38 Sortides de vehicles, 9 sortides de personal. Model esport de risc!
Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.es/josepm.torras/CarrilBiciPoligonIgualada#
diumenge, 30 d’agost del 2009
Ja sóc aquí! De nou. Avui va del nyap bici al polígon - il•lustrat amb fotografies.
Avui he anat a comprovar personalment el carril nyap bici del polígon molt prop de la rotonda de darrera el nou Hospital.
Costa de creure que una persona amb enteniment, i dos dits de front, hagi tingut l'acudit de fer aquest nyap. Per constatar tal cúmul de despropòsits, m'he dedicat a fer una volta a tot el circuit amb la càmera i us convido a enllaçar amb el resultat, 38 sortides de vehicles i unes deu de persones en un circuit de prop de 1.250 m de recorregut. La distancia a la paret, i per tant a les portalades de sortida de vehicles, és d'un metre escàs. No hi ha espai, ni temps material, per reaccionar (sigui vehicle o ciclista) i evitar una topada que pot ser greu o molt greu. Tot un record Guinness a la ineptitud, i un monument a l'estupidesa. Potser no hi hagi ciclistes que s'atreveixin a circular-hi, perquè seria quasi un practicant d'esports de risc. Però si n'hi ha i es produeix un accident, Déu no ho vulgui, s'hauria de demanar responsabilitats a qui ha dissenyat aquest nyap i els qui han permès que es faci. Amb administracions tan prim mirades en temes de seguretat, haurien d'anar directament a la presó, perquè el risc és tan evident que no passaria cap control.
Com que ja vaig escriure sobre aquest tema http://www.igualadi.com/2009/04/carril-bici-amb-double-bad-milk-o.html, us deixo amb imatges que són més entenedores que les paraules.
Els comentaris us els deixo a vosaltres, si es que un nyap així mereix que el comentem. El normal seria que ja no fos necessari i que s'haguessin pres mesures, però ja se sap que estem en el país de Juan Palomo (aquell que diu "yo me lo guiso yo me lo como")
Però el trist és que els responsables d'aquest desgavell són els que dirigeixen també els destins d'Igualada. El dia que s'aixequi l'estora podem quedar realment "estorats" del que haurà fet aquesta colla d'Entesa, que volen enlluernar-nos amb projectes faraònics i en canvi són incapaços de fer bé ni les coses mes senzilles. Sense anar més lluny com solucionar el problema de les cagades de gos. Això és un tema que reclama sense cap èxit el PPc, que són els socis a l'ombra del Govern. Si no els fan cas a ells ja us podeu imaginar el que passa quan ho demana un ciutadà de peu. Doncs com sentir ploure.
Però l'exemple més vergonyós de la manera de fer de l'Entesa és el cas (millor dit el no fer cas) de les 10.750 firmes de ciutadans per demanar canvis en les zones blaves. Aquesta burla i menyspreu ja dura quatre mesos amb el silenci més bascós perquè després del Ple en que es va trobar hom esperava més esperit democràtic, respecte i educació. Sembla que ells estiguin més a gust amb les dictadures mes recalcitrants. Tant de temps al front del govern municipal els ha tornat superbes i prepotents.
Potser ja seria hora de que els ciutadans, desencisats o no, penséssim quelcom per baixar-los del pedestal. Crec que aquesta gent no hauria de seguir portant les regnes d'Igualada, perquè pensen que és la seva finca i ens estalviarem els desgavells que estan fent.
Espero que el músic pagat que tenen per lloar les seves proeses i líder de la mobilitat sostenible, en Carles Cuerva, li compensin bé perquè per defensar nyaps com aquest es necessita tenir molta moral per no dir morro. Però potser ja li van dir quan el van contractar que d'aquests desgavells n'hi haurien molts i que ja feia part de la feina i del sou.
Que cadascú reflexioni i decideixi el que ha de fer en les pròximes eleccions Municipals, que ja no parlem de vendre fum, perquè ara ja hi ha molts nyaps, i això ja no és innocu i costa diners.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dimarts, 25 d’agost del 2009
Coses d’Estiu i altres bajanades.
Aquests dies d'Estiu, he treballat amb Egipcis, he cuidat dels meus pares - un d'ells a l'Hospital - he tingut els nets i ara tinc "una setmana lliure". He llegit abastament sobre l'estupidesa humana - vaig acabar "El circo de la política" d'en Loperena, he llegit "La historia de la guerra civil que no va gustar a nadie" de n'Eslava, he deixat a mitges "La quinta del biberón" de'n Gragera, ara estic ACABANT "Ets de dretes i no ho saps" de'n Josep Martí i tinc a la recambra, amb voluntat de llegir. "La doctrina del shock" de Naoní Klein. En el temps que quedava lliure he reflexionat força, i he après a relaxar-me una mica més del que ho feia fins ara.
De les reflexions, començaré per la més mediàtica:
Cas de'n Camps, el dels trajos de luxe a mida, i de la Barberà, la de les bosses Louis Vuitton de veritat, no de les que venen els immigrants per € 30.
Llegeixo en els diaris que en Rajoy, permetrà que a les Autonòmiques i a les Municipals del 2011, es presentin els ambdós personatges.
Del primer començo per citar literalment una frase que he trobat en un llibre de lleis, si es que això significa quelcom per algú.
"El jutge imparcial no és només un dret fonamental de les parts en litigi, sinó també una garantia institucional en un Estat de Dret".
Recordo l'enrenou que es va organitzar quan els socialistes des del govern van recusar dos jutges del TC per conservadors, i com resposta, i fent servir els mateixos arguments, els del PP ho van fer el mateix amb tres jutges declaradament progressistes. Com que se suposa que la imparcialitat es un dret fonamental ja m'està bé. El que no m'està tan bé, és que els jutges puguin ser definits com a conservadors o com a progressistes pels mateixos polítics o anomenats per ells - dels teus o dels meus-. Crec que si exerceixen de jutge i imparteixin justícia com cal n'hi ha d'haver prou. Els adjectius qualificatius en aquesta professió sobren. Com a molt bons els que haurien de seguir o dolents els que haurien de plegar.
Però aquesta interferència política en nom de la imparcialitat del TC em fa pensar que no hi ha la mateixa vara de mesurar segons sigui el personatge a jutjar.
Quan es cert i notori - em remeto als mitjans de comunicació i les floretes que s'han tirat tots dos - que el president Valencià és amic personal del president del Tribunal Superior de Justícia de València, no entenc que els progressistes no l'hagin recusat, i pel que fa al PP sembla molt agosarat parlar de la innocència d'en Camps, emparant-se amb la seva resolució, si és que hi ha una amistat manifesta.
Senyors. On és la justícia? On és l'Estat de Dret? Amb quin criteri recusen jutges del TC i accepten que un amic resolgui per en Camps? Ja sabíem que pintaven la justícia cega, però sembla que tingui massa vista per segons què.
Espero que altres Tribunals posin les coses en el seu lloc. Si no és així els ciutadans de peu poden pensar que la única llei que funciona és la de l'embut, o com va dir en Pacheco, "la justícia es un cachondeo".
Vol el Sr. Rajoy que el posin en el mateix sac que en Camps i na Barberà? Perquè si es així, no sé si això pot contribuir a desprestigiar-lo, al no saber explicar-ne les raons, ni les complicitats. Perquè Sr. Rajoy són molts els que pensen que "la dona del Cèsar no només te que ser honrada, sinó també semblar-ho".
Si volen fer la tàctica del calamar, poden produir una pel·lícula de la sèrie B d'espies, o de lladres i policies, com els sembli millor. Potser faran calerons amb el cinema a la carta ara que al senyor Jaume Roures li fan decrets a mida per la TDT.
Clar que pot passar de tot en un partit, on l'antecessor d'en Camps se l'hi va escapar, a micròfon obert, "yo estoy en la política para forrarme" i no sols va ser president de la comunitat, Ministre i desprès premiat amb un càrrec de Telefònica amb un sou astronòmic. I currículums de cum laude com aquests sembla que n'hi ha amb abundància en aquesta formació. Són gent que es creuen, pel damunt del bé i del mal i així ens va a tots plegats, que com sempre som els qui paguem el pastís. Com diuen els gallecs "Sr. Rajoy de haberlos hailos".
El següent tema es de caràcter local o no.
