Els indis bons i els indis dolents.

Amb tota humilitat m’agradaria respondre el post en el seu bloc i article en un mitjà amic, del incansable càrrec de confiança particular d'Entesa, en Carles Cuerva, amb el que comento a continuació.

Primer em sembla que he de de deixar clars alguns conceptes. La demagògia és la perversió de la democràcia, i el que en fa ús, esta intentant pervertir el sistema.

La qüestió no és saber qui són els indis bons i els dolents o viceversa - segons del costat en que és miri - sinó expressar sense embuts el que es pensa. No el que volen que pensis, ni els uns ni els altres, sinó escoltar a tothom i fer-te la teva pròpia opinió. Clar que per opinar s'ha de tenir un esperit lliure, cosa que no sempre és possible quan s’està condicionat per certes servituds i favors (UPS!!!).

Fa temps vaig publicar aquesta informació i el que se'n diu ètica periodística i l'adjunto de nou pels que encara no se n’han assabentat:

Ple de l'Ajuntament del 24-07-07 apartat 10-02

Punt tercer - Nomenar amb efectes del dia 2 d'octubre de 2007, personal eventual d'aquest Ajuntament, pel càrrec d'administratiu suport Grup Municipal, destinat al grup municipal de l'Entesa per Igualada, al senyor Carles Cuerva Clavé, amb una retribució bruta anual de 10.919, 58 € i amb una jornada parcial de 17, 30 hores/setmanals. (No presencial)

Codi Deontològic: Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya.

7. No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions.

Ara bé, si el sou i el temps (no presencial) que paguem entre tots al Pregoner Municipal, només es fa servir per feines administratives pel seu grup Municipal, les meves excuses en això de l'ètica. Però sempre en quedarà l'estètica, encara que potser per alguns això de la dona del César no té cap sentit.

Clar que en aquest país i sobretot en els darrers temps hi ha tants pseudo periodistes que es prostitueixen, que un més no importa. Potser alguns d'ells ho fan per poder menjar i no pertanyen a cap partit, i en la seva descarrega podem dir que ho fan per necessitat. És aquests als que es refereix en Carles com a caverna? La biga a l'ull?

Després d'aquest incís, podem parlar de especuladors segons les seves pròpies paraules: “no volen renunciar als suculents beneficis que l’activitat immobiliària els donava”. Parlem de Cal Font, ex-Zona verda davant de la Industrial Igualadina, dels ingressos per llicencies d'obres, etc. Quan mirem els index de edificabilitat que tenen les propietats del Ajuntament al nou POUM i els criteris per calcular-los - tan diferents dels dels legítims propietaris -, ens adonem de qui ha estat el principal especulador. Els que, a base de enginyeria re-qualificadora, han volgut eixugar el deute de l'Ajuntament. Ara a cop de POUM. I no és sols la meva opinió, sinó la de moltes altres persones que entenen d'urbanisme, que probablement aquesta sigui la principal finalitat d'aquest POUM.

Es parla del temps que cal per estudiar el POUM. Doncs quan temps llençat per fer un projecte com aquest. No s’ha de ser massa llest per adonar-se que aquest POUM és va gestar en mig de la bombolla immobiliària al 2006 i fins avui a mi em donen uns 4 anys, rodejats de tècnics pagats per tots. Segons paraules de l’Alcalde molt qualificats i de gran currículum, però que no entenen ni un borrall ni d’Igualada, ni de la seva història. I no voldria aprofundir sobre quines són les seves idees polítiques, ni com es gestionen els emoluments que cobren, perquè sempre vull pensar que tot el que té a veure amb l’Administració ha de ser net. Però si vol ho podem mirar.

Per justificar els 90.000 habitants que preveu el POUM es vol fer servir l'exemple del servei que dona l'Hospital Comarcal que no d'Igualada. Però aquest no ha estat finançat pels Igualadins, ni és només pels Igualadins, sinó per la comarca. I si ho preguntem a molts usuaris no tothom està satisfet. Per exemple de les incomoditats que suposa anar-hi amb vehicle privat, sobretot la gent de la comarca. Parlem d'aparcament de pagament, de zones blaves o de la idoneïtat de la seva ubicació? De tot això si que en te la culpa l'Ajuntament d'Igualada, gracies a la seva visió especulativa i afany de recaptar d’on sigui.

El tercer punt es una proclama absolutament gratuïta. Qui està en condicions de dir els beneficis dels altres? Si es poden fer tants diners, que els que ho veuen tan clar que els hi posin. Ací no s’està en un país comunista. Ací quan algú vol el que és dels altres ho ha de pagar, i l’Administració expropiar. Però el que ara és planteja és una espoliació. Com a persona es poden tenir les idees que un vulgui així com els companys d'aventura que trii. Ningú critica les idees dels ex-comunistes, els auto-anomenats verds, però això no els eximeix de la crítica, quan els altres no comparteixen el seu parer. No es pot fer servir la llei de l’embut – ample per a mi, estret per als demés - encara que el responsable del POUM del seu partit hagi dit alguna vegada “que paguin el POUM els rics”. Amb aquest procedir potser es pensen que ja poden fer com en Chávez, o que estan a Cuba o en la Rússia, d’altres temps.

Finalment m’agradaria saber perquè els veïns i promotors han de finançar per força aquest POUM. La paraula auto-finançament és com una broma pesada. L’Ajuntament ho planteja com un negoci pels afectats, i aquest no ho veuen. No us sembla una mica estrany que amb tants milions com diuen que cauran com la rifa de Nadal, en aquesta ciutat tan maltractada, no hi hagi ningú que vulgui comprar números?. Clar que hi ha que amb els diners dels altres és capaç de fer meravelles. La llàstima és que sent tan llestos no s’hagin plantejat posar-se a fer negocis amb els seus i potser s’adonarien que no són més que contistes (no contractistes) i que només saben el conte de la lletera. De moment amb la seva fantàstica gestió l’únic que han fet és endeutar la ciutat, per no aconseguir res. Bé no és veritat. Han aconseguit buidar la caixa municipal de diners i omplir-la de teranyines.

El problema dels il·luminats és que veuen llum a tot arreu. Negocis i beneficis a dojo. Sortir de la crisi I tornar a omplir el sac. De quin programa parla per sortir d’on som? D’ací cent anys tots calbs, diuen. Però pensa en com treure Igualada d’aquest atzucac d’ara? S’ha de fer sol? O ho ha de fer aquest POUM? Potser algú li va explicar el que era el POUM d’abans de la guerra i ara va una mica confós. No s’ han assabentat que la festa s'ha acabat - Ajuntaments inclosos - o és que vivim en un altre món?

També he trobat de molt mal gust la no menció a els Industrials. Aquest oblit ja em dona una idea de la classe de personal que maneguen els designis d'Igualada. Mori l'industria! I de què viurem? O es guardarà lloc a l'Ajuntament o a l’Empresa que treballa per l'administració, on graciosament tants si han aixoplugat recomanats pels amics? Perquè parlar per parlar, i no dir res està bé, però quan el que es vol “esplomissar” els veïns, el més normal és que hi hagin reaccions. I ja no és hora de discursos sinó de fets. Començant per l’Alcalde i acabant per l’últim dels veïns.

Allò de repartir les vaques i les cabres dels demés, però no els porcs, perquè de porc jo en tinc un, forma part d’una història passada que el món no ha d'oblidar, per no repetir-ho. Ja s’ha sofert prou per això. Simplement les coses s'han de fer amb sentit comú, respectant a tots i a tothom.

Que ho apassioneu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol