Després de llegir les últimes declaracions del “propietari” de la torre de marfil d'Igualada, n'Aymamí - com diria el bon amic Octavi -, de tirar endavant el POUM, malgrat els darrers esdeveniments, i com ja he agafat la costum, he pensat que caldria fer-li avinent un vell acudit.
Resulta que hi havia un belga que estava conduint per l'autopista junt amb la seva dona. De sobte avisen per la radio que es tingui molta cura perquè hi ha un boig que condueix en direcció contraria.
El belga es mira la dona i diu: - Un? Milers!
L'acudit ni calcat! Resulta que ara, després de que el seu soci de govern el PPc els deixes més tirats que una burilla i de que el seu regidor “estrella” en el POUM, li presentés la dimissió, no acceptada per suposat – faltaria més - enlloc de reconèixer que s'ha equivocat, resulta que ho vol tirar endavant com sigui, reunit-se amb entitats, amb àngels i dimonis o amb el que faci falta i si s'escau vendre l'ànima al diable, per sortir-se amb la seva.
Però la realitat és molt tossuda i simple, parodiant-lo a ell mateix: “onze són més que deu”. Encara que sembla que quan les matemàtiques no li donen la raó, en renega.
Ja ho va fer amb les zones blaves, i ara ho repeteix. Quan un es creu un déu i per sobre del bé i del mal, més tard o més d'hora caurà al terra. La crua realitat fa que les coses davallin pel seu propi pes, tal com ja va constatar en Newton quan dormia. Clar que a vegades no és una poma el que et cau al cap.
En fin, esperem que el sentit comú imperi i les coses és col·loquin al seu lloc per si soles, a pesar del cameig d'alguns.
Del POUM, ja n'he parlat prou i només diré que el crec necessari, però fet pels mortals i tocant de peus a terra, consensuant transversalment amb tota la societat civil.
El futur de la ciutat no pot ser decidit pels deliris de grandesa d'uns pocs, que semblen talment que estiguin malats de supèrbia i ens vulguin arrossegar a tots en la seva deriva malaltissa.
De fet n'Aymamí hauria d'anar a recuperació de matemàtiques, entre moltes altres a assignatures.
Només dir-vos que us cuideu, que si no ho feu vosaltres mateixos no ho farà ningú.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
2 comentaris:
Josep M,
Ara hauries de demostrar que tu ets tot un senyor, que ho ets, i no fer llenya de l’arbre caigut. El Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM) va passar fa anys a millor vida, i ara ha passat el mateix amb la seva versió actualitzada en clau igualadina. Cal donar les gràcies al PP per haver demostrar que són uns savis rectificant, o uns xaiets obeint les directrius que surten del carrer Urgell de Barcelona, tant se val. La qüestió és que de tant en tant, encara que sigui molt de tant en tant, el sentit comú s’acaba imposant. Felicito molt cordialment als igualadins des de Sarrià.
Potser, tot aixó acabarà sent un mal son (de moment i durant els 3 propers anys), despres n´Aymamí podria treures el POUM dels....si aprovés les matematiques -tot es possible a la vinya del senyor. Ara bé aquest mal son a fet molt, pero molt de mal, ja no sols bassan económica si que parlo de salut. Molta gent a patit molt,( no es el meu càs) pero parlan amb persones - n´Aymamí, no sap que darrera de planells i notificacions perverses i han esers humans- m´han comentat de patiments varis, angoixa, insomni, perdua de gana, etc. - no sóc metge, jo-. Diguem Josep M. Tú creus que es pot compensar el mal que han fet aquesta gent.?
Publica un comentari a l'entrada