dimecres, 30 de setembre del 2009
dimarts, 29 de setembre del 2009
Perles cultivades.
Fa ja uns dies que segueixo les declaracions d'alguns il·lustres socialistes de l'Ajuntament i realment m'he d'aguantar per no dir-ne una de grossa. Com a mostra us faré un recull de perles, que diuen sense posar-se vermells ni un moment. Fa esgarrifances no saber si ho diuen per ignorància o, pura o simplement, ens estan enganyant com a Xinesos. Com sembla que la seva finalitat és la de perpetuar-se en les cadires, pot ser una cosa o l'altra. Perquè tothom imagina que si les perdessin la feina seria seva per trobar un sou equivalent.
Extrec literalment d'un mitjà local algunes de les respostes de n'Aymamí en una entrevista:
Parlant de refinançaments:
"Queden 2 anys de tranquil·litat relativa perquè va prosperar el refinançament del 30% del deute, però després què? Som una de les ciutats més endeutades de l'Estat.
L'Ajuntament d'Igualada té una bona salut econòmica, tot i que no és excel·lent. Hi ha un equilibri en els comptes. De fet es tracta d'un endeutament generat per la ciutat a l'hora de recuperar el temps perdut, en equipaments, nou patrimoni...
Estem parlant d'una situació econòmica que té un aval patrimonial i la confiança del sector financer. Si no estiguéssim bé els bancs no ens concedirien aquest refinançament, no? Estem en millor situació que moltes empreses de la ciutat, o fins i tot famílies. No hem d'oblidar que els ajuntaments tenim un nivell de control molt ajustat, no ens podem endeutar més del 110% del que podem ingressar, mentre que en l'economia real, de les famílies i les empreses, l'endeutament és molt més elevat.
D'altra banda estem parlant d'un 30% amb uns períodes de retorn molt curts, per tant és també un instrument negociador. No tenim cap problema estructural."
Què te a veure el temps perdut amb l'endeutament? Per aquesta regla de tres, es pot arribar a arruïnar a la Ciutat i de retruc el Ciutadà. El que gasta és per les seves ínfules de grandesa i no per ajudar al ciutadà. Hi ha un pressupost i uns límits establerts i amb això s'ha d'administrar. Tot el demés és demagògia pura i l'expressió de la seva voluntat, cosa que és perillosa perquè ningú en sap per qui ho està fent.
O sigui que el refinançament del deute té l'aval patrimonial i la confiança dels banquers, no? Jo pregunto si l'Ajuntament fa un aval patrimonial (del patrimoni de tots), de que serveix la confiança? i si ens tenen la confiança, perquè l'aval?. No diu que la comunitat financera a vegades juga amb interessos ben diferents dels gestors de l'Ajuntament, o és que encara no ho sap? O ja li va bé?
Que l'Ajuntament està en millor situació financera que moltes empreses de la ciutat i fins i tot famílies, em sona a escarni. Parlant d'empreses és que l'Ajuntament pot fer fallida? Han de posar alguna cosa de la seva butxaca els administradors? tenen alguna responsabilitat pecuniària l'alcalde i els regidors si administren malament?. Si falten diners qui els posarà?
En quant a les famílies, evidentment els administradors de l'Ajuntament no passen gana - amb els sous i complements més que generosos que gaudeixen - però a algunes famílies se'ls fa molt difícil arribar a la fi de mes. Per tant trobo molt cruel aquesta comparança, i més venint d'un socialista.
Estem parlant de 12 milions d'euros amb dos anys de carència (s'acosten les eleccions oi!) i amb uns interessos extres al Euríbor d'avui d'uns € 1.300.000, (si puja el Euríbor poden ser algun milió mes). Quanta obra social, llibres de text (dedicat especialment al PPc) i altres collonades, que van fer servir per justificar-ho, es poden fer només amb els interessos extres? Quina barra deu meu!
Parlant d'empreses Municipals:
"Però perquè són útils? A vegades substitueixen empreses privades.
En alguns casos han substituït iniciatives que a nivell privat no eren tan rendibles, bàsicament pel retard en la recuperació de la inversió. L'aparcament soterrat que hem fet amb SIMA és un exemple, perquè ho podem posar en marxa i ho podem aguantar encara que la recuperació s'allargui. L'únic que s'ha de controlar és que no siguin deficitàries."
Que SIMA no és deficitària? Au vinga! Si s'atreveix, publiqui els balanços de l'empresa perquè tothom pugui veure tots quina classe d'administradors hi ha. Les pèrdues que generen amb els seus deliris les paga el ciutadà! Perquè parla del retorn de la inversió?. Com pot ser que és parli de rendibilitat d'empreses si per l'únic que serveix aquesta és per crear un servei i fer-lo pagar als ciutadans?. Per cert, m'agradaria també veure el contracte que tenen amb SIMA, per les Zones Blaves, perquè molt em temo que aquesta que hauria de ser una taxa a retornar a l'Ajuntament amb el pagament del servei, mentre sembla que ara serveix simplement per tirar-ho al forat negre de SIMA.
"Li preocupa que la indústria marxi de la ciutat i de la conca?
De preocupació n'hi ha, i molta, per això el que facilitem és la reubicació, les millores a les empreses, que tinguin valor afegit, apostem per la formació i donem ajudes a les empreses de nova creació.
Treballem per unes bones comunicacions, planificació urbanística, suports, l'IGNova... però tot això cal acompanyar-ho d'un territori més atractiu.
No ens n'hem d'oblidar de la indústria, no volem passar full, i per això hem introduït les societats mercantils."
Una ciutat només de serveis és el somni d'aquesta gent. El problema és que els serveis s'han de donar a empreses i això és un peix que es mossega la cua. Si s'acaba de perdre el tèxtil i els adobers, el més probable és que Igualada sigui més una ciutat dormitori que una altra cosa. Els adobers ja es veu que els volen lluny, i potser els del tèxtil també...
Que han introduït les societats mercantils perquè els preocupa l'Industria? Perdoni'm però això és una bajanada. Què te que veure una empresa industrial i productiva amb una empresa de serveis, que viu de crear i cobrar "nous serveis" als ciutadans?. Què produeix aquesta empresa apart d'impostos directes e indirectes?. El que li va bé a l'Ajuntament es fer d'empresari amb els diners del ciutadà i sense cap responsabilitat.
Acabo amb una cita que he trobat en els comentaris del post de l'entrevista, publicada per un tal Eduard:
"El pressupost ha de ser equilibrat, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l'arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada, i l'assistència als països foranis ha de ser retallada per que Roma no vagi a la fallida. La gent ha d'aprendre novament a treballar, en lloc de viure a costa de l'assistència de l'Estat. "CICERÓ any 55 AC."
En fi podria allargar-ho molt més però per avui en hi ha prou. Seguirem! Que ho passeu bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dimarts, 22 de setembre del 2009
La gàbia ja està feta ara veurem qui hi posa els ocells.
Aquesta frase és del meu bon amic valencià, en Paco Alcaide, un home d'un sentit comú i una saviesa poc corrent, que me la va dir a propòsit d'un comentari sobre la transformació del Valencia; Museu de la Ciència, Palau de la Música, Platja de la Malvarosa, circuit de F1, etc. el fet és que Valencia és potser en aquests moments una de les ciutats que té mes atractius turístics, cosa que és positiva d'una banda i de l'altra és la comunitat mes endeutada d'Espanya. Això vol dir que els autors i constructors dels projectes - tots afins del partit en el poder, faltaria més - ja han cobrat i s'han fet una mica més rics a costa del erari públic i que el deute queda pels mateixos de sempre, els ciutadans, que ja veurem com suporten la carrega i més en els temps que corren.
Tot això ho dic a propòsit de l'anunci de que La Cotonera Igualadina, a la qual fins avui ja li avien atorgat varietat d'usos, el últim de tots els d'una escola bressol a la planta baixa, amb la resta del edifici en roina tècnica, diuen que ara serà la seu del Museu de Premsa patrocinat per la fundació de la Vanguardia. Una molt bona noticia, com diuen alguns!?
No vull ser malaventurós, ni negatiu, simplement vull ser realista, perquè aquí s'acosten unes eleccions i alguns han de començar a vendre fum, que potser no ho sigui en aquest cas, però jo per l'edat sóc una mica maliciós. Ja em perdonareu.
La noticia en si, es simplement un anunci d'intencions, per tant anem a analitzar la proposta, segons expliquen:
El més important d'una proposta ha de ser la seva viabilitat, apart de l'ús que se li doni, s'ha de saber el cost que tindrà i d'on sortiran els diners pel projecte i manteniment posterior. Si la cosa no va per aquí, és com començar la casa per la teulada.
A mi que es faci una comissió de gent per definir futurs usos d'un hipotètic Museu de la premsa, sense saber ni si es viable o possible econòmicament, em sembla una improvisació infantil que fa fresa. A més en teoria al Museu només s'hi dedicaran dues plantes, les altres tres encara està per veure a que les destinaran i qui les pagarà, així com el manteniment. O s'ha de suposar que aquestes les pagarem íntegrament els Igualadins?
Per tant la meva pregunta és: d'on sortiran els diners i com és possible iniciar un projecte sense un pressupost econòmic i de viabilitat?
La Fundació de la Vanguardia en la que hi ha molts prohoms entre ells el Rei, diuen que serà la que patrocinarà el Museu. Que jo sàpiga i es de coneixement públic perquè ho diuen ells mateixos, la Vanguardia està perdent diners, la Generalitat de manera encoberta els hi dóna ajuts per sobreviure – a tots els Hospitals de Catalunya s'hi troba gratis -, i al Rei al mantenim nosaltres, per tant per aquesta part no hi veig jo gaires possibilitats de finançament. I mira, últimament les fundacions em donen neguit, perquè serà?
Quines institucions públiques hi posaran diners, de manera que no sigui una carrega més sobre les espatlles dels Igualadins? Qui pagarà el manteniment de l'edifici una vegada destinats als usos que es decideixin, o sigui l'augment de funcionaris i amics d'ADN conegut?
Si no tenen assegurats els diners no entenc perquè comencen i si comencen sense saber d'on sortiran estem igual que abans de començar, amb l'agreujament que hem de pagar als gestors - i no parlo dels que fan l'estudi econòmic - abans de saber si és factible. No seria més raonable fer l'estudi econòmic i saber qui paga les misses, abans de començar a crear comissions que estudiïn el funcionament del Museu? Em sembla que això es de calaix, o de sentit comú, com es vulgui.
A mi no em desagrada el projecte sinó la forma de portar-lo a terme. Crec que manca de professionalitat i de realisme. Si es un projecte segur i factible, i només ha d'aportar beneficis a Igualada endavant. Sinó, no cal fer demagògia ni fer perdre el temps a ningú. Recordo la quasi desena d'utilitats més que han dit li havien trobat en aquestos darrers anys, sense que cap es portés a terme.
Agrairia si algú ho sap, que m'expliquessin quin és el fonament econòmic que permetrà a Igualada tenir un Museu entre moltes altres coses, sense carregar encara més un endeutament Municipal que entre empreses i pressupost corrent, puja unes quantes desenes de milions d'euros. No m'agradaria que Igualada sortís al diari per haver batut aquest tipus de record d'endeutament a nivell Nacional, perquè com molt bé sabeu desprès recau a les butxaques i les esquenes de tots el ciutadans. I tot plegat fos només pel simple fet de que hi ha gent que necessita vendre fum - s'acosten eleccions - per mantenir-se en el càrrec.
A Ancoats Manchester, una fundació que encapçala el Príncep de Gales, ha reformat els vells "mills" els i han fet "lofts" per joves, amb el qual hi ha un retorn de la inversió. Una vella fàbrica que no està en Ancoats va ser reformada i s'hi ha fet la seu del Museu de la Ciència i en una altre hi ha la seu de Granada televisió, ambdues fan pagar entrada. Per cert, tots els antics "mills" son de totxana vista, no sé si a la Cotonera i hi ha totxana sota l'arrebossat, si hi és jo no l'he vista, però el que si us puc assegurar és que els edificis d'Ancoats- Manchester són autèntics d'arquitectura manxesteriana, per raons obvies.
Tot això ho dic una mica amb coneixement de causa, doncs per raons de feina, a Manchester hi he estat unes quantes desenes de vegades.
Adjunt a aquest article os acompanyo una pel·liculeta tipus "slide show" dels edificis manxesterians que he penjat a Youtube i d'uns enllaços en Anglès sobre restauració, adequació i usos d'antics edificis fabrils a Anglaterra, el text està en Anglès, si fes falta els podríem traduir al Català.
Adéu-siau i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
PD: Documentació interessant sobre el tema de la restauració:
http://www.heritageworks.co.uk/docs/KD%20article%20-%20July%2009.pdf
http://www.ukrestoration.co.uk/case-studies/royal-mills/
dimecres, 9 de setembre del 2009
Admiro la “coherència democràtica” de n’Aymamí quan pontifica.
