Fulles Catalanes independents. A que fan goig!

goig

Indissolubilitat d'“España”

Ja te pebrots que els del TC facin us d'aquesta paraula, indissolubilitat (d'“España”), unes quantes vegades, en un Estatut per Catalunya.

El primer que se m'ha acudit es buscar la paraula per Internet i renoi amb la “España profunda”, resulta que quasi només hi he trobat referencies al matrimoni.

Per curiositat he mirat una mica les interpretacions i el que em sobta és la voluntat irreductible que atorguen als contraents, que quan es decideixen pel matrimoni, aquest esdevé per art de màgia, indissoluble i si t'equivoques doncs, això: “Ajo, agua i resina”!

Per mostra, poso unes frases amb comentaris que he trobat, d'uns que segueixen “El Camino”, que exactament no sé on porta, encara que amb la cançó “amo a Laura” me'n vaig fer una idea, en el nostre cas seria “amo a España” per sagrament o per “collons” que es mes català.

«La unitat i la indissolubilitat són les propietats essencials del matrimoni, [...] obtenen una fermesa peculiar per raó del sagrament». El marit i la muller «en virtut del contracte conjugal “ja no són dos, sinó una sola carn” [...]. Aquesta íntima unió, en tant que és un lliurament mutu de dues persones [...], exigeixen la plena fidelitat conjugal i en reclamen la unitat indissoluble».

Clar que després de llegir la definició, se'm fa una mica feixuc de comprendre això, de no són dos, sinó una sola carn, en fi, deu tenir connotacions sexuals que no arribo a lligar amb l'íntima unió entre Catalans i “Españoles”, si no és “contra natura”, i que em perdonin els de l'arc de Sant Martí.

Trec la conclusió, que deu ser una altra cosa.

Regiro un xic en la memòria, faig uns quants “flash backs”, als meus inicis d'alquimista i “hèlas”! Deu voler dir la indissolubilitat d'alguna substancia, o sigui que quelcom s'ha solubilitzat i ara ja no es pot des-solubilitzar, “cony!” Que enrevessat! A més, jo no recordo quan hi va haver aquesta reacció, que no ens permet separar quelcom, que algú “químicament” un dia va ajuntar, que jo sàpiga ni l'element Catalunya, ni l' “España” surten a la tabla periòdica. 
  No deu anar per aquí!

Doncs deu ser quelcom històric i d'aquesta, encara que m'agrada, en vaig una mica peix. Pot ser que algú amb molt poder va dir que, “per collons”, quedàvem indissolubilitats amb la resta de la península Ibèrica i que això ja no tenia marxa enrere.
 Hi trobo també certes connotacions, però no deuen venir al cas. A més, Portugal no és d'”España” oi!

Osti! Ara qu'hi penso, a lo millor va ser aquell Rei “cabró” o era una altra cosa? El que va arrasar Barcelona al 1714 i que ara ho celebrem el 11 de Setembre. Els Catalans som axis, celebrem per no oblidar. 
  Però tampoc deu anar en aquest sentit la cosa.

Al final penso, que els del TC no ho deuen dir per res d'això, sinó simplement com que els Catalans som mesells i pencaires, no volen que fotem el camp d'aquesta “España” - “¿¡una, grande i libre!?” - i ens declaren indissolubles, no fos el cas de que “alguns” haguessin de pencar per guanyar-se les garrofes, per tenir autopistes de luxe gratuïtes, per l'atur agrícola (no sona igual oi!), pels ordinadors per cada dos alumnes o ves a saber per quina prebenda o dret de cuixa, que sense l'esforç dels rucs Catalans, no seria possible en aquest estat de benestar llaurat sobre la nostra esquena i s'haurien de posar a treballar de valent, tan sols per sobreviure, i això és molt “fotut”, quan s'està tan mal acostumat.

Així doncs si només ens volen per segons quines coses, aleshores, divorci a la Catalana, que aquest no ens defineix com indissolubles d'aquesta “España”, que no ens vol com a companys de viatge sinó com a rucs mansos de càrrega, que no se si te res a veure amb el ruc autòcton Català.

Vaja, que ja som tots una mica “grandets” com perquè ens vinguin amb aquestos romanços, de que no podem decidir per nosaltres mateixos el que volem. Podem dir amb veu molt alta i molt clara, que si som bons per pagar, també ho som per decidir.

A casa, els fruits del nostre treball ens els hem d'administrar nosaltres, doncs amb les coses de menjar no si juga. I de mà a la cartera, ni els “Españols” ni el TC!

A vegades de tant acorralar a l'animal aquest reacciona malament, fot una guitza i tira pel dret. Si això passa, ho podeu agrair a tots aquests “carpeto-vetonicos” que no han parat fins a portar-nos als Catalans a aquest atzucac, on s'imposa prendre decisions diferents a les preses fins ara. La culpa del que passi, ja sabeu qui la te. Les reclamacions, al “maestro armero”!

A Deu siau a la indissolubilitat d'“España”? Doncs pot ser si.
Que ho paiu be.
Josep M. Torras Payerol

Vestits per menjar pinxos.

Fotografía anoiadiari

Tapes “versus” truites?

Acabo de llegir en un post d'un diari digital, el gran èxit de la Festa del Barri de Fàtima, sots l'intitulat “Fàtima té salsa”.

Amb tots els respectes pels habitants d'aquest Barri del que de petit veia transitar els seus habitants pel meu carrer el del “matadero” - l'actual Prat de la Riba - i als que tinc que agrair la seva col·laboració en el desenvolupament d'Igualada i que per tant no es res personal amb ells.

Una vegada dit això i prenent un altre to, haig dir que estic molt content del èxit del seu concurs de tapes.

Aquest cap de setmana va ser també la Festa del meu barri, el de les Flors i evidentment no puc deixar d'agrair – “lo cortés no quita lo valiente” -, una petita visita d'en Xavi Figueres (gracies Xavi), una fotografia del ball de nit, al blog del “pregoner”, que per cert no vaig veure. A si! i una salutació d'en Joaquim, un jove de les joventuts socialistes.

Clar que comparativament a la festa del barri de Fàtima:

“Van fer el lliurament dels premis corresponents, la regidora de Salut i Acció Social de l’Ajuntament d’Igualada Pilar Salat i Agramunt, Jordi Riba i Colom 2n Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament d’Igualada i la Senyora Montserrat Mateu i Pons 1a Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament d’Igualada.”

Apart d'altres Entesos presents, tots ben mudats per l'ocasió, constato que no hi ha color. El meu barri perd per golejada.

Suposo que deu ser perquè per alguns els del meu barri deuen ser Igualadins de segona, o hi ha quelcom que se'm escapa?

Pot ser que les truites del concurs del meu barri no els hi agraden i les tapes si!

Clar que al meu barri no tenim ni ascensor, ni pont, ni palanca – per transport (sic) de persones a peu i en bicicleta (suposo que d'animals també) –, només un parc molt mal forjat, ple de cagades de gos i com que no hi ha res per inaugurar, pot ser devien tenir por de xafar “merda”, per això alguns no van venir i menys mudats.

En fi és una llàstima doncs a la pròxima festa ja no hi arriben, hi han eleccions abans.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Festa del carrer del meu barri - Barri de les Flors 2010

Enllaç a les fotografies: 
2010: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/FESTABARRIDELESFLORS201002#
2009: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/FestaDelCarrerBarriLesFlors#

REC.01 - Pop art stores

Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/REC01Dia1#

REC.01 - Dia 0

Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/REC01Dia0#

Macros i guitarres

Que enrevessats que són alguns! I que senzilla es la natura.

Enllaç a les fotografies:  http://picasaweb.google.com/josepm.torras/ShellsFlowersAndInsects#

Perquè no separem les coses?

El Rec.01 i l'Outlet al carrer són dues coses diverses i totes dues beneficioses per Igualada. Qui les ha intentat barrejar?

El Rec.0 va ser un èxit quasi sense gens d'ajuda oficial i els organitzadors hi van posar tota la imaginació i treball del món. l'èxit va sorprendre a propis i estranys.

L'Outlet al carrer també va ser un èxit quan anava pel seu compte, un cap de setmana, botigues al carrer, molta ajuda “oficial” i molta promoció pagada per tots, però al cap i a la fi un benefici per Igualada.

O sigui que tenim dues maneres de veure les coses. Una des de un punt de vista institucional o oficial UBIC&Ajuntament i l'altre, purament una iniciativa ciutadana.

L'èxit del primer Rec.0 va generar sorpresa, enveja, recels i un intent d'apropiar-se el èxit, amb frases desafortunades d'algun regidor.

Per tant en el Rec.01 han intentat i tutelar l'èxit i es pot dir també que han ajudat una mica més que la primera vegada, carrers nets i quelcom més, alguna negativa a instal·lar algun bar al carrer i a algun local, en fi “pecata minuta”. Això si, ni de lluny l'ajuda que van donar a la iniciativa de l'UBIC, que va gaudir de pàgines senceres de propaganda. Però com que la podríem considerar l'oficial, era d'esperar.

A més, una de les condicions de fer el Rec.01 per part de l'Ajuntament era que s'havia de fer coincidir amb l'Outlet al carrer, per aprofitar la inèrcia “sinergies” d'aquesta iniciativa i a la vegada satisfer les demandes que no pressions de l'UBIC, que en algun cas va pronunciar les paraules de “competència deslleial”. Paraules repetides per en Xavi Figueres, que s'han fet servir d'excusa perquè l'Ajuntament no deixes fer la Fira Natura, que inútilment van intentar posar-se d'acord amb l'UBIC. De “competència deslleial” en podríem escriure un llibre, si ho apliquéssim a les Empreses Municipals, però aquest tema avui no toca.

La meva conclusió és que aquests intents d'intervencionisme quasi malaltís, en comptes de posar-se al serve dels ciutadans, els fan voler ser sempre els protagonistes. I sinó pals a les rodes. És una pena que bones iniciatives per si mateixes acabin sent pervertides, quan el be per Igualada és que es facin coses i que portin gent de fora. A la fi, el que esperem és el benefici econòmic per la ciutat i no el protagonisme inútil, estúpid i perjudicial d'uns o d'altres.

Per tant crec que l'Outlet al carrer i el Rec.0X, no s'haurien de barrejar i l'Ajuntament hauria de d'ajudar d'una manera equitativa a uns als altres i els de mes enllà i no fer discriminació de cap tipus. Tant si ho munta una agrupació oficialista o una iniciativa privada. O són els representants de tots o que es dediquin a una altre cosa.

Cada tipus d'aconteixement té el seu públic i no és el mateix la gent que busca marca, que la gent que busca gangues. No són els mateixos nivells de preu, ni la mateixa gent, com tampoc ho és la gent que busca productes naturals. Per tant no cal que es barregin les coses, en un afany d'apropiar-se de tot i de menjar-se tot el que és gras. En aquestos casos, separar és millor que unir.

Certs comentaris a diaris locals de gent intentant desacreditar una cosa i/o virtualitzar l'altre, estan fora de context. Però el rerefons de la culpa està en intentar encabir-ho tot dintre del mateix sac. En Albert Rossell per el seu escrit a La Veu li recomanaria que fos més curos i equitatiu. Com a periodista mai és pot proclamar quelcom que es beneficiós per la ciutat, com Igualada "fashion" “versus” Igualada Outlet, sinó mes aviat Igualada “fashion” "i" Igualada Outlet, certs comentaris fora de lloc, no estan a l'altura de la persona, a la que potser algú l'ha aconsellat malament. Hi ha moments i llocs per passejar. Si es vol la Rambla neta i lliure, doncs a fer-se patge o Rei i una vegada a l'any li obriran perquè s'exhibeixi amb les seves gales “fashion” o tal vegada millor, en els tres tombs!

Outlet al carrer si, Rec.0X també, Fira Natura també, i qualsevol altre manifestació que porti gent a Igualada també. Però a cadascuna a lo seu, en el seu lloc i en el seu temps. “Al Cesar el que es del Cesar ..........”

Com que s'ha posat de moda o sigui que és “fashion” ho deixo anar sense cap mena de mania: “Algú ho havia de dir”!

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Video REC.01 - Una altre genialitat d'en Dan Ortinez

REC.01 experimental stores from Aixina Produccions Audiovisuals on Vimeo.

Algú ens pot explicar, en realitat, qué està passant?

Aquests propers dies, a  l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (m’agrada anomenar-lo amb noms i cognoms), es celebrara un cicle de conferències d’economia, amb el més que interessant títol:

Algú ens pot explicar, en realitat, qué està passant?

Com podeu veure per la foto, els convidats son:

Joaquím Solé-Vilanova, Doctor en Economia i professor de la UB.

Marc Vidal, economista, emprenedor i famós blogger.

Santiago Niño Becerra, Catedràtic d’Estructura Econòmica i professor de la  Facultat d’Economia IQS.

El Cicle de conferencies d’economía està  organitzat pels grups Iguland i Innovàrea d’Igualada.

Possiblement no hi ha a tota Catalunya un lloc millor on portar aquests economistes. Igualada, fa més d’una dècada que és en crisi i cada dia s’hi endinsa una mica més. El diari “Expansión” en un article d’ara fa un any i mig, l’anomenava“El Detroit del textil”, i fa un parell d’anys, el diari britànic “Financial Times” a l’article:  “Spain sees credit surge brought to rude halt“, posava la ciutat d’Igualada com a paradigma de la crisi immobiliària i econòmica que, d’ençà l’esclat de l’escàndol de les “subprimes”, afecta l’Estat espanyol.

Sembla que ara, com a mínim la “societat civil” igualadina cada dia es mobilitza més  i crea plataformes i projectes a la recerca de noves idees per retornar la vitalitat a la comarca més profundament deprimida de Catalunya.

Pels que tingueu intenció d’anar-hi, podreu gaudir de l’Ateneu Igualadí, un edifici històric i molt popular. Que a més de ser entitat acollidora d’altres entitats i associacions, ha anat configurant amb els anys una programació pròpia de propostes, idees i projectes que han fructificat i s’han anat consolidant.

Innovàrea Igualada.

· Innovàrea vol esdevenir una plataforma independent per generar propostes -dins de l’ampli món de la innovació- que puguin esdevenir projectes en ferm per a la millora del teixit productiu de la comarca de l’Anoia i els seus municipis.

Iguland, la nova Igualada.

·Iguland és la nova igualada.

·Una ciutat on tot és possible.

·Un espai on reflectir quines coses salvaríem de la nostra ciutat i quines creiem que hi fan falta.

·Idees boges i projectes en ferm que ajudin fer realitat la igualada del futur. la del 2030.

·Es tracta d’actuar.

·Participa-hi! entre tots la farem realitat!

(perquè no quedin dubtes, aquest és un grup d’acció social independent i sense cap vincle amb cap formació política).

http://blogs.anoiadiari.cat/pvalls

http://ca-es.facebook.com/group.php?gid=206171541899

http://www.facebook.com/group.php?gid=447093915253

Fauna aquàtica del riu Anoia i sons de la natura. Relaxat!

Enllaç a les fotografies:
http://picasaweb.google.com/josepm.torras/AnecsITortuguesRiuAnoia#
http://picasaweb.google.com/josepm.torras/PollesDAiguaAnecsITortugues#

A mi m'agraden les petites coses.

Que en se jo, dels del Club Bildenberg?

Apart del que havia llegit i escoltat sobre aquesta gent i el que em sonava, he buscat nova informació. Entre tot el que hi trobat, la majoria provè un tal Daniel Estulin. El seu pare era un cap de la KGB i suposo que entre la molta que en aporta, també hi pot haver desinformació i rancúnia. Ha escrit un llibre sobre el club, que em penso comprar i llegir.

També he trobat informació a la Wiki, que és el que és, ho he mirat per sobre, però quan tingui temps aprofundirem una mica, veurem si es pot desgranar el gra i separar-lo de la palla.

El secretisme d'altre banda tampoc ajuda i pot ser que també hi hagi molt de llegenda urbana, excepte en els llocs i les persones.

He trobat dues curiositats que no sabia, una d'elles és que en Jordi Pujol va ser convidat a la reunió de Latoja el 1989 i després no l'han tornat a convidar i l'altre que l'Esperanza Aguirre és la Castellana (sic), que ha estat convidada més vegades!?

El rerefons del meu post, no és ni enveja, ni rancúnia, ni tan sols fer demagògia, tal vegada si un aprofitament de l'oportunitat, però simplement pensava i segueixo pensant des de fa molts anys que alguns polítics, de molts països, només són titelles i rere les titelles sempre hi han titellaires. El que passa és que els primers cada vegada són de pitjor qualitat i els segons per molt que en sàpiguen, moltes vegades, masses, se'ls hi enreden els fils i per això la cosa va com va. O, no m'agrada gens pensar-ho, va com volen que vagi. Si és això darrer, se m'escapa la seva última finalitat, però jo no soc del club de Bildenberg, ni tan sols soc ambiciós, ni cobejo els bens de ningú, perquè dintre del meu petit món soc molt feliç i ho sóc més donant, que esperant rebre i no precisament diners.

Tal volta, i a vegades ho penso, pot ser que si en la vida hagués sigut ambiciós, tindria molt – perquè les poques vegades que he premut l'accelerador a fons, - pels demés, que no per mi - els resultats han sorprès a tots, inclús a mi mateix. Però aquesta no és la meva missió, ni la meva finalitat, ni és la vida que vull viure. Sóc un amant de la natura, de les petites coses, de estar d'acord a mi mateix i voldria deixar un món als meus nets molt millor del que m’he trobat i per desgracia no serà així. Com que no serà per culpa meva, moltes vegades em reboto amb raó i altres potser sense, contra les coses que no considero ni justes, ni ben fetes i aquí si que no hi valen ideologies. A dintre meu i per intuïció, la que tinc i la que m'ha donat l'edat, fa que intenti lluitar contra el que jo crec injust o mal fet, encara que a vegades, moltes, em sembli que lluiti contra molins de vent – que també pot ser – i això ho faig des de molt petit.

Estic acostumat i soc molt bo en trobar solucions als problemes, i a no perdre-hi el temps si veig que no és un problema sinó un fet irrefutable. També acostumo pensar i reflexionar molt i de passada soc molt tossut i a aquestes altures de la pel·lícula no crec que canvii.

Agraeixo sempre les reflexions, els comentaris i les diferencies d'opinió, de les persones justes i nobles. Sempre em motiven les crítiques, a favor o en contra i avui n'he tingut una en la versió “betha” del meu post, que me l'esperava perquè conec una mica el qui me l'ha feta, però que m'ha sorprès. Haig de dir que aquesta m'ha motivat, perquè era una xic dura i ha fet que m'hagi informat més sobre aquest club exclusiu, fet que encara m'ha creat més curiositat.

Tot i considerant que potser hi hagi alguna persona justa i altruista en aquest grup de gent - els de Bildenberg, tots tenen el temps i els diners, per poder-ho ser, sense haver de plantejar-se coses i necessitats elementals que tenim la resta dels mortals – però no crec que siguin la majoria, ni molt menys. Ans el contrari. Alguns s'anomenem o els anomenen “mecenes” després d'haver fet fortuna a la seva manera, en Soros, en Gates o en Rockefeller i molts tenen una fundació promotora de “causes nobles” – sempre que serveixi per pagar menys impostos -, amb la que sembla que hagin de justificar el perquè són tan rics i com hi han arribat. Alguns els hi ve de família. Altres per la seva genialitat, la seva oportunitat o el seu treball. Uns quants especulant i alguns..... en fi, més val no saber-ho.

No considero que la gent que s'ha fet molt rica i influent sigui perversa de per si. Simplement, i ho he comprovat moltes vegades, que entre ells n’hi ha de molt cobdiciosos – forma part de la naturalesa humana – i sense escrúpols, que són els que més por em fan, perquè aquests no tenen més finalitat que el diner pel diner, i mai en tenen prou. Encegats en el seu desig foll fan molt mal a tots plegats, movent les titelles. Perquè en això dels rics, també hi hem d'aplicar allò de “de porc i de senyor se n’ha de venir de mena” i com que les excepcions no fan la regla prego a aquests, els senyors, que perdonin la meva gosadia.

Per tant el post que el publico amb aquest comentari “a posteriori”, respon a una reflexió motivada per la crítica d'un bon amic al que respecto molt.

Josep M. Torras Payerol.

PD:Adjunt-ho uns documents que a la vegada tenen molts links per si us fos interessant llegir-los:

Conferencia de Bidelberg – Winkipedia cat:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AVd_jMruEIL0ZGQ2Y3RudnpfNDNkcnEyc2JkdA&hl=ca

Bilderberg grup a Wink-eng:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AVd_jMruEIL0ZGQ2Y3RudnpfNDRma2J4OTVkZg&hl=ca

Bildelberg cronologia:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AVd_jMruEIL0ZGQ2Y3RudnpfNDVnNTI0ZmtnaA&hl=ca

Llibre de Daniel Estulin - Sobre el Club de Bilderberg:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AVd_jMruEIL0ZGQ2Y3RudnpfNDZoYnRqOTZmZw&hl=ca

Teories de la conspiració, Bilderberg:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AVd_jMruEIL0ZGQ2Y3RudnpfNDdmMmNudmhk&hl=ca

Daniel Estulin:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AVd_jMruEIL0ZGQ2Y3RudnpfNDlnbmZyajQzdg&hl=ca