dilluns, 15 de juny del 2009

Carta oberta a en Jordi Bonaventura alies Jorgh,

He llegit el post del teu blog "Per la indeterminació", en base a una conversa mantinguda pel facebook o feisbuc, com ho vulguis dir.

Ja saps que tinc certes simpaties per a tu, però la teva fixació amb alguns convergents, als que intentes encolomar tots els mals del país, passats, presents i futurs, fins i tot a algú que encara no havia nascut o era massa petit quan van succeir certes coses, em te preocupat.

Recordo en les passades municipals el teu: "el candidat de convergència endemés es lleig", i les teves continues temptatives de passar-li les teves frustracions a gent, pel sol fet de ser militat de CiU i d'expressar idees pròpies.

En quant a les indefinicions, el primer que veig, és que tu per no definir-te, ni tan sols tens massa clar cap on tiraries si ho fessis, per tant no queda massa bé demanar als demés que és defineixin o definir-los i tu tan fresquet a l'ombra de la figuera i tocant el flabiol.

No et convido a fer-te de CiU per allò teu de les indefinicions, perquè potser t'enfadaries amb mi, però a vegades pots arribar a ser allò que odies o critiques.

Amb frases com: "Mulli's .... no sigui convergent" o "jo no crec en la democràcia tal com l'enteneu vosaltres". No hi veig res constructiu. Mira, si no t'interessa la política, a que venen tants interrogatoris? I si tu entens les coses d'una altre manera, explica-les i potser aleshores parlarem tots el mateix llenguatge i en les mateixes condicions i fins i tot podríem arribar a entendre'ns.

Francament em desconcerta tanta visceralitat i tantes descàrregues, sobre gent que crec competent i honesta.

Les teves generalitzacions no em semblen al nivell de la teva cultura, ni de la teva intel·ligència, tu saps que es pot discutir qualsevol cosa, però que ambdues parts hi han d'aportar quelcom i si el que vols dir es que el pensament particular d'algú no t'agrada digues el perquè, però no l'hi carreguis totes les culpes d'aquest mon en coses, que ni hi ha intervingut i ni son de la seva responsabilitat o competència.

Dir jo no crec en res, però critico els que creuen en alguna cosa, es quelcom que no entenc i crec que hauries de mirar profundament a dins teu, a veure d'on ve aquest odi visceral a un determinat partit, si es producte d'una frustració, d'una obsessió o de quelcom mes profund. Francament tens coses millors a les que dedicar-te.

A mi per exemple em poden o no agradar els coets i els jocs de foc i la forma de fer o de ser o d'actuar del tipus de gent que es dedica a aquests menesters i no en base a això et jutjaré a tu com a persona, simplement tu ets en Johrg i a tu t'agraden unes coses com a mi unes altres i contra gustos no hi ha res escrit.

Espero que no em facis culpable a mi o CiU de la nova normativa sobre focs d'artifici i festes en les que se n'hi fa us, que ha dictat la comunitat Europea, perquè posats a fer o a buscar, també hi podríem trobar quelcom.

Sigues constructiu i proposa coses i els altres intentarem fer el mateix, sense frustracions ni obsessions, simplement plasmant idees, cadascú les seves i per suposat respectant les dels demés.

En fi, jutja a les persones pels seus fets i deixa ja de penjar etiquetes generalitzadores, que cada pal aguanti la seva espelma, ja que sinó al final resultarà que el que en la culpa de tot es l'Adam, per menjar-se la poma i aquest que jo sàpiga no era convergent o potser l'Eva si ho era?

Una abraçada i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

6 comentaris:

JoRGH ha dit...

Com va dir l'oncle Jack, anem per parts.

En quant a les indefinicions, jo no tinc necessitat de definir-me, donat que ningú té l'opció d'escollir-me, ni per tant, que jo els representi.
Entenc però que un partit sí que té l'obligació de fer-ho, i ser-hi conseqüent.
Sempre que m'han demanat que em defineixi sobre un tema concret ho he fet, ara bé.. no em demanis que em defineixi per una opció política, perquè tens raó, no tinc massa clar cap on tiraria.. perquè no tiraria cap enlloc. El que sí que sé és cap on no tiraria..

Si em preguntessin quina etiqueta em poso, probablement diria que la meva ideologia coincidiria bastant amb la d'esquerra. Això no vol dir que els voti, perquè entre els seus ideals i la seva manera d'actuar també hi ha un abisme.

