dijous, 28 d’agost del 2008

Que hi feu amagats sota les faldilles de la mama, ara que és l'hora dels fets?

El meu "àngel de la guarda" o haig de dir "un ocellet", m'ha fet arribar aquest article d'en Sostres, que faig avinent als que proclamen l'idea de la sociovergència. És necessari tornar a parlar de pactar amb uns que tenen la patent de Corsari, per espoliar Catalunya? Tots els partits nacionalistes Espanyols son iguals, blaus o vermells, amb rosa o gavina, les seves marques blanques serveixen a l'amo de Madrid. Ja ho deia l'evangeli, "no serviràs mai a dos senyors, perquè sempre serviràs millor a l'un que l'altre" i la preferència ja sabem tots quina és. Així dons aquesta gent "lluny de la roba" ens estan venent per un plat de mongetes i dubto que reclamin la botifarra, no tenen el que s'ha de tenir, per molt que baladregin.

Josep M.

Després de 23 anys

Per en Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Després de 23 anys de confrontar patriotisme amb benestar social, d'agitar l'espantall de la balcanització, de dir que el problema no era la manca d'inversió d'Espanya sinó la mala gestió de la Generalitat; després de 23 anys de presumir de capacitat de gestió, d'acusar Convergència i Esquerra de repartir carnets de catalans bons i dolents, i de reclamar-se més catalanistes que Jordi Pujol; després de tots aquests anys i tota aquesta cantarella, sobretot els socialistes i per defecte els seus gossets faldillers d'Iniciativa, tenien per fi l'ocasió de demostrar que qui havia dubtat del seu amor a la nació s'equivocava i que qui els acusava de sucursalistes dels socialistes d'Espanya, senzillament, no sabia de què parlava.

Tenien el poder i l'ocasió de demostrar que estaven disposats a defensar Catalunya per damunt de qualsevol altra obediència i circumstància. I el que Saura i Montilla han fet és pactar amb Zapatero per salvar-li la cara, al preu de deixar la nació a l'estacada.

No hi havia excusa, perquè, governant, havien pogut constatar que sense finançament no hi ha política social, que la referència del PSOE als Balcans és Sèrbia, tal com ho demostraren fent-li costat contra la independència de Kosovo, i que la inversió de l'Estat és deficitària fins al punt que la Generalitat, durant tots aquells 23 anys, més que gestionar, va haver de fer miracles.

I tot i així, tot i haver constatat la clamorosa injustícia i l'auxili que Catalunya necessita, han preferit agenollar-se i obeir l'amo espanyol que els mana.

Ja no és que el nacionalisme sigui excloent, ni el discurs de Convergència. Ens ho han dit ells mateixos, i a la cara.

Governants d'una nació que en serveixen una altra. En qualsevol país normal, això són pirates.