Si no et menges la sopa, vindrà l'home del sac i se t’emportarà.

Aquestos dies de campanya europea, amb les immenjables formes propagandístiques d'alguns, m'han fet venir "flash backs" de la meva infantessa, les pors i les lluites contra les imposicions, escolars, religioses, paternes o d'altres tipus i la forma anacrònica que tenien per intentar fer-nos fer allò que no desitjàvem, amb l'amenaça d'un mal major o aprofitat llegendes urbanes per literalment "acollonir-nos" i portar-nos allà on ells volien.

Era un sistema d'educació que odiava i maleïa, on a vegades era l'home del sac, altres l'infern, els jueus, els rojos, els gitanos i altres variants del mateix tema. Era com projectar a sobre teu, la seva impotència en que fessis el que ells volien, no per la lògica dels raonaments o explicacions, sinó per la lògica de la por.

Aquestos últims dies m'he fixat en un reguitzell de cartells de fons roig i amb tètriques fotografies de personatges i dirigents mundials coneguts de tots. El sentit que destil·len és: "Vota'ns a nosaltres perquè sinó faràs que aquests, que són els culpables de tots els mals que ens estan caient a sobre, segueixin manant". És clar que els que ens han portat a la situació actual son tots plegats, els àngels i els dimonis i també nosaltres mateixos pel nostre aborregament.

Però el cas és, que les imatges que m'han vingut al cap amb el roig de fons i les fotografies, han sigut una altra sèrie de mandataris mundials, on els resultats de les seves polítiques és evident, comprovat i historiat, per exemple: Stalin, Lenin, Chauchescu, Mao, Pol-Pot, Castro, Kim Jong, i tants altres que feien i fan servir el color roig i proclamaven o proclamen polítiques d'esquerres i tothom sap com acaba la cosa, per tant menys llops caputxeta, que de fotografies amb fons roig en hi ha per tots, dretes i esquerres.

Jo, que ja fa temps que odio la sopa per culpa de l'home del sac i la religió per culpa del dimoni. Em molesta molt aquest tipus tan banalitzador, reptilià i pobre de fer: "Si tu no hi vas, ells tornen". Doncs millor que també se'n vagin i ens deixin a tots tranquils, aquets que fan servir aquestes maneres tan barroerament subtils, perquè no sé que és pitjor, si el remei o la malaltia i aplegats em fan més por que la pandèmia de la grip "nova".

Ja sé que l'electorat es mou per lemes simples, però em desagrada molt aquesta propaganda que es basa en bons i dolents, en papus i messies. Ho trobo una ofensa a la intel·ligència, si es que en la política actual es fa servir.

Particularment no crec ni en polítiques de dretes o d'esquerres, sinó simplement en aplicar solucions racionals, assenyades i adaptades als llocs, a les coses i els fets. Però és veu, que el millor per fer política i mantenir o obtenir el poder, es la por, i axis ens va amb la por globalitzada, feta servir indistintament per ambdues tendències.

Per cert algunes llistes són la ferma demostració que Europa és per alguns un cementiri d'elefants, un refugi de dinosaures o el premi a "fidelidades inquebrantables". És veu que si et portes bé i saps dir sempre "si bwana", no t'has de preocupar de la menjadora, te l'omplen sempre, aquí, a Brussel·les o on sigui. A mi tanta llapamenta descarada, em produeix vergonya aliena i fàstic.

Que consti que el grafisme de la Maleni, emprat per algun dels meus tampoc m'agrada, encara que sigui un retorn, no cal rebaixar-se al seu nivell. Els que voten a la Badia, ja saben o haurien de saber que voten primer a la Maleni. No estaria de més que la passegessin per Catalunya, segur que tindria un efecte en sentit contrari més evident que els cartells dels papus, però això, ja es fer política ficció.

Quan ja m'havien convençut durant tants anys, que el color roig era d'esquerres i el blau de les dretes, ara va i resulta que no és així. Saps què! Jo prefereixo els colors del Barça, que al menys els harmonitza i en Pep fa del joc bonic i net, la seva senyal d'identitat.

Que ho coloregin bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol