Enllaç a les fotografies de Vallfogona i voltants:
dilluns, 31 de maig del 2010
diumenge, 30 de maig del 2010
dissabte, 29 de maig del 2010
Sr. Pere Calbó, faci’s i faci'ns un favor: Surti d'una vegada de l'armari.
Ja ens tenia acostumats amb rampellades, tics de tant en tant, carregats d’ambigüetat, però que a força de repetir-los van demostran clarament a què juga, malgrat el seu interès per amagar-ho.
La senyora Imma Canas, m'ho van explicar de primera mà, - jo l'esperava al carrer -, quan estaven reunits tots els caps de grup de l'oposició per decidir si li treien els poders a l’Alcalde a causa del seu decret per la instauració de les noves Zones Blaves, li va donar a vostè el torn de paraula. En lloc de respondre directament vostè va voler saber abans que en pensava la gent. Ella li va ensenyar les 10.750 firmes i vostè es va engargussar, i li van haver de portar un got d'aigua per recuperar-lo.
També en el cas del POUM. Quan va haver de venir la filla d'un guàrdia civil – tots els meus respectes per ells i la seva feina a dia d'avui – i el va posar firmes en el tema, amb el resultat que tots sabem, perquè abans de que li cridessen l’alto, també fugia d’escola.
I ara amb el tema de la concessió del CAP Igualada Nord. Primer resulta que porta una moció a l'Ajuntament perquè la gestió del CAP no passi per un concurs públic i s'adjudiqui directament al Consorci Sanitari de l'Anoia, del que vostè n'és o ha sigut membre del Consell d'Administració. No content amb aquesta actuació absolutament esperpèntica i contraproduent amb el que vostè representa, que ara, desprès del rebombori que s'ha organitzat, i quan ve a veure’l una representació de les metgesses i infermeres del EBA, es permet el luxe de “renyar-les” dient-lis que s'equivoquen ”en aquesta campanya de desprestigi que estan fent”. Vostè que sempre ha estat tan curós amb les víctimes ara no sap distingir les “víctimes” d'abús d'autoritat - del que vostè n'és còmplice – de les que es fan les víctimes amb una interpretació ben pintoresca de la Llei de contractacions. Vostè, que crec que es advocat, hauria de veure el que és injust, i si jurídicament no ho veu així al menys ser honrat amb els que venen a visitar-lo i amb vostè mateix!
Però potser la seva sana costum de votar quasi sempre amb els progres i els verds ha de ser quelcom molt feixuc dient-se del PP. Li recomano sortir de l’armari, i posats a ser progre, "pijoprogre" o verd (qualsevol d'aquests apel·latius serveix) pot fer un pacte obert amb l'Entesa, i aprofitar les avantatges:
· No haurà d'estar fent constantment girs Copernicans o explicacions endormiscadores per justificar les seves votacions a costat dels que paguen, amb els que veig que te moltíssimes més similituds que discrepàncies.
· No s'engargussarà quan hagi de votar en contra dels seus estimats amics, perquè ja no ho haurà de fer mai més.
· Tots plegats estarem més tranquils, tothom sabrà de quin peu calça, i no tindrà a la ciutadania despistada.
· Aleshores entendrem que defensi la empresa pública sobre la privada - empreses municipals – ben diferent del que defensa el partit que representa a Igualada.
· Que presenti mocions que demanin que no es facin concursos públics en els que hi puguin intervenir grups privats, - Consorci Sanitari sobre EBA's – i es facin adjudicacions a dit.
· Ja no haurà de renyar a unes metgesses i infermeres “maltractades” perquè deixin de fer enrenou – ja no els caldrà perdre el temps venint-lo a veure pensant que és una cosa i en resulta un altra.
· En el nou POUM podrà estar al costat dels que va votar en primera instància i després va deixar penjats i sols. “Pobrets”.
· Podrà votar a favor de posar tantes Zones Blaves i multes com vulgui.
· Crear tantes Empreses Municipals i Consorcis amb relacions “incestuoses” – perdó volia dir institucionals - com li vingui de gust.
· I tantes altres peculiars decisions i argumentacions que no tenen res que veure amb el conservadorisme que se li suposa i pel que el van votar els seus electors.
· Podrà dormir moltes més hores i més tranquil perquè no tindrà càrrecs de consciencia ni contradiccions, amb les decisions que haurà de prendre a l'hora d'exercir com a regidor,
. Tampoc no tindrà càrrecs de consciència per cobrar el que li paguen pels seus serveis.
Faci'ns aquest favor Sr. Calbó. Li ho prego. És bo per vostè i per tots nosaltres. La política d'Igualada serà més clara i més neta. Ningú s’haurà de fer cabdells mentals amb els seus plantejaments a l'Ajuntament.
Encara hi ha qui pensa que el seu comportament es deu a que algú el te agafat pels “bemolls”, o que deu participar en alguna conxorxa d’aquell “amic seu” – del qui tothom parla - o de que hi ha quelcom que va contra natura.
Per apaivagar aquests mal pensaments i confortar als qui volen creure en el seu partit, crec que seria millor que surti del armari i expliqui d’una vegada el que hi ha.
Perquè, malgrat el lleix que fa tibar totes les cordetes per “arrodonir” la seva compensació al servei de la ciutat, no crec que s'hagi venut només per aquest plat de llenties, ni que això suposi mantenir aquell càrrec de confiança “familiar”, per dir-ne quelcom.
Reflexioni. Crec que és un bon consell. Al menys li dono de tot cor.
Que ho paeixi be i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
divendres, 28 de maig del 2010
Asil del Sant Crist - Igualada
Un viure B per pobres.
Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/LAsiloDIgualada#
dimarts, 25 de maig del 2010
Trieu vosaltres mateixos l'apel·latiu que mereixen.
Comentari que he enviat aquest mati a l'Anoiadiari, sobre el post:
El CatSalut ha desestimat el recurs dient que el Consorci Sanitari de l'Anoia compleix tots els requisits per ser un mitjà propi, però que "encara" – quina mala llet – no ho ha posat als estatuts.
El cas es que si no consta com a mitjà propi no pot firmar convenis amb el CatSalut, doncs aquesta es una condició "sine qua non" de la Llei per ser exclòs de la Llei de contractacions, per lo qual no pot gestionar l'Hospital sense infringir la Llei, perquè clar per presentar-se a un concurs public del CatSalut no pot ser mitjà propi i per gestionar l'Hospital és una condició indispensable, per tant una Llei no pot permetre una cosa i la contraria a la vegada. Com diu el bon amic Octavi al final del seu post:
http://nodeixodepensar.blogspot.com/2010/05/el-contracte-de-gestio-del-nou.html
l’article 6.4 del Codi Civil, per a que el lector jutgi si ve al cas:
“Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico, o contrario a él, se considerarán ejecutados en fraude de ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiere tratado de eludir.”
En fi que estem davant d'una injustícia i d'un abús de poder de gent sense escrúpols, ni vergonya, que en teoria regeixen els nostres destins i tenen cuita de nosaltres amb la política progressista per bandera. Als progressistes de veritat, si es que ni han, se'ls hi haurien de remoure les tripes. A mi em fan simplement fàstic! I el silenci – còmplice, pagat i covard (propaganda institucional a dojo o “mitjà propi”) – d'algun mitjà de comunicació local, encara més.
Apa a jeure! Com deia el meu avi.
Josep M. Torras Payerol
dilluns, 24 de maig del 2010
Definició de mitjà propi, per maldestres.
Dedicat especialment a la Sra. Pane, Sr. Gausachs, Sr. Aymami, Sra. Mateu, Sr. Calaf i Sra., amiguets del CatSalut i tants altres progressistes de saló, que s'han dedicat a maltractar l'EBA formada per metgesses i infermeres i a fer els impossibles perquè no obtingués el contracte de gestió del CAP Igualada Nord, en concurs públic, en el qual ha participat de manera peculiar el Consorci Sanitari de l'Anoia, que és un mitjà propi. (no ho dic jo) Al menys és el que se’n desprèn del que diu la mateixa Generalitat, en el següents documents:
Generalitat de Catalunya
Departament d’Economia i Finances Junta Consultiva de Contractació Administrativa
Passeig de Gràcia, 19, 5a planta 08007 Barcelona
Telèfon 93 552 80 90
Telefax 93 552 82 84
http://www10.gencat.cat/ecofin_jcca/ni/docs/2009-09-CP.pdf
Informe 9/2009, de 3 de juliol, de la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya.
Assumpte: Abast de l’article 8.2 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, consideració dels consorcis com a mitjans propis o serveis tècnics i nivell de subjecció dels consorcis a la Llei 30/2007, de 30 d’octubre.
III Els consorcis com a mitjans propis o serveis tècnics
La tercera de les qüestions plantejades en l’escrit de consulta és si els consorcis poden tenir la consideració de mitjans propis del CatSalut i també de les diferents administracions públiques que hi participen.
Sobre la qüestió dels mitjans propis, amb caràcter general s’ha pronunciat també anteriorment aquesta Junta Consultiva de Contractació Administrativa, per exemple, en l’Informe 1/2006, de 9 de febrer, relatiu al règim jurídic de les relacions oneroses entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i altres entitats del sector públic, en el qual es van analitzar, entre d’altres temes, les relacions entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb el seu sector públic.
En aquell Informe, i sobre la base de la jurisprudència del TJCE existent fins a aquella data, s’esmentaven tres factors que calia tenir en compte a l’hora de considerar si un determinat ens, organisme o entitat té la condició de mitjà propi o servei tècnic d’un altre subjecte del sector públic.
Aquests tres aspectes, que permetien en conseqüència, articular les corresponents relacions jurídiques sense necessitat de formalitzar els corresponents contractes, són les següents:
a) Si es tracta d’una empresa sobre la qual l’Administració de la Generalitat exerceix un control anàleg al que exerceix sobre els seus propis serveis.
b) Si es tracta d’una empresa que fa la part essencial de l’activitat per a l’Administració de la Generalitat.
c) Si es tracta d’una empresa en què no hi ha participació privada, encara que minoritària, en el seu capital.
A continuació s’assenyalava que, com a norma general, només quan les dues primeres qüestions es responen positivament i la darrera negativament es pot afirmar que la relació entre l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic està exclosa de l’àmbit d’aplicació de la normativa de contractes.
Segona constatació:
Generalitat de Catalunya
Departament d'Economia i Finances Direcció General de Contractació Pública
Junta Consultiva de Contractació Administrativa
Llei 30/2007, del 30 d'Octubre, de contractes del sector públic.
Guia de lectura:
Neus Colet
Barcelona, Gener del 2009
http://www.cecot.es/forum/actes/2009/090114_contractacio/presentacio_neus_colet.pdf
ALGUNS NEGOCIS I CONTRACTES EXCLOSOS:
CONTRACTES DOMESTICS o "IN HOUSE"
Regulació: articles 4.1.n) i 24.6) LCSP
Exclusió de l'àmbit de la Llei deis encàrrecs per realitzar determinades prestacions a una entitat que sigui mitjà propi i servei tècnic del poder adjudicador.
¿Qui pot ser considerat mitjà propi i servei tècnic d'un poder adjudicador?
Els ens, organismes i entitats del sector públic que:
a) realitzin la part essencial de la seva activitat per a aquells poders adjudicadors.
b) quan, a més, els poders adjudicadors ostenten sobre els ens, organismes o entitats esmentades un control anàleg al que pugin exercir sobre els seus propis serveis. S'entén que els poders adjudicadors ostenten aquest control anàleg si poden conferir-los encàrrecs de gestió que siguin d'execució obligatòria per a ells d'acord amb instruccions fixades unilateralment per qui fa l'encàrrec i la retribució dels quals es fixi per referencia a tarifes aprovades per l'entitat pública de la que depenguin.
Cas TRAGSA: DA trentena. La Sentència del TJCE de 19 d'abril de 2007.
Tercera constatació:
ELS CONSORCIS SANITARIS A CATALUNYA
Carles Manté i Fors
Director General CHC
Francesc José Maria i Sánchez
Secretari CHC
Relacions amb el Servei Català de la Salut i altres administracions
Són de naturalesa interadministrativa, i per tant, s'han de regular mitjançant convenis.
La concertació de la gestió del servei sanitari queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la llei de contractes de les administracions públiques.
Extret de:
http://iac.pangea.org/sanitat/tema/c_defini.htm
Conclusió:
Si el Consorci Sanitari de l'Anoia no fos mitjà propi no podria gestionar el nou Hospital d'Igualada mitjançant convenis perquè incompliria la Llei, per tant poden triar o gestionen l'Hospital com a mitjà propi o si no són mitjà propi com argumenten a tord i a dret, no poden gestionar l'Hospital però si el CAP d'Igualada Nord, fer les dues coses es una contradicció a la Llei, per tant han d'escollir o una o l'altre,triïn!
Perdoneu la meva insistència en la cerca de més informació sobre el tema, però és que dir que no és un medi propi perquè no consta en els estatuts del Consorci Sanitari de l’Anoia em sembla d’un infantilisme molt gran. Clar que potser el que és infantil és qui encara creu que les lleis són perquè tothom les compleixi. Tinc curiositat per veure la resolució del CatSalut. Si és a favor del Consorci Sanitari de l'Anoia, m’agradarà veure com ho justifiquen sense saltar-se la Llei.
Que ho païu be.
Josep M. Torras Payerol
PD: He tingut coneixement de la resolució del CatSalut i és de pena.
Reconeixen que en el Consorci Sanitari de l'Anoia, es compleixen les dues condicions per ser un mitjà propi, però com que "encara" (quina barra) no ho han posat als estatuts diu que és podien presentar legalment al concurs públic per gestionar el CAT Igualada Nord.
La Llei diu molt clarament que només els mitjans propis es poden regir per convenis amb l'administració i si reconeixen en un document que no són mitjà propi - estan en fals - i no poden ser gestors del nou Hospital d'Igualada i endemés estan incorreguent en una il·legalitat – denunciable - des de fa dies.
No pot ser que una mateixa llei permeti dues coses contradictòries, o gestionen l'Hospital com a mitjà propi, o gestionen el CAP i no són mitjà propi.
Ja diuen que la cobdícia trenca el sac.
diumenge, 23 de maig del 2010
Passarel·les riu Anoia
Algú ha pensat que aquí hi ha d'haver una escala de peixos perquè aquestos puguin anar riu amunt?
Recordo a qui pertoqui que s'està infringint la Llei.
S’hauria de fer així perquè sempre s’ha fet així
Us faig avinent un post del bon amic i millor persona en Ricard Espelt, que ens hauria de fer reflexionar a tots plegats una mica:
Algú ho havia de dir!: ’s’hauria de fer així perquè sempre s’ha fet així’
Entrada Ricard Espelt , maig 22nd, 2010
He vist que l’admirat J.A. Donaire ha fet una entrada de la proposta a twitter: #algohohaviadedir. Recollir l’espai de denúncia que proposa el Polònia i amplificar-lo a Twitter és una gran iniciativa. Ahir vaig amplificar la meva crida i m’agradaria compartir-la amb una mica de reflexió en el bloc:
L’argument que més emprenya: ’s’hauria de fer així perquè sempre s’ha fet així’ #alguhohaviadedir
La meva experiència en l’observació i la pràctica em porta a reflexionar sobre l’enorme dificultat que hi ha a casa nostra (enteneu Copons/ Anoia/ Catalunya/ Espanya, perquè a mi m’és igual) per canviar els processos i la metodologia de qualsevol decisió. La sensació del creador -per un ex-estudiant de Belles Arts com jo això és fàcil d’imaginar- davant el full en blanc és una sensació magnífica. Tota la saviesa acumulada però per demostrar-la des de la buidor més extrema. Re-plantejar-se el full en blanc com un espai d’investigació, dubte, re-visió,… dóna al creador una sensació d’angoixa i d’oportunitat alhora que pot resultar meravellosa. Entre d’altres coses perquè obliga a una crítica constant de la seva acció com a creador, si la voluntat és seguir millorant.
És massa difícil veure en el dia a dia actituds com la del creador davant el full en blanc. Masses decisions preses amb el ’s’hauria de fer així perquè sempre s’ha fet així’. En un context de re-plantejament inaudible per part de l’administració pública i dels grans protagonistes -teòricament- dels processos polítics: els partits, hi trobo a faltar molta creació. Necessita molta capacitat d’auto-crítica, molta capacitat de reflexió, molta capacitat per renunciar, … i penso que algú ho havia de dir.
En aquest enfocament política-administratiu que tant m’agrada, formulo alguns: algú ho havia de dir.
- No som crítics amb nosaltres mateixos, ens és més fàcil delegar responsabilitats als altres.
- Ens refugiem en el corporativisme professional (funcionaris, mestres, banquers,…) o organitzatiu.
- No som capaços de denunciar les pràctiques fraudulentes que observem, el·ludint responsabilitats.
- Darrera el discurs de transparència i re-utilització de dades hi ha més literatura que realitats.
- No som capaços de renunciar personalment, preferim demanar renúncies alienes.
- Els partits polítics segueixen marcant el ritme polític no en benefici del país sinó de la seva organització.
- Seguim obviant la crítica, i preferim el copet a l’esquena alhora de valorar la nostra actitud.
….
Els que em seguiu i em coneixeu sabeu que sóc optimista, però també realista. I em penso que algú ho havia de dir.
Ricard.
El meu comentari al seu post:
Amic Ricard,
D'on treus tanta saviesa i sentit comú? Ets com un vell, en un cos de jove. ;-)
Subscric el que dius al cent per cent, he treballat molts anys pel meu compte i estic acostumat a prendre decisions, com diuen “si no les prens tu, les prenen els altres per tu”.
En una època de la meva vida que vaig treballar com assessor extern dintre d'una fabrica i em vaig cansar de preguntar a la gent el perquè feien les coses com les feien i si havien pensat en una altre manera de fer-les – per optimitzar, principalment – la resposta sempre era la mateixa. Sempre s'ha fet així i a vegades aquesta resposta era també compartida pel empresari. Haig de dir en honor a la veritat que moltes vegades i després de pensar i provar canvis, la manera de com s'estava fent era la més òptima, pel sistema o per les característiques del operari, però moltes altres sense canviar-ho tot, però canviant els matisos el resultat era sorprenent, altres vegades el canvi era rebutjat pel operari, per qüestions que no tenien re a veure, però la major part de les vegades i fent que l'operari fos participatiu i se sentis implicat – se li demanava la seva opinió - tant en la teoria com en la pràctica els resultats eren òptims per tots.
El cas es que mai hem de donar les coses per prou bones i ens hem de preguntar sempre si estan prou ben fetes i si es poden millorar i tampoc podem deixar que els demés ho facin per nosaltres, perquè aleshores no ens podrem queixar si no ens agraden.
I això es aplicable a tots i a tothom, en tots els camps i situacions de la vida.
Segueix impartint la teva saviesa Ricard, al menys per mi la teva forma de pensar és una esperança pel futur, dels meus fills i dels meus nets.
Necessitem autodidactes, autocrítics i valents, amb ells segur que el futur serà millor.
Una forta abraçada.
Josep M.
dissabte, 22 de maig del 2010
La conxorxa continua
El CatSalut i el Consorci Sanitari de l'Anoia presumptivament, segueixen conxorxant per saltar-se la Llei de Contractacions públiques Catalana o al menys això es que és desprèn de la noticia publicada en un mitjà quasi local i que m'ha fet arribar - un bon amic que es advocat - amb el seu propi comentari que os faig avinent, per tal de que jutgeu vosaltres mateixos:
“Benvolgut Josep M.,
Com que darrerament has comentat el tema de l’adjudicació al Consorci Sanitari de l’Anoia de la gestió del nou ambulatori, és possible que t’interessi aquesta notícia que avui publica Regió7:
El procés legal de contractació exigeix que hi hagi primer una adjudicació provisional i una de definitiva no abans de 15 dies hàbils des de la primera, i que en aquest període es puguin presentar reclamacions.
L’adjudicació definitiva ha de ser publicada al DOGC i en el “perfil del contractant” de l’ens que contracta (és a dir, a la pròpia web del Cat Salut).
Sorprèn de la notícia que el CSA “tingui la confirmació” de que el recurs no ha estat acceptat, però segueixi dient que cal esperar a l’adjudicació definitiva i “el sí definitiu”.
Què passa, que els han trucat i els han dit “no patiu, que això ho arreglarem” ?
Simplement, és força anòmal i, en tot cas, lleig, molt lleig, que una de les parts s’assabenti abans d’hora del que encara ha de resoldre l’administració, i que ho sàpiga per fonts de la pròpia administració.
I si ha anat així, una mínima prudència exigiria estar-se calladet fins que “el sí definitiu” fos un “sí legal.
Una abraçada.”
Que maco tot plegat oi!
Josep M. Torras Payerol
divendres, 21 de maig del 2010
If it isn't broke, don't fix it
Un bon amic meu del ram de la construcció, m'ha enviat el següent escrit que publico tal qual.
“Apreciat Josep M.
A la Vanguardia del dia 9 de maig hi havia una carta al director que deia "If it isn't broke, don't fix it" que traduït vol dir "Si no està trencat, no cal arreglar-ho"
Sortosament, la ciutadania te més coneixement que la classe dirigent, i la setmana passada es va demostrar a BCN amb el no contundent a llençar 70 milions d'euros per esgavellar un tros de la Diagonal, que no siguen óptima es molt millor que qualsevol de les propostes de l'Ajuntament de BCN.
Aquest comentari ve al cas perquè a la pàgina 9 de la Veu de l'Anoia del dia 14 de maig, hi ha una descripció dels projectes, pressupost i termini d'execució, i entre d'altres m'ha sorprès l'esquema de la cruïlla de l'avinguda de Barcelona amb el carrer d'Òdena que te un pressupost de 189.824'36 euros (que son més de 31'5 milions de les antigues pessetes, cal fer el canvi a ptes. per donar-nos compte de l'alegria en que fem anar els diners) per esgavellar una cruïlla que fins avui ha funcionat perfectament, i de pas estrenyerem el pas per circular els cotxes i amb una mica de sort com a cada actuació d'aquest tipus, es perdran algunes places d'aparcament.
A part del dispendi innecessari, superflu i elevat, sembla que el tècnic municipal en vitalitat odia els cotxes, sense tenir en compte que una part del sou del personal de la casa gran surt del impost sobre els vehicles de tracció mecànica que cada any i sense excusa paguem religiosament tots els propietaris. La meva pregunta es: Estem en condicions de llençar més de 31'5 milions de les antigues pessetes per "arreglar" una cruïlla que funciona perfectament?
Llàstima que als ciutadans igualadins no ens hagin fet cap consulta sobre les obres "de millora" que porta a terme l'Ajuntament, segur que hauría sortit majoria aclaparadora de deixar-ho com està.
Josep M. fes-ne l'us que creguis convenient.
Una abraçada”
Comparativa lleres de riu - riu Anoia - Segons l'ACA, que és la que va pagar la recuperació.
Llera del Riu Anoia després de la seva transformació.
A quina de les següents lleres s'assembla més?
Criteris de restauració de lleres de riu segons l'ACA:
Restauració de marges i espais fluvials.
La restauració dels marges i els espais fluvials són de gran interès i necessaris per a l’assoliment del bon estat de les masses d’aigua superficial. De totes maneres cal que:
• La recuperació de la vegetació de ribera garanteixi la seva estructura i funcionalitat com a ecosistema, defugint d’aspectes purament estètics i ornamentals.
• S’ha d’evitar l’artificialització del sistema, creant ambients o hàbitats no adequats per a la biogeografia i morfometria, tenint en compte el seu context ambiental.
• S’ha de potenciar la reforestació i revegetació amb planta autòctona i pròpia de cada ambient, garantint, al màxim, la seva puresa genètica.
• S’han d’evitar les modificacions i excessiva intervenció sobre la morfometria de la llera dels sistemes fluvials, ja que aquests són altament dinàmics i necessiten d’un cert grau de llibertat per a la seva evolució.
Cost total: € 3.098.784,07 pagats per l'ACA.
Principals empreses que hi han intervingut:
- Proinosa
- Moix, serveis i obres.
Que cadescú n'extregui les seves pròpies conclusions.
Josep M. Torras Payerol
dimecres, 19 de maig del 2010
La dignitat no te preu.
No fa gaires dies vaig contestar al facebook un missatge d'un conegut pregoner pagat, que postula totes les virtuts dels anomenats progressistes igualadins, amb la frase que encapçala el post, que sencera deia mes o menys així:
"He arribat a la conclusió de que no et paguen prou pel paper que et toca fer. La dignitat d'una persona no te preu".
Doncs bé, el diumenge vaig assistir en directe a una esperpèntica actuació a la televisió, que sinó hagués sigut real, podria haver estat una gran opereta còmica o un capítol del “Yes Minister”. Però desgraciadament no era tampoc d'humor negre, i em va tornar al cap la frase esmentada.
Em refereixo a la compareixença, per dir-ho d'alguna manera, de l'Alcalde i màxim representant de l'Ajuntament de Barcelona, en Jordi Hereu. Sabeu allò de la vergonya aliena?. Doncs això.
Els moments culminants van ser, quan va dir que hi havia d'haver responsabilitats polítiques i va assenyalar a la fins aleshores la seva ma dreta en la gestió de l'Ajuntament i va insinuar, sense posar-se ni per un segon vermell, que ell pensava que hauria de dimitir.
El segon moment clau va ser quan la seva ex ma dreta estava justificant-se i autoinmolant-se a la tribuna i li van donar una nota. En llegir-la, acabà la seva explicació i s'acomiadà dient: “em diuen que no parli més” o quelcom molt semblant. En fi, digne dels millors moments dels Germans Marx.
Però el més preocupant no és el ridícul esgarrifós i la comicitat de la compareixença, sinó el que aquest senyors siguin els màxims representants, davant del món mundial, de la capital de Catalunya. El meu avi diria que s'hauríem de fer fora a cops de gorra.
La meva caparrada de avui es resumeix a fer-me preguntes del perquè d'aquestes actuacions inversemblants. Sembla impossible que gent en teoria preparada sigui capaç de prendre decisions amb aquesta inconsciència. I més quan cada vegada que s'acosten les eleccions, els partits encarreguen unes enquestes per veure i preveure com anirà la cosa, i que esperen els ciutadans d'ells.
Potser aquestes enquestes, encara que relativament fiables – depenent de qui les paga – els suggerien donar un cop d'efecte perquè els resultats no eren els desitjats. Tal vegada no les van saber interpretar. No s'entén que algú els hagi pogut recomanar un “sidral” com el de la Diagonal que ja ha costat tres milions d'euros, sense un sondeig previ que els hagués donat una idea del resultat i amb un cost infinitament més petit, en tots els conceptes. Clar que si era per fer un suïcidi polític, els socialistes ens tenen acostumats a fer-ho a "lo grande" i no un harakiri a la japonesa, discret i intimista.
Però ningú ha evitat aquest ridícul tant espantós. No us sembla que hi han altres solucions més racionals i de sentit comú, si és que aquest aquests mots signifiquen quelcom per ells?
La meva perplexitat no té límits davant el procedir d'aquests senyors. No concebo aquesta forma tan improvisada i infantil d'actuar, i menys dels qui són els responsables dels destins d'una ciutat com Barcelona. Només m'ho puc explicar si crec – apart de les seves nul·les capacitats per prendre decisions encertades, factor que no podem menystenir -, que a copia d'anys han anat augmentant el seu nivell d'incompetència, degut a la seva capacitat de trepa que els fet creditors d'ascensos i càrrecs molt per sobre de les seves capacitats. I al final han arribat a la considerar-se per sobre del be i del mal. La categoria dels seus semblants en càrrecs similars, els ha fet perdre les referències del que hauria de ser una bona gestió.
Del nyap informàtic ja en parlarem un altre dia, però una simulació de pes a temps real abans de posar-ho al abast dels votants, era del mes pur sentit comú, clar que no sé si els responsables eren informàtics-polítics o polítics-informàtics, tan se val però el nyap va ser dels que fan época i l'Hereu intentant votar, comèdia d'aquella d'en Mourinho, per acabar-ho d'adobar.
No se si a Turquia el seu antecessor en l'Alcaldia podria fer-li un lloc a l'ambaixada al senyor Hereu. Almenys lluny de la roba, estaríem tots més tranquils. El seu més gran mèrit ha sigut el haver aconseguit fer bo a en Clos, cosa que semblava impossible. I això hauria de tenir premi...
Hi ha el que hi ha. I ja ens hi tenen acostumats. S'ha d'esperar i conformar-se resant perquè en les pròximes eleccions els que ocupin els càrrecs tinguin el nivell que s'ha de tenir. La veritat és encara que mantinc forces esperances de que així sigui, perquè millorar el que hi ha ara no ha de costar gens. Però també ens ho pensàvem del seu antecessor i ja veiem el que passa.
El que dèiem. La dignitat no te preu. Però n'hi ha que se la venen per un plat de llenties. O potser és que no n'han tingut mai.
Cuideu-vos.
Josep M. Torras Payerol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
