Sortir del foc i caure a les brases?

Una d’eleccions. Reflexions interessades d’un humanista lliberal.

Suposo que tothom ja n’està una mica fart de unes eleccions generals, que abans de començar la campanya ja ens tenien atabalats entre tots, bé per si això no fos prou jo també i ja em perdonareu i vull ficar cullerada.

Sense bola de vidre i una mica posant totes les enquestes i opinions interessades o no, dins una “minipimer” i extraient conclusions equidistant i ponderades, sembla ser que el país esta polaritzat en estat d’empat tècnic, si més no, excepte en contades autonomies, la nostra i la basca tal vegada siguin les que menys, degut al fenomen nacionalista i com la que m’interessa es la nostra, per ací aniran els tirs.

A mi francament els de “la gauche divine” absorbits i integrats dintre de la marca blanca socialista catalana _PSCPSOE, no em fan cap goix, dons sempre estaran més o menys subtilment manipulats per el seu germà gran de la marca nacional PSOE, quedant el partit a Catalunya reduït a mers comparses, els intel·lectuals vivint dels vots dels treballadors i els que representen l’altre Catalunya, la de l’inmigració dels anys 60/70, sent cada dia mes forts i desplaçant cada vegada més els amics de la “gauche”.

Per part de la marca blanca dels conservadors a Catalunya _PPCPP, la dependència encara es més vergonyosa, ni tan sols per una vegada s’atreveixen a tenir idees Catalanes pròpies i fan gecs i mànigues per explicar les actituds cada vegada més anticatalanes dels seus dirigents a Madrid, que per lo que es veu no els hi fa res perdre vots a Catalunya per guanyar-los a la Espanya profunda, pobrets els aprenents de conservadors d’ací, ho tenen cru amb una direcció del partit que s’assembla més als guerrillers de “cristo rey” que a una altre cosa.

Els de ICV molt simpàtics, grans idees, alguns tal vegada fins i tot de bona fe, però condemnats sempre a ser l’ombra matisadora dels socialistes, no els veig en clau Catalana, però és una opció de consciencia encara que afavoreixi al govern socialista sempre.

Dels C’s, ciutadans per la resta de mortals, no arribo a definir-los, tal vegada es podrien dir els “pa contraria”, certament hi ha algunes idees que proclamen que son interessants, però no em mereixen cap credibilitat en clau Catalana, l'equilibri de el que fan, amb el que diuen és massa precari i per Catalunya res de res.

Esquerra, em cauen molt bé les bases i també el Sr. Carretero, que explica el que hauria de ser Esquerra amb contrast de lo què és, els dirigents els veig molt venuts a la cadira, però això deu ser normal. Només un però, no si val a dir i prometre l’independència i una vegada passades les eleccions, dir que no és prioritària en la legislatura. En que quedem? Ho de Montilla suposo que deu ser cosa dels de la cadira. Bromes apart, és una opció Catalana que no crec que a Espanya pugui ser decisiva com ho és a Catalunya, quasi ningú els vol de companys, fan perdre vots Espanyols. Però és una bona opció.

CiU, diria que el lema m’agrada, “fer respectar Catalunya” em sembla bé i ja seria hora, només que no cal dir si es pactarà amb aquell o no amb aquell altre, perquè hi ha el perill de no poder pactar amb ningú com ja ha passat, crec sincerament que en cas d’empat tècnic entre els dos grans, ho que és un resultat força probable, CiU pot ser decisiva, sense fer cap pacte de legislatura i votar a en cada tema que afecti Catalunya a favor de l’opció que més afavoreixi els Catalans, sense fer escarafalls i sobretot sense voler recuperar el govern de Catalunya de qualsevol manera. Si els van enganyar en el passat ara ja haurien de tenir la lliçó apresa i separar perfectament el que és d’Espanya del que és de Catalunya.

En fi sense cap ànim de pontificar, crec que l'opció nacionalista és la millor per Catalunya, però Esquerra i CiU han d’aprendre a pensar menys en ells mateixos i més en el que diuen defensar, per tant per a mi, el vot útil hauria de ser en clau Catalana.

Els partits nacionalistes Espanyols o les seves marques blanques, tenen masses problemes en encaixar les contradiccions entre la clau Espanyola i la clau Catalana, es passen més temps justificant, que donant solucions útils a Catalunya.

Per cert no he escoltat que cap partit polític que tingui en el seu programa el fer una proposta de llei per la finançament dels partits polítics. Perquè serà? Farà ja trenta anys de democràcia ben aviat i “ni por esas”.

Voteu a consciencia i voteu bé, no us absteniu ni voteu en blanc, aixó només ajuda als grans partits i aquest no és el cas dels nacionalistes Catalans, crec que ja és hora de que els Catalans tinguem força a Espanya i que els nostres representants no és venguin la cadira per un plat de mongetes.

Fins ací la rumiada, bona nit i a reveure.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Nota: "la gauche divine" es refereix a intel·lectuals catalans de families benestants amb idees d’esquerres, militant al _PSCPSOE, fins fa ben poc liderant els càrrecs i decisions importants i avui en franca decadència, en mans dels socialistes espanyolistes a Catalunya.

Què s'amaga darrera la careta?

“No amb els meus diners” - Caparrada de pàrquings Municipals

La setmana passada l'ajuntament va inaugurar amb “bombo y platillos” el Pàrquing Municipal de l’empresa SIMA, al nou hospital i de seguida van posar tanques al pàrquing lliure, no fos cas que falles el negoci! Fins ací tot normal en una societat d’empreses lliures que cerquen el negoci.

Però si reflexionem una mica i ha quelcom que no em lliga.

Si jo com a ciutadà a través d’una empresa Municipal haig d’avalar crèdits perquè es pugui fer un pàrquing, quines son les meves avantatges i quan se’m ha demanat el permís per fer-ho?

Si vaig a un pàrquing normal, resulta que el pàrquing l’ha construït una empresa privada amb els seus diners, ha demanat els crèdits que ha cregut convenients i arrisca els seus propis diners.

Si vaig a un pàrquing municipal, resulta que ha estat finançat amb els meus diners i com és un negoci, el risc el tinc jo com a ciutadà.

El cost d’aparcar, resulta que és el mateix en un pàrquing construït amb els meus diners que el construït amb diners d’empreses del ram, on és l’avantatge de ser soci i perquè tots els ciutadans hem de finançar un pàrquing que només fan servir alguns, que a banda paguen dues vegades una com a fiançadors i l’altre com a usuaris?

Si els pàrquings son una gran necessitat, perquè no es posen dins els pressupostos municipals i si convé es fa que siguin gratuïts o molt barats? Com el de Santa Coloma de Queralt € 0,25 l’hora.

Que hi fa l’ajuntament competint amb empreses privades amb diners de tots?

No és de rebut que l’ajuntament amb diners que no l’hi costen res, perquè son nostres, els arrisqui en negocis, que en el mon real ja hi han empreses que ho fan sense tants embolics, qui en fa us paga i ja està.

Sap el inefable Sr. Riba i els seus adlàters que d’això se’n diu competència deslleial?

A sant de què el ciutadà te que posar més diners, que els dels pressupostos, perquè els nois es dediquin a jugar a ser empresaris amb els nostres.

Només una reflexió més per no allargar el tema:

A que venen les santes lloances dels Srs. Cuerva, Aymami, etc. als bulevards de pagament, mobilitats sostenibles, bicicletes, busos, anar a peu, ciutats de compte i altres històries, si lo seu es construir pàrquings sense parar.

En que quedem. Es que preveuen un futur amb molts més automòbils?

Siguin més coherents si us plau, que els que ja fa temps que ens afaitem no estem per aquestes “milongues”, se’ls hi veu la llauna per tot arreu.

I deixin d’una punyetera vegada de tractar-nos al ciutadans com si fóssim nens de parvulari, els nostres diners no son perquè vostès facin d’empresaris, sinó perquè administrin bé l’ajuntament i per lo vist això ho fan fatal, haguda compte del nivell, variacions pressupostaries i d’endeutament que tenen.

Ens anirem veient. Ah! Donin records als seus socis “peperos”. Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

Sorra i aigua. Pau per en Miquel.

Al meu amic Miquel Saumell

Avui fullejant electrònicament el bloc del meu amic Miquel “El radar de Sarrià” haig de dir que m’he quedat sorprès de trobar-hi un enllaç cap aquest bloc, el meu ego s’ha inflat de cop, és com si el que treia “deus” en redacció al collegi et fes una menció a la teva, que mai passava en els millor casos del “set”.

Des d'ací vull agrair la seva consideració, però és clar que els amics son per això, per donar-te moral i per ajudar-te a continuar en el que estàs fent, quan a vegades estàs una mica decebut, perquè sembla que escriguis per l'aire del cel.

Contràriament als meus escrits habituals, avui no m’estenc més, perquè com és un homenatge al meu “ego” no és necessari allargar-ho.

Gracies Miquel i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

De tant en tant és bo mirar-se al mirall.

El Sr. Calbò i el ping-pong.

Acabo de llegir amb satisfacció que la CESCA organisme econòmic i social de l'Anoia, serà presidit des d’ara, pel socialista Sr. Teo Romero entre altres coses alcalde de Montbui, i tot gracies a l'acord arribat amb ERC i CIU.

Ja era hora que s’oblidessin protagonismes i s’arribés a una concordança per desencallar l'ens, la finalitat és mes important, que els protagonismes i les lluites quasi infantils de cara a la galeria.

Sembla però que aquest nomenament no sigui del grat d'uns quants, entre ells l'inefable Sr. Calbò del _ppcPP que fa escarafalls amb aquest acord i diu que no hi participarà, només dues reflexions als seus comentaris:

- “Això és una conxorxa”, realment no se de que parla i perquè defineix axis aquest acord, jo personalment trobo mes conxorxa el seu vot favorable als socialistes Igualadins en quasi tots els temes, especialment en el de les empreses municipals, que jo anomeno “Conxorxi Municipal” Grup Juan Palomo.

- D’altra banda exclamar-se de l’acord entre socialistes, convergència i esquerra i anomenar-lo “sociovergencia”, primer l’hi diria que en falta un en la seva definició, més bé seria “sociovergenciaesquerra”, de totes maneres ho seu amb els socialistes d’Igualada si que no té nom i almenys aquest acord si, encara que sigui ell qui el bategi.

Sr. Calbó prengui molta til·la, perquè si cada vegada que els partits més representatius a Catalunya pactin d’alguna manera, deixant-los a vostès i el seu partit a banda, s’ho pren d’aquesta manera, tindrà molta feina, haguda l’importància de la seva formació en aquesta autonomia. Axis que til·la i avall que fa baixada.

Igualada es una mala excepció, no una regla en el tema de pactes normals i un bon exemple de pactes “contra natura”.

Felicitats als negociadors, l'acord assolit és molt bo per Igualada i comarca i pot desencallar temes pendents molt importants, Parc Motor i aeròdrom, etc.

El Sr. Teo Romero ja ha demostrat la seva vàlua en certs temes, encara que no es sant de la meva devoció, però l’hi haig de reconeix molts més mèrits que a alguns del seu mateix partit a Igualada, almenys no es queda clavat a la cadira, té amplitud de mires i no carrega als del seu poble amb impostos i deutes innecessàries.

Cordialment i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

En Ernest

He anat a veure un “Savi”.

El dissabte vaig anar a Pujal i no precisament a veure els refugis de la guerra ni el les cases de pedra del poble, que per cert son molt boniques i els refugis molt interessants, sinó a un “Savi” en majúscules, un autodidacta amb una saviesa que es una raresa avui en dia, us parlo de el meu amic Ernest Guille i Moliné, que regeix l’observatori de Pujalt que dona cursets d’astronomia i de física amb experiments casolans creats per ell, per il·lustrar els fets i les lleis, als escolars i altre gent que es vulgui acostar allí, per cert que també i van escoles del estranger.

Al bon amic Ernest el vaig descobrir un dia anant a fer fotografies a Pujalt i des de llavors l’hi tinc una devoció quasi mística, porto tres visites i en faré moltes més a veure si sem agafa quelcom de la seva saviesa i humilitat.

Ell viu molt per la memòria del seu avi, un altre savi il·lustrat d’una altre època, el Sr. Ernest Moliné i Brasés, que entre moltes altres coses escrivia, a ell l’hi devem el “un bon cop de falç” de l’himne català, al seu avi no vaig tenir el gust de conèixer-l'ho.

Pels que no ho sapigueu l’observatori es pot visitar sempre que es vulgui en hores normals i per els cursets i visites en grup s’ha de concertar hora.

Allí hi han coses prou interessants apart de una conversa enriquidora amb l’Ernest, per justificar la visita, per l’observatori hi han passat, politics, meteoròlegs, astròlegs, pagesos, escolars, amics, etc.

L’Ernest ha creat una fundació fundació privada sense ànim de lucre que té com a objectiu l´observació meteorològica, dotada també d’un observatori astronòmic.

També esta treballant de valent per recuperar la memòria històrica del seu avi, un Català il·lustre i ha tirat endavant amb l’ajuda de les institucions un museu en la seva memòria, que ven aviat estarà enllestit, també està escrivint un llibre sobre la vida i obres del avi, que en no massa temps veurà la llum.

Fa uns anys el van desdonar de la finca de la seva família a Veciana, per interessos econòmics i el Sr. De Sola alcalde de Pujalt, va tenir la bona pensada d’acollir-lo al seu poble, l’hi alabo el gust Sr, De Solà.

Bé si voleu aprofitar un cap de setmana i se s’escau amb els vostres fills o nets, visiteu el Ernest i doneu-l’hi records de part meva, val la pena anar-l’hi, de gent com ell en queda ben poca i és una oportunitat de adquirir una mica de saviesa, que ens aniria molt bé a tothom en els temps que corren.

Ens veiem a Pujalt al observatori amb l’Ernest, adéu i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD:Adjunt podeu veure fotografies meves del observatori i de les que ell te penjades a la paret en el següent enllaç:

http://picasaweb.google.es/josepm.torras/PujaltErnestGuilleObservatori

Web del observatori:

http://www.pujalt.cat/observatori/

i de Pujalt en el següent:

http://picasaweb.google.es/josepm.torras/PujaltIVoltants

WTC de tortugues

WTC Igualada - S’han begut l’enteniment o estem tots sonats?

L’altre dia vaig llegir un article sobre el WTC a Igualada explicat per l'inefable doctor en econòmiques, empresarials i vividor de “rifetes” Sr. Riba, explicant les excel·lències del WTC aprovat pels socialistes amb la col·laboració dels seus inefables aliats i també “grans empresaris” del PP algun d’ells vivint també de la “rifeta”.

En l’article vaig trobar declaracions com la següent:

“Tan de bo no estiguem a punt d’una recessió, sinó d’un alentiment del creixement, però en qualsevol cas serà.....”. Visca els seus “bemolls” doctor Riba, quan tot el mon empresarial està a l’expectativa de la situació econòmica i vostè “amunt i crits”, com es nota que els diners no surten de la seva butxaca, sinó de la butxaca dels “tontos” dels Igualadins.

Fer una inversió amb els nostres “calers” en el sector terciari de “més” de 60 milions d’euros, amb elucubracions d' aquest tipus en els temps que corren, es de “il·luminats”. Que Deu ens agafi confessats!

Però com no tot han de ser paraules ací algunes dades de ciutats amb govern socialista que tenen el WTC’s o els estan construint.

Barcelona: 1.390.000 habitants. WTC Barcelona 130.000 m², desconec l’import. Empreses promotores: Port de Barcelona, FCC, Transmediterranea, BSCH, ACS. Empreses que hi han instal·lat la seva seu: 66.

Lleida: 131.535 habitants. WTC Lleida 17.000 m², 24 milions d’euros. Per construir. Empresa promotora: Grup Massana.

Cornellà de Llobregat: 84.477 habitants. WTC Cornellà Alameda Park: 100.000 m². Empreses promotores: Dragados, EuropaFund, FCC, Emducsa, Incasol, Construcciones Rubau, WTC Barcelona, GIS Trade Center, Clateco S.L., CVS Ingeriería S.L. Empreses que ja hi han instalat la seva seu: 22.

Igualada: 36.923 habitants. WTC Igualada: 53.000 m², 60 milions d’euros. Per construir. Empreses promotores Ajuntament d’Igualada 95%, WTCB 5%.

Tenint en compte els inversors l’únic WTC dels quatre que te com inversor un Ajuntament, és Igualada (som els més savis!), toquen a més de € 1.625 per Igualadí com a soci sense veu ni vot, a la resta de ciutats anomenades “0” euros pel ciutadà.

Tenint en compte superfície: El d’Igualada es 3,12 vegades més gran que el de Lleida, la meitat que Cornella i només unes dues vegades i mitja més petit que el de Barcelona.

Tenint en compte els metres quadrats de superfície per número d’habitants, toquen a entre 17 i 11 vegades més de m² quadrats per habitant, que Barcelona i Lleida i 1,15 vegades més que Cornellà, obviant que Cornellà està integrat en la macro-Barcelona.

Si el projecte es tan bo, perquè no l'han promocionat grans empreses o aquí només inverteixen els que no s’hi juguen res, perquè els empresaris d’aquí i d' allà no hi creuen en la bondat del projecte?

Per comunicacions, Barcelona i Cornella tenen de tot i aprop, el tren, l’AVE, el port, l'aeroport, Lleida té tren, l‘AVE i un nou aeroport, Igualada, el carrilet, el hispano i el camp de vol d'avionetes i globus.

D’hotels Igualada en té dos, amb una taxa d’ocupació no gaire alta i no omplen quasi be mai i vostès els visionaris socialistes en volen posar un altre de ni més ni menys 10.000 m2, per fer que els de casa es morin de gana i el seu no s’ompli mai?

En quin poble es pensen que estan els socialistes Igualadins? Ens prenen a tots per "tontos", se’han begut l’enteniment, o només són uns espavilats que juguen amb els nostres diners, com si juguessin a empresaris amb el “Monopoli”.

A que venen aquestes temeritats, no n'hi ha prou en regir el poble i en regir-lo bé?

No tenen ni sentit de la proporció, ni del rigor, ni de l'oportunitat (si per a ells mateixos), ni gens de sentit comú i el llegir els hi ha fet perdre l'escriure, però tal vegada els votants d’Igualada ens els mereixem per poc “intel·ligents” i per la nostre desídia.

Els projectes dels socialistes Igualadins i les seves obres tenen visos faraònics a comptar amb els recursos i els habitants de la ciutat en la que estan, com dic sempre, que ningú no digui que no estem tots avisats, perquè els únics que hi sortirem perdent i pagarem els seus deliris som nosaltres, els ciutadans d’Igualada, ens estan endeutant fins a límits increïbles, per finançar les seves ínfules de grandesa, ens empenyeran fins i tot la camisa i ells tant tranquils..

Si les forces vives de la ciutat no hi fan res, és que ens mereixem tot lo que ens vingui, a mans d’aquests visionaris.

Agafeu-vos fort la cartera, perquè ens hi fotran mà, vulguem o no vulguem i ara ja no es tracta només de bulevards de pagament.

Passiu bé i fins un altre.

PD: Per cert a Cornellà nomes tenen tres empreses municipals, una espècie de TAC, una de promoció econòmica i una de desenvolupament urbanístic, però Igualada “is different”.

Ah! I per si no ho sabien, les empreses del sector terciari necessiten a les del sector primari (les productives) per viure i d’aquestes cada dia n'hi ha menys, doncs es tanquen per falta de competitivitat o d’ajuts i al final si no s’hi posa remei, les del sector terciari hauran d’acabar donant-se serveis a elles mateixes, ho que és una paradoxa.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL