L'altre dia en el meu escrit sobre el ple extraordinari, i sense ànims d'afalagar-lo, vaig escriure que la seva actuació em va semblar la d'un polític professional. Va posar en el seu lloc al venedor de fum que tenim assentat actualment a la cadira d'Alcalde d'Igualada.
Reconec que encara que no tenim les mateixes idees o afinitats, vostè té coherència amb el que diu creure i això ho respecto profundament, encara que ja sap que no trobo bé que s'hagin acceptat compensacions en forma de càrrec de confiança. Però, què hi farem! Tots som humans.
Actualment entenc quan diu que per complir tot el que pot del seu programa electoral - estan en minoria i en l'oposició - que pacta amb qui sigui. És una manera de fer política, raonable, pragmàtica i coherent. Per això voldria comentar-li el següent: He notat un canvi d'actitud en la seva manera d'actuar en l'Ajuntament, sobretot en el passat ple extraordinari i també en els missatges que envia quasi cada setmana en forma de recadets al grup en el govern, del que a vegades vostè també en forma part.
Un d'ells que vaig llegir la setmana passada a un diari local, i no per la seva banalitat deixa de ser important. Va ser el del tema de les cagades (per dir-ho pel seu nom), de gos en diferents llocs de la ciutat, principalment en parcs on juguen els nostres fills o nets.
La seva suggèrencia era que l'Ajuntament fes complir les ordenances i no anava més enllà.
Miri com a membre significat del consistori que és, li demanaria, que a part de fer o exigir coses que ja s'haurien d'estar fent i no es fan, donés solucions pràctiques d'aplicar. De no fer-ho em temo que tot es quedarà només en la denúncia.
Si m'ho permet, com a propietari cívic de gos li explicaré certes coses i li faré certs suggeriments en aquest tema.
Primerament li voldria fer notar, que l'única mesura que ha pres l'Ajuntament sobre el que ens ocupa, és la de posar uns cartellets molt bonics (tres en un mateix parc), avisant que si no es recullen les deposicions els multaran. Però clar els cartells no multen per si sols i tampoc hi mai ningú que s'hi dediqui específicament.
"Problemàtica dels gossos i dels propietaris:"
Hi ha molts propietaris que diuen ser cívics, i quan arriben al parc, per posar un exemple el de la Solidaritat, desenganxen gos de la corretja i el deixen campar solt. Si l'animal fa les seves deposicions en un lloc que no està a la vista o el propietari esta distret perquè està parlant amb altres, no ho veurà, i ja tenim una deposició "cívica" al bell mig de la gespa, on juguen els nens i que no recull ningú. N'hi ha d'altres, diguem-ne no tan cívics, dels qui ni es prenen la molèstia de recollir-les, ni les vistes, ni les no vistes. Ni als parcs ni a les aceres.
"Pipicans"
N'hi ha de dos tipus. Un diguem-ne més coherent i un altre que sembla pensat amb la part del cos que es la que es recolza en la cadira, que no pas amb el cap del seu dissenyador.
Tipus "A" Un tancat metàl·lic, rodejat de canya americana, amb un dispensador de bosses de disseny, una farola a l'interior (no hi podia faltar) i també us bancs perquè el propietari del gos no es cansi.
o Avantatges: La tanca metàl·lica és molt robusta, les canyes tenen una doble funció, aïllar i absorbir part del nitrogen contingut en els pixats dels gossos.
o Inconvenients: Com cap dels tipus dels pipicans té un drenatge i uns col·lectors que evacuïn a les clavegueres - estan folrats amb plàstic per sota - els pixums no absorbits per les canyes queden només soterrats i quan plou es fan tolls que contenen més pixum que aigua, amb la insalubritat que això suposa. Les faroles estan molt malmeses i corroïdes degut a la quantitat d'animals que s'hi pixen. Els dispensadors de disseny, no estan dissenyats per donar les bosses d'una en una. Actualment hi ha gent, que no són precisament propietaris de gossos, que se les emporten en grans quantitats. Això fa que quasi mai hi ha bosses quan es necessiten. Fa fastig entrar a dins del recinte, doncs està ple de deposicions. Quasi tothom pensa que ja hi ha algú que s'encarregarà de netejar-ho.
Tipus "B": Parc del Transit.
o Inconvenients: El terreny fa baixada, hi ha unes febles tanques de fusta, mes adequades per un jardí privat que per un pipican públic. No hi ha embolcall vegetal al voltant i si uns arboços a dins que impedeixen recollir les deposicions, que els gossos es fan sota. També hi ha una farola molt deteriorada per les mateixes raons esmentades anteriorment i una caixa d'elements elèctrics també molt malmesa. Al fer baixada el terreny i no haver-hi cap entorn de canyes, part de la sorra barrejada amb pixums s'estén pels voltants del pipican. Salubre no ho es gens. (Premi xapuça total, pel dissenyador).
Una vegada explicada la problemàtica dels pipicans, l'hi faig algunes suggerències perquè les faci arribar a les "altes" instàncies.
Suggerències:
El pipicans més adients serien en la meva modesta opinió, els de tipus "A", però sense la farola a l'interior. Seria convenient fer-hi un drenatge i posar-hi uns col·lectors que aconduïssin els líquids fins a la claveguera. La vegetació al voltant ja està bé. Les canyes americanes tenen molts nòduls, les arrels absorbeixen molt i la planta aïlla bé de vistes. Els dispensadors de bosses haurien de ser del tipus "una per una".
Mesures e interpretació de l'ordenança:
Si no se'n fa ús d'una ordenança, és com sinó existís. En comptes de tanta gent netejant hi hauria d'haver una vigilància específica als parcs, de manera que s'evités que s'embrutessin. En aquestes cas seria doblement efectiva, doncs hi ha moltes persones que no tenen gos, però que no tenen cap problema en embrutar (llaunes de begudes, bosses de patates, pipes, etc.). El procés hauria de ser progressiu. Primerament advertir i fer complir l'ordenança, sense més. Desprès d'un temps, multar a qui embruta. Crec que seria molt adequat que a més hagués de netejar el que ha embrutat. La multa podria ser retirada anant a l'Ajuntament (perquè fos una molèstia) dient que s'ha fet la neteja. Finalment multes reals, incrementades pels reincidents. Una tasca educativa progressiva.
Crec que aquestes idees, amb tota la cautela del món, haurien de sortir dels funcionaris responsables i tal vegada dels polítics com vostè Sr. Calbó, fent us del sentit comú, observant i preguntant a la gent de la neteja.
Per cert. En els dos parcs esmentats hi ha ara una plaga de paparres. A la gent de la neteja els hi han dit que vindrà, no se sap quan, una brigada antiparasitària de Barcelona per solucionar el problema. Que es donin presa, si us plau.
Posant cartells, o demanant que es compleixi l'ordenança, no es resoldrà el problema. Aquests temes s'han afrontar. No n'hi ha prou només d'advertir.
No em vull allargar perquè per avui ja n'hi ha prou. No em puc estar de dir un lema que haurien de tenir molt present: "no és mes net el que més neteja, sinó el que menys embruta". I és molt més barat prevenir que curar.
Que passin un bon diumenge.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada