A veure-les venir

ERE’s de polítics i funcionaris?

He llegit el següent article al País.com, ja fa alguns dies vaig recomanar el llibre d'en Xavier Roig, "La dictadura de la incompetència", aquesta visió del llibre, escrita en castellà pel periodista, Francisco Javier Martín del Barrio, la trobo realment molt escaient i una vegada traduïda os la faig avinent, tant de bo algú es adonés on ens porta l'actual sistema i fes quelcom per canviar-ho. Amb llegir no en hi ha prou, aquest país necessita de gent valenta que tregui la cara i no de gent que va vivint de la rifeta a costa de les esquenes de tots plegats, esquenes que un dia diran prou! I aleshores potser serà massa tard, per arreglar les coses. No Es pot viure sobre les espatlles de la gent del carrer, no por ser que les empreses facin ERE's i que els polítics i els funcionaris, segueixin fent com si no passes rés, com si la crisi només fos cosa del poble. Ai pobrets! O ens estrenyem tots el cinturó o algú haurà de dir que s'ha acabat el bròquil, siguin qual siguin les conseqüències. Qui avisa no es traïdor.

Llegiu-ho atentament, que no té pèrdua i si podeu llegiu el llibre, és simplement contundent.

Contra els vampirs

La portada no tindrà cap premi de disseny, però el que li falta a adorns li sobra a contundència. Les 180 pàgines de Xavier Roig es dediquen a la dictadura de la incompetència (pública) i al creixent poder dels empleats públics. Malgrat a l'espartana presentació i la seva nul la publicitat, és un supervendes a Catalunya.

Després d'una vida laboral competint en l'empresa privada, Xavier Roig s'ha alleujament amb aquest llibre en contra de les subvencions imperant i de les omnipresents comissions i observatoris de l'Administració, que van xuclant la vida professional i personal fins arribar a un punt en què els ciutadans es converteixen en drogodependents de la tutela pública. La culpa de tot no la té el funcionari de la finestreta (que també), sinó el que es troba a la cúspide, és a dir, el polític i més concretament el parlamentari, que fa les lleis a la seva mida per protegir-se. Mostra que només el 28% dels parlamentaris espanyols provenen del sector privat; i només el 32% en el català. És a dir, que quan els facin fora tornaran tan ricament als seus llocs de funcionaris. No corren riscos, no competeixen pel pa de cada dia com la resta dels mortals. A més, en ser majoria al Parlament, legislen per perpetuar el "corralito" públic al qual pertanyen, ja sigui judicial, sanitari o educatiu.

"Defensen els seus interessos corporatius i els seus privilegis de classe, i no els interessos dels que els han votat", diu Roig. "Quan el principal col lectiu d'un Parlament és el col·lectiu menys acostumat al risc, gent que no ha tingut de competir mai amb ningú, que no viu com la gent que els manté, ens trobem amb una societat desvaloritzada i sense armes per lluitar davant els grans desafiaments que hem de fer front".

Xavier Roig aprofundeix en la ferida: si en el parlament espanyol, diu, els polítics provinents de la funció pública són d'alt rang (enginyers o advocats de l'Estat), en el cas català són "gent que treballa en qüestions socials, culturals i solidàries, que s'han dedicat a estudiar com s'han d'integrar els col lectius que segons ells queden exclosos de la societat, a denunciar discriminacions, hi ha de totes les mides i de tots els colors". Perquè, per Roig, l'actual divisió dels partits polítics no és ideològica (dretes i esquerres), sinó professional (funció pública o empresa privada).

Roig arrasa amb la política cultural, plena de subvencions; amb el sistema educatiu públic, que no distingeix entre escola bona i collegi dolent, o amb el sistema sanitari (el 40% del pressupost es perd en les oficines). "On està escrit que una institució pública no ha de ser competitiva?", es pregunta. Altres qüestions no menys misterioses: per què a Austràlia es triga a donar d'alta una empresa dues dies i a Espanya 47? Resposta: perquè no hi ha competència, i on no n'hi ha, reina la incompetència.

Per acabar amb aquesta gangrena, proposa que els parlamentaris es facin el mateix que les corts franquistes: l'harakiri. I que el sistema electoral es basi en llistes obertes, perquè el polític depengui dels vots dels ciutadans i no de les intrigues del seu partit.

El llibre, encara que centrat en Catalunya, probablement es podria escriure de cada una de les autonomies de l' Estat, perquè el poder d'un polític no està en el seu sou, ni tan sols en la mida del seu cotxe, sinó en el nombre de llocs de treball que depenen d'ell.

Francisco Javier Martín del Barrio – El País - 11.04.2009

Al meu amic Ernest, estigui a on estigui.

El poble es sobirà. Ell decideix on vol el blau.

Una simple noticia sobre les zones blaves.

Avui a les 19,00 h. hi ha el ple extraordinari a l'Ajuntament, en el que es proposa la retirada de la potestat que té l'Alcalde, per decidir la creació i l'emplaçament de zones blaves per decret.

Com que aquest punt ha estat presentat per tota l'oposició, és de suposar que s'aprovarà per majoria.

Ara queda la segona part, que serà en el seu moment (una vegada oficialitzada, la retirada de poders) decidir que es fa amb l'ampliació de les zones blaves.

Suposem que els polítics de l'oposició, podran arribar a un acord que satisfaci als ciutadans, que podria ser l'eliminació de les zones blaves als voltants del Nou Hospital i una franja de temps gratuïta en la resta de zones blaves. A fi d'afavorir la rotació i la mobilitat, que segons sempre se'ns diu, és el que es pretén.

Ens hem d'alegrar tots que la democràcia que emana del poble tingui aquests resultat com a conseqüència de la voluntat popular manifestada en aquest cas per diversos mitjans.

És una gran lliçó, per tots plegats.

Josep M. Torras Payerol

Les TIC i el passim'ho per fax!

Roses, per les lectores, escolliu!

Felicitats a tots els Jordis i Jordines.

Rotonda de carril bici, sense perills.

Carril bici amb “double bad milk” o millor nyap bici.

Aquests sòmines que tenim a l'Ajuntament no paren de donar-me feina. Estic espatarrat del grau d'incompetència que demostren i de l'infantilisme i irresponsabilitat que gasten.

Aquesta vegada és una espècie de nyap-bici que han posat molt prop del Nou Hospital.

La primera finalitat per haver-lo posat, (molt evident en el carrer d'Alemanya) és clarament la mateixa de les zones blaves: Molestar tant com es pugui a la gent que aparca als seus voltants, perquè al final, a base d'acorralar-los, hagin d'anar per bemolls al pàrking de SIMA i deixar-hi els seus diners.

Abans es podia aparcar entre l'acera i la muralla dels recintes, i ara s'hi aparques, evidentment et posaran multa, ja que per fer-ho estaràs obstruint el carril bici.

M'explico. S'ha habilitat un carril bici de 2 mt., a l'illa dels carrers Alemanya, Països Catalans, Gran Bretanya, Itàlia del polígon industrial d'Igualada.

El perímetre de l'illa (i per tant del carril bici) té 1.125 metres, transcorre a 1 mt. per davant de les moltes empreses que hi ha. Que tenen els corresponents accessos. Ni més ni menys que 44 llocs per on pot entrar o sortir un vehicle, repeteixo, en 1.125 mt., que en molts casos son camions i vehicles pesants. O sigui una mitjana d'un accés cada 25 mt, aprox. o millor dit la possibilitat de ser atropellat cada 25 mt.

-    És que han cercat el lloc mès perillós, per fer-hi anar els ciclistes i veure si així tenen algun accident?

-    És un circuit d'esport de risc?

-    S'ha tingut en compte com s'afecta l'activitat de les empreses?

-    Que passarà quant hi hagi algun atropellament?

Qui en tindrà la culpa?

-    El ciclista per utilitzar el nyap bici?

-    Serà culpa del vehicle que no l'ha vist? (perquè en la majoria de llocs és de difícil visibilitat, ja que el carril passa mol a prop de les portes i s'ha de treure el morro del cotxe per veur-hi, i aquest te més d'un metre).

-    El que segur no tindrà cap responsabilitat (perquè desconeix el significat de la paraula) són els qui governen a l'Ajuntament.

S'ha tingut en compte el parer dels ciclistes que han d'utilitzar el nyap bici?

Ciclistes, tingueu seny i abans d'utilitzar aquest nyap bici que ens ha col·locat el "neuron's team" que tenim a l'Ajuntament, feu com Sant Tomàs: doneu-hi un cop d'ull, i desprès jutgeu per vosaltres mateixos.

Hom es pregunta si està molt migrat el compte d'explotació de SIMA perquè s'hagin de fer aquestes barroeries i posar en perill els ciutadans.

Ciclistes si, suïcides no cal.

Queden tots advertits, que ho pedalegin bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Punt de vista.

Rectificar es de savis, encara que sigui a la força.

Article del diari digital anoia.cat, sobre la convocatòria d'un ple extraordinari per retirar la competència d'ordenar l'ampliació i la regulació de les places de zona blava. Inclós el meu comentari publicat al diari.

Actualitat

Aymamí: 'Em treu un pes del damunt, així tindré una obligació menys'

Un ple extraordinari retirarà la potestat a l'alcalde d'ordenar el nombre de places de zona blava

POLÍTICA DIJOUS, 16 ABRIL 2009. 03.00H

Els grups municipals a l'oposició d'Igualada, els 6 regidors de CiU, els 3 d'ERC i els 2 del PP han presentat aquest dimecres una petició per convocar un ple extraordinari en el qual es votarà retornar al ple, i per tant retirar-la de l'alcalde que és qui la té actualment, la competència d'ordenar l'ampliació i la regulació de les places de zona blava. L'alcalde igualadí, Jordi Aymamí, ha insistit que retornar la competència al ple dificultarà les decisions, però que a ell, personalment, no li va malament ja que li 'treu un pes del damunt'. El tinent d'alcalde, Jordi Riba, anunciava dies enrera que el grup d'Entesa podria sumar-se a aquesta proposta.L'alcalde s'ha mostrat segur que el ple extraordinari es durà a terme, seguint el procediment habitual, i que tal i com estan les coses, amb la unanimitat per part de l'oposició (11 regidors) la modificació del reglament que demanen prosperarà.

Amb el ple extraordinari, CiU, ERC i PP pretenen derogar un article del reglament que estableix el sistema de gestió de les zones blaves i els aparcaments, i retornar la competència sobre l'ampliació de les places al Ple.

En aquest sentit, Jordi Aymamí ha recordat que el ple és sobirà i que per tant serà el conjunt, un cop prosperi aquesta proposta de l'oposició, el que haurà de decidir si ampliar més o fins i tot, què fer amb les places actuals. Aymamí mig somreia quan assenyalava que 'juntament amb la decisió i la potestat de decidir, s'hi afegeix el cost polític, el cost econòmic i social que acompanya una decisió d'aquest tipus, poc popular, un desgast que l'hauran d'assumir igualment'.

L'alcalde ha recordat que aquest tipus de decisions, poc populars i que comporten un desgast polític, seran complicades de decidir a través d'acords, ja que la disparitat d'opinions que es pot donar entre els grups polítics, pot dificultar la presa de decisions en aquest sentit.

Entesa podria sumar-se a l'oposició

El tinent d'alcalde Jordi Riba va afirmar dies enrere, en una tertúlia política de Radio Igualada, que la seva formació es planteja NO oposar-se i permetre canviar, d'aquesta manera, el reglament que permet a l'alcalde ampliar les zones blaves sense tenir el suport de la majoria del ple municipal.

La zona blava segueix portant cua.

Comentari:

1 - Josep M. Torras Payerol

Igualada

22 abril 2009, 08.52 h

Només un petit comentari d'un igualadí conegut militant de CDC, a les paraules d'un conegut andorrà, militant del PSC i que ocupa actualment la cadira de l'Alcaldia d'Igualada,

Rectificar es de savis, felicitats!

Els altres comentaris m'hi sobren i els somriures també.

Només com a recordatori: Decidir a través d'acords, és actuar democràticament. Governar per decret i sense consens, és simplement dictadura.

El fum feia una olor de "conya" encara que l'arrós no fos de "coni i muclos"

Problema d’economia de parvulari o l’empresa Municipal SIMA d’Igualada busca “colominets”

Les premisses són les següents:

Hi ha una ciutat que, per posar l'exemple, en direm Igualada, i també uns interessats en comprar un pàrquing que viuen prop de la Plaça de les Tortugues, per dir-ne quelcom.

Cerquen i troben les següents ofertes:

- A la mateixa plaça uns aparcaments teòrics, encara per construir, pels que una empresa en demana uns € 25.000 tipus lloguer - compra a 50 anys (és a dir una concessió per la qual a la fi del període retorna el ple domini del pàrking a l'empresa que els oferta).

- A la mateixa plaça, un gran supermercat ha construït un edifici i te a la venda pàrquings al voltant de € 18.000 segons ubicació.

- A uns 600 metres de distancia, al davant d'unes instal·lacions que en direm IG-Nova, els pàrquings estan a la venda al preu de € 9.990.

Les preguntes que immediatament venen al cap són:

- Quina raó té pagar per una concessió un preu astronòmic si caminant 600 metres per estalviar-vos € 15.100, o € 8.010 per tenir-lo allà mateix i a més en propietat?

- Qui està disposat a pagar € 9.000 de més, per un pàrquing en lloguer/propietat, quan encara no està construït?

- Se sap que els promotors esperen construir el pàrking amb els diners de tots els ciutadans (on ja hi col·laboren tots els igualadins, veïns inclosos).

- Tenint en compte que hi ha excés d'oferta, quins són els criteris empresarials i de mercat per fixar aquests preus?

- On és l'incentiu per entabanar al comprador amb preus i sistema?

- Hi ha alguna cosa que no es diu o que se'ns escapa?

Com que les respostes són absolutament obvies, passarem a explicar, aquest atzucac amb paraules planeres.

En aquesta ciutat, l'empresa promotora que vol fer pagar € 25.000 pel lloguer/venda a 50 anys es diu SIMA i pertany al que jo anomeno "conxorxi" Grup Juan Palomo. El segon promotor és el Super Mas a la mateixa plaça, i el tercer és, Finques Subirana que els ofereix per compte d'un client seu i en tenen uns 100 per vendre. Si algú en vol més detalls pot adreçar-se directament als promotors que estaran molt contents atenent-los.

Per acabar-ho d'adobar el meu pare se'n va vendre un al bell mig d'Igualada, al passeig on diuen que és donen els preus més cars a € 18.000, que un amic meu que hi entén de preus em va dir que estava ben venut.

Clar que els criteris de SIMA (l'empresa del pàrquing de l'Hospital, Zones Blaves etc) es mou per altres paràmetres. Utilitzen la bota d'en Farriol i tiren amb pólvora de rei.

Però a part d'això, tenen algun criteri a l'hora de fer les coses?

Si SIMA fos una empresa amb accionariat privat, no preocuparia gens. Cadascú és lliure de fer el que li sembli millor i el mercat ja els retribuirà o penalitzarà com calgui.

Però SIMA és, en teoria, de tots els ciutadans d'Igualada. Clar que potser només ho serem per eixugar les pèrdues si continuen amb aquesta gestió tan nefasta, en certs moments fins i tot diria que infantil. Però em sap greu utilitzar aquest qualificatiu perquè els meus nets, que són infants, ja entenen que això no té ni cap ni peus.

Convindria que posessin aquestes activitats en mans privades, i es deixessin de romanços i es dediquessin a gestionar com cal el pressupost Municipal. Ara no fan bé ni una cosa ni l'altra. No es gastin els diners que no tenen fent bajanades que no porten enlloc. Ara ja s'han endeutat com els de primer nivell nacional (no pas com els millors sinó com els que més deuen), però no cal que passin al llibre de records.

En fi, si troben "colominets" que accepten les seves "subtils" propostes per la compra d'un pàrquing, caldrà preguntar-se si hi ha algun truc… o potser donin peu a altres a fer grans negocis amb gent tan poc curosa amb els seus diners, que o bé són molt riques, o són altres, com la mateixa SIMA, que ves a saber d'on treu els quartos.

Al final tot plegat sembla com va dir algú, que vostès tendeixen més a fer els negocis d'en Robert i les cabres, o els negocis dels de la Barceloneta, és a dir:

- "Si tens mil carros i els llogues a pela l'hora, tens mil peles cada hora. Un altre negoci molt clar, és er der metro - tants tios, tantes peles - i amb ers beneficis anirem a fer un arrò amb coni i muclos que hata er fum serà bo."

Clar que amb tant de fum no és d'estranyar que hi hagi tants il·luminats.

Bon profit i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Simplement, Setmana Santa

Setmana Santa i Gomorra.

Pluja, olor i rumor de mar, sol i natura, aquestes son les premisses dels últims dies i podria afegir, sorra, pedres, petxines i cargols de mar, també un arròs de llamàntol i perquè no unes zamburinyes, escopinyes, cargols punxeguts i algunes altres "delicatessen" de la mar, comprades a una peixateria de compte de fades a Cambrils i engolides amb un plaer proper a la gola en pocs instants.

Veig que sense voler he fet quaresma, no he menjat carn. Calla, calla! Que he menjat per esmorzar uns embotits comprats en la passada MercAnoia de Tous, que sabien a glòria i sense butlla!

També he dedicat el meu temps als nets, llibres, jocs, pedres, vídeos infantils, milers de preguntes, milers de respostes i un esgotament dels que fan historia. Quina vitalitat tenen el Bernat i el Cesc! No paren! Jo a vegades ja no estic per aquests dispendis d'energia i es compleix la dita "molt feliç quan venen i molt content quan marxen", encara que després quedi un buit, difícil d'omplir amb la mateixa intensitat i alegria.

Ah! M'ho descuidava, he llegit el llibre Gomorra de Roberto Saviano, sobre el poder de la camorra Napolitana i m'ha deixat el cor compungit, ja no és qüestió de polítics corromputs, ni tan sols de grups anti-sistema, com la màfia Siciliana o la Calabresa, sinó que simplement és un sistema que estén la seva funesta influencia, els seus tentacles, en totes les vides dels que estan al seu abast. Tan se val, polítics, empresaris, gent del carrer, treballadors, etc. més ben dit son uns empresaris globals, que fan servir la seva terra i la misèria de les persones de la seva terra, com a recursos per fer negoci, sense cap mena d'escrúpol, ni sobre la terra, ni sobre les persones. És el sistema per antonomàsia i no hi ha res que escapi al seu control, funciona encara que l'hi tallin el cap, és com una hidra de mil caps.

Nàpols i la seva zona d'influença, son diseccionats amb precisió de bisturí per aquest periodista, nascut en el cor d'aquest infern a la terra. Ho esmicola tot, aquí la llei és la que dicti la camorra, els sous son els que dóna la camorra, el privat i el públic es confon, fins a ser una sola cosa. Els productes contaminants, els pitjors verins son amagats en les entranyes d'aquesta terra, en tots els clots possibles e imaginables, el verí és de tot arreu - principalment el provinent de les industries del Nord - i s'escampa per tot arreu, en aquesta terra, doncs és molt més barat enverinar que reciclar i tot el que està sots el seu control, està podrit i corromput. En fi una veritable Gomorra en un estat civilitzat Europeu, que molta de la seva miraculosa industria, es possible gracies als esclaus d'aquesta terra i a la terra mateixa, en la que dipositen els seus contaminants a preu de saldo, per més poder, diners i gloria d'aquesta la infinitament més poderosa - pel concepte mateix - de les màfies existents. No es pot matar o fer desaparèixer, doncs és el sistema mateix i contra el sistema res hi pot.

En fi que l'hi llegit més que res amb els cor encongit i pensant-ho com a quelcom irreal. Però no! El periodista et fa entrar en aquest mon, el seu mon i ja no et pots escapar, pàgina rere pàgina, penses que ja ho has vist tot, però ell et sorprèn i et sobreprèn amb nous fets terrorífics inimaginables, que succeeixen en aquesta societat germana, que diem civilitzada i que no s'aturen per res, ni per ningú. Una bona novella per llegir en Setmana Santa.

A Nàpols hi vaig anar una vegada a fer negocis i hi tinc uns coneguts: Els Cacavale, que posant-me una ma a l'espatlla, em diuen "Giuseppe tu non parla Italiano, tu parla Napolitano, come noi!" Amb un accent cansat, deixat i allargat que el fa inconfusible. Allà em vaig trobar amb un amic que no es Napolità. Vam fer negocis impossibles amb pells i vam estar a casa d'un Espanyol que treballava d'advocat, per gent de la plaça. Ens va explicar que allà els conflictes es solucionaven, parlant els protectors d'uns amb els dels altres i que el que els hi deien que fessin era llei. Rés de justícia ordinària, res dels conductes reglamentaris, allí la llei és la no llei, la que dicten els caps de la camorra.

En fi, recomano el llibre, però també aviso que no és agradable de llegir, simplement és més real, que la realitat mateixa, res d'efectes especials, la dioxina es la dioxina, el verí es verí pur, la sang taca d'hemoglobina, no pas de tomàquet, les tortures son això tortures i els escarments ho són amb un final tètric, que pot sorprendre els fetges mes preparats.

Per avui, deixo reposar una mica als receptors habituals de les meves caparrades. Ja hi tornarem amb forces renovades a reflexionar sobre les coses que no em semblem bé.

Que aquí no és Nàpols i parlem català amb accent d'Igualada, almenys alguns.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

PD: Aquesta setmana me'n vaig de Fira de Bolonya, lectors i/o víctimes podeu estar tranquils, o no!

Cuidado amb les pinces!

Classe de Biologia a l'Ajuntament, o el “suïcidi” dels lemmings.

Aquest cap de setmana, he llegit la llarga i obsessiva entrevista a l'Alcalde Aymami a La Veu de l'Anoia.

Com ja és habitual aquest senyor es refereix a mi com "un conegut militant de CDC". La veritat és que amb cansa una mica que no ho faci pel meu nom, que en tinc, perquè dubto que no el sàpiga. És una mostra més de la seva manera de fer. Però no sé com reaccionaria si es referissin a ell com un conegut Andorrà, d'Entesa que s'asseu ocasionalment en la cadira de l'Alcalde d'Igualada. Suposo que tampoc ho fa per menystenir-me o per posar-me difícil el dret de rèplica, del que ell sembla fer-ne abús (com a jugador d' avantatge que és) utilitzant tots els recursos al seu abast per aparèixer en tots els mitjans, suposo que emprant el poder que li atorga poder fer "inversions" en propaganda institucional, pagada per tots els ciutadans, i també per la vareta màgica de l'ordeno i mano.

Sembla que s'estigui en període electoral i necessiti que algú pagui la campanya per justificar el que és injustificable i bastir els arguments de polítiques nefastes per la ciutat, utilitzant tota la pólvora al seu abast, encara que sigui en salves.

Tafanejant el magnífic llibre gràfic L'Enciclopèdia dels Animals del National Geographic, que acabo de comprar al meu net, a qui l'hi apassionen els animals, he trobat un tipus d'animal que pels seus hàbits, podria assemblar-se a l'actitud del govern municipal, que dona títol a aquest escrit i en referència, he extret el següent paràgraf de Wikipedia:

'El "suïcidi" dels lemmings:

Existeix el mite que els lemmings es suïciden en massa com a part d'un mecanisme d'autoregulació de la natura. Tanmateix, semblant cosa no està científicament demostrada i es considera que aquestes morts es produeixen per accident, a causa de l'empremta genètica que posseeix aquest rosegador i que determina el seu sentit de l'orientació durant les migracions.

El seu instint biològic li indueix a desplaçar invariablement en una direcció o ruta concreta, que és independent dels canvis topològics i climàtics que es puguin produir en el seu ecosistema de forma natural o per la mà de l'home.

Això provoca de vegades situacions en les quals els grups de lemmings es precipiten invariablement cap a un riu, una cinglera o qualsevol altre accident sobre el terreny.

Per alguns especialistes en psiquiatria el costum de seguir sempre el mateix camí (encara que aquest canviï) seria obsessiva compulsiva; per tant serien suïcides amb l'anomenat TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu).'

Per això dic que en Aymami sembla tenir també "TOC". Intentar demostrar que 10.750 signatures de ciutadans, no tenen cap importància, perquè un conegut membre de CDC, i el propi partit, van ajudar a recollir-les, és menystenir la ciutadana que les ha recollit. Dir que algunes poden haver-se recollit, poc menys que a punta de pistola, una fal·làcia. Dir que l'enorme quantitat de ciutadans anònims, amb carnet o sense, no sabien ben bé el que es feien perquè signaven en papers on hi havia l'encapçalament STOP + ZONES BLAVES una vergonya, i d'un cinisme esgarrifós, quan hi van fer anar la policia municipal a fotografiar el rètol exposat a la vidriera del bar PK2 on, damunt, el taulell hi havia, per qui ho vulgues, els papers per signar. Només cal que mirin les fotos per saber perquè la gent entrava i res podrà justificar el seu entestament en voler seguir endavant. Segur que saben on van, ja que és el camí de sempre. Com els lemmings, però no s'adonen que les coses ja no són igual i que aquest camí no porta al mateix lloc.

Quan vaig començar a interessar-me pels temes municipals i polítics - d'això farà ara uns dos anys – tenia en Aymami, per una persona intel·ligent. Però el temps m'ha demostrat que només és un "espavilat", venedor de Fira i encantador de serps. Els seus mètodes segurament li han servit per guanyar eleccions, i per això vol seguir transitant el mateix camí. Però s'oblida que les coses que han fet en el curs del seu mandat. Han canviat la democràcia en una dictadura gens sana, per la salut de la ciutat d'Igualada, encara que en algunes zones, que tothom coneix i que no tinc perquè anomenar, els hi subvencionin el vot, com els cacics que tots tant hem criticat. La rectificació intel·ligent, no entra en el seu llenguatge i això serà la seva perdició com a polític.

Entenc que els d'Entesa els hi hagi agafat el "TOC" polític. No s'adonen de res. Igualada és el tretzè Municipi més endeutat d'Espanya (a pesar dels - magnífics - "power points" d'en Riba). Hi ha un creixent descontentament que es mobilitza - de moment més de deu mil s'han pres la molèstia d'anar a signar per fer-los-hi saber - han perdut l'Outlet i tenen un cameig, que fins i tot els fa exercir pressions intolerables a associacions i institucions Igualadines, perquè declarin l'Outlet de "can Riba" o "can Roca" poc menys que monument nacional. I no em refereixo a FAGEPI, sinó d'altres. També han fet un patètic us de la barreja d'associacions, magníficament subvencionades, que al voltant de l'UBIC (tant en el tema del Outlet com en el de zones blaves) els donen suport. Ataquen, directa o indirectament, a l'Ajuntament veí d'Òdena, que va endegar un projecte que anat seguint tots els tràmits, perquè va escoltar les demandes del sector i de FAGEPI, depreciades tant de temps pel seu govern d'una manera dictatorial i prepotent. Potser tot plegat és només perquè si s'acaba fent fora d'Igualada no "tocaran diners" i no per tenir una visió a llarg termini.

En fi. Crec que estan perdent els papers a marxes forçades. Com aquell nen mal criat, que fa una rebequeria perquè els seus pares no li volen comprar un joguet.

Jo no els deturaré en el seu camí cap a la cinglera, ni sento llàstima (políticament parlant), perquè estic convençut que és el millor que li pot passar a igualada. Que persisteixen en el seu "TOC" i que les votacions els hi confirmin el seu lemming polític.

Com a "conegut militant de CDC" m'agradaria saber com funciona això del dret de rèplica que en Aymami practica, com també saber si algun mitjà, s'atreveix a publicar articles com aquest sense "compensacions".

Que ho paeixin bé i ja em perdonaran si he ofès a algú, cosa que no crec haver fet perquè tots tenim els mateixos drets... O sinó apaga el llum i anem-nos a donar un tomb.

Molt cordialment.

Josep M. Torras Payerol