Jo crec que ens perdem en disquisicions inútils quan s'hauria d'anar anar a l'origen, a la font. Estem parlant del Català i el Castellà com a llengües vehiculars o estem parlant de que són la finalitat de quelcom?
Mai s'ha de perdre de vista la utilitat d'un instrument, en aquest cas la llengua, perquè si perdem l'utilitat, perdem l'esperit.
Una llengua es un vehicle de comunicació entre persones, si despullem el sant ens trobem que no es la finalitat, sinó només un vehicle per comunicar-se, per tant el Català a l'escola és un instrument i un mitjà per adquirir coneixements, cultura i educació.
La finalitat és que els estudiants adquireixin un bagatge educatiu, que els permeti ser ciutadans, ben educats, ben culturitzats i ben preparats, en la llengua que ho facin es secundari. Hi ha algun pare normal que no se senti orgullós del seu fill, pels seus coneixements i per la seva cultura?
Aleshores i per abreujar podem dir que a Catalunya s'ensenya amb el Català com a llengua vehicular, no contra el Castellà, l'Anglès, el Suahili o qualsevol altra llengua, simplement és més fàcil, més econòmic i és el que hi ha a Catalunya.
Preguntar si un pare no té el dret a que el seu fill s'eduqui en Castellà, és un tòpic, podríem preguntar primer que entén per educar, perquè la llengua de "per se" no educa i desprès preguntar si el pare marroquí també té dret a demanar que al seu fill l'eduquin en Àrab, el kenyà en Suahili o cadascun d'entre les 120 nacionalitats diverses que hi ha a Catalunya en la seva llengua d'origen. Per aquesta norma de dret, tots hi tenen el mateix, però Catalunya no és la torre de Babel, ni una colònia de les "Españas".
Evidentment no oblido que físicament estem a la península Ibèrica, concretament al Nord Est de la part anomenada Espanya, però també estem a Europa i si m'apureu al Mon i la diversitat de les llengües, la cultura i del coneixement no te perquè ser un inconvenient, ni una frontera, sinó un avantatge que enriqueix.
Els pares i dic els pares, perquè aquí hi ha molt de manipulador que fa servir la llengua per coses que no son la seva funció, ni el que pertoca, han de voler que el seu fill rebi la millor educació possible i si el seu fill al sortir de l'escola parla tres idiomes, millor que de dos i quatre encara més bé, però sense perdre de vista el que és més important, els coneixements, l'educació i la cultura.
Diuen que el saber no ocupa lloc i sense voler menysprear a ningú, en un dels col·lectius més intel·ligents del mon, el que precisament i proporcionalment ha tingut més premis Nobel, la majoria dels seus components parlen com a mínim quatre llengües. Així dons, la pluralitat idiomàtica és un avantatge o un inconvenient? Clar que sempre en hi ha hagut que van contra certes coses, per amagar les seves intencions o les seves mancances.
Finalment podem dir, que de ruc se'n pot ser en qualsevol llengua "Quod natura non dat, Salmantica non praestat". O com deia l'inefable Einstein, "l'estupidesa humana és infinita".
"Knowledge, education and culture. What else!"
En fi, que ens podríem deixar de bajanades, de discutir si son llebrers o conillers, la finalitat és que atrapin la caça.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada