Classe de Biologia a l'Ajuntament, o el “suïcidi” dels lemmings.

Aquest cap de setmana, he llegit la llarga i obsessiva entrevista a l'Alcalde Aymami a La Veu de l'Anoia.

Com ja és habitual aquest senyor es refereix a mi com "un conegut militant de CDC". La veritat és que amb cansa una mica que no ho faci pel meu nom, que en tinc, perquè dubto que no el sàpiga. És una mostra més de la seva manera de fer. Però no sé com reaccionaria si es referissin a ell com un conegut Andorrà, d'Entesa que s'asseu ocasionalment en la cadira de l'Alcalde d'Igualada. Suposo que tampoc ho fa per menystenir-me o per posar-me difícil el dret de rèplica, del que ell sembla fer-ne abús (com a jugador d' avantatge que és) utilitzant tots els recursos al seu abast per aparèixer en tots els mitjans, suposo que emprant el poder que li atorga poder fer "inversions" en propaganda institucional, pagada per tots els ciutadans, i també per la vareta màgica de l'ordeno i mano.

Sembla que s'estigui en període electoral i necessiti que algú pagui la campanya per justificar el que és injustificable i bastir els arguments de polítiques nefastes per la ciutat, utilitzant tota la pólvora al seu abast, encara que sigui en salves.

Tafanejant el magnífic llibre gràfic L'Enciclopèdia dels Animals del National Geographic, que acabo de comprar al meu net, a qui l'hi apassionen els animals, he trobat un tipus d'animal que pels seus hàbits, podria assemblar-se a l'actitud del govern municipal, que dona títol a aquest escrit i en referència, he extret el següent paràgraf de Wikipedia:

'El "suïcidi" dels lemmings:

Existeix el mite que els lemmings es suïciden en massa com a part d'un mecanisme d'autoregulació de la natura. Tanmateix, semblant cosa no està científicament demostrada i es considera que aquestes morts es produeixen per accident, a causa de l'empremta genètica que posseeix aquest rosegador i que determina el seu sentit de l'orientació durant les migracions.

El seu instint biològic li indueix a desplaçar invariablement en una direcció o ruta concreta, que és independent dels canvis topològics i climàtics que es puguin produir en el seu ecosistema de forma natural o per la mà de l'home.

Això provoca de vegades situacions en les quals els grups de lemmings es precipiten invariablement cap a un riu, una cinglera o qualsevol altre accident sobre el terreny.

Per alguns especialistes en psiquiatria el costum de seguir sempre el mateix camí (encara que aquest canviï) seria obsessiva compulsiva; per tant serien suïcides amb l'anomenat TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu).'

Per això dic que en Aymami sembla tenir també "TOC". Intentar demostrar que 10.750 signatures de ciutadans, no tenen cap importància, perquè un conegut membre de CDC, i el propi partit, van ajudar a recollir-les, és menystenir la ciutadana que les ha recollit. Dir que algunes poden haver-se recollit, poc menys que a punta de pistola, una fal·làcia. Dir que l'enorme quantitat de ciutadans anònims, amb carnet o sense, no sabien ben bé el que es feien perquè signaven en papers on hi havia l'encapçalament STOP + ZONES BLAVES una vergonya, i d'un cinisme esgarrifós, quan hi van fer anar la policia municipal a fotografiar el rètol exposat a la vidriera del bar PK2 on, damunt, el taulell hi havia, per qui ho vulgues, els papers per signar. Només cal que mirin les fotos per saber perquè la gent entrava i res podrà justificar el seu entestament en voler seguir endavant. Segur que saben on van, ja que és el camí de sempre. Com els lemmings, però no s'adonen que les coses ja no són igual i que aquest camí no porta al mateix lloc.

Quan vaig començar a interessar-me pels temes municipals i polítics - d'això farà ara uns dos anys – tenia en Aymami, per una persona intel·ligent. Però el temps m'ha demostrat que només és un "espavilat", venedor de Fira i encantador de serps. Els seus mètodes segurament li han servit per guanyar eleccions, i per això vol seguir transitant el mateix camí. Però s'oblida que les coses que han fet en el curs del seu mandat. Han canviat la democràcia en una dictadura gens sana, per la salut de la ciutat d'Igualada, encara que en algunes zones, que tothom coneix i que no tinc perquè anomenar, els hi subvencionin el vot, com els cacics que tots tant hem criticat. La rectificació intel·ligent, no entra en el seu llenguatge i això serà la seva perdició com a polític.

Entenc que els d'Entesa els hi hagi agafat el "TOC" polític. No s'adonen de res. Igualada és el tretzè Municipi més endeutat d'Espanya (a pesar dels - magnífics - "power points" d'en Riba). Hi ha un creixent descontentament que es mobilitza - de moment més de deu mil s'han pres la molèstia d'anar a signar per fer-los-hi saber - han perdut l'Outlet i tenen un cameig, que fins i tot els fa exercir pressions intolerables a associacions i institucions Igualadines, perquè declarin l'Outlet de "can Riba" o "can Roca" poc menys que monument nacional. I no em refereixo a FAGEPI, sinó d'altres. També han fet un patètic us de la barreja d'associacions, magníficament subvencionades, que al voltant de l'UBIC (tant en el tema del Outlet com en el de zones blaves) els donen suport. Ataquen, directa o indirectament, a l'Ajuntament veí d'Òdena, que va endegar un projecte que anat seguint tots els tràmits, perquè va escoltar les demandes del sector i de FAGEPI, depreciades tant de temps pel seu govern d'una manera dictatorial i prepotent. Potser tot plegat és només perquè si s'acaba fent fora d'Igualada no "tocaran diners" i no per tenir una visió a llarg termini.

En fi. Crec que estan perdent els papers a marxes forçades. Com aquell nen mal criat, que fa una rebequeria perquè els seus pares no li volen comprar un joguet.

Jo no els deturaré en el seu camí cap a la cinglera, ni sento llàstima (políticament parlant), perquè estic convençut que és el millor que li pot passar a igualada. Que persisteixen en el seu "TOC" i que les votacions els hi confirmin el seu lemming polític.

Com a "conegut militant de CDC" m'agradaria saber com funciona això del dret de rèplica que en Aymami practica, com també saber si algun mitjà, s'atreveix a publicar articles com aquest sense "compensacions".

Que ho paeixin bé i ja em perdonaran si he ofès a algú, cosa que no crec haver fet perquè tots tenim els mateixos drets... O sinó apaga el llum i anem-nos a donar un tomb.

Molt cordialment.

Josep M. Torras Payerol