Una mica d’ací i d’allà, simplement passant per sobre:

Aquestos dies he estat una mica vagarós en l'aspecte literari - per dir-ho d'alguna manera -, he passat el temps treballant, meditant i escoltant molta música, he regalat a l'ànima una mica de pau, que falta fa en els temps que corren. Evidentment també m'han passat moltes caparrades pel cap i molts pensaments sobre la futilitat de les coses.

Però avui no m'he posat a escriure per fer filosofia, sinó per dir la meva a dues coses que han succeït aquestos dies, sense ordre ni cronologia.

Eleccions europees:

Ja sé que faig una mica tard, però també voldria dir quelcom. Jo les he viscudes una mica a través l'ordinador entrant dades locals i més com a espectador, que com a actor. Sembla i dic sembla, perquè encara que els números acompanyen mai se sap, que Convergència comença una tendència cap amunt. És l'únic partit que ha guanyat vots reals i encara que semblin pocs, són significatius. I és que la gent comença a estar desencisada i cansada dels profetes del progressisme, que t'amenacen amb mil plagues bíbliques si no els votes a ells. Francament no crec que la gent estigui per massa romanços de llops, caputxetes o homes del sac. Els problemes són uns altres, i ningú dels que manen els ha vist o els veuvenir, encara que tothom diu que dona solucions, però m'hi jugo un cigronet de l'Anoia que els manaires, ni se'n van assabentar quan entravem en crisi, ni se n'assabentaran quan se'n sortirà. Així està el pati, ens agradi o no.

Per tant, la gent que vota, juga una mica el paper del boig conegut. I així els 23 anys de Convergència, sense massa sobresalts, són una mena de garantia. Evidentment amb això no vull dir que Convergència ho fes tot bé, ni tot el contrari, però a vegades val més un mal menor, que uns que no saben ni on tenen la mà esquerra i van d'erudits per la vida, això si, llegint sempre el paperet que els hi donen, perquè sinó, no tenen ni cinc minuts discurs, sent generosos. El seu és vendre el mateix fum, durant hores. Hi ha el que hi ha i la gent ja n'està fins el monyo de tanta incompetència de polítics que l'únic que els importa és sentir el "fru-fru" del vellut de les cadires del poder, acaronant-los els seus culs.

Es clar que si hem de ser sincers i realistes el "no vot" va ser el guanyador per aclaparadora majoria. Per tant ningú guanya i tothom perd. De totes maneres encara que sigui molt respectable quedar-se a casa i dir "això no va amb mi", després tampoc es té cap dret moral de protestar, perquè les coses no són com voldríem o no ens agraden com van.

Encara que aquesta democràcia no és ni de lluny, un model a copiar, si que és el millor que tenim, no votar és deixar en les mans d'altres les qüestions que ens importen, sempre ens queda el vot en blanc per protestar, però clar no vull donar lliçons a ningú, per tant que cada pal aguanti la seva espelma.

No me'n puc estar de dir, que el temps posarà tothom al seu lloc i crec que no haurem d'esperar massa o si?

Aeroport corporatiu:

Felicitats a un gran professional i un crac de l'aeronàutica que és en Marc Bausilii a un tal Joan Admetller que no conec, però sembla que també ha fet un bon treball, felicitats a la UEA especialment a en Ramon i la Maria Àngels que es va "papar" uns 1.600 aeroports europeus, per demostrar a la generalitat que la llargària de la pista, no era un factor excloent. Els Alcaldes, doncs bé, amb la llengua fora corrents cap a l'Aeroport per sortir també a la fotografia. Però jo com ja he comentat altres vegades, els vaig trobar en falta a l'acte reivindicatiu de laUEA a l'Ateneu de ja fa un temps, que hi farem! La foto ja la tenen i suposo que el mèrit de posar-hi un professional al davant com Marc Bausili també. Que collons! Felicitats també als Alcaldes!

És clar que l'èxit de les coses, és el resultat de fer-les ben fetes i quan el pes dels projectes els porten empresaris i professionals, tenen els seus fruits, Aeròdrom, Parc Motor (Gracies, Àngel Viladoms!). Els polítics ja sé que no se'n poden estar de "xupar" càmera - que hi farem -, però crec sincerament que haurien d'estar més a l'ombra i simplement no posar pals a les rodes o no intentar ser els protagonistes sempre. Haurien de pensar més en el paper de servidors que d'actors, per tant moltes vegades estan millor asseguts a la platea aplaudint, que a l'escenari. Malauradament quasi mai se n'adonen que els actors són els altres, no ells. Altres interpretacions polítiques, comparacions odioses i aprofitaments mediàtics en aquest cas, m'hi sobren totalment.

Seria molt bo endemés de bonic i pràctic, que els polítics pensessin abans en la seva ciutat, la seva comarca i el seu país, que en ells mateixos, però l'afany de protagonisme, els pot. Si per comptes de passar-se el temps perseguint fotografies i enquadres, l'empressin en crear equips professionals pensants, sense colors de cap mena, sobre el que es millor pel poble i no pas per ells, tal vegada les coses anirien millor per tothom, ells tindrien més respecte de la gent, i es farien moltes més coses amb el cap i no amb els peus. Simplement complirien en la funció que els hi es encomanada i no haurien d'estar sempre pendents de l'auto enaltiment, que fa que molts es deïfiquin i en el seu deliri pensin més com a Faraons que com a simples mortals. Per cert els faraons també eren mortals, encara que molts d'ells es creguessin el contrari.

Els votants segur que els hi agrairien molt més.

Malauradament com dic sempre, no hi ha més cera de la que crema i el demés són utopies. Però a mi m'agrada deixar volar la imaginació, si m'ho permeteu.

Per avui ja n'hi ha prou.

Bon Sant Joan i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol