Reflexions sobre puntualitzacions: El WTC Igualada, és només un tema recurrent?

Acabo de llegir i rellegir un post de n'Octavi (en Josep), sobre WTC, el qual no entenc massa, i si més no, en ser un tema en el que jo he intervingut molt, m'ha semblat que prenia una postura una mica sorprenent, i m'he donat per al·ludit. Per tant passo a fer les meves reflexions sobre les seves puntualitzacions.

Primerament hem de parlar de qui va treure el tema de nou.

El WTC, va ser posat de nou en circulació, per la singular i patètica actuació d'Entesa, fent un comunicat als diaris. Desprès en un punt del ple municipal, dient que la Generalitat a través d'en Huguet, per imperatiu legal, havia desestimat la petició de zona destinada a comerç en el WTC. Jo amb la llei i la seva absurditat o bondat no m'hi fico, "doctores tiene la Iglesia". Tal com vaig comentar en un altre post a vegades ens va a favor i a vegades en contra, i si s'ha de canviar es fa en els Parlaments. On estic d'acord és que l'esperit de la llei se'n va a orris per interpretacions, per dir-ho d'alguna manera "poc acurades". Però la interpretació, no es la mare dels ous en aquest cas.

El que trobo realment esperpèntic és l'actuació posterior d'Entesa i dels seus companys de llit del PPc, intentat ambdós traspassar les culpes de l'impossibilitat de fer el WTC a en Huguet, i per correlació a Esquerra. A Entesa no sé si fa falta recorda'ls que a la Generalitat qui governa és el tripartit. Sembla talment que estan parlant d'uns estranys i no d'uns associats per governar a Catalunya. El que diuen els altres no mereix gaires comentaris perquè és de demagògia fàcil i a més se m'en refot, doncs dono molt poc valor a les seves paraules, ja que de nou s'han venut per un plat de llenties, més ben dit per tres plats, augmentant el preu de la seva col·laboració i complicitat "responsable", després del ple de l'IBI i de que Entesa intentes desesperadament aconseguir altres còmplices per la seva fugida endavant. La proposta de col·laboració amb CiU va durar 7 minuts i amb Esquerra poc més.

Això ha provocat aquesta moda actual d'intentar de carregar el mort a Esquerra (i tots els morts que surtin d'ara en endavant). Aquesta forma d'actuar em sembla francament infantil i de dret a cameig, però es el que hi ha.

Si no ho vaig entendre malament (i si ho vaig fer que algú m'esmeni) el projecte del WTC es va presentar en dos folis abans de vacances del 2006. Sense explicacions, ni estudi, ni altres connotacions que l'avalessin. Com sempre despresa i corrent. Clar que sent un projecte estrella, potser aquest havia de ser l'embolcall argumental i no s'havia de pensar gaire. Com només es necessitaven € 70.000.000 ja es trobarien alguns colominets que els hi posarien. I com que en el món del negoci les aus solen ser de presa, segurament acabaran sent els ciutadans d'Igualada. Perquè això de que una part vindria del valor dels terrenys i/o de fer un Hotel de 1.000 metres quadrats i desprès vendre'l i amb els beneficis finançar el WTC, sembla el conte d'en Robert i les cabres, o "embolica que fa fort". Ja estem acostumats a que el govern improvisi i vulgui sortir-se'n amb demagògia i propaganda electoral, repetint, una i altra vegada, "som els millors". Però com sempre, aquest gran exemple de planificació empresarial, amb criteris professionals, acaba sent el desori amb el que ens tenen habituats.

Moralitat: El conte de la lletera modern en versió Entesa-PPc.

N'Octavi parla d'objectivitat, i de lo gran i il·lusionant que era el projecte. Gran potser si. El temps ha demostrat que efectivament els hi venia gran, molt gran. Tant que sens tenir res consolidat s'han gastat diners inútilment uns € 2.300.000 en el projecte, que paguem entre tots i després el tirem a la brossa. Clar que potser alguna amistat haurà fet de sastre, sense ni tan sols saber prendre mides, i haurà de pagar "el favor" que ara se li ha fet.

En quant a l'objectivitat, simplement unes preguntes elementals, en qualsevol projecte seriós i sense profunditzar massa:

 Hi havia un estudi possibilista i real sobre la qualificació del terreny a ocupar? (O s'esperava fer com en altres casos, on hi ha interessos familiars per entremig, que es van requalificar a una velocitat de vertigen).

 Hi havia un projecte realista i possibilista de viabilitat i un estudi econòmic de qui hi posava els diners, el retorn de la inversió i com es finançaria? Quina hauria de ser l'activitat, públic objectiu, oficines, empreses, serveis, etc. necessari per omplir-lo o perquè el projecte tingués significat econòmic? En aquells dies el WTC de Barcelona n'hi havia unes 66 oficines ocupades al WTC de l'Alameda a Cornellà unes 22. I això que eren els bons temps i la situació segurament millor. El WTC d'Igualada, i crec que no m'equivoco de gaire, se n'hi volien posar prop de 400!

 Hi havia projecte de viabilitat per l'Hotel? En una ciutat on en malviuen 3 de petits, un no s'ha d'escarrassar gaire, per saber si un Mega-Hotel és viable o no.

En tot hi ha hagut, com sempre, una manca de rigor i de despropòsits. I això sols es comprensible, si pensem que els que fan la proposta no es juguen els seus diners, i per tant se'ls hi en refot tenir criteris i rigor professional i empresarial. Al cap i a la fi si surt malament, sempre es pot donar la culpa els altres (ja ho estan fent) i els costos a l'esquena dels de sempre, els pobres ciutadans, que a més els veuen i tracten com anyells fàcils d'enganyar i que pensen que els tornaran a votar amb quatre enganyifes. Aquesta gent d'Entesa i adlàters estan instal·lats en el qui dia passa quatre anys empeny, i a no deixar la cadira.

Aquests exercicis de cinisme i de jocs malabars els podrien anar a practicar al circ, a lo millor han equivocat la carrera o no, però són reprovables des del punt de vista moral. Clar, pels qui en tenen.

Objectivitat en un projecte.

Resumint, és veure si els objectius són els que han de ser (i no simplement basats en l'ego del subjecte i no en l'objecte en si). Parlar per parlar, es fa al bar o a la barberia. Perquè muntar castells en l'aire o "projectes il·lusionants" amb els diners dels demés, se'n diu una cosa diferent. Evidentment els riscos dels negocis els han d'assolir els que si es juguen els seus, o els que en donen compte per la seva gestió. Els que tenen una responsabilitat política haurien de ser d'aquests. Curosos i preocupats per gestionar el patrimoni dels ciutadans. I pel que sembla aquest no és el cas, perquè desprès es fa el "si t'he vist no me'n recordo", i els ciutadans a pagar el beure, a més de no donar cap explicació i enfotren-se de tot. El qualificatiu per aquesta forma d'actuar hauria de ser d'absoluta irresponsabilitat, política o d'un altra mena.

A Igualada i en els temps que corren, primer de tot s'ha d'intentar preservar i salvar el que ja tenim, perquè si posem tots els nostres esforços en lo que no tenim, podem perdre "bous i esquelles". Després quan el que tenim, estigui consolidat, podrem començar a pensar en altres projectes. Sent realistes i objectivistes diríem que els que haurien de pensar i endegar nous projectes en el futur, haurien de ser empresaris locals o aliens, conjuntament amb l'UEA, que són els que en saben. I l'Ajuntament en lloc d'intentar competir amb quelcom que no sap fer, ni és la seva funció, hauria de posar-se al costat dels emprenedors. Aleshores tots a una, potser aconseguiríem resultats millors i estaríem treballant per la gent d'Igualada i la Conca, sense absurds cultes a la personalitat i megalomanies, que fan més mal que una pedregada abans de la collita.

Com dic sempre "Zapatero a tus zapatos" i tot anirà millor.

Una forta abraçada a n'Octavi i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol