dijous, 25 de setembre del 2008
A les barricades que ens ataquen la butxaca o a l'inrevés.
És realment alliçonador veure que quan a un li toquen la butxaca, es reacciona més amb el cor que amb el cap, em refereixo a les declaracions del representant de PPc a l'Ajuntament d’Igualada l'inefable Calbó - membre virtual a l’ombra d’Entesa per Igualada - quan ha llegit les declaracions d’un representant de l’oposició dient que supeditarà l'aprovació dels pressupostos Municipals d’Igualada de l'any que bé, a que es suprimeixin els càrrecs de confiança de suport als grups municipals, perquè no són càrrecs destinats al servei del ciutadà, sinó al dels partits.
Aquest grup de l’oposició ja va renunciar en el seu moment a aquest càrrec i va proposar que destinessin aquests diners a un@ ajudant per la Sindica de Greuges. Es veu que la sordesa s’agreuja quan no es vol sentir i el seu oferiment no va merèixer ni un comentari, ni una menció per part de qui pertocava, molta sensibilitat corre per aquets mons de deu, quan no toca!
Que en Calbó defensi la seva postura ho entendria, però no cal tanta hipocresia o haig de dir falta de coherència en demanar que el representant de l’oposició, renunci a la dedicació en exclusiva dintre d’un altre organisme oficial, doncs jo tampoc crec que ell renunci a la dedicació exclusiva a la seu del seu partit a Barcelona, perquè i que em corregeixi si m’equivoco, ni és autònom, ni treballa per l’empresa privada. Així doncs podem dir, que una cosa són els càrrecs de confiança superflus i l’altre llocs de treball de funcionariat.
El terme “coherència” no se’l pot fer servir per tapar boques, per comptes de raonar el perquè, però clar és més fàcil això que dir que el càrrec de confiança del PPc - ves per on - per aquelles casualitats de la vida va recaure en la “seva senyora” i clar això no es toca!
Ja em vaig donar compte l'any passat, en el ple on es discutien els sous i els càrrecs de confiança, que te molt clar que amb els diners dels regidors - que no els del poble - no es juga! En aquella ocasió va acusar a la mateixa persona de l’oposició de “deslleialtat institucional”, per que no trobava bé l'augment desmesurat de càrrecs de confiança i de sous dels regidors i volia votar-hi en contra.
No sé si per defensar que hi hagi menys despeses en personal superflu a l'Ajuntament et poden posar a la presó per una “deslleialtat institucional” d’aquest tipus, però en Calbó ho deu saber, doncs sembla que va estudiar per advocat, “quina barra”!
Si defensés amb la mateixa convicció els diners dels ciutadans com defensa els dels seus, potser li tindria més respecte com a polític. Allò de l'ètica i l'estètica.
Però sembla que el servei a Igualada comença per defensar la pròpia butxaca, és humà però no cal que l’hi posem embolcalls, ni intentem desviar l’atenció del personal.
Anem-ho paint aviat que en venen d’altres, doncs això és una mina!
Fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
PD: Com vaig escriure ja una altra vegada “hi ha confiances que fan fàstic”. També haig de dir que guardo amb molt afecte - en pdfs gentilesa de l’Ajuntament, amb sous inclosos 1, 2 - les actes del plens on es van discutir i aprovar els sous i els càrrecs de confiança, per si fes falta puntualitzar, comprovar, corroborar o aclarir certs punts d’aquest escrit.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Forat negre, perla econòmica, perla social o simplement nyap!
Ahir per circumstancies que no venen el cas, en comptes d'anar al ple municipal em vaig dedicar a escoltar-lo per la radio a través d'Internet. En el punt del dia més polèmic pel que vaig comprovar es va discutir sobre el solar de cal Font, definit en terminologia legal com a tres finques, les quals segons sembla i d'això ja se'n ha fet corre força tinta, el comprador inicial no ha pogut complir amb les expectatives, pel que el "nyap" canvia de mans, aquesta vegada si que és la bona!! I sembla ser que per allà el 2012 deixarà de ser un "nyap", per ser un conglomerat de pisos de luxe i altres "perles".
Un exemple d'obra social ben feta o de gestió capitalista d'uns solars, que podien haver servit per demostrar que aquest ajuntament pensava en socialista, fent-hi serveis, pisos per gent gran o de lloguer per joves o quelcom social, que és el que s'esperaria d'un govern de progrés i no que s'apuntessin a la bombolla quan ja ha esclatat - que espavilats - desaprofitant un dels millors espais de la ciutat.
La realitat és que la diferencia entre 360 milions i escaic de pessetes i els 9 milions i escaic d'euros que en va pagar el desafortunat propietari - avui ex propietari -, van servir per fer un Ajuntament renovat - amb un excés pressupostari de més de 800.000 euros - a més d’unes anades i tornades pels trasllats caríssimes i per postres ara he sentit - no ho he comprovat - que diuen que se'ls ha fet petit en poc temps. En fi un exemple més de gestió per la ciutat, servei, previsió i visió de futur de pel·lícula de riure. Pel poble em remeto a la cançó de la Trinca quan encara no eren "multimilionaris"!
Però com ja estic una mica cansat de predicar en el desert i sobretot en aquest tema, avui em fixaré amb la vesant còmica de l'assumpte, o sigui el joc d'eufemismes emprats per definir el solar o solars esmentats.
Aprofito la ben entesa perquè estic llegint per tercera vegada - aquesta en castellà - i no em cansa, el llibre "L'univers en una closca de nou"! - no som res - Del Stephen Hawking, la versió catalana la vaig regalar al bon amic Ernest Guille i Molinè - com et trobo a faltar amic Ernest!
Dons mira homònim i amic Joan, un "forat negre" més o menys ben explicat, és el resultat del col·lapse d'una estrella d'una determinada mida, que una vegada acabat el seu combustible es contrau fins a agafar una densitat infinita, atrapant tot lo que te al seu voltant inclús el temps i se'n diu forat negre precisament perquè el temps deixa d'existir allà a dins, espero que no sigui aquest el significat que tu li dónes al forat de cal Font.
"Perla econòmica", eufemisme emprat per l'inefable Aymamí - l'hi surt la vena capitalista -, matisat i re matisat com “perla social” i altres excepcions pel soci a l'ombra del govern, el inefable Calbò, no fos cas que el seu "cap virtual" poses la pota massa endins i no se'n pogués sortir, una altra definició de "forat negre"?
En fi una “perla” és el resultat d'una segregació a resultes de l'entrada d'un cos estrany dintre l'ostra, aquest cos és cobert d'una substancia natural anomenada "nacre" que envolta l'objecte estrany i va creixent en el temps, el seu valor depèn del color, mida forma i brillantor, suposo que en Aymamí es referia al valor especulatiu o simplement al benefici que se'n va treure al més vell estil capitalista o és progressisme modern? El "bé" de la ciutat ho justifica tot o no?
En quant a la correcció d'en Calbò més o menys com a "perla social", ves per on els de dretes dissimulant amb un eufemisme el "benefici especulatiu" i transformant-lo en un “bé social”, no sé si m'estic fent gran i ja no entenc les coses o perquè a base de fer demagògia ací ja s'han canviat els papers.
Per refondre criteris, ho podríem denominar "perla negra" que també és el nom d'un vaixell pirata de la saga dels pirates del Carib, però em sembla que aquest no és el cas.
En fi un "nyap".
Després del que he escoltat, que cadascú el defineixi com vulgui, dons els savis ja han parlat - ho dic pels de la Casa Gran -. En el passat de tot plegat se'n faria una opereta còmica, o una historieta a l'Escletxa de la Torratxa. Se'ls hi dóna bé!
Fins un altre amics, a disposar.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
dimarts, 23 de setembre del 2008
Resposta a Josefina Forns referent a la seva réplica al meu escrit – Requalifica que fa fort.
Apreciada Josefina,
Fins avui no he pogut llegir la teva resposta, al meu article d'opinió sobre el outlet.
Primerament gracies per ser respectuosa amb la meva opinió, per tant intentaré ser respectuós amb la teva en la meva resposta. Fa falta molta gent com tu que digui el que pensi, i ho defensi.
Primerament i per posar-nos al mateix nivell et diré que sóc nat a Igualada, per tant fa 60 anys que sóc Igualadí i pretenc conèixer la meva ciutat i la seva idiosincràsia, el que vol dir que no parlo d'oïda, ni de sentida, ni d'induïda, sinó que intento fonamentar i comprovar el que dic.
Tinc orígens familiars i treballo des de l'any 75 en un ram d'aquests que dius - perdona el tuteig, però ja tinc una edat que m'ho permet - que no han estat capaços de mantenir els llocs de treball dels Igualadins - el dels "adobers" i per cert a pesar de pertanye a un colectiu dels menys tinguts en compte per l'administració "els autònoms", encara m'hi guanyo la vida, és clar que m'he hagut d'espavilar per aquests mons de deu i posar-hi imaginació per poder sobreviure, però ningú m'ha regalat res, ni ho espero i menys dels poders públics, que s'hi poguessin eliminarien les empreses del meu ram a Igualada, doncs segons ells no són estètiques i fan pudor.
Una vegada corresposta la teva presentació, passo a contestar-te l'escrit.
Evidentment no sóc ningú per posar pals a les rodes a l'Ajuntament i si ho sóc ja m'explicaràs perquè i com. El meu pare em va ensenyar de petit, no sols a ser honrat sinó també a semblar-ho i sincerament en el negoci visc de la meva paraula i els que em coneixen saben que "va a missa" aquí i a qualsevol recó de món.
No sóc dels que creuen que el fi justifica els mitjans, a mi m'agrada fer camí, però també triar el camí, evidentment les relacions familiars s'haurien de deixar de banda, cosa que no fa quasi cap partit polític, la practica de nepotisme i del favoritisme, és per desgracia el més habitual i pel que veig tu en ets partidària. Els advocats evidentment poden o no agafar certs casos, però han de tenir en compte la col·lusió d'interessos a l'igual que els polítics, evidentment hi ha molta ambició i a vegades, masses, es posen per davant determinats interessos econòmics i d'altres no tan evidents. Hi ha una virtut oblidada que se'n diu ètica i una altra que se'n diu estètica.
Per que et facis cabal de la situació, Fagepi ja havia donat el vist i plau al projecte d'Òdena i pel que sé - perquè m'informo abans de parlar - van tenir una reunió molt dura amb l'Alcalde que els va intentar forçar o no va ser solament un intent, perquè firmessin el seu projecte i es desdiguessin de l'altre i ja se sap que l'Ajuntament pot tenir molta força alhora de fer "xantatge" - subvencions, ajudes, etc.- tot amb la prepotència que fan servir últimament a la casa gran d'Igualada; això ho tinc entès de font directa. Apart que suposo no vas llegir perquè no ho menciones, que l'alcalde s'ha passat cinc anys donant llargues a Fagepi per la ubicació del outlet, per això van firmar amb el d'Òdena. Per cert els de Fagepi també són aquest que tu qualifiques amb l'eufemisme de "no capaços" de mantenir els llocs de treball, per si no ho sabies són del ram del punt.
Requalificar és molt seriós, tothom pot presentar un projecte per intentar requalificar, hi ha molta gent a Igualada, que té terrenys a dins i a fora del terme municipal que li agradaria que els hi incrementin de valor. Fer servir un motiu que no tenim a les mans, per prioritzar la requalificació, és quan menys enganyar al personal. O tu pots assegurar-me si l'outlet es farà a Igualada, perquè pel que sembla tens molta bona informació en aquest sentit? I que si un projecte aprovat es pot canviar, mira sinó a Cal Font, acaben de fer-ho i no precisament per fer-hi vivenda social i no ha passat res, per tant "si" que es pot canviar una vegada aprovat.
Quan parles despectivament d'un ajuntament veí i dius que no t'importa i desprès parles de la comarca et voldria preguntar si l'ajuntament veí no pertany a la comarca que si et preocupa o hi ha quelcom que se m'escapa? Al final els que són de Vilanova, Montbui o Òdena són com nosaltres, treballen, viuen i senten de manera molt semblant. On són les barreres?
Quan parles del tripartit a l'Ajuntament t'ho perdono perquè només fa dos mesos que t'has instal·lat a Igualada, però Entesa no és un tripartit només són dos partits a menys que hi contis els del PPc o potser ja els hi contaves?
Referent als hotels i jo he parlat amb hotelers d'Igualada, s'omplen en contades ocasions i per favor, això de "sols un amb cara i ulls" - que per cert va fer suspensió de pagaments no fa pas massa, del be que va el negoci! - vigila a on ho dius, perquè en hi ha gent que es poden enfadar i suposo que sent nova a Igualada, no et voldràs enfadar amb ningú, només pel gust de fer-ho, oi?
En fi com ja he dit moltes vegades "zapatero a tus zapatos" i l'Ajuntament no és evidentment un exemple d'empresa ni una agrupació d'empresaris i tampoc un grup de germanetes de la caritat.
En quant als parats, m'ha semblat escoltar que és un problema que l'Ajuntament l'està intentant resoldre amb no sé quins contactes amb Bulgària i perdona l'ironia.
