diumenge, 28 de juny del 2009
dissabte, 27 de juny del 2009
Punt de vista - El 2.0, la Política 2.0 i la realitat.
A veure si ens entenem, en aquest mon de frikis que som els seguidors a ultrança de les noves tecnologies en el que m'incloc i ha molt d'esnobisme i poc de pràctic, però a mi aquesta ultima part és la que més m'interessa, doncs es quelcom innovador. Poc però bo.
Si mirem al twitter ens trobem a molta gent que actua de forma compulsiva enviant missatges a totes hores, que s'hi desgranéssim una mica, cap d'ells ens aporta gran cosa, simplement aquella persona en fa del twitter un diari de la seva vida, que els seus agregats podem compartir o no. Altres fan un relat de les seves activitats professionals, que em sembla molt bé, però que de molts d'ells no tinc cap interès en compartir, doncs moltes vegades és només auto-propaganda. Uns en hi treuen el seu suc i el fan servir com a mitjà de màrqueting 2.0, que trobo que és una bona utilitat, en la que de moment no hi estic interessat. Finalment en hi ha d'altres que aporten fotografies, enllaços, comentaris, idees i esdeveniments, interessants. Aquests últims són els que em plauen més, entre ells els twits de diaris, que no són biunívocs o sigui 2.0 fins que no vas a la noticia directa, però em serveixen per estar al cas de la rabiosa actualitat.
Al facebook, una mica més del mateix però amb més de 140 lletres. Aquí també hi ha la gent que comparteix causes, s'hi apunten i ja esta. Quan la causa està molt fresca l'intercanvi és molt intens i després es va refredant fins a ser pràcticament nul. Molts estan apuntats a centenars de causes per inèrcia i això es pura bagatel·la. També es comparteixen blogs, fotografies i llocs comuns, aquests punts són els que trobo més interessants i en faig més us.
Aquestes tecnologies 2.0 són unes modes, que quan deixin de ser-ho, només hi quedarà la gent que en fa un ús pràctic o ens passarem tots a una altre moda més actual. Molts dels més frikis, enllacem el twitter, el facebook, el blog, el flick, en el meu cas els àlbums de fotografia de google, etc.
No me'n puc estar de dir la frase que posa una cosa de moda: - Encara no tens....? O l'encara no estàs a......? Amb la que els que han descobert quelcom nou et fan sentir com si fossis beneit, perquè ells ja en fan us i tu no, d'això en hi ha molt en el 2.0.
Una altra cosa i aquesta és la finalitat d'aquest post, és quin us en fan els polítics.
Molts dels polítics que fans us dels nous mitjans 2.0, uns, pocs, en fan us com qualsevol altre ciutadà normal, alguns ho fan en un acte d'esnobisme, altres com una manera de passar el temps vagarós i també alguns, els menys, una forma de comunicar-se amb els electors!
L'abús que se'n fa per part dels responsables de les noves tecnologies dels partits, també s'ha de tenir en compte. Molts blogs, twitters, facebooks, videoblogs, no tenen res a veure amb el polític que hi posa l'emoticona, simplement són instruments electorals destinats a captar vots i a fer veure la modernitat de tal o qual polític. Evidentment la política 2.0 en si, es una fal·làcia. No podem pretendre ser tan innocents, com per pensar que un polític en plena campanya, es pot posar a contestar tots els twits dels seus electors o respondre al facebook, o posar al dia el seu blog, no donaria l'abast per molt que s'hi esforces.
Per tant no ens hem d'escandalitzar si hi han blogs, videoblogs, twits, facebooks, xarxes socials, etc. de polítics que es presenten a les eleccions i només funcionen durant el període electoral, molts d'ells és molt possible que quasi ni se n'assabentin que hi estan apuntats i les respostes no les donen ells, sinó d'altres.
També hi ha blocs actius i vius de polítics, en el que ells no hi posen ni una coma, per quelcom tenen el seu cap de premsa particular.