Algú em pot explicar perquè els que van d'uniforme cometen infraccions per sistema?
Fa un temps vaig tirar una fotografia d'una grua Municipal, aparcada en un dia en un espai de càrrega i descàrrega, un altre aparcada al bell mig d'un pas de vianants i davant d'una boca d'incendis. Fa menys la d'una moto de la Policia Municipal aparcada en un espai de Zona Blava de l'hospital, en lloc de l'aparcament específic de motos al costat mateix. També al Passeig em vaig trobar amb un cotxe dels mossos d'Esquadra, que per demanar els papers a un immigrant, van envair un pas de vianants bloquejant a les persones que en aquell moment esperàvem per travessar - hi havia lloc de sobres per fer-ho sense ocupar aquest espai.
No entenc aquesta forma d'actuar d'unes persones que per la feina que fan haurien, de donar exemple de civisme i de bona educació, i en canvi fan ús i abús d'uns privilegis que ningú els hi ha atorgat. Suposo que també n'hi ha molts d'altres que són com cal. Entenc que hi hagi urgències, però el que no entenc és que facin les mateixes infraccions per las que estan multant. La major part de les vegades no els costaria gens aparcar una mica mes amunt o avall, sense entorpir el trànsit de vianants o de vehicles. El problema no és tant el que algun infractor s'escapi, cosa molt improbable, sinó de perjudicar per res al ciutadà normal. Però sol passar que es fa per fanfarroneria, per deixadesa o perquè es vol estar pel damunt dels ciutadans normals i corrents. Segurament perquè no els hi ensenyen a l'escola Policial a tenir un comportament cívic i a donar exemple.
El de la moto aparcada a la zona blava de l'hospital, es de jutjat de guàrdia. A mig metre sobre la vorera al costat de l'antic pàrquing lliure, ara deixalleria municipal, hi ha aparcament per un centenar de motos, de fet el company va aparcar allà. Per cert no vaig veure que tingués cap tiquet de sanció, ni la multa corresponent per aquesta infracció. Els vigilants de SIMA, perden facultats?
Un altre exemple no es d'Igualada, ni d'aparcament, però que ve al cas. Un quatre per quatre dels bombers, amb remolc i barca de goma a sobre, ja fa uns quants diumenges, que enretiren la pilona d'un caminet que dona a la platja de Maripins-Far de Salou. En aquest lloc hi ha perill d'esllavissament i per això s'ha blocat el pas dels cotxes. Ells baixen fins arran de mar i allà, els tres membres del cos es dediquen a banyar-se. I si els hi preguntes que hi fan et diuen que estan de pràctiques. Au va home! En diumenge i en un lloc especialment apartat? És quasi segur que estan de servei i no de pràctiques, però abusen de la seva prerrogativa i a més es banyen en un lloc extraordinari i tranquil.
En fi si algú hi pot posar remei, que li posi, que per això els paguem. Són els nostres servidors i a més estan obligats a donar exemple.
En fi per avui ja en hi ha prou.
Josep M. Torras Payerol
divendres, 14 d’agost del 2009
dijous, 6 d’agost del 2009
Regals, regalets i regalitus, cas Gürtel
He trobat un anàlisis crític al cas Gürtel d'una periodista, que més que una anàlisi sembla un codi deontològic. L'he traduït al Català amb ajudes cibernètiques i el poso al blog perquè em sembla molt interessant i d'un contingut alliçonador. També i adjunto alguns comentaris que tenia en aquell moment l'article.
Com a comentari meu, simplement sentir vergonya aliena per la classe de polítics que corren per aquests mons i pels jutges amics polititzats - Montesquieu ha mort -, que l'únic que fan és intentar justificar el injustificable per afavorir amics, amb arguments simplement patètics, que només aconseguixen obrir la caixa de Pandora a nous i futurs conceptes erronis, el que és un flac favor a la "justícia" i a la democràcia.
La pobra gent del carrer, la que viu dels seus diners i no dels diners del poble, ha de sentir-se molt desemparada veient l'ús que es fa de la justicia per uns - els seus protegits, del color que siguin - i la que s'aplica al ciutadà de peu.
Francament el Sr. Camps, tots els del PP i altres polítics de qualsevol color, haurien de recordar sempre que "la dona del Cèsar no solament ha de ser només honrada, sinó semblar-ho".
Quan s'accepten regals pel lloc que s'ocupa, siguin taronges, targes o maletins, s'està prevaricant, i no depèn de la quantitat ni del límit, sinó del simple fet d'acceptar-los. Per tant, no s'han d'acceptar regals de cap mena i si ho fan i els agafen amb les mans al pastis, dimitir per vergonya torera, de fer-ho per dignitat, ja ni en parlo.
En aquest cas, no estic d'acord amb la periodista que diu que hi hauria d'haver un codi de conducta, simplement "no vol dir no" i d'aquesta manera no s'haurien de posar límits, que molts els fan flexibles segons els seus interessos o sigui "un trage a mida".
Si no s'entén això i es fa cooperativisme d'aquest tema, apaga i anem-nos. Com deien en el llibre de la granja dels animals, "tots els animals són iguals, però alguns més iguals que altres" o com diuen "o tots moros o tots cristians" sense voler ser pejoratiu.
Sense mes dilacions us passo l'escrit:
Cas Gürtel
Les deu lliçons del cas camps Camps, després de conèixer el sobreseïment de la causa contra ell.
Efe - Marisol Hernández
València. Actualitzat dimarts 04/08/2009 13:45 hores
Les cuetejades de la 'trama Correa' a la Comunitat Valenciana posen sobre la taula la necessitat de regular els regals als polítics i que controlin les seves amistats.
No obstant això, l'assumpte no està tancat, vist que la Fiscalia Anticorrupció va anunciar que presentaria avui dimarts el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, un dia després de fer públic l'acte dictat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) , que acorda el sobreseïment lliure del 'cas Gürtel'.
1. Un president no ha de tenir en el seu cercle d'amistats a 'El Bigotes'.
Als amics no se'ls exigeix normalment la seva declaració de l'IRPF, però un polític que presideix una comunitat ha de cuidar com ningú les seves amistats. Francisco Camps va caure en les xarxes de seductor d'Álvaro Pérez i gairebé acaba a la banqueta.
Quan s'ocupa un lloc d'aquesta responsabilitat, és necessària una intuïció a prova d'aduladors per discernir la pols de la palla. 'El Bigotes' - que mai va deixar de treballar per Francisco Correa- no pot ser la persona que una Nit de Nadal qualsevol truqui a un president. El "ens ha enganyat" que esgrimeix Presidència de la Generalitat, no els descàrrega de responsabilitat.
2. Un partit no pot contractar únicament amb una empresa.
Des del seu aterratge a la Comunitat Valenciana, Orange Market es va convertir en l'empresa de referència del PP. L'argument per explicar va ser que Álvaro Pérez feia el seu treball molt bé i que la seva disponibilitat era absoluta. Però el cert és que només treballava per als 'populars'. No se li coneixen altres contractes suposadament privats, a excepció de Fira València, la qual cosa dóna fe de quina era la posició d'Orange en el mercat.
3. L'empresa del partit no pot contractar amb la Generalitat.
Si no és comprensible que tota l'activitat externa d'un partit la monopolitzin una sola empresa, menys ho és que aquesta firma sigui objecte d'adjudicacions de la Generalitat.
Álvaro Pérez es queixava amargament als despatxos de Presidència dels pocs contractes que se li donaven. Potser no va haver de rebre cap. El PP hauria d'haver posat aquesta condició abans de convertir Orange Market en el seu principal proveïdor. Encara que el TSJCV ha deixat clar que no hi ha relació entre els regals i les adjudicacions, aquest és un assumpte que haurà d'obrir una reflexió.
4. Un polític ha d'afrontar els contratemps.
La manera més adequada d'enfrontar-se a les dificultats és a dir la veritat. Francisco Camps va haver de defensar des del minut zero amb tots els arguments que tenia al seu favor. Un president és responsable, sobretot, davant dels ciutadans, i el primer àmbit per exercir aquesta funció són les Corts Valencianes.
Frases com "tinc unes ganes boges, boges, boges d'explicar" o "queden un o dos esgraons" no han estat prou explícites.
5. Un president necessita un entorn sòlid i audaç.
La pluralitat és una de les virtuts de la democràcia. Si un dirigent només té assessors que li diuen el bo que és, corre el risc d'equivocar-se.
Francisco Camps ha aparegut durant aquests mesos massa sobre protegit. Les dificultats del procés Gürtel han posat de relleu algunes mancances en el seu entorn, que ha errat en les seves previsions. El TSJCV no anava a obrir una investigació per un assumpte per a ells inexistent com el dels vestits, i ho va fer. I Camps mai seria imputat, i ho va ser. Dins i fora del PP ha estat molt qüestionada l'estratègia de la closca.
6. Un dirigent no pot acceptar qualsevol regal.
A qualsevol persona informada i amb sentit comú no li resultaria molt difícil destriar què regals estan dins de la cordialitat social - pròpia de les relacions polítiques - i quines no. Una caixa de taronges com les que Rita Barberá envia a Javier Arenas per Nadal ho està, un rellotge com el que Álvaro Pérez suposadament va enviar a la ex consellera de Turisme i actual presidenta de les Corts, Milagros Martínez, no. Urgeix una regulació de quina donacions són o no acceptables. No és necessari aprovar una llei, n'hi ha prou amb un reglament intern.
7. Un govern autonòmic no pot parar perquè el seu president tingui un problema.
El presidencialisme imposat per Francisco Camps ha resultat perniciós. Com a norma, un polític ha de saber triar els millors. El dirigent valencià va escollir fa dos anys un Executiu de baix perfil polític i aquesta estratègia s'ha demostrat errònia.
Amb alguna excepció, el Govern autonòmic no ha existit durant el procés del 'cas Gürtel'. En el moment de debilitat de Francisco Camps, els consellers escollits per ell no han demostrat ni idees ni iniciativa.
8. La política nacional comporta riscos.
El president de la Generalitat Valenciana havia guanyat en els darrers anys certa projecció nacional, fruit més de la seva hegemonia electoral a la Comunitat, que de la seva aportació al debat polític. Tanmateix, estava decidit a rellançar la seva carrera a Madrid, amb objectius sempre ocults o disfressats de l'interès per millorar la influència valenciana.
Qualsevol incursió d'aquestes característiques comporta riscos. Per això el president havia d'estar preparat per als èxits i per les crítiques.
9. Tots els que et diuen que et volen poden deixar de fer-ho.
La política implica l'assumpció d'un cert grau d'hipocresia; major o menor en funció del sistema de valors de cada persona. Gürtel ha demostrat a Camps que té enemics, possiblement més dels que pensava dins i fora del partit. Malgrat el suport indestructible de Mariano Rajoy i de la direcció del PP, el dirigent ha patit cert qüestionament intern. L'arxiu de la causa per el TSJCV suposa la primera reparació.
10. Un polític no pot tenir a un jutge com a amic.
Hi ha frases que quan es diuen es desconeixen els seus efectes. Camps es va equivocar en afirmar que el president del TSJCV, Juan Luis de la Rúa, era el seu "amic", i aquest, en contribuir a l'intercanvi d'afalagues. Però en aquell moment cap podia intuir que els uniria un procés judicial i que De la Rúa hauria de resoldre un recurs d'apel·lació del president.
Comentaris #
# 406 Anònim 05.Ago.2009 | 07:07
S'hauria de posar un límit OBJECTIU a aquests regals i detalls. En empreses privades series, es fixa un import màxim de, per exemple, 40 EUROS. La tendència és de fet NO PODER ACCEPTAR res. Lamentable cas, no és l'únic, i pèrdua de legitimitat dels nostres polítics.
# 407 Anònim 05.Ago.2009 | 07:23
El més perillós per a un polític de la talla del Sr Camps és afeccionar-se massa emprant en les seves aparicions públiques una prepotència desmesurada i un menyspreu notable al ciutadà mitjà. TOTS podem comprendre, i ho fem, que rebre un regalet de poca o molta munta ens afalaga i encén el nostre orgull. Però un regalet a un President d'una Comunitat SENSE QUE tinc cap mena de repercussió en RES, ÉS prendre'ns per DÈBILS MENTALS O IDIOTES DE NAIXEMENT. Amb quina papereta aquest senyor ha arribat al seu lloc? Com no s'adona que la seva posició davant els seus conciutadans li suposa un comportament d'alçades sense "regalets a canvi de res" sense " falaguers" en el seu entorn i amb una pulcritud a la comprensió dels seu fer i de les decisions diàries? Esta aquest Sr en la Presidència per preocupar-se de si mateix o per al bé dels seus conciutadans? Sembla que no ho ha entès.
# 408 Anònim 05.Ago.2009 | 08:17 11.
Un polític no ha de mentir, Passem de "jo vaig pagar els vestits" a "tots els polítics reben regals". Podria haver dit des d'un principi "sí, és el meu amic, em va regalar vestits què passa?". No em crec que sigui tan maldestre com per donar-li aquesta munició política a l'adversari.
12. El jutge és amic del polític investigat, i la fiscalia s'utilitza com a arma per enderrocar l'adversari. No era exactament això al que es referia el senyor Montesquieu amb això de la "separació de poders".
13. La imatge dels polítics ha quedat bastant danyada, però la dels votants és penosa. I la dels periodistes no té nom. Seguim sent un país majoritàriament dividit i enfrontat. Només s'exigeix retre comptes als polítics del bàndol contrari. Així ens va. I així de bé li va a la classe dirigent.
dissabte, 1 d’agost del 2009
A cagar a la via en diferents versions. Avui va de vídeo.
Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, us adjunto uns petits vídeos que podeu trobar a You Tube, el primer dels quals és de TV3 i els altres de Vilaweb. Potser amb el primer en tindreu prou. És d'una entrevista de Montilla amb la Terribas i unes declaracions del president de las Cambres de Comerç. No té pèrdua. Els demés són entre altres de professors universitaris i economistes Catalans que ens expliquen el pacte de finançament del nou Estatut.
Encara que per defensar el finançament de l'Estatut, es pot fer servir el "mori la intel·ligència" per part dels que ens manen, el "s'ha de treure la crosta Catalana" de l'anomenat "si bwana" i gran censor de Catalunya, en Ferràn, o aprofitant el tema, el "voy a averiguar quien eres, para evitar que vengas a este ministerio" dirigit a un periodista televisiu per una pregunta no programada, per part del cap de premsa d'en Corbacho, en Franc. Podem constatar un nivell simplement patètic, descoratjador i realment perillós, en una gent que en teoria tenen la responsabilitat de portar, es un dir, els designis de Catalunya i d'Espanya, ambdues, a una unitat de destí en l'Universal o a l'inrevés. A mi em fan sentir vergonya aliena, com a Català i com a persona i a vosaltres?
Els vídeos de la segona part, repeteixo, són de gent d'universitat, per si algú no sap apreciar la diferencia.
Consideracions:
No ens podem queixar, perquè hi ha el nivell que hi ha, doncs algú els ha votat, però i si no hi posem remei, encara pot empitjorar.
Així que cadascú reflexioni (els que entenen el significat d'aquesta paraula) i actuïn en conseqüència en el futur, allà cada un amb la seva consciència (els que en tinguin), perquè sinó hi fem res, tampoc ens podrem lamentar.
Evidentment no tots els polítics són iguals, ni tots tenen el mateix nivell, per tant o enviem a cagar a la via a uns quants o hi anem tots plegats, en pla anyells aborregats.
Ací no val el dir que som anti-sistema o això no va en mi. Estem mal ens pesi, tots en el mateix vaixell i si aquest s'enfonsa moriran tan rates, com mariners, sens fer distinció.
Ah! M'ho deixava: Les cadires no serveixen de flotadors, companys d'Esquerra. Per tant doneu-vos tots per al·ludits.
Que gaudiu de les pel·lícules i fins un altra.
Josep M. Torras Payerol
PD: els vídeos promesos.
Montilla posant la pota fins dalt de tot:
http://www.youtube.com/watch?v=Og6R2qVrEhM
Opinions crítiques sobre el nou Estatut a Vilaweb:
1 http://www.youtube.com/watch?v=2r4x3Ak41P8
2 http://www.youtube.com/watch?v=XYJccJvPV_A
3 http://www.youtube.com/watch?v=SMj9IF2e-Bc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