Quedo a la teva disposició per explicar-te coses d'Igualada, doncs com t'he dit abans és la meva ciutat de tota la vida i me l'estimo molt, com anècdota et diré que vaig néixer al carrer del "matadero" - Menendez i Pelayo - en temps franquista.
Molt cordialment.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
PD: De totes maneres Josefina i perdona la meva duresa en certes expressions, estic molt content, que la gent - és una pena que hagin de ser els nous vinguts i no la gent de sempre - tinguin inquietuds per la nostra ciutat, és d'agrair la gent amb iniciativa, encara que no estigui d'acord amb tu en les teves apreciacions, felicitats per la teva valentia, de les opinions se'n extreuen conclusions i en mig de tant m'enfotis-me, és un raig de llum.
Resposta de Josefina Forns al meu escrit:http://www.igualadi.com/2008/07/requalifiqueu-que-fa-fort-o-quan-es.html
RESPOSTA A JOSEP M. TORRAS PAYEROL
Aquesta carta és en resposta a la tribuna de Josep M. Torras Payerol al Diari d'Igualada del' I d'agost. Com diu l'articulista, el meu respecte per la seva opinió i la dels que hi estan d'acord.
Sóc Josefina Forns, veïna d'Igualada des de fa dos mesos i empresària des de fa dos anys també en aquesta ciutat, per la qual vaig apostar pel meu comerç i la meva vida. Com que tinc inquietuds, vaig llegir l'article del Sr. Torras, i he de dir que em sembla fantàstic que l'Ajuntament sigui capaç de posar-se d'acord a la primera en un projecte per al poble. Entenc que això no és fer mal ús del poder sinó ocupar-se de la situació d'Igualada i dels igualadins. A més: tots i cadascun dels components de l'Ajuntament estan equivocats? El temps del projecte, la veritat, poc m'importa. El que sí que m'importa i molt és que tots i cadascun dels implicats tenen inquietuds per la seva ciutat. És que no toca ser capaços de fer-ne un lloc on viure i treballar, sense haver de marxar-ne? Els seus vincles familiars res no tenen a veure amb les inquietuds que tinguin per la ciutat.
A veure si ara haurem de mirar qui-na família tenim per poder fer sense ser entredits! I els advocats hauran de mirar quina feina els encomanen per també no ser entredits? És que potser Igualada no es coneix arreu pels outlets, i els comerços no es beneficien d'això? Fagepi, pel que tinc entès, és un grup d'empresaris amb una fortalesa econòmica i específica molt important a Igualada; és que potser hi havia altres interessos perquè aquest projecte no es tirés endavant? És normal tenir pressa quan al juliol hi ha 6.554 aturats a la comarca i 2.133 a Igualada. Quantes famílies hauran de marxar per buscar-se les garrofes? Que algun ajuntament veí faci projectes i no sigui capaç de tenir unanimitat per ajudar el poble a tirar endavant no em preocupa. He d'ocupar-me de casa meva i no de la dels veïns. És que potser no tenim dret a tenir outlets; ja que les fàbriques de punt i adoberies no han estat capaces de mantenir els llocs de treball dels igualadins? A la Generalitat no hi anem amb les mans buides sinó amb la il·lusió i la necessitat d'Igualada i comarca. El Sr. Torras diu que el projecte fa pudor de socarrim, per si no es fa l'outlet. És que un projecte, un cop aprovat, després es pot canviar? Li pregunto: quin interès creu que hi ha en aquest projecte que li fa olor de socarrim? Entenc que l'Ajuntament, que és tripartit, fa dels meus diners i dels de tots els ciutadans un ús per millorar la ciutat i que els ciutadans no marxin de la comarca. Tinc entès que fins ara hi ha hagut molts projectes a la comarca que s'han deixat escapar i que li haurien donat solidesa econòmica, i no hi havia el govern que hi ha ara.
Referent als hotels, només n'hi ha un amb cara i ulls per a una estada. Que potser el projecte per fer un Las Vegas als Monegres no és ambiciós? És veritat que hem estat en-endormiscats, però ara ens ha tocat el despertador. Un agraïment a l'Ajuntament i a totes i cadascuna de les persones que estan apostant per aquest projecte, ja que com a empresària d'aquesta ciutat això ens donarà una empenta, a treballadors i a empresaris.
PD.- No sóc ni estic vinculada a cap partit polític, ni familiar. Només sóc una petita empresària amb moltes inquietuds per la meva ciutat.
Josefina Forns
Diari d'Igualada 08-08-08
divendres, 19 de setembre del 2008
Una d'acudits en temps de crisi
Ja fa molts dies que em venen al cap una i una altre vegada uns acudits, que em van explicar ara fa molt de temps un amic jueu i que en vessant humorística i irònica descriuen situacions en el mon dels negocis, alguna amb connotacions actuals, com diria un amic meu, "sin más dilación, nos lanzamos al ruedo".
- Resulta que hi un vaixell de comerç navegant, carregat amb milers de llaunes de sardines. El seu propietari, com no, un jueu, ven la carrega de llaunes a un altre comerciant jueu per $ 1 la llauna, el vaixell segueix navegant de port en port i aquest altre comerciant el ven a un altre per $ 1.15 la llauna, aquest al cap d'un temps el ven a un altre per $ 1.30 la llauna, l'altre a un altre per $1.50, aquest darrer envia un email de reclamació al penúltim, tot esgarrifat dient: "He obert algunes llaunes i totes les sardines estan podrides", resposta del venedor: “Que has fet”! “Les llaunes eren per especular, no per menjar”!
- N'Isaac està donant voltes al llit i no dorm ni deixa dormir a la seva dona la Sara, finalment la Sara l'hi diu "que et passa Isaac"? "Dons mira Sara, saps el nostre veí del davant el banquer Leví, fa temps em va fer un préstec d'un milió de dòlars pel negoci, el préstec venç demà i no tinc els diners per tornar-l'hi"!!! La Sara se'l mira, s'aixeca del llit obre la finestra i comença a cridar "Leví, Leví, Leví”! En Leví que viu finestra per finestra davant, obre la persiana i diu "que vols Sara"? "Leví és veritat que el meu marit t'ha de tornar un milió de dòlars demà"? “Si Sara és veritat”! “Dons oblidat, no té els diners i no et pot pagar”. Dit això tanca la persiana es gira cap el marit i l'hi diu: "Ara tu dorm, que el que dóna voltes és ell"!
- Un jueu venedor ambulant de frankfurt's, te instal·lada la seva paradeta davant d'un Banc. Se l'hi presenta un amic i li demana que l'hi deixi 100$. El venedor l'hi diu: "Ho sento molt amic meu, però tinc un acord amb el Banc, ells es comprometen a no vendre frankfurt's i jo a no prestar dòlars"!
Per avui i sense que serveixi de precedent, això és tot, que una mica d'humor encara que hi hagi crisis, no fa mal a ningù.
Bon cap de setmana a tots i a tothom.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
dimecres, 17 de setembre del 2008
"Conxorxi" d'empreses Municipals d'Igualada, “Grup Juan Palomo"
Hi ha un setmanari gratuït a Igualada en el qual fa un temps publicaven tots els meus escrits, i ara ja no ho fan o ho fan molt de tant en tant, mes per obligació que per devoció. La propaganda institucional, que per cert paguem entre tots, pot molt a l'hora de fer callar boques que no interessa que parlin o censurar escrits, que si mes no fan pensar.
Una de les raons que em va donar la persona encarregada de la direcció, va ser que jo escrivia paraules grolleres, com exemple, em va posar la paraula "conxorxi", certament es una paraula inventada, per tant no pot ser grollera, però el seu context conté tot el que vull d'ella, tothom entén el seu sentit que no significat, dons no existeix com a paraula; l'altra o altres paraules que em va dir que eren grolleres és "Grup Juan Palomo" no entenc que tenen de grolleres aquestes paraules, simplement expressen la confusió que hi ha en aquest grup, entre el que és públic i el que és privat, creant necessitats i fent-les pagar al ciutadà i a la vegada fent competència - amb diners de tots - a les empreses privades que fan el mateix. Ells creen la necessitat i la subministren al mateix temps pagant, es fa un "poti poti", en el que es confon el que és un servei, amb el que és una necessitat. En fi que hi ha quelcom de tèrbol i de poc clar, com vaig dir en un altre article "el públic amb lo privat i endevina qui t'ha tocat".
Aquesta introducció em servirà per fer la comparança entre el que pot fer l'Ajuntament si crea una empresa Municipal i el que no podria si ho fessin com cal, és a dir des de el pressupost Municipal. Com exemple agafarem l'empresa Municipal d'habitatges anomenada PHIMA.
Es feien habitatges protegits, socials o de lloguer abans de que existís l'empresa? La resposta es si. Doncs perquè crear una empresa amb els diners de tots?
