La Catalunya que deixarem als nostres nets.

Tinc dos nets i com a avi, penso que la Catalunya que tenim no és la que els hi vull deixar, no vull que siguin Catalans perplexes, desconcertats, marejats, enganyats, espoliats o simplement depreciats, vull que els meus nets mostrin el seu orgull d'esser Catalans i que parlin "moltes" altres llengües apart de la meva i que no deprecien a ningú, vull que siguin respectats i respectuosos, però també que es facin respectar i ningú i dic ningú amb tota la força de la paraula, els hi ha de faltar al respecte.

Per tant lluitaré el temps que em quedi, per ser un autèntic Català, per deixar als meus nets un País, una Nació en la que ser Català sigui un honor, un dret i un deure, perquè no hi ha l'un sense l'altre.

No tenim perquè alimentar a gent vagarosa, desvergonyida o simplement espavilada; el fruït del nostre treball és massa valuós com per dilapidar-lo en mantenir els que no fan res pel seu País o simplement viuen a l'esquena dels demés i a sobre ens titllen d'insolidaris.

Vull una Catalunya amb infraestructures i serveis de primera, és pel que treballem i pel que paguem, la solidaritat ben entesa és la que comença per casa nostra, no perquè altres amb els nostres diners facin veure que ho que aconsegueixin pels seus, es gracies a ells i no al fruit del nostre treball. No vull que hi hagi gent que es perpetuí en les seves cadires, gracies al nostre esforç i que a més d'espoliar-nos, hàgem d'aguantar el seu desagraïment, les seves faltes de respecte i la seva barroeria. 

No vull que amb els nostres diners, hi puguin haver regions en les que els únics llocs de treball que saben crear siguin el de funcionari i pels que no treballen el de subvencionat. Ja és hora que cadascú es busqui la vida i que cadascú reculli el que ha sembrat, blat, ordi, civada o males herbes i que tothom tingui a taula el que s'ha guanyat amb la seva suor, s'ha acabat aguantar polítics que viuen de comprar vots, amb el fruit del treball dels altres. S'ha acabat això que en biologia se'n diuen "paràsits".

Simplement com que vull deixar un País millor pels meus nets, la solidaritat mal entesa s'ha d'acabar i si no l'acaben els nostres polítics perquè les cadires son més importants que el seu País, farem els possibles perquè la societat civil ho faci pel seu compte, que els nostres representants han de ser això, representants dignes del seu poble, no de la seva butxaca.

Per la Catalunya dels meus net, visca Catalunya!

JOSEP M. TORRAS PAYEROL