Reflexions interessades d’un humanista lliberal (II) a “toro pasao” .

Ara una vegada acabada la voràgine de les eleccions, analitzo els resultats en clau Espanyola i Catalana i com a prolongament de les meves reflexions prèvies.

Segons la meva humil opinió en termes generals el partit guanyador en clau Espanyola de matisar totes les decisions, és CiU i si voleu allarguem-ho al EAJ-PNV, matemàticament tenen a les seves mans donar color real a cada decisió que es prengui tant al Congres com el Senat, son els partits que es denominen permeteu-me la llicencia quasi bisagra o sigui matisadors en les votacions, el lema de campanya del CiU és el que s’acosta més a la realitat.

El _PSCPSOE, gran guanyador, però paradoxes de la vida pot ser serà el gran perdedor a Catalunya, si Esquerra reflexiona una mica se’n donarà compte que per errors propis dels de la cadira, el seu company de viatge se’ls ha cruspit, voler mantenir la cadira a tota costa, recolzar el nomenament de Montilla i la fal·làcia de l’independència els hi han passat una factura difícil de pagar, les contradiccions es paguen i ells han perdut tot l'electorat que els havia engreixat creient que les seves premisses electorals eren serioses i no solament una forma de tenir cadira permanent, pobrets dirigents, en el pròxim congres del partit, se’ls passaran per l'assemblea, literalment.

CiU i permeteu-me de nou la llicencia a més d'ésser el partit quasi bisagra, també hauria d’actuar com a partit viagra, és a dir donar trempera a Catalunya presionant i marcant al PSOE perquè compleixi tots i cadascun dels apartats del nou estatut (retallat o no) i edemes que es publiquin les balances fiscals d’una punyetera vegada, que s’inverteixi a Catalunya com és degut, per un traspàs de competències real, per que s’eviti la duplicitat de les mateixes i perquè no, per una llei de finançament de partits polítics, a fi de no fer dels recaptadors de recursos pels partits, uns delinqüents polítics o sense ho de polítics, l’ocasió crea el lladre. En resum que la resta d’Espanya ens deixi de prendre pel pitu del sereno i per comptes de ser odiats siguem respectats, per comptes de ser explotats i maltractats siguem reconeguts només com a solidaris en la seva justa mida. No espero lo mateix de la marca blanca del PSOE, son mers comparses de les decisions del germà gran.

Que la verge de Montserrat no vulgui, impedeixi o lo que sigui, que per un plat de mongetes amb botifarra (un ministeri) CiU es vengui tot el capital tan difícilment aconseguit, seria un error difícil d’explicar a un electorat estoic que ha aguantat la bategada socialista i que per altra banda no es mereix que se’l vengui per unes ambicions personals, espero que la lliçó estigui apresa.

Finalment i en calent o en fred, que Esquerra faci una reflexió i no hem refereixo als nois de la cadira, sinó les bases i els verdaders independentistes i la pròxima assemblea posi a tothom en el seu lloc.

Només hi ha una forma de resistir a les marques blanques dels partits espanyolistes a Catalunya i és un front nacionalista des de l’esquerra fins a la dreta, si no serem fagocitats pels dos gegants, CiU i Esquerra ja ho han comprovat en les seves carns en diferents legislatures el que porten certs pactes, ho sigui que han reflexionar i prendre el camí adequat oblidant la política de peix al cove i pensant més en Catalunya, amb més intel·ligència, en global i en clau de futur, que en les cadires immediates.

Que a Catalunya mai més ningú voti per por d’uns o dels altres, sinó perquè els partits donin la talla i convencin a la gent de la veritable bondat de les seves promeses, primer Catalunya i després les cadires, ja sé que és difícil perquè som humans i la carn és dèbil, però l'immediat destrueix el futur.

Ja no m’estenc més i avui faig un brindis desusat en mi, però l’ocasió s’ho val:

Visca Catalunya!

Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL