (com la sanitat) i per a saber quanta gent hi ha a cada comunitat, ha accedit a utilitzar el cens del 2009 en lloc del de 1999 (gràcies, senyora ministra!). Els criteris de repartiment utilitzats són la població i la dispersió (cosa que reclamava Castella Lleó i Galícia), població en estat escolar (cosa que reclamava Andalusia), insularitat (cosa que, lògicament, reclamaven les illes), l'envelliment (cosa que reclamaven Castilla-Leon i Castilla-La Mancha), i la superfície (cosa que reclamava Andalusia). Fins aquí tot bé. El problema és que els criteris que ESTABLEIX l' ESTATUT DE CATALUNYA (quantitat d'immigrants, població en risc d'exclusió i costos diferencials deguts a preus més alts a Catalunya) han estat flagrantment ignorats. No s'entén com hi ha gent que diu que el model de finançament satisfà l'estatut fil per randa.
(5) Una altra violació de l'estatut: la bilateralitat. L'article 210. 1 de l'estatut diu. "La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. (...) Correspon a la Comissió Mixta:
a. Acordar l'abast i les condicions de la cessió de tributs.
b. Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d'anivellament.
A més, l'article 176.1. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals.
Per contra, la pàgina 63 de la "propuesta de acuerdo" diu: "Después de la aprobación por las Cortes de los textos legales necesarios para la implementación de este acuerdo, los representantes del Estado se reunirán con los de las CC.AA. en las Comisiones Mixtas respectivas. No será precisa la reunión de las Comisiones Mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación." És a dir, no es viola l'estatut de manera inadvertida sinó que contradiu EXPLICITAMENT el que diu l'Estatut.
Si, desprès d'una gran negociació, el Sheriff de Nottingham, arriba a un acord de que nomes et robarà 50 quan tradicionalment et robava 100, i si, arribat el dia de complir, et diu que ha canviat d'opinió i nomes et robarà 80, tu, que has de fer? Celebrar que et roben 20 menys que abans o emprenyar-te perquè el Sheriff es un lladre compulsiu que no compleix el que promet?
Xavier Sala Martin
dimecres, 15 de juliol del 2009
Anar a dormir tard i a més escoltar bestieses, o un plè de l’Ajuntament.
Sota la direcció d'orquestra del Dr. Riba, i amb la inefable col·laboració del solista Sr. Calbó, l'Ajuntament va aprovar el refinançament del 30% del deute de l'Ajuntament a 10 anys uns gens despreciable € 12.000.000. Això comporta un increment dels interessos de més de 1.300.000 € a pagar entre tots els Igualadins. Això si, i perquè no es noti tant i per alleugerir la feixuga càrrega del ciutadà amb una carència de 2 anys. Quina casualitat! fins les pròximes eleccions. Així no arriben desgastats, i si no les guanyen els que arribin ja es trobaràn el mort, i si les guanyen tenen quatre anys per veure si ho poden refinaçar de nou, clar que amb els interessos i les pèrdues acumlades afegides.
Veiem perquè s'arriba a la necessitat de refinançar. Entre molts exemples començarem pel mateix plè on en un altre punt es demanava l'acord per tal de tramitar un crèdit de 1.100.000 € per comprar la part d'edifici que avui té llogat Hisenda. Per justificar la inversió en Riba feia servir la següent perla: "És una ganga. Té un retorn del 15% perquè ho te llogat Hisenda i per tant és una garantia" (perpetua)? El comprara PHIMA amb un crèdit (perquè l'Ajuntament no ho pot fer directament, perquè legalment ja no es pot endeutar més). El problema esdevé quan recordem que l'objecte de PHIMA era fer funció social, i ara veiem que és un vehicle per seguir endeutant-se i és justifica amb uns beneficis que es diuen "assegurats" que de ser-hi sembla una formula molt especulativa i la recerca dels diners purs i durs. Veurem, o potser no, els comptes d'aquesta entitat? Resulta que les companyies immobiliàries d'Igualada són molt incompetents ja que no han sabut veure aquest negoci tan bó. Us descric un comentari d'una persona del públic: "Dir no, a comprar aquest edifici es de tontos". Clar que el ciutadà en qüestió era el pare del gerent de PHIMA, ex concessionari de l'Ajuntament d'Igualada, d'ADN socialista pur i acostumat a xopar de la mamella. Molt progressista tot plegat.
Sorprén que el Sr. Riba faci servir l'argument de que gràcies a aquesta compra el patrimoni de l'Ajuntament augmenta en € 1.100.000. Caldria dir que s'augmenten els actius, perquè això es compra amb un prestec (per tant assumint un deute) i el patrimoni no canvia. Seguint la mateixa lògica del Sr. Riba si l'Ajuntament s'endeutés per € 500.000.000, o per molt més per comprar uns edificis del mateix import, ell ja conta que l'Ajuntament seria més ric. Ja anticipa que entre tots els ciutadans ho pagarem, amb més o menys fatigues i anys. Per això la llei limita l'endeutament de les administracions, i per "saltar-se" aquesta barrera l'Ajuntament crea societats com PHIMA.
En Calbó quan li peta (perquè li va bé) explica que senzillament es segueix el que diu la llei en el refinançament. I en canvi quan li convé - com en el cas de la negativa de concedir la zona comercial a una part del famós WTC - resulta que la llei no és justa, i dóna les culpes al conseller Huget, a Esquerra i al senyor distret que passava pel carrer en aquell moment. Sorprén que no es medeixi de la mateixa manera la llei que fa servir per parlar del refinançament i la que el Sr. Huget utilitza per negar la zona Comercial al WTC. No sembla que es pugui fer d'escolanet a la processó i repicar les campanes a l'esglèsia en el mateix temps.
WTC és un altre exemple de bon govern i previsió, si nó hagués costat diners. Quina cagada! No se sap encara si hi ha un plan de viabilitat a dia d'avui, quan es va portar al plè al 2006 el cap d'Esquerra es va queixar de que només hi havia dos folis de paper. Clar que el projecte només comportava una inversió de 70.000.000 €! (la inversió més gran que hauria fet l'Ajuntament de manera directa) Ara, pel que sembla, ni tan sols es van assegurar de que es podia fer allà on ells proposaven. Tampoc el projecte sembla que tingués viabilitat financera. Però es fa fer concurs d'idees i ja es van gastar diners. Ningú explica massa quans, no sigui que els pugessin els colors, però estem parlant de paraules majors, amagades per aquesta colla de sapastres. De moment se sap que s'han pagat, o compromés a fer-ho, 2.500.000 € pel projecte. I sembla que no sigui cap calé perquè ningú es va assegurar de mirar si el solar era l'adequat, què s'hi havia de posar, com s'hauria de gestionar… Dit de manera senzilla. El que comptava era tirar endavant com sigui sembla que seguint la màxima tradicional de qui toca oli els dits s'unta. En fi una professionalitat i uns criteris empresarials senzillament espaterrants.
Estan tan acostumats a fer i desfer que ni els calia assegurar-se de que el terreny fos apte per l'ús que volien donar-hi i ara, desprès de tres anys i un munt de diners llençats, s'adonen de que literalment l'han cagada. Clar que sempre els queda el recurs de donar les culpes als altres. Quina coherència i quina por veure en mans de qui estan els diners dels Ciutadans.
I ja no parlem del projecte d'Outlet el de Can Riba (Ostres! Vui dir de can Roca). Si us recordeu es va preparar amb totes les presses d'aquest mon (tres setmanes) i la propietat amb les vinculacions i connotacions de tots conegudes, anant en contra dels qui sempre l'havien demanat (FAGEPI) que finalment havien pogut fer un projecte a Odena. I ara, després de tenir el terreny ja requalificat amb aquestes premisses, resulta que no els hi aproven. Clar de tirar endarrera la requalificació ni se'n parla, potser per les connotacions abans esmentades, perquè no s'ha de ser malpensat en una manera de fer, on dels favors se'n diu progrés.
No es va fer ni cas de dues alternatives a la proposta presentada pel govern, Una era de CiU i l'altre d'Esquerra. Convergència proposava que SIMA tornés els diners que l'Ajuntament va aportar en una ampliació de capital per valor de € 850.000 per fer un pàrquing a la plaça de les Tortugues que ara no es farà. La proposta d'Esquerra era dissoldre quatre empreses inoperants que tenen un capital de € 700.000. Les dues propostes eran clares i senzilles. No calia fer tanta despesa adicional amb la refinanciació i es podia ser més curós amb els diners. Clar que aleshores algú dels que juga al Monopoli potser no tindria cromos.
En Riba va demostrar una vegada més els seus "grans coneixements i tarannà" fent el més difícil cada dia. No sé com una persona que ja s'afaita pot dir-li al al cap de l'oposició que no és conseqüent que demani a una consellera de la Generalitat que apreti a les entitats financeres perquè donéssin crèdits als empresaris Igualadins i que, en canvi, no vulgués donar suport a la refinanciació del deute del l'Ajuntament. En Cela li diria que confón "el culo con las témporas". Però clar segurament no estigui entre els llibres que llegeix, si és que en llegeix.
Sembla que emprar aquests arguments és voler tractar a tothom com si estigués en une parvulari. I ho fa una persona que per la seva responsabilitat hauria d'entendre el que és donar exemple. I més en moments en que molts han de fer reajustaments de personal per culpa de la crisi, o per gestions poc prudents. Molts són els que han reduït despeses mentre que a l'Ajuntament no hi ha cap signe d'això. Segueixen els càrrecs de confiança (alguns de familiars oi Sr. Calbó?), les targes de crèdit i les despeses supèrflues, entre les que destaquen els freqüents àpats regats amb bons caldos.
Fer servir arguments de política social - tan per part de l'Entesa com el PPc - per justificar el refinançament del deute m'han semblat patètics. Això no és una política que tot s'hi val. Els diners no tenen color, i dir que gràcies a aquest refinançament els estudiants tindran € 15 per comprar llibres, o que es podrà fer un Centre Cívic (d'aquells que s'inauguren abans de les eleccions) o d'altres beneiteries sona a escarni. Si es fessin les coses bé, tot això hauria d'entrar dins del pressupost normal.
Amb refinançament o sense, es podràn fer coses, si no hi ha la gestió nefasta de l'Entesa, recolzada amb tota la cara dura pel PPc. Per contra s'està portant a l'Ajuntament - i amb ell a tots els ciutadans - vers un endeutament mai vist. Amb aquesta forma de gestionar els recursos, tal com els va dir el cap d'Esquerrra, si estiguessin en l'empresa privada – a la que sempre volen emular - ja estarien fent un concurs de creditors o s'haurien de declarar en fallida. Però ves què els hi expliques. Ells tant "panxos" refinançen amb la seguretat de que els Igualadins som bons avaladors i ja pagarem els desgavells que ells estan fent. Aquesta és la diferencia entre una empresa de veritat i el que fan aquests empresaris de saló.
En una ocasió el Sr. Riba va etzibar al cap de l'oposició si li feia por l'envergadura dels projectes empresarials endagats per l'Entesa i el PPc. Si m'ho hagués preguntat a mi li hauria contestat que no sols em fa por sinó pànic. I no pels projectes, sinó pels qui els volen executar.
És trist que a Igualada amb els problemes que tenim, tinguem a més aquests dirigents. Si trobessim un programa d'ajut potser els podriem enviar a a explicar contes a l'Africa. Potser allà estarien encantats, faríen obra social i deixaríen de fer desgavells aquí. Però això és somniar despert. No és cap conte, encara que hi hagi qui en visqui.
Ufff, que llarg! Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
