Perles cultivades.

Fa ja uns dies que segueixo les declaracions d'alguns il·lustres socialistes de l'Ajuntament i realment m'he d'aguantar per no dir-ne una de grossa. Com a mostra us faré un recull de perles, que diuen sense posar-se vermells ni un moment. Fa esgarrifances no saber si ho diuen per ignorància o, pura o simplement, ens estan enganyant com a Xinesos. Com sembla que la seva finalitat és la de perpetuar-se en les cadires, pot ser una cosa o l'altra. Perquè tothom imagina que si les perdessin la feina seria seva per trobar un sou equivalent.

Extrec literalment d'un mitjà local algunes de les respostes de n'Aymamí en una entrevista:

Parlant de refinançaments:

"Queden 2 anys de tranquil·litat relativa perquè va prosperar el refinançament del 30% del deute, però després què? Som una de les ciutats més endeutades de l'Estat.

L'Ajuntament d'Igualada té una bona salut econòmica, tot i que no és excel·lent. Hi ha un equilibri en els comptes. De fet es tracta d'un endeutament generat per la ciutat a l'hora de recuperar el temps perdut, en equipaments, nou patrimoni...

Estem parlant d'una situació econòmica que té un aval patrimonial i la confiança del sector financer. Si no estiguéssim bé els bancs no ens concedirien aquest refinançament, no? Estem en millor situació que moltes empreses de la ciutat, o fins i tot famílies. No hem d'oblidar que els ajuntaments tenim un nivell de control molt ajustat, no ens podem endeutar més del 110% del que podem ingressar, mentre que en l'economia real, de les famílies i les empreses, l'endeutament és molt més elevat.

D'altra banda estem parlant d'un 30% amb uns períodes de retorn molt curts, per tant és també un instrument negociador. No tenim cap problema estructural."

Què te a veure el temps perdut amb l'endeutament? Per aquesta regla de tres, es pot arribar a arruïnar a la Ciutat i de retruc el Ciutadà. El que gasta és per les seves ínfules de grandesa i no per ajudar al ciutadà. Hi ha un pressupost i uns límits establerts i amb això s'ha d'administrar. Tot el demés és demagògia pura i l'expressió de la seva voluntat, cosa que és perillosa perquè ningú en sap per qui ho està fent.

O sigui que el refinançament del deute té l'aval patrimonial i la confiança dels banquers, no? Jo pregunto si l'Ajuntament fa un aval patrimonial (del patrimoni de tots), de que serveix la confiança? i si ens tenen la confiança, perquè l'aval?. No diu que la comunitat financera a vegades juga amb interessos ben diferents dels gestors de l'Ajuntament, o és que encara no ho sap? O ja li va bé?

Que l'Ajuntament està en millor situació financera que moltes empreses de la ciutat i fins i tot famílies, em sona a escarni. Parlant d'empreses és que l'Ajuntament pot fer fallida? Han de posar alguna cosa de la seva butxaca els administradors? tenen alguna responsabilitat pecuniària l'alcalde i els regidors si administren malament?. Si falten diners qui els posarà?

En quant a les famílies, evidentment els administradors de l'Ajuntament no passen gana - amb els sous i complements més que generosos que gaudeixen - però a algunes famílies se'ls fa molt difícil arribar a la fi de mes. Per tant trobo molt cruel aquesta comparança, i més venint d'un socialista.

Estem parlant de 12 milions d'euros amb dos anys de carència (s'acosten les eleccions oi!) i amb uns interessos extres al Euríbor d'avui d'uns € 1.300.000, (si puja el Euríbor poden ser algun milió mes). Quanta obra social, llibres de text (dedicat especialment al PPc) i altres collonades, que van fer servir per justificar-ho, es poden fer només amb els interessos extres? Quina barra deu meu!

Parlant d'empreses Municipals:

"Però perquè són útils? A vegades substitueixen empreses privades.

En alguns casos han substituït iniciatives que a nivell privat no eren tan rendibles, bàsicament pel retard en la recuperació de la inversió. L'aparcament soterrat que hem fet amb SIMA és un exemple, perquè ho podem posar en marxa i ho podem aguantar encara que la recuperació s'allargui. L'únic que s'ha de controlar és que no siguin deficitàries."

Que SIMA no és deficitària? Au vinga! Si s'atreveix, publiqui els balanços de l'empresa perquè tothom pugui veure tots quina classe d'administradors hi ha. Les pèrdues que generen amb els seus deliris les paga el ciutadà! Perquè parla del retorn de la inversió?. Com pot ser que és parli de rendibilitat d'empreses si per l'únic que serveix aquesta és per crear un servei i fer-lo pagar als ciutadans?. Per cert, m'agradaria també veure el contracte que tenen amb SIMA, per les Zones Blaves, perquè molt em temo que aquesta que hauria de ser una taxa a retornar a l'Ajuntament amb el pagament del servei, mentre sembla que ara serveix simplement per tirar-ho al forat negre de SIMA.

"Li preocupa que la indústria marxi de la ciutat i de la conca?

De preocupació n'hi ha, i molta, per això el que facilitem és la reubicació, les millores a les empreses, que tinguin valor afegit, apostem per la formació i donem ajudes a les empreses de nova creació.

Treballem per unes bones comunicacions, planificació urbanística, suports, l'IGNova... però tot això cal acompanyar-ho d'un territori més atractiu.

No ens n'hem d'oblidar de la indústria, no volem passar full, i per això hem introduït les societats mercantils."

Una ciutat només de serveis és el somni d'aquesta gent. El problema és que els serveis s'han de donar a empreses i això és un peix que es mossega la cua. Si s'acaba de perdre el tèxtil i els adobers, el més probable és que Igualada sigui més una ciutat dormitori que una altra cosa. Els adobers ja es veu que els volen lluny, i potser els del tèxtil també...

Que han introduït les societats mercantils perquè els preocupa l'Industria? Perdoni'm però això és una bajanada. Què te que veure una empresa industrial i productiva amb una empresa de serveis, que viu de crear i cobrar "nous serveis" als ciutadans?. Què produeix aquesta empresa apart d'impostos directes e indirectes?. El que li va bé a l'Ajuntament es fer d'empresari amb els diners del ciutadà i sense cap responsabilitat.

Acabo amb una cita que he trobat en els comentaris del post de l'entrevista, publicada per un tal Eduard:

"El pressupost ha de ser equilibrat, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l'arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada, i l'assistència als països foranis ha de ser retallada per que Roma no vagi a la fallida. La gent ha d'aprendre novament a treballar, en lloc de viure a costa de l'assistència de l'Estat. "CICERÓ any 55 AC."

En fi podria allargar-ho molt més però per avui en hi ha prou. Seguirem! Que ho passeu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol