"Conxorxi" d'empreses Municipals d'Igualada, “Grup Juan Palomo"

Hi ha un setmanari gratuït a Igualada en el qual fa un temps publicaven tots els meus escrits, i ara ja no ho fan o ho fan molt de tant en tant, mes per obligació que per devoció. La propaganda institucional, que per cert paguem entre tots, pot molt a l'hora de fer callar boques que no interessa que parlin o censurar escrits, que si mes no fan pensar.

Una de les raons que em va donar la persona encarregada de la direcció, va ser que jo escrivia paraules grolleres, com exemple, em va posar la paraula "conxorxi", certament es una paraula inventada, per tant no pot ser grollera, però el seu context conté tot el que vull d'ella, tothom entén el seu sentit que no significat, dons no existeix com a paraula; l'altra o altres paraules que em va dir que eren grolleres és "Grup Juan Palomo" no entenc que tenen de grolleres aquestes paraules, simplement expressen la confusió que hi ha en aquest grup, entre el que és públic i el que és privat, creant necessitats i fent-les pagar al ciutadà i a la vegada fent competència - amb diners de tots - a les empreses privades que fan el mateix. Ells creen la necessitat i la subministren al mateix temps pagant, es fa un "poti poti", en el que es confon el que és un servei, amb el que és una necessitat. En fi que hi ha quelcom de tèrbol i de poc clar, com vaig dir en un altre article "el públic amb lo privat i endevina qui t'ha tocat".

Aquesta introducció em servirà per fer la comparança entre el que pot fer l'Ajuntament si crea una empresa Municipal i el que no podria si ho fessin com cal, és a dir des de el pressupost Municipal. Com exemple agafarem l'empresa Municipal d'habitatges anomenada PHIMA.

Es feien habitatges protegits, socials o de lloguer abans de que existís l'empresa? La resposta es si. Doncs perquè crear una empresa amb els diners de tots?

A mi que no soc un ciutadà de peu, de raons se'm en acudeixen varies:

Tenen el pressupost Municipal re-negociat vorejant si més no el límit legal, que és equivalent a estretors, tot i a pesar d'haver fet pagar moltes vegades a ciutadans de certes zones per "bulevards" - vaja eufemisme - i a altres ciutadans evidentment no per altres construccions - i tothom sap a qui i on em refereixo -, per motius purament electorals. Així doncs com el pressupost no els hi deixava cap marge de maniobra, perquè no crear empreses per endeutar-se encara més!

El capital de les empreses que son diners de tots, surt dels pressupostos municipals, en detriment a serveis necessaris que s'hagueren pogut donar amb aquest diners, per tant el Ajuntament pot donar menys serveis amb un pressupost igual.

Pot nomenar "a dit" un gerent – com no de ADN reconegut – i a altres empleats de l'empresa, però ha de pagar el impost de societats i altres minúcies com tot fill de veí públic.

És una empresa que no fa de lo que predica - la PHIMA no construeix - simplement dona a construir a altres empreses. Perquè vull una empresa constructora que no construeix i en canvi si fa la competència amb diners públics a altres que si ho fan?

Clar que per fer subrogacions d'obra no tenen que anar a concurs, tal com han de fer si és fa a traves els pressupostos municipals, aquí també es pot triar l'empresa "a dit", i en base a les raons que els semblen, sense "la cotilla" del concurs

Si més no, qualsevol concessió estarà sota sospita. A qui i perquè es concedeix i a quin preu? El concepte pot encabir tot el que un és vulgui imaginar.

Perquè vull una empresa que només fa d'intermediari. Per encarir el preu? Perquè ningú tingui ni idea de quin és el cost real o per obviar tenir que passar per les condicions de concurs, que son obligatòries si es fa a traves del pressupost Municipal?

L'empresa es pot endeutar, hipotecant patrimoni, cosa que no por fer el Ajuntament, per raons obvies, dons està ja endeutat fins a las seies.

Quina es dons la finalitat d'aquesta empresa? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions i tingui en compte que això només és el boto de mostra del "Grup Juan Palomo" que en son unes quantes més.

Potser "conxorxi" no sigui la paraula més adient, i millor que cadascú ho bategi de la manera que cregui oportú. Així ningú es pot enfadar i tots sabem del que parlem.

Que ho gaudeixi'n amb salut, fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: Si he dit qualsevol bajanada o quelcom que no és cert, vagin les meves disculpes per endavant i agrairia molt que educadament se'm rectifiques, dons aprenc més d'una crítica que de mil afalagues.