Ens veiem a l'inaguració!

Aeroport corporatiu si! “We can”

Com que el tema de l'Aeroport-corporatiu a l'Anoia és un tema candent, he aprofitat la ben entesa d'un fòrum al facebook, en el grup dels Igualadins/es, i he fet un resum de les respostes d'un bon professional que està implicat en el tema, en Marc Bausili Cuadras, que ha donat a tothom que ha volgut preguntar i al qual agreixo enormement les seves clares explicacions. Si el projecte està en mans de gent tan professional com ell, sinó tira endavant no serà perquè no s'estan fen les coses ben fetes, agrair també la gran implicació de la UEA en el tema, entre tots "we can".

Les explicacions d'en Marc estan posades per ordre cronològic a les seves respostes al facebook, sense cap intenció de ordre temàtic, ja em perdonareu, però el contingut és lo interessant, no el ordre, ni la forma, sinó el fons.

Aeroport corporatiu-empresarial que la Generalitat de Catalunya vol promoure a través del DPTOP.

Primerament dir-vos que estic vinculat amb aquest projecte.

Medi ambient: aquest és un tema primordial en qualsevol projecció d'una nova infraestructura. De fet la llei estableix que en qualsevol projecte s'hi ha d'incloure un Estudi d'Impacte Ambiental.

Respecte als propietaris afectats, és un tema que en parlaré més tard, però tingueu en compte que en qualsevol cas, l'Incasol paga molt bé les expropiacions respecte el Ministeri de Foment.

Pel tema dels sorolls i el perill he de comentar que ja s'ha realitzat un estudi d'Impacte sonor i que les petjades de so conflictives queden dintre del SGA. A més es proposa una operativa en la que les operacions passaran per sobre dels polígons del Pla de les Gavarreres i Plans d'Arau.

Respecte el perill dos esclariments: l'operativa no sobrevola territori residencial, i a més el multi motors a reacció són més segurs que els mono motors de pistons que operen en l'actualitat.

Respecte l'acte convocat per la UEA a l'Ateneu Igualadí es van sentir les ponències del Sr. Queralt, President de BAiE (lobby aeronàutic) i el Sr. Franc Sanmarti, Director de marketing de TaxiJet (empresa del sector interessada a ubicar-se a Igualada). A part el Sr. Ramon Felip, president de la UEA, va manifestar el suport de l'entitat que presideix, a la iniciativa promoguda des del Consorci de l'Aeròdrom.

Hi diversos professionals del sector darrera aquesta proposta i està molt ben fonamentada tècnicament.

El tema d'un Sabadell 2 és demagògia, l'autovia A2 té un espai reservat juntament amb el futur eix ferroviari per a ser desplaçada. A priori no hi ha presa per executar aquesta obra, però la designació de l'aeròdrom per ubicar el nou Aeroport Empresarial podria agilitzar aquest tema. El tema del polígon, millor el polígon que sol habitable.

Quins perills rodegen la pista? Realment hi ha un punt relativament conflictiu per a l'operativa aeronàutica, però ningú la mencionat!! Punt crític que esta totalment resolt per la proposta tècnica que hem elaborat.

Respecte al tema de les parades de motor.... Com ja he dit, l'increment que es preveu en operacions serà assumit per multi motors.

El problema de Sabadell és diametralment oposat al de l'Aeròdrom de l'Anoia. Sabadell esta rodejat de vivendes! A mes a Sabadell es vola VFR, aquí es proposa IFR, molt més segur.

La pista de Sabadell fa 900 m, Igualada 836 m de LDA i 900 m la de TORA.

Respecte el SGA, no conec el de Sabadell, però a Igualada hi ha reservades inicialment 120 Ha.

Respecte perquè no s'ha fet abans. Perquè per desgracia al nostre país la Burocràcia actua molt lentament. Hi ha un PD d'Aeroport vigent des de l'any 95. S'han presentat diverses modificacions, i finalment el passat mes de Juliol es va publicar el PEU de l'Aeròdrom. Aquesta és la llei que articula i regula els usos dels terrenys afectats pel SGA de l'Aeròdrom. Si no s'ha fet abans, i aquí aprofito per enllaçar amb el tema de les expropiacions, és perquè molta gent hi ha presentat al·legacions.

Si que és veritat que queden uns pocs propietaris que es veuen afectats per les expropiacions que l'Incasol va notificar el mes passat, però si mireu amb detall el Cadastre actual i el de fa 15 anys us adonareu, que la majoria de les parcel·les afectades han estat adquirides per societats.

Respecto la gent que vol especular amb el Sòl, i esta clar que és més rendible edificar que tenir terres de conreu, però a vegades s'ha d'estar per sobre dels interessos d'uns pocs (uns pocs que han fet molt mal especulant amb el sòl i la vivenda) i pensar en el bé de la majoria. I és evident que una infraestructura com aquesta amb tots els usos derivats pot ser molt favorable, no només per la ciutat d'Igualada sinó per tota la comarca.

Tots els temes urbanístics estan recollits al Pla parcial de les comarques de la Catalunya Central. Aquest document regula els usos urbanístics de tota la zona central de Catalunya.

Aquesta infraestructura crearia un munt de llocs de treball. Un tema molt crític a la nostre comarca, que per als que no ho sàpiguen que és la que té els índexs d'atur més alts de Catalunya.

El que es proposa no és un aeroport esportiu. Això és el que ja tenim. Es proposa una millora de les instal·lacions per poder rebre altre tipus de tràfics. Això en cap cas vol dir que es faci fora a la gent que actualment opera al camp de vol.

Finançament....

És un tema complex. Inicialment el Pla d'Aeroports 2005/12 pressuposta 1.200 M€ per a la millora de les instal·lacions aeroportuàries de Catalunya i la creació inicialment de tres noves instal·lacions.

D'aquests 1.200 M€ el Ministeri de Foment en pagava uns 900-1000 M€ i la generalitat els 200-300 M€ restants. La veritat es que dels que ha posat el Ministeri han anat "integrament" a la nova T-Sud del Prat.

Els que aporta la Generalitat van destinats a millorar les infraestructures actuals (de fet per Igualada-Odena ja n'hi ha pressupostats 34 M€) i ha construir-ne 3 de noves: L'aeroport de Lleida (que ja s'està executant al Guaire, una futura instal·lació a les terres de l'Ebre i el popular Aeroport corporatiu.

Respecte si la infraestructura pot ser deficitària....

Aventurar-se a pronosticar el futur "econòmic" d'una possible instal·lació d'aquest tipus es molt agosarat. Cal remarcar que ha diferencia de l'aviació comercial regular que en els últims anys ha incrementat en un 10% any rere any el volum de negoci (si be la crisi la afectat) el mercat corporatiu ha crescut els últims anys un 20% cada any, i segons es preveu la crisi no l'afectarà en excés.

Respecte el tema del dèficit per a les institucions: Heu de saber que de la Red d'Aeroports que controla AENA només 3 o 4 (segons es faci el càlcul) són rentables. Tots els altres són deficitaris (entre ells Sabadell, Reus i Girona) i aquests costos els assumeix l'estat.

Per altra banda el nostre cas seria diferent. Aquesta infraestructura dependria de Barcelona, no de Madrid i en aquesta línea cal remarcar que la política de la Generalitat en infraestructures aeronàutiques és implantar un model de gestió mixta (sector públic/sector privat) com el que s'utilitzarà al nou aeroport de Lleida - El Guaire.

Per la meva experiència en el sector privat i en el públic et puc assegurar que un negoci deficitari gestionat per un ens públic, pot ser totalment productiu sota les mans privades. Als fets em remeto: Iberia, Telefònica, .... (i tot un seguit d'empreses que eren estatals i es van privatitzar perquè eren deficitàries).

Prefereixo pagar els meus impostos i que la generalitat els malgastí en infraestructures deficitàries a l'Anoia (on estem mol necessitats de llocs de treball) que no pas que els inverteixin en infraestructures deficitàries al Vallès, al Bages o a altres comarques més afavorides.

Cal que quedi clar que el desplaçament de l'autovia no es farà!! Almenys inicialment. La proposta que ara s'ha presentat no contempla aquesta opció.

El projecte no es farà públic de moment.

Estem pendents de que el DPTOP publiqui un concurs per a l'adjudicació de l'aeroport corporatiu.

Aquest estudi és part de la memòria que s'està preparant per presentar a la generalitat, per tant la informació que conte s'ha de guardar amb discreció. No ens interessa que les altres possibles candidatures coneguin les dades concretes de la nostre proposta.

L'acte de dimarts passat estava convocat per la UEA. Ells intenten donar suport a la candidatura des d'un altre vessant. no tècnic, sinó aglutinant a tots els agents socioeconòmics de Catalunya que sigui possibles per recolzar la nostra candidatura.

Cal que sapiguem que en aquest món tan polititzat en el que vivim, pot resultar que un emplaçament amb les millors característiques tècniques per ubicar l'aeroport, perdi el concurs enfront un altre emplaçament amb pitjors característiques tècniques però amb un clar suport de la societat (sindicats, patronal, associacions...)

Per això va ser important l'acte de la UEA, i serà important que n'organitzin més.

L'actual president del consorci és el Sr. Guissado (l' alcalde d'Òdena) i el Sr. Aymami és el vicepresident.

En el tema de les afectacions/avantatges, és difícil definir-ho sense tenir clar a priori com es replantejarà el sòl industrial dintre el SGA i altres consideracions tècniques. En aquest aspecte aclarir-te que ja s'està executant un informa de les afectacions econòmiques i socials (en termes d'ocupació) que aquesta infraestructura pot suposar per a la nostre comarca.

Definir quan es tardarà a aprovar i executar l'obra...

Per desgracia en aquest país la Burocràcia és molt lenta. De moment estem esperant que la Generalitat, a través del DPTOP publiqui el concurs per a la ubicació de l'aeroport corporatiu. Es preveu, almenys així ho van manifestar el conseller Nadal i el Dr. General de la matèria el Sr. Balaguer, que abans de final d'any sortiria l'esmenta't concurs.

Si les coses es fan amb diligencia, però correctament, aquesta infraestructura pot alleujar la crisi a curt termini (amb la creació de molts llocs de treball en l'execució d'obra) i pot crear un teixit industrial necessitat d'altres àmbits d'ocupació (a curt/llarg termini).

Referent a si tenim possibilitats. Personalment crec que si, i que em de lluitar per aconseguir el corporatiu (empresarial), però malauradament aquesta decisió serà política (crec).

Per últim "defensar al polític". Encara que no fossin presents a l'acte de la UEA, he de confessar que tant el Sr. Aymami com el Sr. Guissado s'han implicat moltíssim en aquest projecte. Per posar-te un exemple us diré que, donat que tots els implicat tenim agendes molt atapeïdes, la majoria de reunions realitzades per al seguiment de la redacció del projecte s'han realitzat en dissabtes, diumenges i festius a hores estrambòtiques.

En aquest sentit, personalment, agreixo el gran recolzament que estem tenint de les administracions locals.

Ha de quedar clar que a vegades és més important el treball que es fa a l'ombra que no sortir a la foto de torn. Si bé és veritat que s'ha d'agrair el suport que ha donat tota la gent que estava a la foto del dimarts a l'Ateneu, la veritat és que els que més hem treballat i estem treballant per a que aquest projecte tiri endavant no hi érem a la foto.

Referent al tipus d'empreses....

Principalment si poden ubicar tres tipus d'empreses:

1º- Empreses que ofereixin serveis d'aviació: aquí s'hi inclouen tan empreses com Taxijet (que va estar present a l'acte de la UEA) i altres de l'estil; i empreses que ofereixin serveis de formació, com les que actualment tenim a l'aeròdrom i altres que es puguin incorporar.

2º- Empreses que ofereixin serveis a l'aviació: això inclou manteniment d'aeronaus, "handling", restauració, hotels,....

3º - Empreses d'altres sectors que ofereixin una sinergia amb la infraestructura aeroportuària: aquestes no tenen perquè estar instal·lades pròpiament al SGA reservat per l'aeròdrom però un exemple clar de sinergia seria el Parc Motor, la possibilitat de consolidar el polígon del Consorci de la Zona Franca....

Referent al tipus d'operació només puc comentar que es proposen aproximacions de precisió amb ILS CAT I.

Respecte al tema de las SLO, s'ha estudiat seguint la normativa que es defineix a l'Annex 14 d'OACI i els resultats de l'estudi són positius.

Cal remarcar que encara que es parli d'aeroport corporatiu/empresarial, aquesta ha de ser una instal·lació en que tot anoienc (o no anoienc) pugui trobar una oportunitat de negoci o de servei; no nomes els empresaris.

S'ha realitzat un estudi d'impacte sonor i la petjada de so nociva (la que marca la llei) queda integrament dintre el SGA.

Respecte a Sabadell...

A Sabadell no es posarà sistema IFR ni es faran moltes mes millores (ja s'ha ampliat la CWY i s'ha fet la nova torre) simplement perquè AENA (que és la gestora del camp no hi te gaire interès.

Us puc assegurar que si no fos per les pressions polítiques que hi ha hagut des de Barcelona, AENA ja hauria desmantellat el camp de vol i hauria requalificat els terrenys per fer-hi més vivendes o quelcom que li donés més redit que l'aeroport.

Aprofito per comentar-vos a tots que properament convocarem una roda de premsa per explicar des d'un punt de vista més tècnic i no polític la nostre candidatura; i que també esta en procés la publicació d'una web on es pugui recollir tota la informació en relació aquest projecte; perquè el que és molt important és que tots aquells que ens hi sentim implicats podem estar informats de com van les coses.

Resum de les explicacions d'en Marc Bausili Cuadras.

Tot molt recargolat

Simplement no!

Aquesta setmana he tingut una interessant conversa amb una de les persones, que en l'àmbit de la política és blanc de les meves critiques, com jo de les seves, ambdós amb els seus arguments i amb els seus sentiments. M'he fet el trobadís amb ell, perquè ja feia temps que volia tenir un "face to face", encara que només fos per dir-li que els meus escrits no eren res personal i si molt del que crec i valoro.

La meva pertinença a un partit polític no és res que condicioni la meva manera de pensar pel que està ben o mal fet. Escric a títol personal i segons el meu criteri, sapiència, consciencia i/o experiència, moltes vegades les més, per aquesta ultima.

Com que no em vull allargar, perquè això només és un "introit", aniré al gra. He pensat molt en aquesta conversa, i també en el seu article publicat en un setmanari, parlant d'un dels temes de la conversa, que és el tema de moda, sobre el qual, aquestes són les meves reflexions:

Empreses municipals i l'endeutament.

L'argument seu és molt simple: Fem empreses perquè hi ha necessitats que s'han de cobrir ara, i no d'ací a 20 anys. Per tant hem d'endeutar-nos més, perquè és per una bona finalitat, principalment social. L'embolcall és absolutament progressista, però la realitat és molt diferent. Analitzem-ho, sota el prisma d'un ciutadà i veiem que dóna.

L'Ajuntament com qualsevol ens de la societat, té unes capacitats i uns límits. Entre ells la llei de Règim local, que va estar creada per impedir que s'estirés més el braç que la màniga. Tot i així els deixen endeutar fins a uns termes, que serien ruïnosos per una empresa, però no per un Ajuntament, dons els avaladors/ciutadans som solvents!

Administrar bé vol dir fer un us intel·ligent i racional dels recursos que ens són assignats, siguin les rendes del treball o ingressos, qualsevol que siguin en els particulars, pressupostos per empreses i Ajuntaments. Si gastem més del que ingressem - i això ho entén tothom - ens hem d'endeutar, comptant que en el futur haurem de tornar aquestos diners extres, dels que en fem us ara. Això fa que siguem menys solvents i tinguem menys recursos cara el futur. És a dir ens estem hipotecant pensant que gaudirem d'això ara i que augmentem la capacitat de crear riquesa i per tant la possibilitat de tornar-ho. Però si l'endeutament no és per invertir, sinó que és despesa, ens tornem més pobres. No parlem de casos puntuals, parlem d'una manera de fer. L'endeutament té uns límits, la solvència de les persones o dels qui les avalen, els actius d'una societat, en el cas de l'Ajuntament els límits legals establerts.

Des fa temps la societat actual es veu abocada al "compra avui i ja ho pagaràs demà!" El fet és que encara que no ho sembli, d'una manera o d'una altre s'ha de pagar i molts desprès d'haver fet cas de la moda i haver-se hipotecat ja saben el que és això. I així els hi va!

L'argument que fa servir l'amic, serveis ara i no d'aquí a vint anys, sona força bé, però al final és el mateix del cas anterior. S'ha de pagar i com que els diners amb el que s'haurien de donar aquestos serveis haurien de ser els del pressupost o d'un endeutament racional i aquesta via ja està exhaurida, degut a una mala administració dels recursos pressupostaris. Ells no parlen d'inversió (capacitat de generar més riquesa) sinó de despesa (viure pel damunt de les nostres possibilitats).

La idea lluminosa que se'ls hi acudeix, és fer empreses municipals, que escapen a la llei de regim local. Genial! Ens hipotequem o endeutem d'una altre manera. Aparentment no es suma al que ja devem i a més no te límit. Una bona manera d'anar cap a la ruïna d'una manera progressista. Però les empreses no són sempre una màquina de guanyar diners. Qui valora el risc empresarial? Qui pagarà en cas que no s'encerti en els plantejaments o en l'execució? Qui són els gestors i com es nomenen?

L'exemple podria ser, (la conversa és no és exactament com va ser amb el meu amic, però podria haver-ho estat).

-"Perquè no et compres un pis ara i no d'aquí 20 o 30 anys" i ell em diu "ara no puc!".

- Jo li dic: "endeutat"! I ell em respon, "és que el banc no em deixa els diners!".

- Li dic "dons buscat un avalador!", resposta: "No el tinc!.

Dons bé nosaltres els ciutadans no tenim perquè ser els avaladors, només perquè l'Ajuntament amb els seus recursos normals, no pot fer front a certes inversions ara. 

En casos excepcionals entenc que es facin servir recursos extraordinaris, però aquí sembla que cada empresa que es constitueix, cada obra que es fa, cada pas que es dona, és excepcional! I això és simplement prendre el pel als ciutadans.

D'empreses com les que constitueix el nostre Ajuntament ja n'hi han al mercat lliure. Sofreixen la falta de diners, com tots, i si s'endeuten ho fan sota la seva responsabilitat, risc i avalant-ho amb el seu patrimoni. No sé on és la necessitat, que a sobre, l'Ajuntament els hi faci la competència, sense risc, ni responsabilitat i amb el patrimoni dels ciutadans.

Conclusió: Una mala administració aquí i a Lima! No perquè no hi hagi la possibilitat de constituir empreses Municipals - que en un principi només hauria de ser un recurs excepcional - vol dir, que els mals administradors en aquest cas públics, com si fos el mes natural, facin us de la butxaca dels altres, simplement per amagar les seves mancances. No és de rebut carregar a les esquenes de tots la seva incompetència administrativa, que no política.

Avui i que no serveixi de precedent he estat moderat i quasi políticament correcte. Igual estic perdent facultats!

Bon cap de setmana.

Josep M. Torras Payerol

PD: L'amic em va dir també, que els meus escrits eren violents, al final ho va canviar per agressius. A mi m'agradaria definir aquesta agressivitat com ironia. Prefereixo el sentit de l'humor a una altre cosa, encara que parlem de coses serioses. El sentit de l'humor comporta sempre un grau d'intel·ligència i ens treu de la monotonia que ens envolta.

Però qui cony, mou les peçes?

“Poti poti” II

Jugar a escacs, no és el mateix que moure peces. 

En el “poti poti” de la setmana passada feia esment a certs moviments en les inefables caixes, aquesta hi ha tornat a haver-hi soroll de fons i de forma, fent duet amb els polítics: 

·        “L'aguerrida” Esperança, s’assegura posicions de domini en la direcció de la Caixa de Madrid.

·        No és la companyia Gasprom sinó la també russa Lukoil, la que sembla voler comprar la part de Repsol en mans Sacyr, disposats a vendre per eixugar deute.

·        El ministre Sebastian surt dient que no pot ser que una companyia Espanyola, passi a mans estrangeres.

·        Desprès la Caixa-Criteria es despenja dient que ells també estan interessats a vendre, sembla ser a un valor al doble que el del mercat actual “tot lo que no son pessetes son punyetes”. Ei! Que els volen finançar i tot! De moment l’anunci ja els hi ha fet pujar el valor de les accions de Criteria, si més no.

·        Zapatero, faltaria més, desmenteix al seu ministre amb la peregrina afirmació que a Lukoil hi ha accionistes Americans i no sols russos. Ui quina por! Serà que els americans no són estrangers! “Todo por la caixa”.

·        Rajoy, per tocar els bemolls, diu que no permetran que una companya estratègica “Española” caigui en mans d’estrangers. Serà que la companyia que proposaven els peperos de Caixa Madrid que entrés en la compra d'Endesa - Eon - era precisament de “Chamberí”, o que Repsol-YPF només ven petroli Espanyol, d’aquell que a Bolívia a base de fer obra social bolivariana, els en hi espoliava el 80% i els hi deixava el 20% a més de fer trampa, i que quan es va girar la truita 20/80%, ningú va dir ni “mu” d’aquell espoli descarat - el d’abans, no el d’ara - a un país amic. Si fins i tot la Ministra Palacio del PP es va posar mantellina i tot quan ens va visitar el ministre de l’exterior d’un dels països de l'eix del mal - Iran - per un assumpte del petroli! Qui son els bons i qui els dolents? 

Clar que després segons quins polítics quan els/o es retiren! Les caixes i companyies participades, exerceixen de refugi-pensió amb sous astronòmics “por los servicios prestados”. A tall d’exemple, Serra a la Caixa de Catalunya, en Zaplana a Telefònica, l’intent de col·locar a Acebes de president al possible grup Caja Madrid- Cibeles, Pizarro possiblement a la presidència de Caixa Madrid i tants altres, dels que més val que no sapiguem quins van ser els serveis prestats, sobre l’esquena dels ciutadans. 

Un record també als amics col·locats en aquests llocs en companyies en teoria lliures i de mercat, com el company de pupitre d'Aznar, “Mister” Vilallonga, que tan bon record en tenen els accionistes de Terra, Pizarro a Endesa, i un llarg etc. 

En fi que de defensar-nos, de la factura de la llum, gas, electre, benzina i un llarg etc., a tots els ciutadans, res de res! Defensar el que en teoria son companyies lliures i de mercat, tots a una! Els socialistes a les de la Caixa i els peperos a les de la Caixa de Madrid, tots “a muerte” i al mig el ciutadà, Català, Madrileny, etc., perplexa, preguntant-se on son els representants que va votar en les eleccions, perquè els hi defensessin els seus interessos. I és que realment, les peces les mouen uns altres i certs polítics només es mouen i mullen per aquells, no per nosaltres! Els ciutadans fora d’època d’eleccions, no som res! 

Concurs, xupa-espais. 

La foto de la setmana queda adjudicada al grup majoritari de l’oposició a l'Ajuntament i alguns membres de la comarca del mateix partit, que van anar a Madrid a fer-se-la amb els parlamentaris del grup i recollir “el premi” d’haver sol·licitat i rebut subvencions per la Comarca. 

Pel que m’interessa els € 100.000 pel Ateneu i els € 300.000 pel Aiica, que sumats als del any passat, - € 600.000 - m’alegren l’ànima, dons si més no,  serviran per ajudar als del meu ram, els adobers, al menys hi ha algú que se’n preocupa i a una escola, que millor! 

Aquest tipus de fotografia m’agrada més que’ altres, doncs és amb resultats obtinguts, no pas amb només demandes, projectes, maquetes o fer volar coloms. 

Encara que com és de suposar, les alegries no son mai complertes, pels uns o pels altres, en Riba també s’ha volgut adjudicar l'èxit, això sí, l'anunci el va agafar amb els pantalons abaixats i només ha reclamat per ells l’èxit dels € 300.000 del Aiica - menys mal que no reclama també els de l'any passat, els de l'Ateneu els òbvia!? 

És cert i notori que l’home està perdent facultats, dons una persona que és capaç de fer plans sobre empreses a 25 anys vista, de sortir a diari amb projectes futuristes i no haver reaccionat fins que les subvencions eren un fet, és realment com deia el meu avi “per tirar la gorra al foc” o més actualitzat “per llençar la bola de vidre”, no es preocupi Sr. Riba un altre cop serà, tanmateix l’hi queda el dret al cameig, que això va bé pels nervis. 

Queda encara molt camp per llaurar, així que us deixo fins un altre i que tingueu un bon dia. 

Josep M. Torras Payerol

Qui mou les peçes?

Un "poti poti" o un "tutti frutti", segons com es miri.

Fotografies de personatges públics als diaris locals: 

Cada setmana quedo més estorat de veure que hi ha una sèrie de personatges mes o menys públics, fan curses per veure qui surt en més fotografies, encara que sigui anecdòtic, em sorprèn aquest interès perquè a més de no ser del tot fotogènics, ens quedaríem tots més tranquils i relaxats si el tema de la foto anés de paisatges o de natura en general, dons per anunciar certs acords, pactes, comptes de la lletera o altres no és necessari tant grafisme. Hi ha algun cas d'un personatge públic que surt en dues fotografies en el mateix article i en un altre cas aprofiten una mateixa demanda - pacte per demanar diners -, per sortir-hi dos del mateix color polític, però no massa amics - em refereixo a en Romero i a en Aymami -, per separat en setmanes alternes, junt amb la mateixa persona - el president del Consell Comarcal. Per cert en tot cas, la foto hauria de ser per haver-ho aconseguit, no pas pel fet de demanar-ho. 

A la vista de tot plegat, sembla que l'important sigui la fotografia i no l'acord, amb un text ben escrit en hi hauria d'haver prou. 

Si algú es vol prendre seriosament la molèstia de fer recompte en els mitjans locals, radio i TV inclosos, podríem establir un concurs de qui és el que aconsegueix sortir-hi més vegades en un any, el premi del “xupa-espais” de l’any, seria un plat de cigronets de l'Anoia amb botifarra negra, bon premi per cert! 

Reunió del G-20 + Zp i altres il·lustres convidats. 

Em preocupa molt pensar que uns quants dels polítics que ens han portat fins on estem en l'actual crisi, es reuneixin per prendre mesures per arranjar-la. Si no se'n van assabentar del que se'ns venia a sobre o no van fer res per evitar-ho, m'esparvera imaginar quines decisions que poden prendre pel futur, una gent tan incapaç, encapçalada per un polític en franca decadència, com és en Bush, que com diu l'Aznar i espero només per una sola vegada tingui raó, però per tot el contrari del que ell es pensa, que l'historia el posi en el seu lloc. 

A tall d'exemple casolà, fa poc en ZP va voler vendre un altre dels èxits de la seva gestió. Va ajustar la compra de petroli a l'Hugo Chávez al "preu d'amic" de cent dòlars a canvi de subministrar-li tecnologia i armament. Encara que aleshores el preu era de 140 $ el barril ara està a 50 $... Amb gestors així, no cal anar gaire lluny per veure que ens passa amb els diners. Si us plau que algú faci quelcom i que les decisions pel futur i per l'economia, la prenguin experts reconeguts i no polítics nefastos. Per cert les borses, semblen haver-s'els pres seriosament, estan baixant de nou! Ja! 

Sense ànim de lucre, faltaria més! 

L'altre dia vaig llegir que a les altes esferes de poder de la Caja Madrid hi havia ball de ganivets, que si el nou president seria en Pizarro - l'amiguet d'Aznar i "nuevo valor del PP" -, que si un era l’amic de Rajoi, que si l'altre ho era de la gran Esperanza i aquest estava enfrontat amb el del Gallardón, que si el pecat del president actual, era haver vetat al Acebes com a president "por los servicios prestados", del possible nou grup d'accionariat empresarial anomenat Cibeles, al mes vell estil de la Caixa-Criteria, etc. 

Reflexionem! La Caja Madrid, com la Caixa, acaparen les ex-empreses de l'estat o sigui els serveis bàsics o altres no tan bàsics però d'aquells de passar obligatòriament per caixa! - res d'empresa productiva o amb risc, no fos el cas -, aigua, gas, electre, gasolina, autopistes, pàrkings, itv i un molt llarg etc. 

Si els preus dels serveis bàsics els ha d'aprovar i regular l'estat, com ens ho fem si els polítics estan incrustats dins les directives de les caixes, quin interès primarà, el del ciutadà o el de les caixes? 

Jo ho tinc clar. No és la primera - cas Eon, cas gas Argelià, cas Gasprom, etc - ni l'última vegada que surt el ministre d'indústria de tots - per cert, quin nivell! -, a defensar amb ungles i dents, els monopolis de les caixes contra possibles competidors, no fos cas que aquestos poguessin abaixar els costos dels serveis bàsics i ens en beneficiéssim tots! 

Sempre hi dono voltes a la pregunta de qui va votar als polítics i a qui han de servir? Perquè sembla més per les seves actuacions, que formin part de les “obres socials” – quin eufemisme propagandístic! - de les caixes, que no pas de l'administració. 

A veure, quan a principis del 2009 ens apugin l'electre, l'aigua i altres serveis bàsics i necessaris "que en eso estamos", - i no serà precisament en l'augment del cost de la vida -, quins polítics sortiran a defensar la butxaca dels ciutadans, o certes coses més val ni tocar-les? 

Els crèdits dels que no es paguen ni els interessos, que tenen les caixes amb els partits polítics, em pregunto si es poden emprar per fer xantatge a un partit polític díscol, en cas que algun del seus se l’hi acudis, evidentment en un atac de bogeria, posar-se a favor dels ciutadans? 

Que cadascú en tregui les seves conclusions, això si, que recordi que tot és, sense ànim de lucre i "olé"! 

Fins un altre. 

Josep M. Torras Payerol

El bon menjar i bon beure, me'l pago jo de la meva butxaca.

El conte del ruc el bastó i la pastanaga, però sense la pastanaga o els pressupostos Municipals d’Igualada 2009

M’he pres uns dies de meditació, per poder tenir una perspectiva millor de les coses també en part deguda a una certa carrega mental acompanyada de desídia produïda per una sensació de futilitat de les coses del mon polític.

Bé per no filosofar més, direm que estava una mica saturat de veure que la superficialitat i l'oportunisme puntual, sembla més important que les coses fetes amb cara i ulls i pensades per bons professionals.

Entremig ha passat una aprovació de pressupostos municipals i certes aliances que voldria comentar.

Del pressupost municipal ja se’n escrit unes quantes pagines però per sintetitzar, m’agradaria fer esment d'unes premises fonamentals que han estat cobertes d’embolcalls, per escamotejar la veritat pura i dura als ciutadans, el inefable súper-expert en interpretacions econòmiques-polítiques el Sr. Riba, va parlar amb - com deien els indis - “llengua viperina”, les seves afirmacions en un “power point” que no passaria un examen a l’escola elemental, ens va manipular descaradament els conceptes a fi de fer-nos beure a galet, transformant demagògicament el que no és acceptable, en un bé per la ciutat.

Explica sense posar-se gens vermell, que el deute Municipal s’ha reduït. Ens pren a tots per estúpids o només ens tracta de ruquets, és que els deutes de les empreses Municipals no son deute? Si tal com desglossa el pressupost només en inversions, ho fes en el balanç consolidat empreses + Ajuntament en l'apartat deutes, veuríem que el seu nivell d’endeutament sobrepassa sobradament els límits legals, els de l'any 1999 de CiU que tant van esbombar i qualsevol límit raonable, dintre de la prudència que s’han de tenir amb els diners de tots, de què es vana Sr. Riba? On és el límit d’endeutament que és permès en aquesta fuita endavant, per saltar-se absolutament a la torera la llei de règim local? Quin és el límit de les empreses que pot crear l'Ajuntament fins que tinguem un poble completament arruïnat, per tenir-lo en mans d’uns sapastres, que no hi veuen mes enllà del seu nas i que se’ls hi en refot el que pugui passar en el futur?

Perquè els préstecs i hipoteques, siguin a l'Ajuntament, siguin a les empreses Municipals, s’han de pagar d’una manera o d’una altre amb diners o patrimoni de tots, i ningú pot assegurar que les empreses funcionaran bé i menys amb els criteris polítics que es fan servir, per tant si hi ha pèrdues, a pagar tots. No ens enganyem, d'empreses amb pèrdues i que tanquen, en hi ha moltes avui en dia que han fet servir criteris infinitament més professionals, que les de l'Ajuntament.

Les inversions de l'Ajuntament - que en un mon real és el que ha de fer les inversions en serveis al ciutadà - en aquest pressupost son dels voltants del 12% i les de les empreses fetes amb els diners de tots el 88%, la meva pregunta és: Perquè necessitem l’Ajuntament si empreses que existeixen en el mon privat amb capital privat poden fer la mateixa feina, molt més professionalment, amb molta més experiència i sense arriscar els diners dels ciutadans?

No seria millor també privatitzar l'Ajuntament i fer-lo treballar amb criteris empresarials i que els que decideixen haguessin de tindre un “currículum professional” - no polític - i haguessin de passar per una selecció de personal, no com les que fa l'Ajuntament, sinó del mon empresarial real? No crec que ningú i dic ningú, amb tota seguretat dels que avui prenen les decisions, seria escollit pel lloc que ocupa actualment. Així que menys lliçons, als ciutadans que ens guanyem les garrofes amb les nostres capacitats reals, no en les polítiques.

En el apartat del augment patrimonial, els càlculs de valor dels solars que te l’Ajuntament es deuen haver fet en base al criteri de preu de venda del de Cal Font – hi ha qui a fet fallida, calculant els solars a aquest preu!  -. El inventari es valora com es vol - pot ser un valor prudent o no - el preu real seria el de mercat en aquests moments, però com ningú compra i el preu dels solars està per terra, hem de pensar que son molt més barats del preu en el que han sigut inventariats, en tot cas el increment patrimonial no es un mèrit d’Entesa sinó del valor de mercat, per tant de que es vana Sr. Riba?

L'assumpte de les Zones Blaves és realment vergonyós, maliciós i pervers, jo ja sabia ho del ruc la pastanaga i el bastó, en aquest cas només hi ha el ruc - tots els ciutadans - i el bastó -, o pagar per un pàrquing que ningú ha demanat o pagar per zona blava, o sigui els rucs dels ciutadans amb el dret a escollir entre "garrotada o garrotada". Però clar i això em va donar una gran alegria, resulta que el PPc no hi està d’acord i com que les matemàtiques donen la raó els qui si oposen CiU+ERC+PPc = 11 majoria, el projecte no s’aprovarà o aquí a aquest Ajuntament les majories no compten o s’obvien quan no interessa?

Encara que sigui anecdòtic - desgraciadament no ho és, doncs forma part de la forma d’actuar habitual - la ja famosa factura de l'àpat € 927, si més no sorprenent, del Sr. Riba amb els caps de departament per demanar la contenció de la despesa, és tot un exemple d’un tarannà de bon menjar i més bon beure, que té com costum ja establerta aquest Ajuntament, és “vox populi” els afartaments i homenatges al “deu Bacus” a Igualada i comarca, molt apreciats i esperats pels empresaris del ram, dons la generositat amb el bon “yantar” i els bons i cars caldos de vinya, és molta i famosa per aquestes conrades, amb l’única estipulació que paguem tots i en gaudeixen uns pocs. En fi que certes reunions i no solsamènt les que han de parlar de contenció, es podrien celebrar en sales de reunions – que per això se’n diuen així - com fan tots els empresaris i amb aigua per beure per si algú té set i no cal que paguem entre tots certs excessos, que apart de no ser necessaris no son convenients, dons es poden prendre decisions producte de l’eufòria del moment, que no son les adequades. Si m’ho pregunten els hi indicaré uns menús entre 8 i 12 euros que son la mar de bons, en qualitat preu, això si, el beure es paga apart. O si realment es tracta de parlar de contenció de la despesa, poden portar l’entrapà a la reunió, per donar exemple.

Finalment una noticia que m'havia alegrat el dia i que uns instants més tard m’ha fet veure que era “més del mateix”: Resulta que ara l'especialista en acords puntuals, no sé si per enveja o per tapar una mica el ple dels pressupostos, ha fet un acord amb el president del Consell Comarcal el Sr. Boquete per cercar d’obtenir una subvenció de euros 600.000, i que ha sigut esbombada als quatre vents, fins ací bé. Tanmateix hauria sigut millor que ens haguessin comunicat que ja l’havien obtingut, com va procedir fer un altre partit, amb una subvenció de € 700.000 per l’Aiica aconseguida enguany i a Madrid, perquè clar de comptes de la lletera en sentim cada dia i seria convenient que hi haguessin “resultats, no paraules”, que de demagògia en sobra.

Però el fet més dissonant, és que el Sr. Aymami es pengi en el surrealisme dient que el pacte no és amb tot el Consell, sinó només amb el Sr. Boquete, a veure si haurem d’anar al psiquiatre d’ara en endavant. Que passarà l'any que bé quan el Sr. Boquete deixi la presidència del Consell Comarcal en mans d’una de les persones que esmenta com a les que no va dirigit el pacte, el trencarà o simplement tot és només un recurs fàcil per sortir a la portada?

Ja està bé de demagògia, de personalismes inútils, de paranoies i esquizofrènia. Cap polític ha estat anomenat per actuar em nom propi, ni per mirar-se el melic, sinó per donar servei a Igualada, a la comarca o el que sigui, no han estat anomenats per sortir al diari, dia si dia tambè, han estat anomenats per treballar pel poble lo més eficientment possible i lo més silenciós possible, sinó saben distingir entre el culte a lo personal i el que és el servei al poble, que pleguin i ens deixin a tots tranquils. Una persona enfrontada inclús amb els del seu propi partit a la Comarca, no es pot permetre el luxe de fer distincions de el que o el qui, és bo o dolent, no serà que té pa a l'ull i que ja seria hora que es rentes la cara, a qui i en nom de què, vol donar lliçons?

Ací no ens calen més fotografies al diari ni més pagines de demagògia, buides absolutament de contingut, ni més batusses, ni retrets entre polítics locals i de pobles veïns, no si val demanar unió i pactar amb el més fàcil, no si val acusar els demés de voler sortir a la fotografia i tu sortir-hi sempre, aquí i ara no necessitem il·luminats, sinó gent que es posi a disposició dels qui en saben - quina oportunitat perduda amb els de la “conca futur”!-, per fer el que és necessari, no per intentar omplir capçaleres, portades o contra portades, sinó per intentar salvar el que tenim i no per endegar projectes de compte de fades i fer volar ocells, en els temps que corren.

Crec que els ciutadans ens mereixem quelcom millor i com que la paciència té un límit - que no el límit de l'endeutament de l’Ajuntament - tard ho d’hora es posarà a tothom en el seu lloc. Llàstima que alguns no hagin de pagar les conseqüències dels seus actes, com la resta dels mortals, potser actuarien amb molta més prudència, però clar en responsabilitat política “nosaltres no som d'eixe món”.

Fins un altre. Que avui no estic per formulismes.

Josep M. Torras Payerol