La primera alborada del nou POUM. Som-hi.

El dia després.

Molta gent per fi haurà pogut dormir tranquil·la i altres que fins ara ho feien, potser es remouran en el llit abans de tancar els ulls. Almenys vull pensar que és així i que hi ha consciencia de que alguns no han fet les coses prou ben fetes i ara en paguen les conseqüències.

Fent referencia a la tercera Llei de Newton:

“Lex III: Actioni contrariam semper et æqualem esse reactionem: sive corporum duorum actiones in se mutuo semper esse æquales et in partes contrarias dirigi”.

Ras i curt en Català:

Tercera llei o llei d'acció i reacció

Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer:

\vec F_{ij} = -\vec F_{ji}.

La Llei que tan li agrada esmentar a n'Aymamí, s'ha complert, perquè la física no entén de política i les coses cauen pel seu propi pes, com també va comprovar teòrica i pràcticament el mateix Newton.

Ara be, en aquesta guerra no hi ha guanyat ningú. Però tampoc no s'ha perdut del tot, i com en quasi sempre hi han coses positives i altres de negatives. Les positives les hauríem de tenir en compte pel futur, per fer les coses millor i les negatives per saber el que no s'ha de fer.

M'explico:

El proper POUM va començar ahir a la sortida del consistori i s'haurien de demanar responsabilitats al equip redactor del rebutjat, que el va fer molt bonic però inviable. Doncs l'estudi econòmic per dir-ne alguna, cosa no estava a l'altura de les circumstancies ni del que s'espera d'uns professionals reconeguts, ni del preu que es va pagar pel mateix. Els que el van contractar i es van posar a les seves mans, potser haurien de reclamar la devolució dels emoluments pagats, en vista del èxit obtingut. Senzillament el volguer-l'ho defensar tal com va ser redactat, els ha portat a l'escorxador - mai més ben dit – i el pla com a tal, ha mort o l'han sacrificat.

Es suposa que hem après tots plegats, que hi han coses, que es tenen que consensuar i no sols entre grups polítics, sinó amb els ciutadans, que al final en són la part afectada.

No es pot pretendre que la reforma de la ciutat caigui només a les esquenes d'uns quants ciutadans. La ciutat és de tots i de tothom, no només dels rics o dels pobres. I les coses s'han de fer entre tots i amb tothom. Uns hi posen més i els altres menys. Però tots hi participen, i si es fa be, tots en surten beneficiats.

També ha sigut molt positiu, que els ciutadans s'hagin mogut, alguns per raons obvies i els altres per principis. És ja la segona vegada en aquesta legislatura que la gent assisteix massivament a un ple, l'altre va ser per les zones blaves, i les dues vegades s'ha aconseguit que els partits de l'oposició deroguessin el que el govern volia imposar, clar que en el cas de les zones blaves només se li va retirar els poders a n'Aymamí per posar-ne de noves per decret, no les zones blaves en si, però tot arribarà.

Ara, i estic d'acord amb l'expressat ahir en el Ple pels grups de l'oposició, s'hauria de crear una comissió mixta, polítics, societat civil, per començar a pensar en el proper POUM – tres anys passen d'enseguida – prenent en compte i en consideració, tot el que hem après i pensant en una ciutat de futur, però no aïllada del mon sinó dintre de la conca.

No es pot pensar només en Igualadí pel que interessa i en conquenc quan no interessa. A la conca hi ha lloc per tot, zones verdes, habitatges, industries, comerç, etc. Cada poble de la Conca s'ha d'extrendre en el que li sigui més factible. Pel que tingui més disponibilitats i en el que pugui ser més útil. Ja és hora de deixar de tenir petits regnes taifes i de pensar en una gran Conca, amb totes les seves avantatges i inconvenients. S'han de recollir totes les sensibilitats i no precisament les polítiques, sinó les dels ciutadans i que aquestes siguin el full de ruta d'una nova conurbació organitzada i autònoma.

Les institucions, associacions, industrials, promotors, comerciants i representants dels veïns en general, de la mà dels polítics, han de gestionar aquestes inquietuds i traduir-les al mon real.

Això si, espero que tots haguem après molt be aquesta vegada i que els futurs estudis econòmics els facin professionals que en sàpiguen, perquè al final de tot i resumint, “la pela és la pela”, i el que acaba movent el món.

Que tothom es posi a treballar. Cadascun en el que sàpiga fer i que des d'avui, amb la lliçó ben apresa, comencem a pensar la nostra ciutat del futur, al marge del color polític dels que siguin al govern o els que es tinguin de veïns. El que cal és parlar obertament, amb respecte i escoltant els arguments i problemes de tots.

Que ho planifiquem be entre tots i que aquest cas ens serveixi per no oblidar, ni el que hem de fer, ni el que no.

Adéu-siau.

Josep M. Torras Payerol

El rec per Dan Ortinez - Aixina Produccions Audiovisuals

rec from Aixina Produccions Audiovisuals on Vimeo.

PD: Em plau posar aquest videoclip al blog, es una delícia pels ulls i per la ment, visionar-lo. Em commou les meves arrels Igualadines i adoberes. Felicitats Dan!

Després del llampeg ve el POUM!!!!

El POUM per maldestres

S'ha parlat molt del POUM, que si és bó que si és dolent, tots hi hem posat cullerada, amb més o menys encert, amb més o menys demagògia i amb més o menys coneixements o sentit de l'oportunitat. Hem escoltat a polítics, a tècnics, a propietaris, a promotors, a afectats particulars, a industrials i de opinions i solucions, des de raonables a molt agosarades n'em sentit un fotimer. Però de totes elles la que he trobat més gràfica i convincent es la del bon amic Ferran i fent una d'aquelles poques excepcions que faig, em prenc la llibertat amb el seu permís de reproduir-la en el meu blog, doncs em sembla si més no, molt esclaridor, per tots i per tothom.

Que ho païu bé.

Josep M.

Que es el POUM? És bo?

Els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal o POUM són una eina que tenen les administracions, per a la organització urbanística integral del seu territori (és a dir, en cristià, que són les normes que es posen a un municipi i que et diuen que s'hi pot construir, les alçades dels edificis, amplada dels carrers, on hi ha zones verdes, escoles...) i normalment, ja inicia unes directrius, de com voldrà que vagi creixent la població.

Com funciona una actuació urbanística?

Per normativa, quan es fa una actuació d'aquestes, a les zones afectades, s'han de fer unes cessions per a nous carrers, zones verdes, equipaments i serveis. Així, un propietari d'un terreny de 1000m2, pot ser que es quedi amb 500m2, ja que la resta, servirà per fer carrers i d'altres instal·lacions. Una vegada hem fet aquestes cessions, ja pots començar a fer els carrers (a pagar per el propietari). I QUAN CONSTRUÏM? la norma, diu que del que construeixis, com a mínim el 40% ha de ser protecció oficial. Així, dels 500m2 que et queden, podràs fer-ne 300m2 i vendre'ls a preu de mercat, i els altres 200m2 a preu que marqui la Generalitat. Això és tot? Encara no... per llei, el 10% del que edifiques, ho has de donar a l'administració (normalment, l'ajuntament)... així, hem passat de tenir un terreny de 1.000m2, a un de 450m2, dels quals 180m2 són de protecció oficial i 270m2 de lliure mercat... però ja sabem que 1m2 de pis, és més car que 100Kg de blat... hem sortit guanyant!!

Quan és bo això?

Doncs això és bo, quan la població vol créixer, i té, per exemple terrenys agrícoles. Passar d'un terreny rústic a un residencial, sol ser positiu pels propietaris.

I quan s'actua en un terreny que ja és residencial?

Això es complica!! Els propietaris, ja han pagat, fa uns anys, uns carrers, clavegueram... així, si un propietari d'una casa de 200m2, ha de cedir per exemple un 40% per carrers, serveis o infraestructures, es queda amb una casa de 120m2 !! Però ara, a més, ha de construir el 40% de protecció oficial... i donar-ne el 10% a l'administració. Així, ara tenim que la casa de 200m2 ha passat a ser un habitatge de 64,8m2 i un altre de 43,2m2 que serà de protecció oficial... i a part, el propietari ha de pagar les obres, els carrers i les zones verdes!!!

Sempre és tant dolent actuar en zona urbana?

NO, es clar... el que s'ha de fer, és una normativa, per a que aquest senyor amb una casa de 200m2m2 de planta baixa, pugui fer, per exemple 300m2 de pisos... així, el valor dels pisos (encara que una part sigui de protecció), compensarà el valor de la casa i les despeses.

I que passa a Igualada?

A Igualada, es fa un pla a zones urbanes (és a dir, no tenim camps de blat que passen a ser zones edificables; s'actua a zones de la ciutat, que ja són part de la ciutat) on hi ha habitatge i d'altres zones on hi ha indústria.

I és bo o dolent?

Cas a) Propietaris d'habitatge: Segons la normativa proposada i les zones que he estudiat, és una ruïna (es pot edificar molt menys que el que permet la normativa actual); és com el cas que he comentat abans, on un propietari d'un habitatge de 200m2 es queda amb un de 108m2, havent pagat de nou els carrers, zones verdes i enderroc i construcció del nou habitatge... amb la peculiaritat, que a Igualada, el 50% de la nova construcció, és de protecció oficial, així, el pobre propietari, passarà a tenir 54m2 de casa que pot vendre al preu que vulgui i 54m2 a preu de la Generalitat.

Cas b) Adoberies: Ja sabem com està el mon dels blanquers, els pobres van haver de pagar fa poc una depuradora. Molts refiaven que amb una nova ordenació, que permetés que una zona industrial passés a ser habitatge, podrien vendre una part de les naus i així, vendre habitatges per a sanejar una mica les seves necessitades butxaques. I QUE S'HAN TROBAT? Doncs exactament igual que els propietaris d'habitatge; es queden sense industria, i les despeses i cessions són tantes els hi és inviable.

Ningú guanya?

Crec que no és bo que la industria i parts dels propietaris d'una població, s'arruïnin o desapareguin. Tot i això, intentant ser positius, poder els únics beneficiats, serien els veïns que viuen a prop de les zones afectades (que no els veïns afectats), que es tindran carrers més amples i zones verdes, sense necessitat de posar-hi un duro (a costa dels seus veïns, això si)

Com quedaria Igualada?

1.- Sense industria adobera i perdent una part de terreny industrial a la zona de Les Comes (deixem de ser productors/distribuïdors... a que ens dediquem llavors? Turisme? Hostesses al nou aeroport corporatiu? Constructors per a fer el nou POUM? I quan s'acabi, a immobiliàries, per vendre'ls)

2.- 8.000 habitatges per vendre (segons càlculs d'un company, 6.000 del POUM i 2.000 que ja es troben disponibles ara)

Deixa'm que t'expliqui un truc que em va comentar en Gonzalo Bernardos -catedràtic d'economia de l'UAB i assessor de grans companyies immobiliàries- suposarem Igualada amb 40.000 habitants i la premissa que en compres d'habitatge l'obra nova, sol suposar un 60% (la resta, és segona ma).

En un any excel·lent, les vendes d'habitatge, són d'un 7% de la població, així, Igualada, necessitaria en un any molt bo 1.680 habitatges nous per vendre (com els anys 2004 a 2007)

En un any normal, les vendes són d'un 4%; necessitaríem uns 960 habitatges nous (1995 a 2003)

En un any dolent, les vendes són de 1%; necessitaríem 240 habitatges nous (1992-1994)

En un any pèssim, les necessitats poder anirien d'un 0,1% al 0,25%; com a molt 60 habitatges nous (2008 - actualitat)

Així, suposem que tenim aquestos 8.000 habitatges que la crisi duri 1 any més, passem a uns 3 anys dolents i uns 3 normals i després, 3 anys d'època molt bona i tornem un cicle dolent... haurien passat més de 17 anys per a vendre els 8.000 habitatges!!!

Treu tu mateix les conclusions de si aquest POUM és bo o dolent... o millor, fes els teus números!!!

FerranX

http://ferranxf.blogspot.com/

Ones i escuma

Deixa anar l'esperit, escolta el llenguatge de les ones, parla amb el mar. Crea una empatia amb l'aigua, deixa que flueixi dins teu, alleuja el teu cos, que els olors omplenin les teves narius, que el flaire d'algues i sal et impregni. Viu l'ancestral historia de les gotes d'aigua, gaudeix del fru-fru els grans de sorra, de cantells rodolant per la platja. Fusionat amb el paisatge, sigues sorra, aigua, aire, sigues tu!

Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/MaripinsMigFebrer2010Show#

T'agrada? Doncs, l'expropiem i ja està! O millor l'expoliem!

Els indis bons i els indis dolents.

Amb tota humilitat m’agradaria respondre el post en el seu bloc i article en un mitjà amic, del incansable càrrec de confiança particular d'Entesa, en Carles Cuerva, amb el que comento a continuació.

Primer em sembla que he de de deixar clars alguns conceptes. La demagògia és la perversió de la democràcia, i el que en fa ús, esta intentant pervertir el sistema.

La qüestió no és saber qui són els indis bons i els dolents o viceversa - segons del costat en que és miri - sinó expressar sense embuts el que es pensa. No el que volen que pensis, ni els uns ni els altres, sinó escoltar a tothom i fer-te la teva pròpia opinió. Clar que per opinar s'ha de tenir un esperit lliure, cosa que no sempre és possible quan s’està condicionat per certes servituds i favors (UPS!!!).

Fa temps vaig publicar aquesta informació i el que se'n diu ètica periodística i l'adjunto de nou pels que encara no se n’han assabentat:

Ple de l'Ajuntament del 24-07-07 apartat 10-02

Punt tercer - Nomenar amb efectes del dia 2 d'octubre de 2007, personal eventual d'aquest Ajuntament, pel càrrec d'administratiu suport Grup Municipal, destinat al grup municipal de l'Entesa per Igualada, al senyor Carles Cuerva Clavé, amb una retribució bruta anual de 10.919, 58 € i amb una jornada parcial de 17, 30 hores/setmanals. (No presencial)

Codi Deontològic: Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya.

7. No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions.

Ara bé, si el sou i el temps (no presencial) que paguem entre tots al Pregoner Municipal, només es fa servir per feines administratives pel seu grup Municipal, les meves excuses en això de l'ètica. Però sempre en quedarà l'estètica, encara que potser per alguns això de la dona del César no té cap sentit.

Clar que en aquest país i sobretot en els darrers temps hi ha tants pseudo periodistes que es prostitueixen, que un més no importa. Potser alguns d'ells ho fan per poder menjar i no pertanyen a cap partit, i en la seva descarrega podem dir que ho fan per necessitat. És aquests als que es refereix en Carles com a caverna? La biga a l'ull?

Després d'aquest incís, podem parlar de especuladors segons les seves pròpies paraules: “no volen renunciar als suculents beneficis que l’activitat immobiliària els donava”. Parlem de Cal Font, ex-Zona verda davant de la Industrial Igualadina, dels ingressos per llicencies d'obres, etc. Quan mirem els index de edificabilitat que tenen les propietats del Ajuntament al nou POUM i els criteris per calcular-los - tan diferents dels dels legítims propietaris -, ens adonem de qui ha estat el principal especulador. Els que, a base de enginyeria re-qualificadora, han volgut eixugar el deute de l'Ajuntament. Ara a cop de POUM. I no és sols la meva opinió, sinó la de moltes altres persones que entenen d'urbanisme, que probablement aquesta sigui la principal finalitat d'aquest POUM.

Es parla del temps que cal per estudiar el POUM. Doncs quan temps llençat per fer un projecte com aquest. No s’ha de ser massa llest per adonar-se que aquest POUM és va gestar en mig de la bombolla immobiliària al 2006 i fins avui a mi em donen uns 4 anys, rodejats de tècnics pagats per tots. Segons paraules de l’Alcalde molt qualificats i de gran currículum, però que no entenen ni un borrall ni d’Igualada, ni de la seva història. I no voldria aprofundir sobre quines són les seves idees polítiques, ni com es gestionen els emoluments que cobren, perquè sempre vull pensar que tot el que té a veure amb l’Administració ha de ser net. Però si vol ho podem mirar.

Per justificar els 90.000 habitants que preveu el POUM es vol fer servir l'exemple del servei que dona l'Hospital Comarcal que no d'Igualada. Però aquest no ha estat finançat pels Igualadins, ni és només pels Igualadins, sinó per la comarca. I si ho preguntem a molts usuaris no tothom està satisfet. Per exemple de les incomoditats que suposa anar-hi amb vehicle privat, sobretot la gent de la comarca. Parlem d'aparcament de pagament, de zones blaves o de la idoneïtat de la seva ubicació? De tot això si que en te la culpa l'Ajuntament d'Igualada, gracies a la seva visió especulativa i afany de recaptar d’on sigui.

El tercer punt es una proclama absolutament gratuïta. Qui està en condicions de dir els beneficis dels altres? Si es poden fer tants diners, que els que ho veuen tan clar que els hi posin. Ací no s’està en un país comunista. Ací quan algú vol el que és dels altres ho ha de pagar, i l’Administració expropiar. Però el que ara és planteja és una espoliació. Com a persona es poden tenir les idees que un vulgui així com els companys d'aventura que trii. Ningú critica les idees dels ex-comunistes, els auto-anomenats verds, però això no els eximeix de la crítica, quan els altres no comparteixen el seu parer. No es pot fer servir la llei de l’embut – ample per a mi, estret per als demés - encara que el responsable del POUM del seu partit hagi dit alguna vegada “que paguin el POUM els rics”. Amb aquest procedir potser es pensen que ja poden fer com en Chávez, o que estan a Cuba o en la Rússia, d’altres temps.

Finalment m’agradaria saber perquè els veïns i promotors han de finançar per força aquest POUM. La paraula auto-finançament és com una broma pesada. L’Ajuntament ho planteja com un negoci pels afectats, i aquest no ho veuen. No us sembla una mica estrany que amb tants milions com diuen que cauran com la rifa de Nadal, en aquesta ciutat tan maltractada, no hi hagi ningú que vulgui comprar números?. Clar que hi ha que amb els diners dels altres és capaç de fer meravelles. La llàstima és que sent tan llestos no s’hagin plantejat posar-se a fer negocis amb els seus i potser s’adonarien que no són més que contistes (no contractistes) i que només saben el conte de la lletera. De moment amb la seva fantàstica gestió l’únic que han fet és endeutar la ciutat, per no aconseguir res. Bé no és veritat. Han aconseguit buidar la caixa municipal de diners i omplir-la de teranyines.

El problema dels il·luminats és que veuen llum a tot arreu. Negocis i beneficis a dojo. Sortir de la crisi I tornar a omplir el sac. De quin programa parla per sortir d’on som? D’ací cent anys tots calbs, diuen. Però pensa en com treure Igualada d’aquest atzucac d’ara? S’ha de fer sol? O ho ha de fer aquest POUM? Potser algú li va explicar el que era el POUM d’abans de la guerra i ara va una mica confós. No s’ han assabentat que la festa s'ha acabat - Ajuntaments inclosos - o és que vivim en un altre món?

També he trobat de molt mal gust la no menció a els Industrials. Aquest oblit ja em dona una idea de la classe de personal que maneguen els designis d'Igualada. Mori l'industria! I de què viurem? O es guardarà lloc a l'Ajuntament o a l’Empresa que treballa per l'administració, on graciosament tants si han aixoplugat recomanats pels amics? Perquè parlar per parlar, i no dir res està bé, però quan el que es vol “esplomissar” els veïns, el més normal és que hi hagin reaccions. I ja no és hora de discursos sinó de fets. Començant per l’Alcalde i acabant per l’últim dels veïns.

Allò de repartir les vaques i les cabres dels demés, però no els porcs, perquè de porc jo en tinc un, forma part d’una història passada que el món no ha d'oblidar, per no repetir-ho. Ja s’ha sofert prou per això. Simplement les coses s'han de fer amb sentit comú, respectant a tots i a tothom.

Que ho apassioneu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Un reflex distorsionat de la Casa de la Vila

Sobre el post d'en Octavi: La perversió política del debat sobre el POUM

El bon amic Octavi - en Josep – Ha escrit un post sobre el POUM, com sempre molt assenyat, al qual m'hi permès adjuntar-hi els següents comentaris:

Bon dia Octavi,

Molt bones reflexions, com sempre. Les llegeixo, les rumio i en el fons les comparteixo, perquè són molt de sentit comú.

Únicament comentar, que els d'Entesa – i no és res anti-Entesa – sinó simplement una constatació - han treballat des de el 2006 d'amagat. Haig de suposar que ni els del PPc, participaven en la elaboració del POUM, sinó la traïció encara seria mes greu.

És molt difícil que la gent de l'oposició que han tingut només dos mesos per entendre l'impacte que significava aquest nou POUM i ells no en són experts, ni tan sols afectats, i la gent realment afectada de la societat civil només 45 dies, per avalar tot el que significava per ells tan en sentit econòmic, com en el de model de ciutat, demanar que arribin ara a un acord, encara que es donin 60 dies més, es un període molt curt en comparació al que han tingut els seus promotors.

Si les coses s'haguessin fet d'una manera raonada des de el principi de la ma i amb col·laboració de tots plegats, ens haguéssim estalviat molts diners, molt temps i molts mal de caps.

Encara que la ciutat i en això estem completament d'acord, necessita un nou plantejament urbanístic, el model, de cap de les maneres ha de ser monocolor.

Per no allargar-me més, i el que es més important, la memòria econòmica, que com dic jo, eren quatre fulls mal escrits i la meitat per dir que l'Ajuntament no te un duro, per tant tot recau en les espatlles del afectats, ho trobo diabòlic.

L'Ajuntament no ha guardat res en temps de les vaques grasses i ara que venen les flaques, que ho paguin els demés. Per aquest viatge no es necessitava motxilla.

Per tant aquest exercici de sentit comú que demanes, esta condemnat a quedar en bones paraules, el que havia de haver donat exemple de sentit comú, no l'ha donat i ara per desgracia de tots plegats no el seguirà ningú.

Del posicionament del PPc, haig d'entendre que algú els hi ha recordat que es deuen als empresaris i emprenedors i no a fer polítiques socials de la maneta dels verds, com fins ara. Amb les coses de menjar no es juga, encara que pels seus presumptes socis de govern sigui una traïció del més alt grau, es clar que de tant pactar junts, potser s'havien oblidat a quin model de societat representava cadascú. ERC i CiU en aquest cas han fet el que havien de fer, el que els hi ha demanat la gent i per suposat que s'estan aprofitant d'un regal que no esperaven. Coses de la política!

Una abraçada i fins un altre.

Trenqueu les cadenes, deixeu volar l'imaginació!

Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/CadenesMaripinsFeb2010#

Un? Milers!

Després de llegir les últimes declaracions del “propietari” de la torre de marfil d'Igualada, n'Aymamí - com diria el bon amic Octavi -, de tirar endavant el POUM, malgrat els darrers esdeveniments, i com ja he agafat la costum, he pensat que caldria fer-li avinent un vell acudit.

Resulta que hi havia un belga que estava conduint per l'autopista junt amb la seva dona. De sobte avisen per la radio que es tingui molta cura perquè hi ha un boig que condueix en direcció contraria.

El belga es mira la dona i diu: - Un? Milers!

L'acudit ni calcat! Resulta que ara, després de que el seu soci de govern el PPc els deixes més tirats que una burilla i de que el seu regidor “estrella” en el POUM, li presentés la dimissió, no acceptada per suposat – faltaria més - enlloc de reconèixer que s'ha equivocat, resulta que ho vol tirar endavant com sigui, reunit-se amb entitats, amb àngels i dimonis o amb el que faci falta i si s'escau vendre l'ànima al diable, per sortir-se amb la seva.

Però la realitat és molt tossuda i simple, parodiant-lo a ell mateix: “onze són més que deu”. Encara que sembla que quan les matemàtiques no li donen la raó, en renega.

Ja ho va fer amb les zones blaves, i ara ho repeteix. Quan un es creu un déu i per sobre del bé i del mal, més tard o més d'hora caurà al terra. La crua realitat fa que les coses davallin pel seu propi pes, tal com ja va constatar en Newton quan dormia. Clar que a vegades no és una poma el que et cau al cap.

En fin, esperem que el sentit comú imperi i les coses és col·loquin al seu lloc per si soles, a pesar del cameig d'alguns.

Del POUM, ja n'he parlat prou i només diré que el crec necessari, però fet pels mortals i tocant de peus a terra, consensuant transversalment amb tota la societat civil.

El futur de la ciutat no pot ser decidit pels deliris de grandesa d'uns pocs, que semblen talment que estiguin malats de supèrbia i ens vulguin arrossegar a tots en la seva deriva malaltissa.

De fet n'Aymamí hauria d'anar a recuperació de matemàtiques, entre moltes altres a assignatures.

Només dir-vos que us cuideu, que si no ho feu vosaltres mateixos no ho farà ningú.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

En hi ha alguns que es fan l'estàtua.

POUM II - On és la premsa local, on som tots plegats?

Sembla ser que els mitjans de comunicació d'Igualada, tenen altres preocupacions que fer periodisme dels fets que realment interessen els ciutadans i es dediquen a publicar les coses que són la moda del moment, les notes de premsa que els hi arriben enviades pels de sempre i a publicar fotografies d'encaixades de mans dels “xupaespais permanents” i que un POUM, amb tot el que implica per la resta dels ciutadans, no mereixi cap article periodístic seriós, ni tampoc el publicar res que parli del mateix, excepte si ve de les fonts de l'Ajuntament, no fos cas que no els hi arribés el xec de propaganda institucional, cada mes.

El que és s'ha de fer per un plat de llenties. Déu meu!

I mentrestant, aquesta colla de galifardeus es rifen el futur de la ciutat, mentre alguns es giren d'esquena i fan veure que no va amb ells.

A veure si aquí tothom es posa les piles, perquè després ja serà massa tard i els culpables per col·laboració, omissió o per covardia quedaran a la vista i els podrem assenyalar tots amb el dit. Així potser els hi serà més difícil caminar pel carrer, sense que els hi caigui la cara de vergonya, per la por de que algú els hi recrimini, cosa que a vegades pot ser molt desagradable, sobretot si hom és nadiu d'Igualada, coneix a quasi tothom com el coneixen a ell i ha de seguir convivint amb la resta dels ciutadans.

Aquest no és el moment ni d'escoltar ni de dir bajanades. El POUM ens afecta a tots. Però per si algú no ho se n’ha adonat encara ho graficarem.

Igualada va cap a un futur, sense cap industria, amb un atur dels voltants 25% (Treballadors de la industria adobera inclosos) i amb un estoc de 8.000 habitatges (6.000 del POUM).

Propietaris “no afectats” pel POUM: L'efecte que pot tenir en els preus dels habitatges particulars, al haver-hi tanta oferta i molt poca demanda, és el de fer baixar encara més els preus. I això no afecta solament els habitatges nous, sinó a tots. Qualsevol ciutadà Igualadí que tingui un habitatge, més nou o més vell veurà com el seu patrimoni disminueix. I si fos el cas que se l'hagués de vendre, per les circumstancies que sigui, o no trobarà comprador o li comprarien per un valor molt mes baix. I encara pitjor si s’han hipotecat per 30 o més anys de la seva vida per pagar-la i han de fer equilibris per arribar a final de mes. Poden veure com el seu valor baixa molt per sota del de l'hipoteca que estan pagant. La solució que els quedaria seria tornar l'habitatge al banc. Amb això farien un bon negoci, doncs el vendrien per un valor per sobre del preu de mercat. Alló que en diuen, “vendre la casa i anar a lloguer”, que per cert aquests també disminuirien. Tant esforç perquè uns “pijo-progres” amb ínfules de grandesa, acabin amb una de les il·lusions de la seva vida que havia estat tenir un habitatge propi.

Propietaris i industrials afectats pel POUM: Els terrenys i edificacions afectades (en les que en teoria s’hi ha de construir per força, segons diu el POUM, posant-hi 50% de pisos protegits), que Déu els agafi confessats! A més de pagar l’enderrocament haurà de fer front a totes les infraestructures i serveis que s'instal·lin al carrer, zones verdes incloses. També hauran d'invertir en la construcció dels habitatges protegits. Ves quin negoci! Que l'haurien de vendre abans que els habitatges lliures, i a més carregar amb totes les despeses i finançament, fins a poder recuperar - si és que mai es recupera - la inversió feta (tenint en compte els temps que corren). En català pur i dur d'això se'n diu “cornut i pagar el beure”.

Ja no és qüestió de quin index dona l'Ajuntament (perquè com més alt sigui l'index, més pisos hauran de construir) ja que amb un mercat saturat, ara i per uns quants anys, això només vol dir que els preus poden caure per sota de terra.

Evidentment el retorn de la inversió pot ser catastròfic.

Els industrials, a sobre, hauran de suportar els costos de traslladar l'a industria al País de “nunca jamás” o plegar ajudant a augmentar el index d'aturats, que per aquestes contrades és de jutjat de guàrdia.

Pot semblar una exageració, però si es realitza aquest desgavell de POUM, la realitat pot superar la ficció. I tot això només considerant el paràmetre habitatge, si a això hi adjuntem els altres paràmetres, la visió del futur d'Igualada es miri com es miri, pot ser de pel·licula de terror.

Que ningú és cregui que pot mostrar-se indiferent, tothom s’hi juga el present i el futur. Des de la Avinguda de Barcelona fins al Barri de Fàtima, de Nord a Sud i d'Est a Oest, tots en resultem afectats directa o indirectament.

Per tant que tota la societat civil i els representants polítics de l'oposició es posin fil a l'agulla i arribin a un acord, per fer recular aquest contrasentit.

Tot això ni és demagògia (de moment no sóc polític), ni és catastrofisme. Simplement aplicar el sentit comú a les coses que s'estan fent i com s'estan fent. Potser algú se'n pot anar a viure fora del País, que per quelcom serveix això de les dobles nacionalitats. Però els Igualadins de soca-arrel, haurem d'afrontar les misèries, que una gent absolutament incompetent, que no estima gens la ciutat, i que ara ocupen càrrecs, ens deixaran com a llegat quan se’n vagin.

Podem tardar molts anys en sortir-nos-en. Per això no ens podem permetre que juguin amb el futur dels nostres fill i nets. No es qüestió de somnis, sinó de realitats.

Com a mosta un botó: A Santpedor el 2005 es va aprovar un POUM, de característiques molt semblants al d'Igualada, tot a l'engròs. Ja se sap que els que no es juguen els seus diners sempre pensen en gran. Només que aquest es va fer en un moment en que encara es lligaven els gossos amb llonganisses, immobiliariament parlant.

Preveia com el d'Igualada, que els PMU o PAU es desenvolupessin pel sistema de compensació entre els 2 i 4 anys posteriors a l'aprovació, i en cas que la iniciativa privada hagués estat incapaç de portar a terme el planejament, l'administració ho faria efectiu pel sistema de cooperació, que vol dir que l'ajuntament tria el tècnic que faci el projecte i l'empresa constructora que se'n encarregui de la construcció de les infraestructures i enderroc d'edificis existents (si n'hi haguessin), i tot això es porta a terme via contribucions especials a càrrec dels propietaris dels immobles afectats.

I tal com acabo d'explicar va succeir a Santpedor, amb la particularitat que la majoria de propietaris afectats no podien fer front al cost de les contribucions especials, i com que l'Ajuntament no te liquiditat per portar a terme l'embarg dels bens dels afectats que no poden pagar i treure'ls a subhasta, tot Santpedor (o gairebé tot) està paralitzat - urbanísticament parlant -, cosa que pot passar a la nostra estimada ciutat, ja que aquest POUM s'endega en un moment econòmicament desastrós, tant per l'administració com per els soferts administrats.

Si això passa, ens trobarem que els immobles afectats per els deliris d'un equip redactor il·luminat pels coneixements dels polítics de la nostra ciutat, quedin afectats de per vida, i no es puguin vendre (perquè no trobaran finançament quan es faci la taxació per l'entitat creditícia), no es podran reformar, a no ser que renunciïn expressament davant de notari a qualsevol dret indemnitzatori que els hi pogués correspondre per les obres de millora o reforma, abans que se'ls hi concedeixi la corresponent llicència d'obres, i els pobres empresaris que en moltes ocasions han ofert l'immoble com a garantia hipotecària per aconseguir finançament per a les seves empreses, també se'ls hi ha acabat, perquè no hi haurà cap taxador que faci una taxació mínimament digne per presentar a un banc.

Conseqüència: Previsions de futur desastroses.

Jo en sé d'uns quants Ajuntaments que no saben com s'ho faran per arribar a final d'any, entre ells el d'Igualada, per molts re-finançament del deute que facin - si troben encara alguna entitat financera que els hi doni crèdit, cosa que a dia d'avui en dubto bastant, encara que utilitzin fal·laços arguments, pseudo-progressistes o pseudo-neo-l·liberals per justificar-ho, la pela és la pela i d’un lloc o altra ha de sortir. Com sinó es podran fer Centres Cívics? Oi, Sra Mateu? O com es podran donar 40 euros per llibre pels estudiants? Perquè aquest no serà el problema, sinó el com poder pagar els salaris dels funcionaris i això si que pot ser realment greu. Perquè un ERE o renunciar als càrrecs de confiança, no ho faran. Oi Sr. Calbó?

Per tant millor llençar una cortina de fum o de POUM i fugida endavant. Així ja tenim el personal preocupat en altres temes. Ja ho diuen els experts del carrer Nicaragua amb el senyor Zaragoza des la cova: En aquesta conjuntura s'han de fer grans projectes, això si, sens posar-hi un duro que per aquestos menesters ja hi han els soferts ciutadans. I a més sense tenir por, perquè són mesells!

Einstein ja deia que hi havia coses infinites, però que la més infinita d’entre totes, era l'estupidesa humana.

Espavileu-vos que no ens agafi el tren i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol