Punt de vista - El 2.0, la Política 2.0 i la realitat.

A veure si ens entenem, en aquest mon de frikis que som els seguidors a ultrança de les noves tecnologies en el que m'incloc i ha molt d'esnobisme i poc de pràctic, però a mi aquesta ultima part és la que més m'interessa, doncs es quelcom innovador. Poc però bo.

Si mirem al twitter ens trobem a molta gent que actua de forma compulsiva enviant missatges a totes hores, que s'hi desgranéssim una mica, cap d'ells ens aporta gran cosa, simplement aquella persona en fa del twitter un diari de la seva vida, que els seus agregats podem compartir o no. Altres fan un relat de les seves activitats professionals, que em sembla molt bé, però que de molts d'ells no tinc cap interès en compartir, doncs moltes vegades és només auto-propaganda. Uns en hi treuen el seu suc i el fan servir com a mitjà de màrqueting 2.0, que trobo que és una bona utilitat, en la que de moment no hi estic interessat. Finalment en hi ha d'altres que aporten fotografies, enllaços, comentaris, idees i esdeveniments, interessants. Aquests últims són els que em plauen més, entre ells els twits de diaris, que no són biunívocs o sigui 2.0 fins que no vas a la noticia directa, però em serveixen per estar al cas de la rabiosa actualitat.

Al facebook, una mica més del mateix però amb més de 140 lletres. Aquí també hi ha la gent que comparteix causes, s'hi apunten i ja esta. Quan la causa està molt fresca l'intercanvi és molt intens i després es va refredant fins a ser pràcticament nul. Molts estan apuntats a centenars de causes per inèrcia i això es pura bagatel·la. També es comparteixen blogs, fotografies i llocs comuns, aquests punts són els que trobo més interessants i en faig més us.

Aquestes tecnologies 2.0 són unes modes, que quan deixin de ser-ho, només hi quedarà la gent que en fa un ús pràctic o ens passarem tots a una altre moda més actual. Molts dels més frikis, enllacem el twitter, el facebook, el blog, el flick, en el meu cas els àlbums de fotografia de google, etc.

No me'n puc estar de dir la frase que posa una cosa de moda: - Encara no tens....? O l'encara no estàs a......? Amb la que els que han descobert quelcom nou et fan sentir com si fossis beneit, perquè ells ja en fan us i tu no, d'això en hi ha molt en el 2.0.

Una altra cosa i aquesta és la finalitat d'aquest post, és quin us en fan els polítics.

Molts dels polítics que fans us dels nous mitjans 2.0, uns, pocs, en fan us com qualsevol altre ciutadà normal, alguns ho fan en un acte d'esnobisme, altres com una manera de passar el temps vagarós i també alguns, els menys, una forma de comunicar-se amb els electors!

L'abús que se'n fa per part dels responsables de les noves tecnologies dels partits, també s'ha de tenir en compte. Molts blogs, twitters, facebooks, videoblogs, no tenen res a veure amb el polític que hi posa l'emoticona, simplement són instruments electorals destinats a captar vots i a fer veure la modernitat de tal o qual polític. Evidentment la política 2.0 en si, es una fal·làcia. No podem pretendre ser tan innocents, com per pensar que un polític en plena campanya, es pot posar a contestar tots els twits dels seus electors o respondre al facebook, o posar al dia el seu blog, no donaria l'abast per molt que s'hi esforces.

Per tant no ens hem d'escandalitzar si hi han blogs, videoblogs, twits, facebooks, xarxes socials, etc. de polítics que es presenten a les eleccions i només funcionen durant el període electoral, molts d'ells és molt possible que quasi ni se n'assabentin que hi estan apuntats i les respostes no les donen ells, sinó d'altres.

També hi ha blocs actius i vius de polítics, en el que ells no hi posen ni una coma, per quelcom tenen el seu cap de premsa particular.

Tot això no fa ni més bo ni més dolent tal o qual polític, simplement forma part de la maquinaria propagandista, electoral o de partit i no te res que veure amb el 2.0, per tant no podem pensar que la política 2.0 te que ser el que nosaltres ens pensem que és, simplement es política i prou o en el millor dels casos política 1.0.

Que hi ha uns quants polítics, que fan gecs i mànigues per ser 2.0? Indubtablement, però són una minoria, alguns segueixen sent moltes vegades només unívocs, política 1.0, doncs deixen el seu missatge o només fan propaganda de les seves activitats, d'altres més actius ho fan per esnobisme i intenten seguir el ritme i els menys, tal vegada ho fan per millorar la classe política i/o per intercomunicar amb el ciutadà o elector. Sobretot joves polítics per interactuar amb la joventut, que és la classe més escèptica i crítica políticament parlant.

Faig menció expressa d'en Ricard Espelt, en el que a vegades m'emmirallo, però d'ell no podem dir que és un polític 2.0 de l'etiqueta que sigui, simplement és un altruista 2.0, i això si que ho valoro, però malauradament és un "ave raris"!

La meva conclusió: Hi ha el que hi ha i no per això ens hem d'estripar les vestidures, tothom fa us o abús del 2.0 pel que l'interessa i els demés tenim el dret i la llibertat d'escollir el que volem i el que no, per això es 2.0, interactues quan et sembla i ho deixes de fer també quan et sembla. Més llibertat d'escollir que aquesta no en hi ha.

Segur que em deixo moltes coses en el "tinter 2.0", però per avui ja en hi ha prou.

Que ho dos punt zereu bé.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol - Avi 2.0

PD: Posts de referencia:

- Ricard Espelt : http://www.theplateishot.com/?p=649

- Sergi Sabaté: http://sergisabate.cat/blog/tremosa-i-junqueras-ja-fallen-a-internet/