Un "poti poti" o un "tutti frutti", segons com es miri.

Fotografies de personatges públics als diaris locals: 

Cada setmana quedo més estorat de veure que hi ha una sèrie de personatges mes o menys públics, fan curses per veure qui surt en més fotografies, encara que sigui anecdòtic, em sorprèn aquest interès perquè a més de no ser del tot fotogènics, ens quedaríem tots més tranquils i relaxats si el tema de la foto anés de paisatges o de natura en general, dons per anunciar certs acords, pactes, comptes de la lletera o altres no és necessari tant grafisme. Hi ha algun cas d'un personatge públic que surt en dues fotografies en el mateix article i en un altre cas aprofiten una mateixa demanda - pacte per demanar diners -, per sortir-hi dos del mateix color polític, però no massa amics - em refereixo a en Romero i a en Aymami -, per separat en setmanes alternes, junt amb la mateixa persona - el president del Consell Comarcal. Per cert en tot cas, la foto hauria de ser per haver-ho aconseguit, no pas pel fet de demanar-ho. 

A la vista de tot plegat, sembla que l'important sigui la fotografia i no l'acord, amb un text ben escrit en hi hauria d'haver prou. 

Si algú es vol prendre seriosament la molèstia de fer recompte en els mitjans locals, radio i TV inclosos, podríem establir un concurs de qui és el que aconsegueix sortir-hi més vegades en un any, el premi del “xupa-espais” de l’any, seria un plat de cigronets de l'Anoia amb botifarra negra, bon premi per cert! 

Reunió del G-20 + Zp i altres il·lustres convidats. 

Em preocupa molt pensar que uns quants dels polítics que ens han portat fins on estem en l'actual crisi, es reuneixin per prendre mesures per arranjar-la. Si no se'n van assabentar del que se'ns venia a sobre o no van fer res per evitar-ho, m'esparvera imaginar quines decisions que poden prendre pel futur, una gent tan incapaç, encapçalada per un polític en franca decadència, com és en Bush, que com diu l'Aznar i espero només per una sola vegada tingui raó, però per tot el contrari del que ell es pensa, que l'historia el posi en el seu lloc. 

A tall d'exemple casolà, fa poc en ZP va voler vendre un altre dels èxits de la seva gestió. Va ajustar la compra de petroli a l'Hugo Chávez al "preu d'amic" de cent dòlars a canvi de subministrar-li tecnologia i armament. Encara que aleshores el preu era de 140 $ el barril ara està a 50 $... Amb gestors així, no cal anar gaire lluny per veure que ens passa amb els diners. Si us plau que algú faci quelcom i que les decisions pel futur i per l'economia, la prenguin experts reconeguts i no polítics nefastos. Per cert les borses, semblen haver-s'els pres seriosament, estan baixant de nou! Ja! 

Sense ànim de lucre, faltaria més! 

L'altre dia vaig llegir que a les altes esferes de poder de la Caja Madrid hi havia ball de ganivets, que si el nou president seria en Pizarro - l'amiguet d'Aznar i "nuevo valor del PP" -, que si un era l’amic de Rajoi, que si l'altre ho era de la gran Esperanza i aquest estava enfrontat amb el del Gallardón, que si el pecat del president actual, era haver vetat al Acebes com a president "por los servicios prestados", del possible nou grup d'accionariat empresarial anomenat Cibeles, al mes vell estil de la Caixa-Criteria, etc. 

Reflexionem! La Caja Madrid, com la Caixa, acaparen les ex-empreses de l'estat o sigui els serveis bàsics o altres no tan bàsics però d'aquells de passar obligatòriament per caixa! - res d'empresa productiva o amb risc, no fos el cas -, aigua, gas, electre, gasolina, autopistes, pàrkings, itv i un molt llarg etc. 

Si els preus dels serveis bàsics els ha d'aprovar i regular l'estat, com ens ho fem si els polítics estan incrustats dins les directives de les caixes, quin interès primarà, el del ciutadà o el de les caixes? 

Jo ho tinc clar. No és la primera - cas Eon, cas gas Argelià, cas Gasprom, etc - ni l'última vegada que surt el ministre d'indústria de tots - per cert, quin nivell! -, a defensar amb ungles i dents, els monopolis de les caixes contra possibles competidors, no fos cas que aquestos poguessin abaixar els costos dels serveis bàsics i ens en beneficiéssim tots! 

Sempre hi dono voltes a la pregunta de qui va votar als polítics i a qui han de servir? Perquè sembla més per les seves actuacions, que formin part de les “obres socials” – quin eufemisme propagandístic! - de les caixes, que no pas de l'administració. 

A veure, quan a principis del 2009 ens apugin l'electre, l'aigua i altres serveis bàsics i necessaris "que en eso estamos", - i no serà precisament en l'augment del cost de la vida -, quins polítics sortiran a defensar la butxaca dels ciutadans, o certes coses més val ni tocar-les? 

Els crèdits dels que no es paguen ni els interessos, que tenen les caixes amb els partits polítics, em pregunto si es poden emprar per fer xantatge a un partit polític díscol, en cas que algun del seus se l’hi acudis, evidentment en un atac de bogeria, posar-se a favor dels ciutadans? 

Que cadascú en tregui les seves conclusions, això si, que recordi que tot és, sense ànim de lucre i "olé"! 

Fins un altre. 

Josep M. Torras Payerol