Dius que em cebo molt amb convergència, segurament és una sensació teva i se't fa més evident al ser-ne militant. Però personalment no tinc pas menys respecte a convergència que a la resta. Un altre tema són les actituds dels vostres dirigents (i de molts dels altres).

I no, no crec en la democràcia com l'enteneu vosaltres. Vosaltres no sou els convergents en aquest cas, sinó "el sistema".
No hi crec, perquè votem llistes tancades, de gent que estan en esferes socials totalment diferents a la meva. I que un cop elegits tindran plena llibertat per obrar segons criteris que res tinguin a veure amb el que han predicat, o en el pitjor dels casos afavorint els seus amics.
No crec en la democràcia, perquè no veig la diferencia entre el govern de dretes de convergència ni el d'esquerres del tripartit.
No crec en la democràcia perquè al cap i a la fi és igual qui governi, qui mana és el capital.

Si tingués la solució a això que és un problema per mi, no dubtis que no me la guardaria pas per mi i la compartiria amb tots vosaltres, encara que ningú m'escoltés.
Però sóc massa humil, no he estat format per això, ni em veig capacitat per fer-ho... Per tant, considero em meu paper un altre, que és el de crear dubtes, i per això a vegades cal fer foc d'encenalls, cal ser reaccionari i si ho vols recórrer al sarcasme, ja que la pròpia etimologia d'un comentari "políticament correcte" desautoritza tal comentari per la meva fi.

Les generalitzacions només son una eina per provocar, i quan provoques a algú prou intel·ligent no s'ofèn, sinó que busca respostes i es replanteja mites que té assumits.

Tornant al cas de CiU i del Pol. Potser sí que avui "reb" més ell que tota la resta, però simplement pel fet que és qui més publica al seu bloc i qui més propaganda en fa. No et queixaves pas tant quan les garrotades anaven cap al Carles...

Bé, espero haver aclarit alguns aspectes que crec que no havies entés, o dels quals tenies una visió contaminada. Així com espero haver explica't el per què de la visceral·litat i la manera com s'ha d'entendre.

Resto a la vostra disposició per quan calgui fer un diàleg constructiu, sempre i quan estigueu, vosaltres també, a acceptar idees "antidemocràtiques". Però no es pot fer una casa sense enderrocar la que està feta.

Fins aviat.

Fins aviat.

Arnau, ha dit...

Quin paternalisme...

Precisament parla d'aportar coses i l'únic que fa en aquesta entrada és perdonar-li la vida a aquest noi que diu les coses tal com ragen i no les disfressa de buidesa i eufemismes com el sector ranci de CiU.

Sort que dia a dia a dins del seu partit hi ha més "Alfons López Tena" i menys "Payarols", "Guardans" i "Durans".

I ara si vol, no em publiqui, com ja va fer. La qüestió és que em llegeixi. No tot es fa cara la gal·leria, per incomprensible que li sembli.

JoRGH ha dit...

Hi he donat unes quantes voltes, i volia afegir-hi a alguna cosa més...

A tall anecdòtic, recomanar al pròxim que vulgui citar-me que faci un copiar-enganxar enlloc de fer-ho de memòria, més que res perquè així evitaria usar de paraules que jo mai usaria i guanyaria credibilitat.

I a tall de crítica, tots els blocs tenen una secció de comentaris (moderats o no), i s'agrairia que les respostes als posts es deixessin allà. Més que res, perquè sembla que publiquis sempre les respostes al teu bloc per poder tenir la possibilitat de moderar els comentaris...
Potser no és així, en qualsevol cas, fer les coses com toca evitaria suspicàcies i tornaries a guanyar credibilitat.

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Apreciat Jordi,

M'agrada la teva resposta, quelcom que motiva és bo per ambdues parts, doncs hi ha la possibilitat d'aprendre i t'assegur-ho que mai hi deixat passar una oportunitat d'aprendre.

Primerament et voldria dirigir cap a la fotografia que acompanya al post, no et pots mirar les coses des de la talaia com si simplement fossin els demés els que estan fent malament i tu estiguesis sobre el bé i el mal.

Fa uns dies vaig publicar un post" “Nosaltres no som de xe mon o els anti, anti" http://www.igualadi.com/2009/05/nosaltres-no-som-de-xe-mon-o-els-anti.html, que m'agradaria et llegissis atentament, evidentment no va dirigit a tu, però hi ha unes quantes reflexions que venen al cas, del vosaltres i el nosaltres.

Tu saps molt bé que jo no sóc "políticament correcte", simplement intento ser una mica coherent, cosa bastant difícil en els dies que corren i espero de tu que també ho siguis, tan senzill com això.

Si a vegades defenso alguns i detracto a altres és simplement del fet de les motivacions, si son molt interessades, una mica o poc i tu ja saps a què em refereixo, es pot cobrar per escriure, és una professió digne com qualsevol altra, però el que no trobo bé es que una persona pagada amb els diners de tots, vulgui vendre dogmatisme i doctrina oficial i que a la vegada tingui cabuda en mitjans de comunicació, gracies a la propaganda institucional, que reben aquests mitjans. D'altres tenim la “sort” de ser vetats, amb l'excusa precisament de ser "políticament incorrectes".

En tot m'agraden les teves reflexions, però tot ha d'estar una mica encabit, perquè encara que es vulgui ser anàrquic, hi ha d'haver cert ordre dins l'anarquia, sinó caminaríem cap el caos.

Jo no sóc del pensament de que s'ha de tirar la casa a terra per construir-ne una de nova, simplement valoro el que està fet i el que es pot millorar i el que no. Per tant m'agrada fer reformes, però conservant l'estructura, sinó no pararíem de construir i desenrunar, sempre hi haurà algú que que voldria tirar la casa a terra i almenys jo, que sóc i em sento català de soca rel, m'agrada fer coses assenyades i conservar el que es conservable i canviar el que es canviable, no tot es blanc o negre.

Deixo a la teva elecció el cafè que tenim pendent, tal vegada seria molt bo un cara a cara, a vegades escrivint queden coses al tinter.

Una abraçada.

Josep M.

PD: Acabo de rebre el teu post, referent el tallar i enganxar. Dues reflexions, pots veure que en el meu bloc hi ha un enllaç al teu perquè tothom pugui constatar les teves paraules. I segon, verdaderament no et vull prendre protagonisme, per tant faré un tallar i enganxaré el meu post i comentaris posteriors al teu blog.

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Arnau,

Comencem pel final. Si et prens la molèstia de mirar el post, veuràs que si et vaig publicar els teus comentaris finals.

Simplement t'adverteixo com ja ho vaig fer en el seu dia que només publicaré els teus pensaments, idees o comentaris. Enviar articles complerts d'altres per respondre als meus comentaris, ho trobo fora de lloc, o parlem tu i jo o parlo amb el del comentari, però no puc fer-ho a través teu.

Per tant en el futur limitat a contestar amb les teves pròpies idees i si els demés o jo volem parlar, comentar o discutir, ja ho farem amb les nostres pròpies paraules i directament, som suficientment grandets.

Només per puntualitzar: Ni tu tens perquè llegir el que jo llegeixo, ni jo ho tinc tampoc cap obligació perquè fer-ho amb el que llegeixes tu.

Parlant de López Tena, vaig tenir el plaer d'assistir a una conferencia seva a Vilanova del Camí i després hi vaig compartir taula i conversa. Al final resulta que l'idealista sóc jo, ja que em va preguntar i desvelo les seves paraules "si jo a la meva edat encara crec amb els Reis Mags", per certs comentaris meus argumentats, sobre assemblearisme i llistes obertes i jo l'hi vaig dir "Per força, tinc nets i confien en mi".

O sigui que possiblement sigui mes difícil el que ell vol aconseguir, que el que jo cregui en els Reis Mags, però si el camí és el que ell proclama, hem de canviar molt tots per arribar-hi, però que contin amb mi.

Fins un altre.

Josep M.

Jordi ha dit...

Bones,

Veig que aquest post està especialment animat! De fet no sou tan diferents tu i el Jorgh, els dos us agrada dir el que penseu sense cap mena de filtre... això és bó!
No comparteixo les etiquetes del Jorgh cap a determinats partits, però si que comparteixo la seva reflexió de les llistes tancades en que votem unes persones llunyanes que després faran el que voldran i que no pertanyen a la meva esfera social (ho han demostrat durant 23 anys uns i durant 8 anys uns altres...) però igual que en Jorgh tampoc tinc idees per canviar-ho, així que de moment caldrà treballar per millorar el present... Per cert, dissabte tenim 3er congrés Catalanista al museu de la pell i portem en Lopez Tena!... més informació al meu blog!