Tot això no fa ni més bo ni més dolent tal o qual polític, simplement forma part de la maquinaria propagandista, electoral o de partit i no te res que veure amb el 2.0, per tant no podem pensar que la política 2.0 te que ser el que nosaltres ens pensem que és, simplement es política i prou o en el millor dels casos política 1.0.
Que hi ha uns quants polítics, que fan gecs i mànigues per ser 2.0? Indubtablement, però són una minoria, alguns segueixen sent moltes vegades només unívocs, política 1.0, doncs deixen el seu missatge o només fan propaganda de les seves activitats, d'altres més actius ho fan per esnobisme i intenten seguir el ritme i els menys, tal vegada ho fan per millorar la classe política i/o per intercomunicar amb el ciutadà o elector. Sobretot joves polítics per interactuar amb la joventut, que és la classe més escèptica i crítica políticament parlant.
Faig menció expressa d'en Ricard Espelt, en el que a vegades m'emmirallo, però d'ell no podem dir que és un polític 2.0 de l'etiqueta que sigui, simplement és un altruista 2.0, i això si que ho valoro, però malauradament és un "ave raris"!
La meva conclusió: Hi ha el que hi ha i no per això ens hem d'estripar les vestidures, tothom fa us o abús del 2.0 pel que l'interessa i els demés tenim el dret i la llibertat d'escollir el que volem i el que no, per això es 2.0, interactues quan et sembla i ho deixes de fer també quan et sembla. Més llibertat d'escollir que aquesta no en hi ha.
Segur que em deixo moltes coses en el "tinter 2.0", però per avui ja en hi ha prou.
Que ho dos punt zereu bé.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol - Avi 2.0
PD: Posts de referencia:
- Ricard Espelt : http://www.theplateishot.com/?p=649
- Sergi Sabaté: http://sergisabate.cat/blog/tremosa-i-junqueras-ja-fallen-a-internet/
divendres, 26 de juny del 2009
Comentaris I a l’Independentisme, “l’abans” i “l’endemà”.
Taciasu diu:
Juny 25, 2009 a les 11:16 pm
Benvolgut Sr. Josep M. Torras Payerol,
Dispensi'm, i dispensi'm pel que diré.
Tem als espanyols o a la incapacitat dels catalans per autogovernar-nos?
Prefereix una Catalunya espanyola governada pels seus, volia dir, governada amb el cap, o prefereix que siguem independents?
A mi no em preocupa "l'endemà". Ans al contrari. Penso que l'endemà serà millor que l'avui. Crec que ens en sortirem prou bé governi qui governi.
El temps juga en contra nostra. La situació internacional ens és molt propícia ara. D'aquí a quatre anys potser ja no ho serà tant. I m'agradaria no haver d'esperar tant.
Enric I. Canela diu:
Josep M. Torras,
Evidentment no compartim el procediment. Jo crec que s'havia d'haver debatut el projecte de referèndum. Els polítics nacionalistes tenen l'obligació de treballar per la independència, altrament no són nacionalistes.
No soc pas ximplet (crec, això és subjectiu) i ja sé que no s'improvisa. Et puc ben assegurar que no hi havia cap improvisació.
Justament tocar de peus a terra decenni darrera de decenni ens deixarà convertits en la regió de Cataluña (amb enye).
Dit això, després de la independència es fan unes eleccions i es decideix quin camí a seguir. Com qualsevol país normal. Aquesta música del concert i de tot això fa trenta anys que l'escolto. Jo no he vist mai que un país escrigui la seva història abans de recuperar la llibertat, la llibertat per decidir. I per cert, som bastants els que podem cap i cor. El que passa que el meu programa polític no té perquè engrescar a ningú. Carretero pensa una cosa, la que sigui, i Espot pensarà una altra i etc. Que s'apunti qui vulgui. No som un país de nadons indocumentats, som madurs políticament i no passaria res, no cauríem a cap abisme. El camí espanyol, que si no reaccionem durarà sempre, no ens portarà enlloc.
Enric I. Canela diu:
Taciasu
No cal dir que compartim plenament les idees.
Enric Canela,
No discuteixo els teus plantejaments per abandonar CDC i és més, puc dir que et considero una persona valenta i conseqüent per la coherència que demostres, però no per això haig de compartir els teus arguments. Evidentment no et considero un ximple ni molt menys, però el plantejament, Independència i l'endemà eleccions em sona molt a un cor absolutament Catalanista, però gens realista.
Tan tu com en taciasu amb el que dius compartir les idees, em podríeu explicar-me d'una manera fefaent, amb que conteu per guanyar el referèndum? Amb els Catalans de soca-rel - que ja fa temps som minoria -, amb els nous Catalans de segona o tercera generació, amb els nou vinguts, amb els nacionalistes espanyols del PP-ppc, amb els nacionalistes espanyols del PSOE-psc, amb els de CiU no convençuts, amb els d'esquerra i pijo-progres de la poltrona, amb els del vot en blanc o amb la majoria que no vota? Aplicant el seny, aquest ens diu que malauradament hi han poquíssimes possibilitats d'èxit, per no dir cap.
Però no us vull ni em vull desil·lusionar, jo crec que per vèncer s'ha de convèncer i hi ha altres camins, camins que crec més realistes per arribar al mateixa finalitat, ja us n'he explicat un en el meu post, no invento res, el concert econòmic ja existeix i en teoria segons una constitució que no és la nostra, diu que tots els Espanyols som iguals, excepte "un i família", per tant no hem de trencar ni canviar res, per fer el primer pas. Però no tot es tan simple, ni tan senzill, ens queda molt per recórrer i segueixo dient, si no ho fem amb el cap i el cor en conjunt, no hi ha res a fer.
La república independent de casa meva, per desgracia avui per avui només la pots fer, amb mobles de l'IKEA.
Per tant podeu comptar amb mi en pensar sortides assenyades, coherents i factibles per arribar a la independència, però per fer volar coloms, com ja ho he dit abans, tinc altres coses millors en les que distraurem.
Una abraçada.
Taciasu,
els meus són els del cap i el cor i no són ningú sense els altres, els de només el cor o només el cap i com ja t'he dit abans jo no combrego amb rodes de moli.
En quant a governar-nos, Espanyols, Catalans, Barcelonins, Anoièncs o Igualadins, tot son etiquetes, jo només crec en la de bons o mals governants, o és que en aquest cas hi ha orígens excloents, per ser un bon o un mal administrador?
Jo només vull per Catalunya el que es nostre, si ens ho donen, diré que tenim uns bons gerents per administradors i sinó, diré que son uns lladres, siguin Catalans o no. La solidaritat la dono per sobreentesa. Però la "pela es la pela" i tot el que ens repercuteixi o sigui bo per les butxaques de tots el Catalans serà bo per Catalunya i els Catalans i el contrari serà dolent, sense entrar en els orígens o etiquetes de qui ens governi, ara o en el futur.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol
dijous, 25 de juny del 2009
Independentisme, “l’abans” i “l’endemà”.
N'Enric Canela en el Gran blog del Sobiranisme, escriu un post en el que ens explica que és dona de baixa de CDC desprès de 25 anys, entre moltes altres raons, perquè CiU no va recolzar en el parlament Català, la iniciativa de fer un referèndum popular el 10 de Setembre del 2010.
Primer dir que és una verdadera llàstima que n'Enric es doni de baixa, algú hauria de revisar quelcom dins a CDC.
Tampoc entraré en les seves raons per donar-se de baixa, el que si m'he permès es fer un post amb petites reflexions al seu escrit, sobre la part de l'independentisme, que ha sigut contestat per un tal Sr. Taciasu, al qual també responc.
Tal dit tal fet:
Juny 24, 2009 a les 9:18 pm
Josep M. Torras Payerol diu:
Enric,
Com dic sovint sóc militant de CDC, simplement per vehicular les meves inquietuds polítiques i evidentment no combrego amb rodes de molí.
En aquest cas no voldria ser malaventurós, simplement només fer una reflexió pràctica en mig de tot aquest esperit independentista:
- L'endemà del 10 de Setembre del 2010 suposant que és fes un referèndum per la independència de Catalunya i no hi hagués majoria. Que passaria? Abandonarien els independentistes el seu projecte?
- Si la participació fos molt baixa i es guanyes o perdés es donaria per vàlid el resultat?
- Que passa l'endemà?
Idealment tot és fàcil, però encara no he vist ningú que hagi previst l'endemà, en el cas hipotètic que fos factible i t'asseguro que aquestes coses no s'improvisen.
Per tan en la meva humil opinió, d'independentistes de cor ho som molts, però de cap, encara no hi veig ningú que hagi posat fil a l'agulla.
Convindria una mica que tots plegats poséssim una mica de seny i toquéssim de peus a terra, perquè el futur encara s'ha d'escriure, però s'ha de preveure.
Visca Catalunya!
Taciasu diu:
Juny 24, 2009 a les 11:53 pm
Sr. Payerol:
Com vostè, hi ha molts catalans que no es proclamen independentistes perquè pensen que no seríem independents encara que s'assolís una gran majoria independentista. Creuen que només s'aconseguiria inestabilitat, guerres, en definitiva, retrocedir. És un peix que es mossega la cua: no som independents perquè no hi ha una clara majoria independentista, i no hi ha una clara majoria independentista perquè encara que hi fos, no seríem independents.
Cal que se us demostri un full de ruta realista que us faci sortir d'aquest cercle.
Escolteu, aquest full de ruta consisteix en la internacionalització del conflicte català. Els deu mil de Brussel·les van emprendre el bon camí.
La situació de globalització mundial ens és molt favorable. Perquè la globalització fa que tots els Estats s'organitzin en dos bàndols. En un bàndol hi ha els nostres enemics: Espanya, França i la Unió Europea, per qui som un problema. A l'altre bàndol hi ha els enemics dels nostres enemics. Més fàcil que ara no ho hem tingut mai. És hora de negociar.
Josep M. Torras Payerol diu:
Juny 25, 2009 a les 9:33 am
Taciasu,
Primer només per matisar i ja que dono la cara amb noms i cognoms agrairia que o se m'anomenes pel no de pila o pel nom complet, jo no sóc com els jueus que diuen que "maternitas certa, paternitas incerta", sóc fill del meu pare i de la meva mare.
Una vegada aclarits aquests termes Sr. Taciasu, si vols que t'anomeni d'una altra manera ja m'ho farà saber.
Primerament no estic esperant que ningú m'ensenyi el full de ruta, acostumo a pensar per mi mateix i a resoldre els meus propis problemes.
He escoltat i llegit a tort i a dret fulls de ruta, des de López Tena fins a Carretero, tots em mereixen el seu respecte, però encara no n'hi trobat ni un que em digui el que passarà l'endemà d'aquesta "independència" i no parlo ni de guerres físiques ni comercials, simplement em pregunto si les coses son factibles d'una manera fefaent i que si hi ha algú que hagi pensat i racionalitzat "l'endemà". Tenir els mateixos gossos amb diferents collars no em satisfà, encara que aquests parlin Català.
Per mi el primer pas cap a una hipotètica independència, no comença evidentment per aquesta espècie d'immenjable Estatut sinó per un concert econòmic amb l'Estat i per suposat que tingui en compte l'espoli fiscal d'aquestos anys, potser durant un temps cobraríem quota de solidaritat de l'estat central, fins fer les paus.
Una vegada assolit, veuríem si els nostres representants Catalans ho sabrien administrar bé. I potser aleshores, com que ho faríem molt bé, sabríem el que és nostre i el que no i com que la gent estaria contenta amb aquest sistema, podríem començar a pensar amb l'independentisme, amb unes certes possibilitats d'èxit. En aquest cas estaríem escrivint el llibre de "l'endemà".
Però la gent que fa volar coloms independentistes o polítics com alguns d'esquerres o perquè no de CiU, que fan servir l'independentisme pel seu propi benefici, sense aportar-hi res de profit, no ens porta a la independència, simplement es una manera de passar el temps i jo en conec de més bones i profitoses.
Per tant o construïm una base solida, conseqüent i realista o sigui "l'abans" de d'independència i preveiem el futur d'una manera lògica i raonable "el després" o tot quedarà en molt bons desitjos, però simplement això desitjos. D'un avió t'has de tirar amb paracaigudes, es de calaix.
Repeteixo: Visca Catalunya independent, feta amb el cap i el cor, però no només amb una de les dues coses.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol
dimecres, 24 de juny del 2009
Una mica d’ací i d’allà, simplement passant per sobre:
Aquestos dies he estat una mica vagarós en l'aspecte literari - per dir-ho d'alguna manera -, he passat el temps treballant, meditant i escoltant molta música, he regalat a l'ànima una mica de pau, que falta fa en els temps que corren. Evidentment també m'han passat moltes caparrades pel cap i molts pensaments sobre la futilitat de les coses.
Però avui no m'he posat a escriure per fer filosofia, sinó per dir la meva a dues coses que han succeït aquestos dies, sense ordre ni cronologia.
Eleccions europees:
Ja sé que faig una mica tard, però també voldria dir quelcom. Jo les he viscudes una mica a través l'ordinador entrant dades locals i més com a espectador, que com a actor. Sembla i dic sembla, perquè encara que els números acompanyen mai se sap, que Convergència comença una tendència cap amunt. És l'únic partit que ha guanyat vots reals i encara que semblin pocs, són significatius. I és que la gent comença a estar desencisada i cansada dels profetes del progressisme, que t'amenacen amb mil plagues bíbliques si no els votes a ells. Francament no crec que la gent estigui per massa romanços de llops, caputxetes o homes del sac. Els problemes són uns altres, i ningú dels que manen els ha vist o els veuvenir, encara que tothom diu que dona solucions, però m'hi jugo un cigronet de l'Anoia que els manaires, ni se'n van assabentar quan entravem en crisi, ni se n'assabentaran quan se'n sortirà. Així està el pati, ens agradi o no.
Per tant, la gent que vota, juga una mica el paper del boig conegut. I així els 23 anys de Convergència, sense massa sobresalts, són una mena de garantia. Evidentment amb això no vull dir que Convergència ho fes tot bé, ni tot el contrari, però a vegades val més un mal menor, que uns que no saben ni on tenen la mà esquerra i van d'erudits per la vida, això si, llegint sempre el paperet que els hi donen, perquè sinó, no tenen ni cinc minuts discurs, sent generosos. El seu és vendre el mateix fum, durant hores. Hi ha el que hi ha i la gent ja n'està fins el monyo de tanta incompetència de polítics que l'únic que els importa és sentir el "fru-fru" del vellut de les cadires del poder, acaronant-los els seus culs.
Es clar que si hem de ser sincers i realistes el "no vot" va ser el guanyador per aclaparadora majoria. Per tant ningú guanya i tothom perd. De totes maneres encara que sigui molt respectable quedar-se a casa i dir "això no va amb mi", després tampoc es té cap dret moral de protestar, perquè les coses no són com voldríem o no ens agraden com van.
Encara que aquesta democràcia no és ni de lluny, un model a copiar, si que és el millor que tenim, no votar és deixar en les mans d'altres les qüestions que ens importen, sempre ens queda el vot en blanc per protestar, però clar no vull donar lliçons a ningú, per tant que cada pal aguanti la seva espelma.
No me'n puc estar de dir, que el temps posarà tothom al seu lloc i crec que no haurem d'esperar massa o si?
Aeroport corporatiu:
Felicitats a un gran professional i un crac de l'aeronàutica que és en Marc Bausilii a un tal Joan Admetller que no conec, però sembla que també ha fet un bon treball, felicitats a la UEA especialment a en Ramon i la Maria Àngels que es va "papar" uns 1.600 aeroports europeus, per demostrar a la generalitat que la llargària de la pista, no era un factor excloent. Els Alcaldes, doncs bé, amb la llengua fora corrents cap a l'Aeroport per sortir també a la fotografia. Però jo com ja he comentat altres vegades, els vaig trobar en falta a l'acte reivindicatiu de laUEA a l'Ateneu de ja fa un temps, que hi farem! La foto ja la tenen i suposo que el mèrit de posar-hi un professional al davant com Marc Bausili també. Que collons! Felicitats també als Alcaldes!
És clar que l'èxit de les coses, és el resultat de fer-les ben fetes i quan el pes dels projectes els porten empresaris i professionals, tenen els seus fruits, Aeròdrom, Parc Motor (Gracies, Àngel Viladoms!). Els polítics ja sé que no se'n poden estar de "xupar" càmera - que hi farem -, però crec sincerament que haurien d'estar més a l'ombra i simplement no posar pals a les rodes o no intentar ser els protagonistes sempre. Haurien de pensar més en el paper de servidors que d'actors, per tant moltes vegades estan millor asseguts a la platea aplaudint, que a l'escenari. Malauradament quasi mai se n'adonen que els actors són els altres, no ells. Altres interpretacions polítiques, comparacions odioses i aprofitaments mediàtics en aquest cas, m'hi sobren totalment.
Seria molt bo endemés de bonic i pràctic, que els polítics pensessin abans en la seva ciutat, la seva comarca i el seu país, que en ells mateixos, però l'afany de protagonisme, els pot. Si per comptes de passar-se el temps perseguint fotografies i enquadres, l'empressin en crear equips professionals pensants, sense colors de cap mena, sobre el que es millor pel poble i no pas per ells, tal vegada les coses anirien millor per tothom, ells tindrien més respecte de la gent, i es farien moltes més coses amb el cap i no amb els peus. Simplement complirien en la funció que els hi es encomanada i no haurien d'estar sempre pendents de l'auto enaltiment, que fa que molts es deïfiquin i en el seu deliri pensin més com a Faraons que com a simples mortals. Per cert els faraons també eren mortals, encara que molts d'ells es creguessin el contrari.
Els votants segur que els hi agrairien molt més.
Malauradament com dic sempre, no hi ha més cera de la que crema i el demés són utopies. Però a mi m'agrada deixar volar la imaginació, si m'ho permeteu.
Per avui ja n'hi ha prou.
Bon Sant Joan i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dimecres, 17 de juny del 2009
dimarts, 16 de juny del 2009
dilluns, 15 de juny del 2009
Carta oberta a en Jordi Bonaventura alies Jorgh,
He llegit el post del teu blog "Per la indeterminació", en base a una conversa mantinguda pel facebook o feisbuc, com ho vulguis dir.
Ja saps que tinc certes simpaties per a tu, però la teva fixació amb alguns convergents, als que intentes encolomar tots els mals del país, passats, presents i futurs, fins i tot a algú que encara no havia nascut o era massa petit quan van succeir certes coses, em te preocupat.
Recordo en les passades municipals el teu: "el candidat de convergència endemés es lleig", i les teves continues temptatives de passar-li les teves frustracions a gent, pel sol fet de ser militat de CiU i d'expressar idees pròpies.
En quant a les indefinicions, el primer que veig, és que tu per no definir-te, ni tan sols tens massa clar cap on tiraries si ho fessis, per tant no queda massa bé demanar als demés que és defineixin o definir-los i tu tan fresquet a l'ombra de la figuera i tocant el flabiol.
No et convido a fer-te de CiU per allò teu de les indefinicions, perquè potser t'enfadaries amb mi, però a vegades pots arribar a ser allò que odies o critiques.
Amb frases com: "Mulli's .... no sigui convergent" o "jo no crec en la democràcia tal com l'enteneu vosaltres". No hi veig res constructiu. Mira, si no t'interessa la política, a que venen tants interrogatoris? I si tu entens les coses d'una altre manera, explica-les i potser aleshores parlarem tots el mateix llenguatge i en les mateixes condicions i fins i tot podríem arribar a entendre'ns.
Francament em desconcerta tanta visceralitat i tantes descàrregues, sobre gent que crec competent i honesta.
Les teves generalitzacions no em semblen al nivell de la teva cultura, ni de la teva intel·ligència, tu saps que es pot discutir qualsevol cosa, però que ambdues parts hi han d'aportar quelcom i si el que vols dir es que el pensament particular d'algú no t'agrada digues el perquè, però no l'hi carreguis totes les culpes d'aquest mon en coses, que ni hi ha intervingut i ni son de la seva responsabilitat o competència.
Dir jo no crec en res, però critico els que creuen en alguna cosa, es quelcom que no entenc i crec que hauries de mirar profundament a dins teu, a veure d'on ve aquest odi visceral a un determinat partit, si es producte d'una frustració, d'una obsessió o de quelcom mes profund. Francament tens coses millors a les que dedicar-te.
A mi per exemple em poden o no agradar els coets i els jocs de foc i la forma de fer o de ser o d'actuar del tipus de gent que es dedica a aquests menesters i no en base a això et jutjaré a tu com a persona, simplement tu ets en Johrg i a tu t'agraden unes coses com a mi unes altres i contra gustos no hi ha res escrit.
Espero que no em facis culpable a mi o CiU de la nova normativa sobre focs d'artifici i festes en les que se n'hi fa us, que ha dictat la comunitat Europea, perquè posats a fer o a buscar, també hi podríem trobar quelcom.
Sigues constructiu i proposa coses i els altres intentarem fer el mateix, sense frustracions ni obsessions, simplement plasmant idees, cadascú les seves i per suposat respectant les dels demés.
En fi, jutja a les persones pels seus fets i deixa ja de penjar etiquetes generalitzadores, que cada pal aguanti la seva espelma, ja que sinó al final resultarà que el que en té la culpa de tot es l'Adam, per menjar-se la poma i aquest que jo sàpiga no era convergent o potser l'Eva si ho era?
Una abraçada i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dissabte, 13 de juny del 2009
Penedesfera II
Post a l'anoia diari: http://www.anoiadiari.cat/noticia/2772/la-vegueria-penedes-es-reivindica-en-l-ambit-digital
Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.es/josepm.torras/PenedesferaII130609#
divendres, 12 de juny del 2009
Hipocresia o covardia social? O qui l’hi posa el cascavell al gat?
En un mitjà de comunicació local he llegit un article prou interessant de n'Ada Jover intitulat "Hipocresia social?", el qual em prenc la llibertat de comentar en el meu blog.
Apreciada Ada,
Trobo que són bones reflexions, encara que generalitzar sempre comporta homogeneïtzar. Tens molta raó quan parles de que molts s'expressen per quedar bé i no diuen el que realment pensen. Permetem però fer unes reflexions i, si no es molt demanar començaria per a mi mateix.
Els que no volen discutir-me els arguments que faig servir en els meus comentaris, em pengen l'etiqueta de ser "un conegut militant de CDC", com si això fos una veritat universal, unívoca i excloent o una xacra social que els invalida. Crec que en realitat aquest comportament només és una postura defensiva i covarda, per manca de quelcom, per rebatre arguments. Una postura "facilona" a nivell de gent vagarosa i poc acostumada a l'esforç intel·lectual.
Jo he tirat pel dret en les meves opinions, que son això, opinions i per tant discutibles. La gent que em coneix em diu que son políticament incorrectes i es el mateix argument que fan servir alguns mitjans de comunicació local, per no publicar els meus articles d'opinió. Raó per la qual vaig decidir fer-ho en un blog.
Quan veig i visc en les meves carns aquest tipus de censura, més pròpies d'altres temps, me n'adono que el poder no només es preocupa de el que s'ha de fer, sinó també el que s'ha de dir i a voltes, fins i tot com.
La potestat d'atorgar la propaganda i subvencions directes o encobertes, hi té molt a veure. Així un mateix article d'opinió en un mitjà de comunicació pot ser aplaudit i a l'altre rebutjat obertament, però al final cap d'ells el publica. No sigui que es sofreixin represàlies institucionals, subtils o descarades. En fi que la pela es la pela i l'opinió és l'opinió.
Vull aclarir abans que tot, que no estic parlant de periodistes, que em mereixen tots els respectes, sinó de polítiques de les empreses editorials. Crec que no tot es vàlid, per sobreviure.
Nomes cal mirar algun dels mitjans de comunicació locals on es dediquen uns espais desmesurats, sobretot en fotografies dels xupa-espais de sempre, setmana rere setmana, sense pausa, i sense cap mena de rubor. I ja no parlo de pamflets de propaganda d'alguns pobles, en un d'ells de 30 pagines, el polític en qüestió hi surt 36 vegades!!! En altres hi surten en cada pagina o varies vegades en la mateixa pagina. A les televisions locals, més del mateix. A alguna ja se la coneix amb el nom de l'alcalde amb la paraula televisió al darrera. Semblen fetes expressament pel lluïment dels patrocinadors, que son els mateixos polítics al poder. I al final cansen fins i tot al seguidor mes incondicional.
No puc oblidar, i aquesta és la qüestió de fons, d'on surten els diners per fer aquestes manipulacions. Malauradament de "fons" que son de tots i no pas de la butxaca dels polítics en concret.
L'amo dels diners som nosaltres, els ciutadans. I per això ja seria hora que sortíssim a reclamar al carrer. Potser en lloc de tanta quantitat caldria més qualitat. Uns mitjans més dignes i més objectius, que oblidessin de dir només el que és políticament correcte i anessin fins el fons dels problemes. Que deixin de lloar les glories i les virtuts dels nostres servidors, que de tant ensabonar-los ja semblen els nostres amos. Seria desitjable que facin la seva feina i potser aleshores no tindrien ni espai ni temps pels xupa-càmeres o xupa-espais. El compromís de cadascú, ja no estaria potser tan mediatitzat.
Si no hi ha altres veritats i noticies que les que generen els polítics potser no cal llegir ni escoltar, perquè són pura propaganda. Si els ciutadans no podem dir veritats i la nostra veu no és escoltada per qui pertoca, mes val que pleguem. Simplement fem pena o és que tenim por. I si és això, més val que ens ho fem mirar.
Però clar, com ja he dit al principi, la pela es la pela. Avui hi ha qui dels rosegons en fa banquets i potser jo sigui un il·lús pensant que això pot canviar.
Una persona assenyada em preguntava l'altre dia si a la meva edat encara creia en els Reis Mags. I la meva resposta va ser: "Per força! Tinc nets i confien en mi".
Només una petita reflexió final sobre la següent sentencia: "Només amb la veritat es va a tot arreu", Però què és la veritat? Quina? De qui? Algú la vol saber? Algú vol defensar-la?
Conclusió, la hipocresia social, no desapareixerà si no som valents i lluitem pel que creiem verdader i just. Si tot ens està bé tampoc protestarem, ni en cercles reduïts, ni amb la boca petita. Com diuen "De covards no hi ha res escrit".
Fins un altre i que ho reflexioneu bé.
Josep M. Torras Payerol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
