dimecres, 31 de març del 2010
III Comentaris al post sobre fibra òptica, preguntes i respostes
Aleix ha dit....
Josep M.,
"I han altres maneres de fer les coses."
M'agradaria saber com plantejaries tu un projecte d'aquestes característiques, amb l'objectiu finalista de fer arribar FTTH fins a tot arreu (si estem d'acord que tecnològicament és el que hauria de ser).
Sobre la opció que dius "Si volgués tenir fibra òptica i fos possible tenir-la, me la pagaria amb els meus diners i punt", et ben asseguro que ja en som dos. La idea de pagar-te tu mateix l'última milla és molt encertada. Però no és tan fàcil, i parlo amb coneixement de causa (http://www.guifi.net/node/23504).
Per tenir connectivitat a Internet amb oferta real de varis operadors la xarxa ha d'acabar arribant a Barcelona. L'ocupació de tant domini públic està fora de l'abast de qualsevol particular que vulgui desplegar infraestructura per interès propi.
"L'Ajuntament que no ha d'haver invertit res en infraestructures en el cas del ADSL i en canvi, per què ha de fer una inversió descomunal en la fibra òptica?"
Perquè el mercat de les telecomunicacions està liberalitzat, i cap operador privat té l'obligació de fer-la. S'ha acabat la idea de que "això ja ho fa Telefònica". A molts llocs encara esperen que Telefònica posi DSLAMs a les centraletes perquè puguin tenir accés a les ADSLs des de tot arreu del municipi.
Qui ha de fer la inversió, doncs? Qui estigui més interessat en l'existència del servei: l'usuari final com a propi interessat (tècnicament complicat pel tema de l'ocupació del domini públic i de l'obra civil, però possible; ara mateix aquest plantejament l'estem fent amb wifi dins el projecte guifi.net) o bé l'Ajuntament (MAN municipal a la que es pugui connectar la ciutadania), o bé la Generalitat (desplegant fibra, a través del CTTI, als polígons industrials, fent torres pel pla Catalunya Connecta, etc.), o bé un operador privat que hi vegi un retorn en la inversió.
Els privats ho miraran amb els criteris d'inversió empresarial i de períodes d'amortització, i no del servei. Faran infraestructura on s'amortitzi abans, és a dir: Barcelona, zona metropolitana, etc. i potser, amb una mica de sort, d'aquí a uns 20 o 30 anys arribaran aquí.
Sobre el meu interès i motivacions pq puguis argumentar ad hominem, sóc l'Aleix Solé de l'Associació IGLU (http://www.iglu.cat), col·laborador amb la Fundació guifi.net (http://www.guifi.net), i membre de la comissió TicAnoia (http://www.ticanoia.cat). Jutja-les tu mateix.
Permet-me a mi també que et digui que per molt que escrigui i intenti explicar-t'ho, un post serà insuficient per mirar d'explicar tot el context, i tampoc pretenc fer un informe. Jo mateix sóc de tarannà més aviat liberal, de manera que d'empreses municipals les justes. El paral·lelisme UK/USA anava per aquí. Et puc posar exemples que apunten a que aquest tipus d'infraestructura neutral s'ha de gestionar d'aquesta manera: el 22 arroba SAU (gestor de la xarxa de fibra del 22@) i el GIT d'Astúries. Un privat, ara per ara, no es posarà a obrir carrers ni a tirar fibra per les façanes, perquè no hi ha la regulació necessària per fer-ho, i s'han de compartir les infraestructures de telecomunicacions quan sigui possible (tema de les ICTs). A part de les complicacions tècniques associades (vols dir que tothom sabria gestionar-se un ramal de fibra? com garantiríem l'interoperatibilitat de xarxes?)
Per acabar, dos paral·lelismes:
Qui construeix, neteja i manté els carrers de la ciutat? Ho ha de fer una empresa privada que es dedica a transportar paquets a través dels carrers o la pròpia ciutat? Si tens una casa al mig del camp, qui ha d'arreglar el teu camí fins que puguis arribar a la carretera?
Qui construeix, neteja i manté el pas que hi ha entre el peu de carrer i el menjador de casa teva des d'on et connectes a Internet?
Seguim,
Aleix
31 de març de 2010 2:38
Bevolgut Aleix,
Gracies per les teves respostes, sempre es bo fer exercici de discussió argumentada, s'aprenen coses tant d'una part com de l'altre i la motivació en defensar diferents punts de vista és sempre enriquidora.
Ara que comprenc el teu interès en el tema, les coses poden ser molt més planeres. Suposo i em corregeixes si no ho encerto, que una vegada el projecte de cablejat per arribar a entitats municipals, estigui realitzat i es pugui passar a la segona fase, us voleu convertir en operadors o subministradors de “guifi” per cable, sense haver de instal·lar el cable vosaltres i el esforç que això suposa, encara que sigui a base de voluntaris, tal com em mostres en les fotografies del enllaç que m'has enviat i d'ací el vostre interes en el tema, encara que sigui d'una manera una mica altruista i de bona fe.
Doncs mira, jo tinc un cervell que sempre busca alternatives i solucions a les coses, encara que d'entrada sembli que només ni hagi una de solució o de manera de fer i que tothom doni per suposat que aquesta és l'única o la millor. Si no ens preguntem si les coses es poden fer millor segur que no evolucionaríem oi! I gent com tu, hauria d'estar acostumada a buscar solucions, que pel que sembla ja ho feu i no parlo de solucions fàcils o evidents.
Donar per suposat que l'única manera de tenir el cablejat de fibra òptica per les empreses, es passar pel peatge de que un Ajuntament es dediqui d'una forma innecessària i infinitament costosa per tots, a donar serveis de FTTH a totes les entitats públiques i donar per suposat que s'ha de constituir una Empresa Municipal model – SIMA (sic) – per gestionar-ho, és posar el mitjans per davant de la finalitat o dit d'una altre manera posar-se una bena als ulls, perquè ens interessa el resultat final, però no ens importa la manera d'aconseguir-ho. A mi m'importa més que el camí que segueixen les coses sigui el correcte, que no justificar aberracions en ares de la finalitat. Perquè a vegades els arbres no ens deixen veure el bosc i ens hem d'allunyar una mica per tenir la perspectiva.
Em demanes solucions, doncs mira! Sembla ser que en el pla general d'infraestructures hi han les inversions publiques en xarxes troncals de FTTH a través de les autopistes i en el cas d'Igualada a través de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat. Un d'aquest projectes va ser concedit a l'Empresa EACOM i no sé si també el va fer el nostre bon amic Jordi, no era precisament el de Martorell a Igualada, sinó el que arriba fins a Martorell.
A partir de que la fibra arriba a Igualada i que l'Ajuntament ha tingut la “bona idea” de preparar la ciutat per la fibra òptica, és demana a les empreses privades i particulars si estarien interessats en la mateixa i a partir d'aquesta valoració és decideix com s'actua per portar la fibra a casa dels interessats o si les companyies que ja no hauran hagut d'invertir en les xarxes troncals que semblen les mes costoses, poden presentar ofertes pagant pel lloguer de la xarxa al departament corresponent de la Generalitat i creant una infraestructura local – ja preparada per la FTTH - per fer arribar als “consumidors reals” d'aquesta tecnologia d'una forma particularitzada. També tindríem d'una manera més realista del cost d'aquest servei per les entitats publiques, que per la raó real que fos, tinguessen necessitat “justificada” d'aquest servei, a elles també se les podria connectar de la mateixa manera. Donar per bo “el cafè per tots” sense explicitar les necessitats reals, no ho trobo de cap manera acceptable.
Les empreses Municipals no les trobo ni interessants ni adequades de cap de les maneres. Fer competència a les empreses privades, amb diners públics es una aberració i una distorsió del mercat, a més empreses que no es juguen els seus no poden ser ni rentables ni eficients i si, el cau o refugi de “estomacs agraïts” als quals no se'ls hi exigirà per la bona gestió, doncs les raons obvies per les que han estat anomenats - parlant clar - són les seves vinculacions polítiques, siguin les que siguin i del partit que siguin i endemés en quasi tots els casos, per no dir en tots, per relacions d'amistança amb tal o qual. Crec més, si no hi ha més remei, en empreses mixtes, però en les quals l'Ajuntament no tingui la gestió, ni la possibilitat de gestionar i amb una gerència privada i professional del ram, que actuï segons les lleis de mercat i que l'Ajuntament (que al final som tots plegats) s'en beneficii d'aquesta gestió privada. O sigui soci, però no gestor.
Els paral·lelismes que em poses al final, venen ben be al propòsit.
Doncs mira els carrers els neteja i la brossa la recull l'empresa privada que va guanyar contracte a l'Ajuntament, que per cert ara està en fals, doncs fa un any que s'hauria d'haver convocat un nou concurs.
La construcció de carrers i camins es donen per concurs i en cap de les dues coses mencionades, l'Ajuntament te ni ha de tenir una Empresa Pública pròpia, i millor no donar idees. Aquest serveis tenen un cost donat per les condicions del concurs, en altres paraules “sabem de quin mal hem de morir”.
A tall d'exemple l'empresa pública, la tan esmentada SIMA, te unes pèrdues que farien posar vermell a qualsevol gerent privat i segur que a aquestes altures ja faria temps que estaria buscant feina, si és que en trobava. En canvi aquesta empresa es permet el luxe en termes planers “d'engolir” els € 800.000 destinats segons pressupost del 2007 al pàrquing de la plaça de les Tortugues – que no es farà – i que , haurien de ser tornats a dreta llei a l'Ajuntament, però ja han manifestat públicament que no els pensen tornar, ja que se'ls ha “gastat” en altres minúcies.
Ens han carregat contra voluntat pública manifesta - 10.750 firmes en contra -, amb unes zones blaves absolutament innecessàries, sobretot les del voltant del Hospital i més en contraposició a l'aparcament gratuït de la gent que fa esport a l'Infinit i al Estadi Atlètic, i tot per intentar salvar un compte d'explotació, que és un forat negre.
Si l'empresa privada que ha de “gestionar” la fibra òptica a de ser a imatge d'aquesta, més val que ens ho fem mirar tots plegats.
Per tant Aleix, almenys jo, no em vendrè l'ànima al diable, per el que són els meus desitjos i els meus somnis.
De totes maneres com que veig que ets una persona, ben preparada, jove i de bona fe i no un avi malfiat com jo. Si feu quelcom altruista en el que necessiteu la col·laboració d'un avi 2.0, sempre que entri dintre de les meves possibilitats, quedo a la vostra disposició. Lo de insta-llar cables de fibra òptica, a força de “suc de mongetes” a la vista de les fotografies que m'has fet avinents, no està al alcans de les meves facultats físiques, per raons d'edat.
Una abraçada.
Josep M.
PD: Evidentment hi ha gent molt més preparada que jo per donar solucions, però si esperem que les solucions ens vinguin donades per l'administració, anem tots ben arreglats.
dimarts, 30 de març del 2010
II Comentaris al post sobre fibra óptica, preguntes i respostes
Aleix ha dit.....
Josep M.,
Estic completament en desacord amb la teva reticència sobre el projecte, i l'excuso perquè m'imagino que tu ja tens connectivitat i potser no ets conscient de les serioses mancances a tots nivells que hi ha en aquest sentit. També com a coneixedor del projecte, miraré de comentar-te les repercussions que pot tenir no només per la ciutadania sinó també per la comarca.
En primer lloc i com comenta el Jordi, l'Ajuntament no és l'únic de Catalunya que desplega aquest tipus d'infraestructura. Tècnicament es fa necessària l'existència d'una empresa que gestioni aquesta infraestructura de cara a servir de pont entre les proveïdores de serveis (que faran competència entre elles i per tant repercutirà en un menor cost de connectivitat a Internet). Això a part de voler dir un servei de telecomunicacions properes al ciutadà, depenent de com es plantegi també vol dir llocs de treball locals i la creació d'un ecosistema empresarial de valor afegit al voltant d'aquesta infraestructura.
On és el retorn d'aquests 1,5M€, preguntes? També com apunta el Jordi, existeixen estudis que calculen que una inversió d'aquestes característiques genera un retorn en la inversió que repercuteix en un 23% en el sector (instal·ladors, les empreses "amic" que dius tu que en tot cas estaran en règim de competència, proveïdors de serveis, operadores, etc.) i en un 77% en el PIB, de forma indirecta, com a resultat dels serveis de valor afegit que es podran oferir sobre la xarxa.
Sobre la disjuntiva de si invertir-hi diners públics o no: dos dels països tradicionalment més liberals (UK i USA) defensen que aquest tipus d'infraestructures (FTTH) requereixen la intervenció pública perquè es puguin desplegar. Pensa que estem parlant d'amortitzacions (si s'hagués de fer amb diner privat) de 15 o més anys, i això encara per llocs on surti rendible fer-la. On no surti rendible, cap entitat privada hi invertirà (cas de les ADSLs, per exemple).
Els estudis font de totes aquestes dades, si tens ganes de mirar-t'ho: el Connecting America National Broadband Plan, i el Digital Britain.
En resum, del que es tracta aquí és de fer una cosa tan important per la ciutat com és traçar una nova xarxa, de titularitat i gestió MUNICIPAL (ni de Telefònica ni de cap altre operador privat), per on transitin les dades, on els privats venguin, en lliure competència, els seus serveis. El tema de la titularitat de la infraestructura, que potser sembla una tonteria, és la mare dels ous. S'està fent el carrer perquè després hi puguin passar vàries empreses de transport (operadores que et venguin l'accés a Internet), en lliure competència entre elles. Fins ara, el carrer era de Telefònica, que estava obligat per la CMT a llogar-lo a les empreses de serveis a uns preus marcats. Resultat: preus abusius de les ADSLs i manca d'inversió en nova infrastructura per part dels operadors privats, als que la situació ja els està bé.
I finalment, quan dius que les condicions les han de posar els empresaris i la societat civil, sàpigues que el projecte compta amb el ple suport de les empreses i usuaris del territori que necessitem a dia d'avui d'aquesta connectivitat majorista.
D'altra banda pensa que un projecte així no s'executa d'un dia per l'altre, i la demanda actual de les empreses que fan un ús intensiu de la xarxa ben aviat serà la demanda de la resta de la ciutadania.
Jo, a títol individual i com a usuari intensiu de connectivitat de dades, estic molt content que l'Ajuntament hagi sabut veure que la demanda hi és i anirà en augment, i que s'hagi mullat amb un projecte d'aquesta envergadura en el moment adequat. Estic segur que d'aquí a uns anys les repercussions al territori d'haver-ho arrencat quan n'ha tingut la ocasió seran molt positives, tant per TICs com per no TICs, i et convido a seguir de ben a prop el projecte durant els vinents mesos si encara no n'estàs convençut.
30 de març de 2010 7:03
Aleix,
Primerament dir-te que jo no sóc reticent a cap projecte i menys de noves tecnologies i si les coses es fan com s'han de fer. La gent que em coneix sap que sóc un fan d'aquestes i dels gadgets d'última generació, fa més de trenta anys que tinc com a “hobby” els ordinadors i per acabar-ho d'adobar he esdevingut un avi 2.0 macquero, per tant aquest no es un bon argument per començar a discutir. Si volgués tenir fibra òptica i fos possible tenir-la, me la pagaria amb els meus diners i punt.
Aquí no estem parlant de les bondats d'aquesta tecnologia sinó de la forma de fer les coses, la ciutadania particularment per sort o per desgracia fa servir el que pot pagar, uns van en utilitari i altres en Ferrari, cadascun d'acord amb les seves possibilitats,
Suposo que no et vas prendre la molèstia de llegir el segon dels enllaços que vaig adjuntar al post respecte a les Empreses Municipals, apart dels molts arguments i en el nostre cas situacions reals – SIMA – que demostren lo bons empresaris que són els Ajuntaments amb els diners públics. Ras i curt, una manera de poder endeutar-se més.
Dius : “......Tècnicament es fa necessària l'existència d'una empresa que gestioni aquesta infraestructura de cara a servir de pont entre les proveïdores de serveis (que faran competència entre elles i per tant repercutirà en un menor cost de connectivitat a Internet)...... “ Això es una perversió, doncs per una banda resulta que les empreses Municipals “gestionen” - es un dir – sense estar en un règim de competència i amb els diners de tots, per l'altre parles de règim de competència de les empreses proveïdores de serveis.
Pregunto jo:
Que et fa pensar que la fibra òptica serà més econòmica, que una altre tecnologia amb la que en tenen prou i de sobres el 99% dels ciutadans?
És l'obligació de l'Ajuntament fer les infraestructures amb els diners de tots, i posar-les a disposició d'aquesta gent que ja els hi està bé com està i que no fan inversions en les mateixes, perquè se'n beneficiïn sense haver d'invertir, només amb l'excusa de que després s'esbatussaran per oferir-nos el millor preu, com fan ara, amb el telefon, gasolina, gas, electricitat, etc? L'Ajuntament que no ha d'haver invertit res en infraestructures en el cas del ADSL i en canvi, perquè ha de fer una inversió descomunal en la fibra òptica. Per cert en el preu del ADSL ja hi van inclosos el gerent i els empleats de la companyia subministradora, els de l'Empresa Municipal “estomacs agraïts” els hem de pagar nosaltres de més a més.
Si quelcom que no és interessant per les operadores, que ho fa interessant per l'Ajuntament?
Si l'empresa de fibra òptica te pèrdues, com es molt probable en vista del interès que hi tenen els operadors – recordar Al-Pi, que farem? Vendrem l'empresa al millor postor i passarà com la xarxa de Telefònica ara?
Quan parles d'estudis de UK i USA, quan menys em sorprens, devem tenir molt en comú amb els països Anglosaxons, però que comparis una inversió d'un Ajuntament com Igualada, a les necessitats d'infraestructures d'aquests Països, em descol·loca totalment. No creus per fer aquestes comparances pot ser hauríem de parlar del Ministeri del Foment i no d'un Ajuntament de Poble? Perquè volar alt no costa res, però a vegades en l'aterrada hi podem deixar les dents, per manca de dimensionament.
Parlant d'estudis i necessitats, hi ha algun estudi real i seriós de les necessitats presents i futures d'aquesta infraestructura, i del servei que justifiquin la inversió?
Algun estudi del cost final pel usuari, evidentment que inclogui aquesta inversió de € 1.500.000? (Cost per poder donar servei “gratuït” o no, només a entitats de titularitat pública, que després s'haurà de repercutir en l'Empresa Municipal, pagant tots el servei públic i a més pagar la instal·lació i cost del servei privat, cadascun dels afortunats usuaris), d'això se'n diu pagar a dues bandes.
Algun estudi que justifiqui el perquè una cosa que no és interessant pels operadors privats, que són els que donen finalment el servei, és tan interessant per l'Ajuntament d'Igualada?
Algun estudi de quantes empresses amb verdadera necessitat d'aquest servei estan instal·lades en aquest moment a Igualada?
Dins el projecte fet per en Jordi Olmo (suposo el Jordi del post) de EACOM – per cert felicitats, molt bona feina – evidentment no inclou en cap apartat el que costarà en el futur, portar i connectar la fibra òptica a empreses i particulars – perquè hi haurà un cost -, sobretot en un àrea del polígon que no veig que sigui coberta per aquest projecte. Si els avantatges han de ser per les empreses – que poden ser els clients que més necessitat tenen d'aquest servei, no entenc que no s'hagi valorat això abans de fer el projecte, no per part d'en Jordi, sinó per part de l'Ajuntament.
Suposo i perdoneu pel exemple, deu ser més important que un usuari d'un Centre Cívic, i no preciso, tingui accés ultra ràpid a Internet que no una empresa i d'exemples com aquest en puc trobar uns quants – quasi tots - en el projecte.
Ens gastem tots aquests diners en connectar llocs públics, que no ho necessiten per res, amb l'excusa de les avantatges que te pels privats, per després crear una empresa Municipal que gestioni aquesta xarxa?
Tot ha de ser proporcional i adequat, com he dit al principi a tots ens agradaria tenir un Ferrari si no l'haguéssim de pagar, però mentrestant hem d'anar amb utilitari que és el que s'adapta al que podem pagar i a les nostres necessitats.
Els Ajuntaments y demés ens públics han de dedicar-se a administrar els diners dels pressupostos – si pot ser sense passar-se – i deixar-se de vel·leïtats empresarials amb els diners de tots. Que això ho sap fer fins i tot el meu net, clar que pot ser amb ell funcionarien millor del que ho fan. Exemples de mala administració en empreses publiques estan a la vista de tothom, no cal anar gaire lluny.
No tenim cap necessitat de posar-nos una bena als ulls perquè quelcom que faci l'Ajuntament ens beneficia particularment, sense comptar ni pensar en el que costa a tots plegats.
Per si no ho tens clar, l'Ajuntament no es mulla mai, al menys en aspectes econòmics, els que es mullen són els privats, els que posen de la seva butxaca, per tant guardat els afalacs, per altres persones i altres circumstancies.
Fer futurisme hauria de ser gratuït i en aquest cas no ho és i d'ací a cent anys tots calbs.
Entendria que aquesta inversió de € 1.500.000 poses directament el servei a la porta de les empreses, sense més connotacions, com infraestructura (carretera, via de tren, electra, aigua, gas, telefon, etc.), tot la resta em sona a música celestial.
Per tant segueixo repetint: Posar a l'abast de les empreses TIC – que per això es diuen TIC – noves tecnologies, absolutament d'acord, amb aquesta excusa fer unes inversions descomunals per llocs públics que no ho necessiten per res i haver de crear una Empresa Municipal per poder donar aquest servei – en el futur – als privats, res de res. Que aquest és el peatge que hem de pagar per tenir fibra òptica a les empreses i particulars segons m'insinueu, es més que discutible. Amb aquesta excusa les “Empreses” Municipals podrien créixer com bolets – que ja ho fan i no cal. I han altres maneres de fer les coses.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Pd: Pot ser sigui una pregunta impertinent, però l'interès d'en Jordi en defensar el projecte l'entenc, és el seu, és la seva feina i es guanya la vida amb això, el teu quin és?
dilluns, 29 de març del 2010
dissabte, 27 de març del 2010
Comentaris al post sobre fibra óptica, preguntes i respostes
Jordi ha dit...
Com a gran coneixedor d'aquest projecte crec que hi ha algún aspecte que no ets gaire precís i t'aclararí.
Si s'arriben a 60 seus (dependències municipals, generalitat, diputació, etc) són 60 seus conectades amb fibra òptica. Aquest fet directament té la implicació de que aquestes 60 seus no disposin de 60 linees ADSL ni telèfons, ja que van directament des de la seu concentradora.
Aquest fet fa que: 60 seus * 40 euros/mes (13 de quota, + 30 de ADSL) = 2400 euros/mes d'estalvi. Això fa un total de uns 30.000€ a l'any.
Per continuar el fet de connectar administracions públiques és per qüestions de competivitat. És legal fer autoprestació però no oferir serveis als usuaris finals (no administració).
Però el fet distintiu de disposar una xarxa troncal de fibra fa que el municipi es transformi directament en "amigable" i "apetecible" pels operadors.
Aquí entrarien dues opcions:
1.- Aquests operadors ja que no despleguarien infraestrucutres ja que les disposaria l'Ajuntament els hi pagaria un cánon per la utilització (ja que aquests no farien una inversió de 1.5milions però si de 15.000€ per començar a treure beneficis). Amb això la gent d'Igualada podria optar a tenir molt bones connexions a preus acceptables.
2.- Si es crea una empresa municipal (estil Vigip a Viladecans) pot gestionar aquesta infraestructura fent-la interessant per operadors però apart amb uns preus més assequibles.
(http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100323/53897933739/viladecans-crea-una-red-de-internet-municipal-para-evitar-la-fractura-digital.html).
Tot això és directament benefici per Igualada (al meu parer). Apart de la velocitat elevada que comentes.
També es interessant ,si tens temps, et puguis fullejar estudis on surten projectes arreu del mon i on es demostra que 1€ invertit en fibra òptica repercuteix en bastant més de 1€ en el lloc on s'ha invertit.
Tothom, o això crec, veu clar que no té sentit posar un polígon a un lloc sense una autopista propera, o amb bones comunicacions. O posar una multinacional sense un aeroport proper.
Primer es sol posar les condicions adequades i a posteriori esperar a que creixin les coses.
26 de març de 2010 14:07
Josep M. Torras Payerol ha dit...
Jordi,
Primerament agrair les teves aportacions, sempre es bo escoltar a algú que és gran coneixedor de un projecte, t'assegur-ho que he llegit i rellegit el teu escrit, encara que t'haig de dir que jo comentava l'article d'un mitjà local i les meves apreciacions es movien en el contingut d'aquest article.
Però ara que tenim més paràmetres podem continuar argumentant.
Mira la comparança que em fas dels mòdems ADSL i telèfons, perdonam però no l'entenc.
M'estàs dient que la fibra òptica amb una inversió de un € 1.500.000, més el que ha costat el cablejat anterior i que pagarem o ja hem pagat entre tots, no te cap valor?
Que aquestes 60 seus, tindran la comunicació per cable gratuïta o les inversions que s'han fet per tenir-la no compten?
Perquè clar quan pagues l'ADSL, no solament pagues per el mòdem, sinó per tota una altre serie de conceptes infraestructura inclosa i fent números senzills crec que la fibra òptica costa bastant més que tenir un mòdem o no es així?
O tu comptes que la fibra òptica es gratuïta i per això els € 30.000 d'estalvi a l'any.
T'assegur-ho que 60 seus (dependències municipals, generalitat, diputació, etc) es gasten aquesta quantitat en cacauets i no les 60 juntes, sinó cadascuna pel seu compte.
“.......Per continuar el fet de connectar administracions públiques és per qüestions de competitivitat. És legal fer auto-prestació però no oferir serveis als usuaris finals (no administració)........”
O sigui que la fibra òptica de la que s'expressen tantes avantatges pels empresaris, ara resulta que no és pot oferir directament a ells i per favor quan parlis d'administracions públiques, no parlis de competitivitat, aquesta no es precisament una virtut per la que es distingeixen les mateixes o tu creus que si?
Endemés m'estas dient que si no es constitueix una empresa municipal, aquesta infraestructura no és pot oferir a empresaris i públic en general?
Si la fibra òptica fa que el municipi es transformi en “amigable” i “apetecible” pels operadors, que ho fa que hi hagi tan poc interès i que Igualada obtingui el 11% de d'inversió estatal en fibra òptica pagada amb fons públics. M'estàs dient que som els mes espavilats o potser uns dels mes llestos de l'Estat Espanyol?
De les teves dues opcions, m'estàs parlat de que els operadors, per comptes d'invertir 1,5 milions, només n'invertirien 15.000 € per començar a treure beneficis, o sigui que per una banda fem un favor a les operadores i per l'altre sembla ser que els 1,5 mill-ions d'inversió són un regal que no ha de pagar ningú. D'on et penses que surten aquests diners sinó dels nostres impostos. S'ha de comptar l'amortització d'aquests diners quan es conta el cost del servei. Quina classe d'economia es aquesta, en la que invertim els diner públics i se'n beneficien “certes” empreses privades, on es el retorn?
I mira d'empreses Municipals ni me'n parlis, tothom sap per que serveixen, és creïn amb l'excusa que es vulgui i per a mostra dos botons:
La noticia de la Vanguardia sobre Viladecans és simplement una noticia que no em demostra res, perquè al final hauríem de veure com repercutiran i es pagaran els 3 milions d'euros i quin serà el cost addicional de les operadores, regalar coses amb els diners de tots es fàcil, però per sort o per desgracia tot es paga inclòs el cost de d'infraestructura de l'empresa Municipal amb gerents amics i altres de la corda i això no va en els 3.000.000 d'euros, sinó que es un cost fixa, mes rera mes, any rera any, que suporten els ciutadans a més de la inversió inicial i del que cobrin les operadores. Les excuses de la fractura...etc... són molt boniques, però tot s'ha de pagar i els Ajuntaments no estan per masses floritures i menys actualment.
Finalment perdone'm que et digui, que les condicions adequades les han de decidir els empresaris i la societat civil, no els Ajuntaments pel seu compte i menys posant el carro per davant del ruc.
Com ja he dit fibra òptica per les TIC absolutament si!
Fer servir com excusa les empreses per prioritzar lo públic sobre lo privat i aprofitar la avinentesa per crear més empreses Municipals, absolutament no!
Cordialment.
Josep M.
dimarts, 23 de març del 2010
Cable de fibra òptica a Igualada i algunes preguntes una mica impertinents.
Aquesta setmana he llegit un article en un mitjà local sobre el projecte d'implantació de la fibra òptica a Igualada.
D'una banda amb gran desplegament de propaganda el Sr. Riba ens explica el bo i meravellós que és i de l'altre el periodista que fa una bona feina intentant posar a l’abast de tots plegats el que és i el que significa la tecnologia de la fibra òptica.
Seguint el fil de l’article, veiem que aquesta es una inversió dels plans d'ocupació del FEOSL. A part de ressaltar com a propaganda política en dir que significa el 11% de totes les inversions estatals en fibra òptica, amb un import als voltants de uns € 1.500.000, que em sembla molt be que es gastin en quelcom més que en voreres, llambordes, llums i semàfors.
Es donen explicacions sobre la velocitat amb que es donarà el concurs i les preses per fer-ho - que també m'està bé - i entre línies en Riba ja insinua que vol crear una empresa estil SIMA – sic – que seria la que ha de gestionar la fibra òptica a Igualada.
Valguem el cel! Que no en hi a prou amb la nefasta gestió municipal de l'empresa d’aparcaments, que ara en vulguin crear-ne una altra a la seva imatge i semblança?
I després d’aquesta introducció començo el meu torn de preguntes:
Es parla de les grans avantatges per les empreses, ........ poder descarregar documents a major velocitat, navegar per Internet sense retrasos ni esperes........videoconferències en temps real, enviar grans paquets d'informació a clients i socis (per exemple, planells o programes informàtics de gran volum) i controlar grans quantitats d'informació des d'un simple ordinador .....
Tot això ja es fa ara a velocitats menors i tot i admetent que la fibra òptica no te comparació en quant a velocitat i qualitat, a menys que es maneguin diàriament molts grans volums d'informació, com per exemple en empreses àudio visuals, d'informàtica, multinacionals, etc. no sol ser un valor determinant de competitivitat. Ja es veu en l’interès que desperta en l’Estat aquest tipus d’inversió.
Però com ací volem ser pioners en alguna cosa més que en l’atur, hem pensat que això pot ser un factor diferencial. Però quantes empreses necessitades d’això hi han a Igualada? Quantes en vindran per tenir-ho? Per la resta dels mortals PIMES i particulars, apart de la comoditat i el petit estalvi de temps, el cost per volums poc importants no sol ser massa adequat. Algú deu haver mirat primer qualitat/necessitats reals/preu, però sembla més aviat una nova llambregada. Però un caprici és un caprici, i sembla que aquest govern en sap molt d'això.
Però deixem-ho així, els industrials, empresaris i particulars que s'ho poden pagar, podran gaudir d'aquestes avantatges, a vegades necessàries i altres no tant, però allà cadascun, amb els seus diners.
El que no entenc de cap de les maneres, però no em sorprèn – ves a saber perquè – és que resulta que la primera tongada de totes aquestes avantatges per empresaris i industrials no estan dirigides a ells, sinó que la primera fase d'aquesta fibra òptica donarà servei a ..... equipaments municipals i serveis publics (Ajuntament, escoles, L'Hospital, les comissaries policials etc)...
Resumint i que algú em rectifiqui si m'equivoco, totes aquestes avantatges esmentades, serviran perquè amb els diners de tots, els equipaments municipals funcionin molt millor, doncs la velocitat que els hi donarà la fibra òptica – la de la llum – farà que hi hagi una millora espectacular en els serveis que donaran als ciutadans, i que seran proporcionals a la diferencia entre el ADSL i la fibra òptica, o no?
Per cert aquestes connexions seran molt econòmiques, doncs les pagarem de més a més tots els ciutadans. I els beneficis de l'empresa que vol muntar el Sr. Riba vindran de carregar tots aquest costos a les empreses i particulars que en facin ús i que pagaran els seus costos i els de les empreses publiques i equipaments. Un servei absolutament socialitzat, d'Entesa o de tu ja m'entens. Es crea una necessitat, uns la paguen i els altres en fan us gratuïtament. Mentre l'empresa Municipal fa competència deslleial – amb els diners de tots – a altres empreses que es juguen els seus.
Però clar, això sembla que sigui començar la casa per la teulada, com sempre. Si el que és vol és crear una xarxa de fibra òptica per generar nous llocs de treball i per donar un plus a les empreses que es vulguin instal·lar a Igualada i a les que ja hi són, no hagués estat mes lògic començar per oferir aquest servei a les empreses privades i no a les públiques? A què ve aquest afany de crear-ne una per donar el servei? Segur que ja tenen a la vista algun gerent amb ADN socialista i sense feina per la nova empresa o no?
Perquè els avantatges esmentats ........ poder descarregar documents a major velocitat, navegar per Internet sense retrasos ni esperes........videoconferències en temps real, enviar grans paquets d'informació a clients i socis (per exemple, planells o programes informàtics de gran volum) i controlar grans quantitats d'informació des d'un simple ordinador ..... no em lliguen ni amb centres cívics, ni amb l'Ajuntament, ni les escoles i si m'apures ni amb les comissaries i pot ser ocasionalment molt ocasionalment serveixin per alguna cosa molt concreta de l'Hospital – que per cert van hi haver de filtrar certs accessos dels ordinadors perquè hi havien moltes connexions a xarxes socials que no tenien res a veure amb la feina hospitalària, cosa que també succeïx a altres equipaments municipals. Amb la fibra òptica aniran molt més ràpids els facebooks, els twitters i altres connexions interessants.
Resumint, que la fibra òptica la facin servir les empreses TIC és una cosa. Que els equipaments i serveis municipals siguin prioritaris en fer us d'aquest servei una altre molt diferent.
El que em dona, una vegada més, un perfum d'aquest tarannà superb que gasten aquesta gent que tenim al càrrec de l'administració de la ciutat i que de tant mirar-se al melic obliden quines són les verdaderes prioritats i necessitats de la Ciutat.
Fibra òptica, benvinguda sigui. Fal·làcies polítiques, tan poques com sigui possible.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
diumenge, 21 de març del 2010
dissabte, 20 de març del 2010
dijous, 11 de març del 2010
dimecres, 10 de març del 2010
El Quillo, neu i pilota
Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.com/josepm.torras/QuilloNevada080310#
dilluns, 8 de març del 2010
diumenge, 7 de març del 2010
dilluns, 1 de març del 2010
Intercanvi epistolar amb el bon amic Josep, n'Octavi Rodin.
Comentaris sobre el seu últim post : “El POUM, un episodi lamentable”
Octavi,
Molt bon post i ben desenvolupat, com sempre, i probablement tinguis molta raó objectiva en el que dius, però a vegades s'ha de baixar al terreny i preguntar als afectats i t'assegur-ho que jo ho he fet i he tret conclusions, que des de la objectivitat no poden ser apreciades.
Persones que els hi convertien la casa literalment en zona verda o carrer, persones que perdien part de la seva casa i persones que perdien casa i negoci i havien de posar-se d'acord amb el veí, per recuperar el seu patrimoni, etc.
Industrials de fora que havien muntat el negoci al polígon, un d'ells l´any passat havia assolit la xifra de 50 treballadors i havien fet l'esforç de comprar la nau el més d'Octubre. El Desembre se'n assabenten de que els hi fan literalment la creu, dos carrers dissenyats per passar per sobre de la nau. -
Industrials que tenen com a garantia del crèdit que els hi dona el Banc, els seus edificis i de sobte han vist com valien una quarta part.
Adobers als que els hi havien fet pagar íntegrament una depuradora per 50 anys i ara els volien fora, sense saber on anar en 10 ó 12 anys. Sense tenir en compte en el com podria afectar al miler de treballadors que depenen d'aquesta industria.
Altres que en anar a demanar polisses de crèdit, amb les naus com a garantia i no els hi han volgut donar, doncs estaven afectades pel POUM.
Te'n podria explicar més casos, però deixe-m'ho aquí.
D'altra banda un POUM tan ambiciós sense dotació pressupostaria per part de l'Ajuntament, em sembla, si mes no, una irresponsabilitat. Que passa si els afectats es neguen endegar els PAU's? l'Ajuntament el pot endegar pel seu compte. La pregunta és: Com es pot expropiar sense diners?
En quant allargar aquest despropòsit. Com s'ho fa la gent que te les llicencies suspeses, per mesos i mesos sense saber si la resolució serà favorable o no. Tu dormiries amb aquesta espasa de Dàmocles al cap? Jo no!
Que els polítics de l'oposició no ho han fet bé, es molt probable, però com t'he dit al principi si no entres en contacte amb la realitat dels afectats i això no ho van fer abans del Ple de l'aprovació inicial – ni uns ni altres, almenys amb profunditat - no podien saber fins a quin punt estaven mal pensades les coses i ja no em poso en el disseny, sinó com t'he comentat abans, sinó en la part econòmica, que et puc assegurar que el POUM en aquest aspecte era desatròs, no només pel cooperativisme – autofinançament!? - sinó perquè segons un dels redactors, no van arribar al detall.
Punyeta! Pel preu que van cobrar, ho haurien d'haver calculat tot amb pels i senyals i potser a hores d'ara estaríem en una altre situació. No és pot reduir-ho tot al joc de les al·legacions, hi han coses que ja no s'haurien d'al·legar, si els càlculs haguessin siguts fets amb més professionalitat, doncs molts per no dir tots els PAUs tal com estaven calculats, no sols eren inviables econòmicament, sinó que els propietaris encara hi havien de posar diners.
En aquest cas la meva pregunta és: Qui és realment l'especulador?
Es podria argumentar sobre el disseny del POUM, l'encert o no, d'afectar als Industrials, de re-qualificar zona industrial al polígon, de l'oportunitat de carrers amples i zones verdes, de preservar o no edificis del Rec, però com tothom sap la part econòmica és lo més important, i en aquest apartat era un treball de nen de parvulari i ja se sap, que amb certes coses no s'hi juga.
Per últim dir que els polítics de l'oposició no en son experts en aquestos temes, com tampoc ho son els del govern, però uns van pagar 500.000 € perquè els hi fessin un POUM a mida durant molts mesos i als altres els hi van haver d'explicar els afectats “a posteriori”, que van pagar de les seves pròpies butxaques les al·legacions fetes per experts i aquesta petita diferencia em permet perdonar més la ignorància inicial d'uns, que no la dels altres.
Que uns s'han aprofitat de la situació, clar! Són polítics no germanetes de la caritat!
Al final vaig veure gent molt contenta i els polítics, uns contents i els altres emprenyats i clar els presumptes no afectats, no es van assabentar de res, com sempre! El que si que no vaig veure, és gent del carrer emprenyada per el resultat del últim Ple, i això si més no, és positiu. És del que es tracta oi!
De totes maneres com dius tu, per una cosa o per l'altre, un episodi lamentable. La pregunta del milió és quins són els interessos reals, de la ciutat i qui els defensa, perquè la ciutat de “per se” es una entelèquia.
Una abraçada.
Josep M.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
