Josep M, Digues als de Petromiralles de part meva que amb aquest fantàstic publireportatge que els hi has fet com a mínim t'haurien d'omplir el dipòsit del cotxe gratis total una vegada al mes.
Gracies Alfons, La música és: “Jinetes en el Cielo” dels Pequeniques, un conjunt instrumental de la meva època. ;-) Em va semblar bé possar-li, com una ciutat nova del Far-west Iguland amb el seu riu Iguriu (Igu riu=Igualada riu=Igualada optimista.) En quant a la localització, vaig anar fins a sota la Muntanya del Pi amb cotxe, hi ha uns carrers sense final doncs donen al riu i des de allà vaig tirar les fotografies. Ho vaig fer pensant amb el grup de Iguland de facebook i especialment per en Pep Valls, que diu que ens hem de mirar Igualada des de una altre perspectiva, la veritat és que vaig quedar sorprès jo mateix. En el futur el dia que pugui penso anar a fer fotografies des de dalt del Pi. De nou gracies i bon cap de setmana. Josep M.
Definit per una filla meva!!! Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula...
Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego".
Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni l’hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional.
Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria.
Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix.
Sóc un fan de de l’intel•ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
4 comentaris:
Josep M,
Digues als de Petromiralles de part meva que amb aquest fantàstic publireportatge que els hi has fet com a mínim t'haurien d'omplir el dipòsit del cotxe gratis total una vegada al mes.
Bona idea. Ho intentarem.
Bon clip. El muntatge està molt be...!Des d´ on vas filmar; la muntanya del pí, can Barraqueta?.
Josep Maria la banda sonora pertany a un western; El Alamo !!potser!!.?
Gracies Alfons,
La música és: “Jinetes en el Cielo” dels Pequeniques, un conjunt instrumental de la meva època. ;-) Em va semblar bé possar-li, com una ciutat nova del Far-west Iguland amb el seu riu Iguriu (Igu riu=Igualada riu=Igualada optimista.)
En quant a la localització, vaig anar fins a sota la Muntanya del Pi amb cotxe, hi ha uns carrers sense final doncs donen al riu i des de allà vaig tirar les fotografies.
Ho vaig fer pensant amb el grup de Iguland de facebook i especialment per en Pep Valls, que diu que ens hem de mirar Igualada des de una altre perspectiva, la veritat és que vaig quedar sorprès jo mateix.
En el futur el dia que pugui penso anar a fer fotografies des de dalt del Pi.
De nou gracies i bon cap de setmana.
Josep M.
Publica un comentari a l'entrada