Taciasu diu:
Juny 25, 2009 a les 11:16 pm
Benvolgut Sr. Josep M. Torras Payerol,
Dispensi'm, i dispensi'm pel que diré.
Tem als espanyols o a la incapacitat dels catalans per autogovernar-nos?
Prefereix una Catalunya espanyola governada pels seus, volia dir, governada amb el cap, o prefereix que siguem independents?
A mi no em preocupa "l'endemà". Ans al contrari. Penso que l'endemà serà millor que l'avui. Crec que ens en sortirem prou bé governi qui governi.
El temps juga en contra nostra. La situació internacional ens és molt propícia ara. D'aquí a quatre anys potser ja no ho serà tant. I m'agradaria no haver d'esperar tant.
Enric I. Canela diu:
Josep M. Torras,
Evidentment no compartim el procediment. Jo crec que s'havia d'haver debatut el projecte de referèndum. Els polítics nacionalistes tenen l'obligació de treballar per la independència, altrament no són nacionalistes.
No soc pas ximplet (crec, això és subjectiu) i ja sé que no s'improvisa. Et puc ben assegurar que no hi havia cap improvisació.
Justament tocar de peus a terra decenni darrera de decenni ens deixarà convertits en la regió de Cataluña (amb enye).
Dit això, després de la independència es fan unes eleccions i es decideix quin camí a seguir. Com qualsevol país normal. Aquesta música del concert i de tot això fa trenta anys que l'escolto. Jo no he vist mai que un país escrigui la seva història abans de recuperar la llibertat, la llibertat per decidir. I per cert, som bastants els que podem cap i cor. El que passa que el meu programa polític no té perquè engrescar a ningú. Carretero pensa una cosa, la que sigui, i Espot pensarà una altra i etc. Que s'apunti qui vulgui. No som un país de nadons indocumentats, som madurs políticament i no passaria res, no cauríem a cap abisme. El camí espanyol, que si no reaccionem durarà sempre, no ens portarà enlloc.
Enric I. Canela diu:
Taciasu
No cal dir que compartim plenament les idees.
Enric Canela,
No discuteixo els teus plantejaments per abandonar CDC i és més, puc dir que et considero una persona valenta i conseqüent per la coherència que demostres, però no per això haig de compartir els teus arguments. Evidentment no et considero un ximple ni molt menys, però el plantejament, Independència i l'endemà eleccions em sona molt a un cor absolutament Catalanista, però gens realista.
Tan tu com en taciasu amb el que dius compartir les idees, em podríeu explicar-me d'una manera fefaent, amb que conteu per guanyar el referèndum? Amb els Catalans de soca-rel - que ja fa temps som minoria -, amb els nous Catalans de segona o tercera generació, amb els nou vinguts, amb els nacionalistes espanyols del PP-ppc, amb els nacionalistes espanyols del PSOE-psc, amb els de CiU no convençuts, amb els d'esquerra i pijo-progres de la poltrona, amb els del vot en blanc o amb la majoria que no vota? Aplicant el seny, aquest ens diu que malauradament hi han poquíssimes possibilitats d'èxit, per no dir cap.
Però no us vull ni em vull desil·lusionar, jo crec que per vèncer s'ha de convèncer i hi ha altres camins, camins que crec més realistes per arribar al mateixa finalitat, ja us n'he explicat un en el meu post, no invento res, el concert econòmic ja existeix i en teoria segons una constitució que no és la nostra, diu que tots els Espanyols som iguals, excepte "un i família", per tant no hem de trencar ni canviar res, per fer el primer pas. Però no tot es tan simple, ni tan senzill, ens queda molt per recórrer i segueixo dient, si no ho fem amb el cap i el cor en conjunt, no hi ha res a fer.
La república independent de casa meva, per desgracia avui per avui només la pots fer, amb mobles de l'IKEA.
Per tant podeu comptar amb mi en pensar sortides assenyades, coherents i factibles per arribar a la independència, però per fer volar coloms, com ja ho he dit abans, tinc altres coses millors en les que distraurem.
Una abraçada.
Taciasu,
els meus són els del cap i el cor i no són ningú sense els altres, els de només el cor o només el cap i com ja t'he dit abans jo no combrego amb rodes de moli.
En quant a governar-nos, Espanyols, Catalans, Barcelonins, Anoièncs o Igualadins, tot son etiquetes, jo només crec en la de bons o mals governants, o és que en aquest cas hi ha orígens excloents, per ser un bon o un mal administrador?
Jo només vull per Catalunya el que es nostre, si ens ho donen, diré que tenim uns bons gerents per administradors i sinó, diré que son uns lladres, siguin Catalans o no. La solidaritat la dono per sobreentesa. Però la "pela es la pela" i tot el que ens repercuteixi o sigui bo per les butxaques de tots el Catalans serà bo per Catalunya i els Catalans i el contrari serà dolent, sense entrar en els orígens o etiquetes de qui ens governi, ara o en el futur.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
2 comentaris:
Benvolgut Sr. Josep Maria Torras Payerol
He llegit els vostres comentaris sobre l’abans i l’endemà de l’independentisme i us puc dir que m’he sentit molt entristit.
Jo com vos soc militant de CDC, i simplement Català.
L’independentisme es únicament un moviment per aconseguir la no dependència d’un poble que et domina i no et deixa desenvolupar, política, social i econòmicament.
Per tant podríem dir que l’abans ja el tenim clarament definit en el paràgraf anterior, l’endemà m’agradaria tenir una bola de vidre per poder-lo endevinar, i es quelcom que ni vostè ni jo sabrem mai si no som capaços de fer el pas definitiu.
Penso, modestament, que actualment hi ha suficients estudis i moviments socials per poder assolir aquest objectiu. i es tasca dels polítics canalitzar tots aquests esforços per que no es malmetin pel camí, i ara es el moment.
Tornant al principi del meu escrit, el motiu de la meva tristor és veure en les vostres opinions la posició d’acomodació a la situació actual i esperar que ens donin. Que miserables que som !!!
Això es el que no ens durà mai enlloc.
Cordialment.
Santi Serra i Pérez
Benvolgut Santi Serra,
Gracies pel teu comentari, del que que no entenc és la lapidaria frase:" Que miserables que som!!! ” Qui?
Mira jo tinc 61 anys, sóc molt pragmàtic, tinc poc temps per perdre, i m'agrada resoldre problemes i no esperar que els me'ls resolguin.
Primer: Avui per avui és no voler veure la realitat el pensar que en un referèndum independentista trauríem la majoria suficient per ser independents i si tu creus el contrari, comença a explicar-me d'on trauríem els vots, d'una manera realista i racional.
Segon: Els nostres polítics no estan pel tema, ni els de Convergència ni els altres, tots plegats estan embrancats en l'historia d'un immenjable Estatut i a l'espera del el que digui el tribunal constitucional i els pinotxos de Catalunya i Madrid.
Tercer: La meva proposta d'un concert econòmic, és absolutament factible i no s'hauria ni de canviar la constitució - la d'ells -, ni fer cap guerra, simplement canviar certs termes jurídics que altres ja ho han fet i nosaltres també ho podem fer.
Més qüestions:
- Una vegada independitzats d'Espanya també ho farem d'Europa i del Mon i caminarem sols cap un destí universal o simplement deixarem de ser Espanyols per ser Europeus, que ja ho som.
- A qui pagaríem els serveis que no tenim ni tindrem, per exemple l’exèrcit: A França a Alemanya o a Espanya o farem un exèrcit Català?
- Ens inventarem uns nous partits que només Catalans i farem fora els que ara són nacionalistes Espanyols?
- Tindrem una república, serem un estat federal o una Nació integrada a Europa?
- Si no ens agrada com ens mana el futur govern Català amb seu a Barcelona, podrem declarar l'Anoia independent i desprès per la mateixa raó Igualada independent i ...........?
- Etc.......
Jo no sé si tu i molts altres que penseu només amb el cor us feu preguntes, però jo me'n faig i moltes i no deixo que el cor em porti a llocs comuns, que per l'edat que tinc ja sé com acaben moltes coses.
Si el que t'agrada i et fa il•lusió és la independència de Catalunya sense altres connotacions, doncs bé per tu, però jo ja fa anys que no crec en els comptes de fades.
Bé, ja me n'he cansat de donar arguments, a veure si algú m'explica com podem anar cap a la independència d'una altre manera realista, raonada, coherent i factible a dia d'avui, i jo el segueixo. Perquè sinó no cal tanta parafernàlia, per seguir estant en el mateix lloc.
Santi, ser realista no és ser miserable, simplement és tocar de peus a terra. Si vols somiar somia, però tingues sempre un ull obert, sinó te la fotràs. No has de sentir ni pena, ni llàstima ni tristesa, simplement lluitar, si pots, amb les armes del teu enemic, perquè les teves potser les sap contrarestar, però no està preparat perquè li facin servir les seves pròpies.
Cordialment.
Josep M
Publica un comentari a l'entrada