Apart del que havia llegit i escoltat sobre aquesta gent i el que em sonava, he buscat nova informació. Entre tot el que hi trobat, la majoria provè un tal Daniel Estulin. El seu pare era un cap de la KGB i suposo que entre la molta que en aporta, també hi pot haver desinformació i rancúnia. Ha escrit un llibre sobre el club, que em penso comprar i llegir.
També he trobat informació a la Wiki, que és el que és, ho he mirat per sobre, però quan tingui temps aprofundirem una mica, veurem si es pot desgranar el gra i separar-lo de la palla.
El secretisme d'altre banda tampoc ajuda i pot ser que també hi hagi molt de llegenda urbana, excepte en els llocs i les persones.
He trobat dues curiositats que no sabia, una d'elles és que en Jordi Pujol va ser convidat a la reunió de Latoja el 1989 i després no l'han tornat a convidar i l'altre que l'Esperanza Aguirre és la Castellana (sic), que ha estat convidada més vegades!?
El rerefons del meu post, no és ni enveja, ni rancúnia, ni tan sols fer demagògia, tal vegada si un aprofitament de l'oportunitat, però simplement pensava i segueixo pensant des de fa molts anys que alguns polítics, de molts països, només són titelles i rere les titelles sempre hi han titellaires. El que passa és que els primers cada vegada són de pitjor qualitat i els segons per molt que en sàpiguen, moltes vegades, masses, se'ls hi enreden els fils i per això la cosa va com va. O, no m'agrada gens pensar-ho, va com volen que vagi. Si és això darrer, se m'escapa la seva última finalitat, però jo no soc del club de Bildenberg, ni tan sols soc ambiciós, ni cobejo els bens de ningú, perquè dintre del meu petit món soc molt feliç i ho sóc més donant, que esperant rebre i no precisament diners.
Tal volta, i a vegades ho penso, pot ser que si en la vida hagués sigut ambiciós, tindria molt – perquè les poques vegades que he premut l'accelerador a fons, - pels demés, que no per mi - els resultats han sorprès a tots, inclús a mi mateix. Però aquesta no és la meva missió, ni la meva finalitat, ni és la vida que vull viure. Sóc un amant de la natura, de les petites coses, de estar d'acord a mi mateix i voldria deixar un món als meus nets molt millor del que m’he trobat i per desgracia no serà així. Com que no serà per culpa meva, moltes vegades em reboto amb raó i altres potser sense, contra les coses que no considero ni justes, ni ben fetes i aquí si que no hi valen ideologies. A dintre meu i per intuïció, la que tinc i la que m'ha donat l'edat, fa que intenti lluitar contra el que jo crec injust o mal fet, encara que a vegades, moltes, em sembli que lluiti contra molins de vent – que també pot ser – i això ho faig des de molt petit.
Estic acostumat i soc molt bo en trobar solucions als problemes, i a no perdre-hi el temps si veig que no és un problema sinó un fet irrefutable. També acostumo pensar i reflexionar molt i de passada soc molt tossut i a aquestes altures de la pel·lícula no crec que canvii.
Agraeixo sempre les reflexions, els comentaris i les diferencies d'opinió, de les persones justes i nobles. Sempre em motiven les crítiques, a favor o en contra i avui n'he tingut una en la versió “betha” del meu post, que me l'esperava perquè conec una mica el qui me l'ha feta, però que m'ha sorprès. Haig de dir que aquesta m'ha motivat, perquè era una xic dura i ha fet que m'hagi informat més sobre aquest club exclusiu, fet que encara m'ha creat més curiositat.
Tot i considerant que potser hi hagi alguna persona justa i altruista en aquest grup de gent - els de Bildenberg, tots tenen el temps i els diners, per poder-ho ser, sense haver de plantejar-se coses i necessitats elementals que tenim la resta dels mortals – però no crec que siguin la majoria, ni molt menys. Ans el contrari. Alguns s'anomenem o els anomenen “mecenes” després d'haver fet fortuna a la seva manera, en Soros, en Gates o en Rockefeller i molts tenen una fundació promotora de “causes nobles” – sempre que serveixi per pagar menys impostos -, amb la que sembla que hagin de justificar el perquè són tan rics i com hi han arribat. Alguns els hi ve de família. Altres per la seva genialitat, la seva oportunitat o el seu treball. Uns quants especulant i alguns..... en fi, més val no saber-ho.
No considero que la gent que s'ha fet molt rica i influent sigui perversa de per si. Simplement, i ho he comprovat moltes vegades, que entre ells n’hi ha de molt cobdiciosos – forma part de la naturalesa humana – i sense escrúpols, que són els que més por em fan, perquè aquests no tenen més finalitat que el diner pel diner, i mai en tenen prou. Encegats en el seu desig foll fan molt mal a tots plegats, movent les titelles. Perquè en això dels rics, també hi hem d'aplicar allò de “de porc i de senyor se n’ha de venir de mena” i com que les excepcions no fan la regla prego a aquests, els senyors, que perdonin la meva gosadia.
Per tant el post que el publico amb aquest comentari “a posteriori”, respon a una reflexió motivada per la crítica d'un bon amic al que respecto molt.
Josep M. Torras Payerol.
PD:Adjunt-ho uns documents que a la vegada tenen molts links per si us fos interessant llegir-los:
Conferencia de Bidelberg – Winkipedia cat:
Bilderberg grup a Wink-eng:
Bildelberg cronologia:
Llibre de Daniel Estulin - Sobre el Club de Bilderberg:
Teories de la conspiració, Bilderberg:
Daniel Estulin:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada