dimecres, 29 de juliol del 2009

Comentaris de n’Octavi i meu sobre el post: "Reflexions sobre puntualitzacions: El WTC Igualada, és només un tema recurrent?"

Octavi Rodin ha dit...

Benvolgut Josep M.,

Vagi per endavant que em satisfà força que comentis el meu post en el teu bloc, encara que, a la vista de les teves paraules, m'adono que molt probablement no m'he explicat prou bé en el meu article. Dir-te en primer lloc que, si et dones per al·ludit, no és pas la meva intenció. Et diré amb franquesa que ignorava que haguessis intervingut molt en aquest assumpte.

La reflexió que jo pretenia fer, i que potser no he sabut explicar, és que el debat sobre aquest tema, com tots els debats més o menys polítics, s'hauria d'asserenar. No és que el projecte del WTC no sigui criticable. I tant que ho és! Ja he dit en el meu post que es tracta d'un projecte que no és viable, que l'Ajuntament no té mitjans per a tirar endavant, i que molt probablement ja no els tenia quan el va plantejar per primera vegada. El que penso és que la idea de transformar l'eix de l'antiga N-II en un eix comercial i de negocis em sembla força bona. Altra cosa és que això sigui possible. Per això entenc que el que té de criticable el projecte del WTC és que ha estat plantejat alegrement, sense valorar les possibilitats reals de tirar-lo endavant, però no la idea en sí mateixa.

Penso que aquesta crítica s'ha d'exercir, però en els seus justos termes. D'una banda, perquè jo crec que l'Entesa, de fet, ha abandonat aquest projecte ja fa temps, malgrat que no ho vulgui reconèixer. De l'altra, perquè igual que l'Entesa no ha d'esmerçar recursos en un projecte mort, tampoc cal que els demès ens recreem en burxar una ferida ja cicatritzada. Però si ho fem, al menys fem-ho guardant les formes. Això no va per a tu ni per a ningú en concret. Simplement, em sembla que el vocabulari és important en el debat públic. Si no el cuidem, pot ser per que, en realitat, conscient o inconscientment, cerquem més la desqualificació del contrincant que no el debat de les idees, i aquesta és la impressió que m'han donat alguns dels comentaris llegits i sentits aquests darrers dies. Certament, també hi ajudaria que els membres de l'Entesa deixessin de fer declaracions públiques sobre aquest tema. Tal com diuen, "calladets estan més guapos".

Una forta abraçada,

Octavi

28 / juliol / 2009 13:48

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Apreciat Octavi,

Perdona el meu pragmatisme, però és que no puc amb la gent cínica i que es dedica a l'engany fàcil, només pel propi profit. Tal com dic en el post, gent que practica el que dia passa, quatre anys empeny. El WTC és un dels meus temes cabdals per demostrar que es dediquen a fer fum d'encenalls, per guanyar eleccions , a costa d'enganyar-nos a tots plegats i desprès donen les culpes als demès, de la seva manca de previsió i d'escrúpols. Fent servir la seva capacitat per fer demagògia i vendre un absolutament fals progressisme, a l'hora d'explicar projectes desmesurats, sobre dimensionats i fora de les seves capacitats i funcions.

A mi un WTC Igualada amb un 5% de l'Ajuntament i el 95% d'empreses amb cara i ulls i una direcció empresarial professional al darrera, em semblaria un projecte il·lusionant i un gran bé per Igualada, però tal com ho plantegen ells amb els números canviats, em sembla mes aviat una presa de pel i una fugida endavant, per poder endeutar-se més, cosa que dintre dels paràmetres normals ja no poden fer, sense ser tutelats per la Generalitat i una tutela vol dir que no fas bé les coses i t'han de vigilar, que es el que esta passant o passarà amb l'endeutament Municipal.

Jo estic en el mon de la política per convicció, això no vol dir que segueixi cap directiva en especial, simplement m'agradaria aportar el meu granet de sorra, de la duna que ha de canviar les coses, espero que per a bé.

Tinc un avantatge molt gran sobre els que han fet de la política un "modus vivendi", jo em guanyo la vida d'una altre manera i sóc el "jefe" de mi mateix, per tant tinc les mans netes i lliures, això no vol dir que no cregui en l'honestedat dels polítics, segur que en hi ha molts d'honestos, però el sentit comú diu que el poder corromp com a copi d'anar a la font el canti es trenca. Amb el temps en hi ha molts que es creuen per sobre el bé i el mal i per sobre la veritat i la mentida. A aquestos se'ls ha de fer baixar a trepitjar la terra que trepitgem tothom, sinó correm el perill de que es deïfiquin i es creguin infal·libles o mes ben dit, lliures i alliberats de totes les normes i els paràmetres pels que ens regim la resta de mortals.

Com molt bé saps no es res contra tu, ni molt menys, simplement has tocat un tema que m'apassiona i em preocupa.

Rep una forta abraçada.

Josep M.