dijous, 25 de febrer del 2010

El dia després.

Molta gent per fi haurà pogut dormir tranquil·la i altres que fins ara ho feien, potser es remouran en el llit abans de tancar els ulls. Almenys vull pensar que és així i que hi ha consciencia de que alguns no han fet les coses prou ben fetes i ara en paguen les conseqüències.

Fent referencia a la tercera Llei de Newton:


“Lex III: Actioni contrariam semper et æqualem esse reactionem: sive corporum duorum actiones in se mutuo semper esse æquales et in partes contrarias dirigi”.
Ras i curt en Català:
Tercera llei o llei d'acció i reacció
Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer:
\vec F_{ij} = -\vec F_{ji}.

La Llei que tan li agrada esmentar a n'Aymamí, s'ha complert, perquè la física no entén de política i les coses cauen pel seu propi pes, com també va comprovar teòrica i pràcticament el mateix Newton.

Ara be, en aquesta guerra no hi ha guanyat ningú. Però tampoc no s'ha perdut del tot, i com en quasi sempre hi han coses positives i altres de negatives. Les positives les hauríem de tenir en compte pel futur, per fer les coses millor i les negatives per saber el que no s'ha de fer.

M'explico:


El proper POUM va començar ahir a la sortida del consistori i s'haurien de demanar responsabilitats al equip redactor del rebutjat, que el va fer molt bonic però inviable. Doncs l'estudi econòmic per dir-ne alguna, cosa no estava a l'altura de les circumstancies ni del que s'espera d'uns professionals reconeguts, ni del preu que es va pagar pel mateix. Els que el van contractar i es van posar a les seves mans, potser haurien de reclamar la devolució dels emoluments pagats, en vista del èxit obtingut. Senzillament el volguer-l'ho defensar tal com va ser redactat, els ha portat a l'escorxador - mai més ben dit – i el pla com a tal, ha mort o l'han sacrificat.

Es suposa que hem après tots plegats, que hi han coses, que es tenen que consensuar i no sols entre grups polítics, sinó amb els ciutadans, que al final en són la part afectada.

No es pot pretendre que la reforma de la ciutat caigui només a les esquenes d'uns quants ciutadans. La ciutat és de tots i de tothom, no només dels rics o dels pobres. I les coses s'han de fer entre tots i amb tothom. Uns hi posen més i els altres menys. Però tots hi participen, i si es fa be, tots en surten beneficiats.

També ha sigut molt positiu, que els ciutadans s'hagin mogut, alguns per raons obvies i els altres per principis. És ja la segona vegada en aquesta legislatura que la gent assisteix massivament a un ple, l'altre va ser per les zones blaves, i les dues vegades s'ha aconseguit que els partits de l'oposició deroguessin el que el govern volia imposar, clar que en el cas de les zones blaves només se li va retirar els poders a n'Aymamí per posar-ne de noves per decret, no les zones blaves en si, però tot arribarà.

Ara, i estic d'acord amb l'expressat ahir en el Ple pels grups de l'oposició, s'hauria de crear una comissió mixta, polítics, societat civil, per començar a pensar en el proper POUM – tres anys passen d'enseguida – prenent en compte i en consideració, tot el que hem après i pensant en una ciutat de futur, però no aïllada del mon sinó dintre de la conca.

No es pot pensar només en Igualadí pel que interessa i en conquenc quan no interessa. A la conca hi ha lloc per tot, zones verdes, habitatges, industries, comerç, etc. Cada poble de la Conca s'ha d'extrendre en el que li sigui més factible. Pel que tingui més disponibilitats i en el que pugui ser més útil. Ja és hora de deixar de tenir petits regnes taifes i de pensar en una gran Conca, amb totes les seves avantatges i inconvenients. S'han de recollir totes les sensibilitats i no precisament les polítiques, sinó les dels ciutadans i que aquestes siguin el full de ruta d'una nova conurbació organitzada i autònoma.

Les institucions, associacions, industrials, promotors, comerciants i representants dels veïns en general, de la mà dels polítics, han de gestionar aquestes inquietuds i traduir-les al mon real.

Això si, espero que tots haguem après molt be aquesta vegada i que els futurs estudis econòmics els facin professionals que en sàpiguen, perquè al final de tot i resumint, “la pela és la pela”, i el que acaba movent el món.

Que tothom es posi a treballar. Cadascun en el que sàpiga fer i que des d'avui, amb la lliçó ben apresa, comencem a pensar la nostra ciutat del futur, al marge del color polític dels que siguin al govern o els que es tinguin de veïns. El que cal és parlar obertament, amb respecte i escoltant els arguments i problemes de tots.

Que ho planifiquem be entre tots i que aquest cas ens serveixi per no oblidar, ni el que hem de fer, ni el que no.


Adéu-siau.

Josep M. Torras Payerol

10 comentaris:

Anònim ha dit...

menys mal que en alguns moments alguns politics s´adonen que "la unió fa la força" deixant a part els colors i els ideals del partit i pensant únicament en les persones, en aquest cas, els igualadins

Unknown ha dit...

Malauradament, em temo que l'únic que s'ha fet és deixar que la guerra continuï en un futur. Simplement, pa per avui, gana per demà. Temps al temps.

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Apreciat Extra:
Que la guerra continuara per molts altres temes, ho pots donar per segur, les concepcions en veure les coses o en fer veure que es veuen les coses son diametralment oposades i la supèrbia i la fatxenderia no ajuda gens a arribar a acords.
De totes maneres no entenc el teu comentari “pa per avui i fam per demà”.
Ja s'ha repetit per activa i per passiva que aquest POUM, apart de moltes altres connotacions era inviable econòmicament i no ho dic jo sinó els experts i d'aquest aspecte l'Entesa no ha dit ni piu, ni tan sols ha defensat la seva postura.
Per tant ni pa per avui, ni fam per demà.
O has emprat la frase per significar una altre cosa. Perquè fer números, és fer matemàtiques no política i si estan mal fets, estan mal fets.
Altres raons d'alguns dits progressistes, estan fora de lloc, perquè aquí per sort no estem ni a Veneçuela ni a Cuba.
Fins un altre.

agustí masip ha dit...

מאת עובד שלהם וידעתם אותם

Per les seves obres els coneixereu... Si ens hem de posar en mans del president del gremi de constructors ( em sembla que deu ser un dels experts que cites ), malament ho veig, sino mira l'entrada al barri de Sant Maure. No hi entenc en aquests temes, però si que veig que llençar a la basura qualsevol treball no és bo, ni deu estar tant malament com els afectats diuen ni tant bé com l'inclícit Aymamí ( & co. defensen). No entendré mai l'enrenou que s'ha fet amb això i no s'ha volgut discutir sobre el treball fet con a punt de partida, par cap dels partits polítics de l'Ajuntament.

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Agustí,
מאת עובד שלהם וידעתם אותם...
Per les seves obres els coneixereu...
Gracies pels teus comentaris, per cert jo soc “goyim” per tant no cal l'hebreu, tal vegada si vols citar frases en yiddish en podria comprendre alguna. He tractat molts anys amb jueus i també amb àrabs.
Una vegada fet aquest incís, et puc dir que no tinc el gust de conèixer el president del gremi dels constructors, però un bon amic s'ha compromès a presentar-me'l, només és curiositat i res més.
Jo he parlat amb molta gent sobre el POUM i m'he fet una idea dels seus efectes, suposo que tens prou literatura al meu bloc com per comprovar-ho. L'expert que si vaig escoltar, era un arquitecte de Barcelona d'una empresa especialitzada en taxacions públiques - si guanyen la vida amb això- i no solament d'habitatges, sinó de sol industrial i sol comercial i t'assegur-ho que els números no sortien ni doblant els index en el cas de les industries, sense comptar en el dany que podien sofrir pel trasllat a no se sap exactament on.
Sé que tu ets un bon defensor dels drets dels treballadors i t'asseguro que en hi ha uns quants que avui també dormen és tranquils, doncs els seus llocs de treball perillen menys que ahir.
Com ja he dit, la supèrbia i la fatxenderia d'alguns, no ajuden gens a posar-se d'acord.
No sé exactament quina és la teva postura en quant el POUM, però m'agradaria saber els teus arguments, els meus estan abastament explicats en els posts d'aquestos dies.Cuidat.
Josep M.

agustí masip ha dit...

No tinc cap postura concreta,no he tingut temps d'estudira-lo ni de seguir massa bé les al.legacions, crec que és necessari actuar el més aviat posssible a la zona del rec, allò està molt degradat. El que em fot i molt, és l'actitud de tot el consistori, d'una i altra banda, crec que no es pot anar pel dret en això, hagués estat bé , crec jo, un periode de discusió que d'altra banda crec que hauria estat la manera de que se'n parlés obertament entre tots. Que finalment s'acaba retirant, molt bé, però tindria la sensació que no s'han malgastat calers. El què ha passat ara és molt probable que passi d'aquí tres anys, a no ser que hi hagi un canvi molt important en tota la gent que ens "representa" a l'Ajuntament.

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Agustí,
Ras i curt, l'Ajuntament no te un duro i aquest POUM frustrat n'és una perfecta demostració. Jo dic el que has de fer i tu hi poses tot el demés i si hi perds, és problema teu. A Vic que també han fet un POUM, per cert molt esmenat i això que la memòria econòmica tenia cara i ulls i l'Ajuntament hi preveia posar 150 mill-ions d'euros, aquí ni cinc.
Es veu que els diners son per les Empreses Municipals, que poden arribar a ser un pou sens fons, sinó pregunta pels € 800.000 que els hi van traspassar a SIMA per fer el Pàrquing de la Plaça de les Tortugues (presupost del 2008) – simplement s'han esfumat i ara en necessiten € 673.000 més (veure pressupost d'enguany) per refer la Plaça però sense aparcaments (se'n perden més de 40) i evidentment no es fan els 107 soterrats que es preveia es necessitarien. I això només és una petita mostra, de com se'n fan us dels diners del ciutadans, en tinc molts altres exemples de diners senzillament llençats a la brossa o potser no! Cuidat.

Anònim ha dit...

Josep Maria,

Dius:

“Ja és hora de deixar de tenir petits regnes taifes i de pensar en una gran Conca, amb totes les seves avantatges i inconvenients. S'han de recollir totes les sensibilitats i no precisament les polítiques, sinó les dels ciutadans i que aquestes siguin el full de ruta d'una nova conurbació organitzada i autònoma”

Només matisar que fem tard,
ja està pensat i decidit com ha de ser aquesta gran Conca, de la mateixa manera que estava pensat i decidit el POUM d’Igualada sense haver recollit totes les sensibilitats que esmentes. El full de ruta el van pensar i decidir entre el Departament de política territorial i obres públiques i destacats dirigents del PSC-PSOE local (entenguis com Aymamí i Teodoro Romero principalment). I es va recollir en un document anomenat Pla director Urbanístic de la Conca d’Òdena que entre altres barrabassades va aprovar el contingut del POUM que Igualada ha rebutjat. Això si, barrabassades ben camuflades amb eufemismes i emparades per uns objectius teòrics molt lloables i que tothom firmaria. El Senyor Aymamí encara no deu entendre com es va poder aprovar el Pla Director i no ha pogut aprovar el POUM que només incloïa part de les barbaritats que el Pla Director li assigna a la Conca. Aquesta Conca en la que dius que vols pensar.

Anem tard,
tot i que alguns ciutadans van adonar-se del que es recollia allí i van posar el crit al cel. Però no van aconseguir despertar la passivat de la ciutadania, la qual no va molestar-se prou en desxifrar que significava en realitat aquell document i va confiar en les paraules dels polítics que vestien el document amb etiquetes de progrés i futur. És cert que el pla director està essent inspeccionat per instàncies europees i encara no ha passat els contenciosos que se li han plantejat, però el seu esperit està essent materialitzat pels alcaldes que ho havien preparat tot per aprovar els POUMS el més ràpidament possible després de l’aprovació del Pla Director. A Igualada, els primers, els ha sortit malament però a Òdena, on l’equip de govern té majoria, serà pràcticament impossible recollir la sensibilitat de la ciutadania: volen aprovar el POUM amb un temps rècord abans no arribin les eleccions incrementant més del 1000% la superfície actual urbanitzada.

Un pel tard, company.
Els teus desitjos de “recollir totes les sensibilitats i no precisament les polítiques, sinó les dels ciutadans i que aquestes siguin el full de ruta d'una nova conurbació organitzada i autònoma” arriben un “pèl” tard.

Anem tard, company, massa tard.
josep

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Amic Josep,
Pot ser tinguis raó, però s'ha aconseguit quelcom molt important, encara que sigui perquè aquest tema tocava la butxaca de molta gent.
I tens raó perquè molts dels que ara ens hem preocupat no vam donar importància al pla director, perquè ens venia massa gran, perquè no ens vam donar compte del que era exactament o perquè no sabíem fins a quin punt ens afectava.
Jo en particular entono el meu “mea culpa”, ara proclamo la conca com a solució i abans no vaig saber veure aquest tema, probablement perquè els arbres – temàtica Igualada – no em van deixar veure el bosc.
De totes maneres company, mai es massa tard, i tota aquesta moguda és possible que sigui molt beneficiosa per la conca.
Ja sé que tu has lluitat moltes vegades sol, però ara ja no estaràs sol o quasi sol, ara serem un més.
Una abraçada.

Clar com l'aigua ha dit...

Brutal aquest video!