En un mitjà local he llegit unes declaracions de l'inefable Aymamí sobre la consulta popular a Arenys de Munt, que m'han deixat bocabadat.
Clar que ell considera una pèrdua de temps qualsevol consulta popular, sinó mireu les firmes en contra de l'ampliació de les zones blaves, 10.750 siguin de gent d'Igualada o de la comarca i en van quedar de penjades. Fa quasi sis mesos que es va presentar a l'Ajuntament demanant fer una consulta popular i fins avui ni "mu".
És clar que per una persona que creu que el ciutadà només pot exercir la democràcia cada quatre anys, és molt coherent el considerar una pèrdua de temps això de que les consultes populars. Simplement ell és sols també demòcrata uns mesos abans de les eleccions, i desprès prepotència i despotisme i fins a les properes.
Sota aquestes premisses, tampoc haurien d'existir les enquestes - que no deixen de ser una consulta popular - i bé que en fa ús uns i altres quan els interessa, i així les fan servir com millor els hi sembla, segons els siguin o no favorables.
Mireu, quan unes persones volen fer una consulta popular, recollir unes firmes perquè es faci un referendum popular, o volen expressar el seu descontent, o la seva opinió sobre qualsevol tema, fan simplement un exercici democràtic. I la democràcia, que ningú ho oblidi - la memòria és punyetera quan interessa - emana del poble, i no hi ha res més democràtic i pur – pel damunt del que opinin polítics i jutges - que el poble expressant la seva opinió i reivindicant el que vulgui. Perquè, que són els polítics sinó servidors dels poble!
El sol fet de voler prohibir l'exercici sà i democràtic, d'una consulta popular és un atemptat a la convivència pacífica i alguns s'ho haurien de fer mirar.
No és rellevant el resultat d'una consulta, quan simplement es tracta de conèixer l'opinió de la gent sobre un determinat tema. Ho és molt més l'oportunitat de poder expressar-la. No cal ser tan primmirat en qui convoca una consulta, quan sols dient que es tractava d'una enquesta - canvi purament semàntic - ja no hi hauria res a dir sobre la validesa de la consulta... Perquè en el fons el "referèndum d'Arenys" és això, o no?
O potser és que ara es qüestionarà també el Instituto Nacional de Estadística i totes les empreses que es dediquen a fer enquestes - consultes populars - en diversos temes, incloent-hi els mitjans de comunicació digital a Internet?
Donat que molts polítics i gent de la justícia estan acostumats als nomenaments a dit, potser per això s'obliden del que és democràcia. Per tant, com diu un amic meu,"calladets alguns estan més guapos".
A n'Aymamí cal refrescar-li les seves pròpies paraules en el tema de la consulta popular: "ho considero un 'error' i que pot comportar alguna conseqüència desagradable, com violentar la convivència dels ciutadans". Li sonen 10.750 ciutadans i dos grups al facebook 1.948 i 613 persones apuntades, protestant per l'ampliació de les zones blaves? I aquesta entestada seva "no violenta la convivència dels ciutadans"? O vostè es fa el cec i el sord, només quan l'interessa?
Bé aprofitant la ben "entesa" l'hi comunico que el proper dia 15-09-09 a les 11 del matí, l'Imma i jo, com a ciutadà que no representa a cap partit – ho puntualitzo perquè sé el que diran - presentarem una queixa davant de la síndica de greuges municipal. Suposo que vostè ja sap que hi ha prou fonaments per fer-la, ja que la seva manca de resposta a l'expressió absolutament democràtica de 10.750 ciutadans demanat una consulta popular sobre l'ampliació de les zones blaves, que vostè es permet el luxe de qualificar d'antidemocràtic i menystenir-lo amb el seu silenci administratiu, així com el debat en el plenari municipal sobre el tema mereixen quelcom més de la seva part.
Quan ha de parlar calla i quan ha de callar parla. Quina manca de coherència, Déu meu!
Que ho paeixi bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dilluns, 7 de setembre del 2009
dimarts, 1 de setembre del 2009
En Pere Prat en estat pur.
Avui us faig avinent un escrit al setmanari l'Extra de l'amic Pere Prat, que m'ha colpit realment. És d'una clarividència especial i voldria compartir-lo amb vosaltres.
Com que el post és prou entenedor i ric en contingut, us el passo sense més.
Que ho gaudiu i que cadescù faci la seva pròpia reflexió, segons la seva consciencia.
Josep M.
La gran enganyifa
El 1949 Eric Arthur Blair, que escrivia sota el pseudònim George Orwel, va publicar la seva obra "'1984" on cobraven vida els conceptes "Gran Germà, l'habitació 101 del Ministeri de l'Amor i la policia del pensament": És una novel·la que narra un poder públic omnipresent que vetlla pel bé col·lectiu,. inserint-se en la consciència de la gent. Descriu un model totalitari que envaeix les àrees pròpies de l'individu, i practica un rentat sistemàtic i permanent de cervell mitjançant la propaganda, a partir de la manipulació psicològica i la neollengua que redueix el lèxic, les idees i transforma la paraula per evitar desviacions en el pensament. El control començava a l'escola per anar formant ciutadans sens ideals pels que lluitar ni fites per les que esforçar-se, per tenir ciutadans amoltonats, ociosos, i mesells, incapaços de tenir un pensament lliure i independent, entretinguts en creuades estúpides sense altre contingut ni interès que el que se'ls subministra des del poder.
La seva visió no .s'ha complert l'any precís amb el qual intitulà la seva obra, però cada vegada hi na més .símptomes de que les temptacions de molts governants van en aquesta direcció. Sembla que vulguin una societat cretinitzada, desil·lusionada, i crispada d'individus presoners de les amenaces, el subsidi i la propaganda oficials. Dirigents que volen fer creure les seves veritats, a voltes integristes i fonamentalistes, i que arrelin com religions espirituals o laiques. Fan discursos delirants que cerquen convèncer amb arguments que farien les delícies d'en Groutxo Marx. I esperen trobar gent amb la ment obnubilada capaç d'arribar a realitzar tot el que se'ls digui, fins acciones terroristes, i el sacrifici suprem, quan així se'ls hi ho indiqui sota un vernís de bones intencions que amaguen grolleres intencions.
És trist veure com, en lloc de revoltar-se i reaccionar contra aquestes situacions, la gent sol prendre una actitud amorfa i s'empassa les mentides que diuen els seus i els recolzen en les baralles partidistes on cerquen culpables i miratges per camuflar la seva incompetència o les seves corrupcions. És llastimós veure com s'accepten posicionaments dogmàtics en el terreny polític, tècnic i econòmic, i les nul·les conseqüències de les grans denúncies fetes en seu parlamentària com les comissions del 3%, el pagament d'estudis inexistents o sense interès col·lectiu, el finançament, els excessos en la despesa electoral, els qui ocupen càrrecs de confiança, les persecucions, o els grans temes com l'aigua, l'energia i el canvi climàtic. Massa elements usats com l'embolcall grandiós per amagar petiteses doctrinals i partidistes. S'ha perdut la consciència que cal plantar cara als que manen, contra l'oprobi, l'abús de poder, la intolerància, el dogmatisme i tot allò que vagi en contra de la llibertat, potser perquè bona part de la població és cada dia més depenent de l'estat i dels organismes oficials, i moltes empreses i institucions estan condicionades pel que pensarà, decidirà i adjudicarà el caprici dels que manen, a qui s'han de plegar per continuar tenint feina.
Cal una societat forta que es malfií sempre dels governants, i tingui els mecanismes per controlar-los, perquè el poder públic constitueix un perill de degeneració si no es posseeix un sistema judicial eficaç i independent i una premsa lliure. I avui no es té ni una cosa ni l'altra. Sembla que no passi mai res malgrat tot el que es denuncia, ni jurídica ni políticament. Els polítics s'han tornat endogàmics i tancats en la seva bombolla. Prop del 70%, dels parlamentaris catalans són empleats de l'erari públic. I passar per la política sembla habilitar per viure bé tota la vida, dirigir empreses i institucions de tota mena i presidir grans entitats. I amb aquest bagatge les coses van com van i el futur és el que és. Sens anar massa lluny sols cal contemplar els mèrits que s'han de tenir, i els sous que es cobren, per gestionar les societats municipals, les que depenen de les administracions, o les que fan serveis públics, on el nepotisme i els vincles polítics són les millor:s credencials. Per no parlar dels escàndols, extorsions o suborns que en molts indrets es practiquen habitualment i que de tant en tant apareixen juntament amb les lamentacions farisaiques dels mateixos que les permeten i promouen. Potser doncs Orwell no anava desencaminat i és per això que molts creuen que en lloc de democràcia hi ha la gran enganyifa ...
Pere Prat
L'Extra del 26-08-2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