A mi que no soc un ciutadà de peu, de raons se'm en acudeixen varies:
Tenen el pressupost Municipal re-negociat vorejant si més no el límit legal, que és equivalent a estretors, tot i a pesar d'haver fet pagar moltes vegades a ciutadans de certes zones per "bulevards" - vaja eufemisme - i a altres ciutadans evidentment no per altres construccions - i tothom sap a qui i on em refereixo -, per motius purament electorals. Així doncs com el pressupost no els hi deixava cap marge de maniobra, perquè no crear empreses per endeutar-se encara més!
El capital de les empreses que son diners de tots, surt dels pressupostos municipals, en detriment a serveis necessaris que s'hagueren pogut donar amb aquest diners, per tant el Ajuntament pot donar menys serveis amb un pressupost igual.
Pot nomenar "a dit" un gerent – com no de ADN reconegut – i a altres empleats de l'empresa, però ha de pagar el impost de societats i altres minúcies com tot fill de veí públic.
És una empresa que no fa de lo que predica - la PHIMA no construeix - simplement dona a construir a altres empreses. Perquè vull una empresa constructora que no construeix i en canvi si fa la competència amb diners públics a altres que si ho fan?
Clar que per fer subrogacions d'obra no tenen que anar a concurs, tal com han de fer si és fa a traves els pressupostos municipals, aquí també es pot triar l'empresa "a dit", i en base a les raons que els semblen, sense "la cotilla" del concurs
Si més no, qualsevol concessió estarà sota sospita. A qui i perquè es concedeix i a quin preu? El concepte pot encabir tot el que un és vulgui imaginar.
Perquè vull una empresa que només fa d'intermediari. Per encarir el preu? Perquè ningú tingui ni idea de quin és el cost real o per obviar tenir que passar per les condicions de concurs, que son obligatòries si es fa a traves del pressupost Municipal?
L'empresa es pot endeutar, hipotecant patrimoni, cosa que no por fer el Ajuntament, per raons obvies, dons està ja endeutat fins a las seies.
Quina es dons la finalitat d'aquesta empresa? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions i tingui en compte que això només és el boto de mostra del "Grup Juan Palomo" que en son unes quantes més.
Potser "conxorxi" no sigui la paraula més adient, i millor que cadascú ho bategi de la manera que cregui oportú. Així ningú es pot enfadar i tots sabem del que parlem.
Que ho gaudeixi'n amb salut, fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
PD: Si he dit qualsevol bajanada o quelcom que no és cert, vagin les meves disculpes per endavant i agrairia molt que educadament se'm rectifiques, dons aprenc més d'una crítica que de mil afalagues.
dijous, 11 de setembre del 2008
La Catalunya que deixarem als nostres nets.
Tinc dos nets i com a avi, penso que la Catalunya que tenim no és la que els hi vull deixar, no vull que siguin Catalans perplexes, desconcertats, marejats, enganyats, espoliats o simplement depreciats, vull que els meus nets mostrin el seu orgull d'esser Catalans i que parlin "moltes" altres llengües apart de la meva i que no deprecien a ningú, vull que siguin respectats i respectuosos, però també que es facin respectar i ningú i dic ningú amb tota la força de la paraula, els hi ha de faltar al respecte.
Per tant lluitaré el temps que em quedi, per ser un autèntic Català, per deixar als meus nets un País, una Nació en la que ser Català sigui un honor, un dret i un deure, perquè no hi ha l'un sense l'altre.
No tenim perquè alimentar a gent vagarosa, desvergonyida o simplement espavilada; el fruït del nostre treball és massa valuós com per dilapidar-lo en mantenir els que no fan res pel seu País o simplement viuen a l'esquena dels demés i a sobre ens titllen d'insolidaris.
Vull una Catalunya amb infraestructures i serveis de primera, és pel que treballem i pel que paguem, la solidaritat ben entesa és la que comença per casa nostra, no perquè altres amb els nostres diners facin veure que ho que aconsegueixin pels seus, es gracies a ells i no al fruit del nostre treball. No vull que hi hagi gent que es perpetuí en les seves cadires, gracies al nostre esforç i que a més d'espoliar-nos, hàgem d'aguantar el seu desagraïment, les seves faltes de respecte i la seva barroeria.
No vull que amb els nostres diners, hi puguin haver regions en les que els únics llocs de treball que saben crear siguin el de funcionari i pels que no treballen el de subvencionat. Ja és hora que cadascú es busqui la vida i que cadascú reculli el que ha sembrat, blat, ordi, civada o males herbes i que tothom tingui a taula el que s'ha guanyat amb la seva suor, s'ha acabat aguantar polítics que viuen de comprar vots, amb el fruit del treball dels altres. S'ha acabat això que en biologia se'n diuen "paràsits".
Simplement com que vull deixar un País millor pels meus nets, la solidaritat mal entesa s'ha d'acabar i si no l'acaben els nostres polítics perquè les cadires son més importants que el seu País, farem els possibles perquè la societat civil ho faci pel seu compte, que els nostres representants han de ser això, representants dignes del seu poble, no de la seva butxaca.
Per la Catalunya dels meus net, visca Catalunya!
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
diumenge, 7 de setembre del 2008
I ara resulta que el Búlgar es un idioma.
L'entrada es una mica bèstia i ja em perdonaran els Búlgars, no va per ells, es fruit d'un acudit no gaire bo que em van explicar ja fa molt temps. Resulta que és un senyor que explica a un altre que va llegir al diari un anunci que deia "s'ensenya Búlgar" "hi vaig anar, i tu! Resulta que el Búlgar es un idioma!".
Dons be, és lo primer que m'ha vingut al cap, després de llegir les cròniques del viatge que van fer a Bulgària – esbombades per tots mitjans locals "urbi et orbe" - en Aymami i en Riba (alcalde i primer tinent d'Alcalde d'Igualada, pels despistats o desinformats) acompanyats pel bon amic Ramon Felip, president del UEA de l'Anoia. Un viatge, dinem-ne "oficial".
D'en Ramon res a dir, és el president dels empresaris, el viatge el paguen ells i com que hi posen els seus, ja es cuidarà ell d'explicar-los els beneficis d'invertir a Bulgària, per comptes de fer-ho a l'Anoia. Molt seriosament, tenen tot el dret de fer-ho, no es juguen els nostres!
Per contra el que no entenc gens ni mica és el propòsit del viatge dels nostres servidors a l'Ajuntament, en Aymami i en Riba. Se'm acudeixen varies raons: Allargament de vacances, tenen poca feina a Igualada, busquen fiançadors pel World Trade Center, lloc per l'Outlet, terrenys industrials pel "conxorxi" Municipal, intenten crear llocs de treball búlgars, volen aplicar el "socialisme" de l'Entesa a Bulgària, pot ser en Riba hi va anar a fer un postgrau d'Història Búlgara a càrrec del consistori, a estudiar com s'obtenen les majories dites a la búlgara o simplement folklore amb agermanaments culturals o artístics?
El cas és que m'agradaria saber perquè es gasten els nostres diners - tal com esta el pati - en una missió tan peregrina. O la delegació empresarial de la que parlen alguns diaris, vol dir que en aquest cas hi anaven com "empresaris" a estudiar a quines empreses búlgares hi poden, com diu el en Calbó, "invertir" els diners del nostre "sobrat" pressupost o parlem dels "beneficis" de les nostres empreses municipals?
Pot ser hi ha una explicació més seriosa i més concreta, pel que a mi se'm acudeix una pèrdua de temps i mal ús dels nostres cabdals públics. Però jo bonament crec que tenen i els ve prou feina aquí, com per anar a passejar a Bulgària, fer-se la foto i sortir al diari.
Hi han èpoques en les que vulgarment es diu que fins i tot els "tontos fan rellotges" però els temps que corren no estan per fer invents, per tant els rellotges procurem deixar-los en mans dels rellotgers, i el fer sabates al sabater, que no al Zapatero, no fos cas que hi prenguéssim tots mal.
Això de la visita del Hristo ho entenc, jo també soc un seguidor del Barça i fa gracia veure'l, però no oblidem que actualment actua com a intermediari i per això, cobra!
En fi com que el Búlgar definitivament és un idioma, el traductor de la trobada a Igualada qui el pagarà? Perquè pel que sembla els interlocutors no parlaven ni l'Anglès, que és l'idioma vehicular internacionalment reconegut de negocis i intercanvis. O en Hristo ens ho farà gratis sempre que ho necessitem?
Agafeu-vos fort a la cadira i procureu estalviar; pinten "bastos"!
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
PD: En un dels mitjans apart de la esmentada noticia la principal era que a l'Anoia hem assolit la xifra record de 7.000 parats, espero que els nostres bons "amics" els hi hagin mirat de trobar quelcom a Bulgària, per veure si poden anar a treballar allí. O del que es tracta és de batre el "Guinness" d'atur a l'Anoia, mentre els nostres representants públics fan turisme?
dijous, 4 de setembre del 2008
El temps posa a tothom en el seu lloc
Gracies a un twiter d’en Marc Vidal – www.marcvidal.com - un “guru” econòmic on n’hi hagin, he llegit el següent article al Financial Times, sobre la crisi a certs Països d’Europa, he fet una traducció al Català com exercici de llengua i ja em perdonareu si he perdut el sentit del article en algun punt, però el meu anglès es limitat, simplement sempre estic en estat d’aprenentatge – soc autodidacta.
Be, voldria dedicar aquesta traducció a en Solbes, però desgraciadament, ni entén el Català, ni els Catalans, axis dons si alguna anima caritativa l’hi vol fer arribar en Castellà o en Anglès – és una suposició, que el Anglès si que el parla i el entén millor que el Català -, tal vegada se’n adoni que com a ministre d’economia és un desastre i com el llegir l’hi ha fet perdre l'escriure, com economista - si és que mai ha sigut un bon economista - també és un desastre i no diguem ja com a negociador, realment catastròfic.
Ja que tothom te de tenir quelcom de bo, com a “fanfarró de barra” es un “crack” amenaçant als partits Catalans de fer l’o que l’hi donarà la gana amb una llei orgànica d’obligat compliment. Que a les Espanyes tenim gent capaç de passar-se pel forro el nostre Estatut i dormir tan tranquils. Vale!
En fi, tal com dèiem a l’antiga “mili”, “quien vale vale y sino pa cabo”.
Josep M.
Els Porcs, al femer.
Països excitants, obtenen acrònims excitants, per lo menys en cercles financers. Economies emergents de ràpid creixement com Brasil, Rússia, Índia o Xina per exemple, son denominades *“Brics” (totxanes), acrònim que implica un sòlid creixement. Altres Països son menys afortunats. Prenem per exemple Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, algunes vegades anomenades **“Pigs” (Porcs). És un mot pejoratiu, però que s’acosta molt a la realitat.
Fa vuit anys, els Porcs realment volaven. Les seves economies s’enlairaven després d'haver assolit l’adhesió a la euro zona. Las taxes d’interès queien a nivells històrics i molt sovint eren negatives en termes reals. A continuació, tal com la nit segueix al dia hi va haver un boom dels crèdits. Els salaris van baixar i el nivell dels crèdits es va inflar, tal com ho van fer el preu de la vivenda i el consum. Ara els Porcs estan tornant a caure a terra.
El Nivell de la caiguda es pot constatar mirant les seves xifres de comerç. M’entres a la euro zona esta en termes generals en equilibri, al final del 2007 Espanya i Portugal tenien dèficits de compte corrent del nivell del 10% del PIB. Grècia mentrestant va arribar fins un esperverant 14%, m’entres a Itàlia el dèficit és relativament respectable, als voltants del 3%.
La resposta usual als dèficits del compte corrent, és una forta devaluació. Però els Porcs són membres de l'euro, per tant aquesta via està barrada.
La pròxima alternativa és simplement seguir i d’alguna manera finançar el dèficit. Però aquesta alternativa és molt difícil de portar a terme en aquestos temps de restriccions de crèdit. Efectivament Espanya pot tenir un problema particular. En el passat, la seva banca – particularment les anomenades caixes – van emprar actius de valors de baixa qualitat, com a garanties per obtindrà fons barats del Banc Central Europeu. Però aquest ara es planteja endurir les condicions dels préstecs.
Això nomes ens deixa l’ última i més dolorosa solució. La competivitat pot recuperar-se a base d’una caiguda real dels salaris. En altres paraules, una recessió profunda. El símptoma més dramàtic d’aquesta ultima premissa es pot veure a Espanya, on la taxa de desocupació ha caigut als voltants d'un punt percentual en el segon semestre del 2007.
Gran Bretanya, va fer front a problemes similars a principis dels 90, quan es va encadenar al mecanisme de canvi d’Europa, la retirada de la UME i la devaluació, van salvar la seva “salsitxa”. Alguns ara es pregunten si els Porcs, com a part de l'euro, corren el perill d'acabar sent "cansalada".
Copyright : The Financial Times Limited 2008
Publicat el 1 de Setembre del 2008
Traducció lliure:
Josep M. Torras Payerol
*BRICS = B (Brasil) R (Rusia) I (India) Cs (China)
**PIGS = P (Portugal) I (Italia) G (Grecia) S (Spain)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
