No m'extendrè massa, doncs sempre més val una imatge que mil paraules.
No pretenc entendre d'arquitectura, ni de restauració, però després de investigar una mica he trobat les següents fotografies, que donen una idea del que vull dir:
Edificis fabrils manchesterians (mills) d'Ancoats Manchester.
Restauració del Vapor Vell, com a Biblioteca.
Projecte de restauració d'un “mill” a Manchester, com edifici d'apartaments.
Projecte de restauració de la Cotonera Igualadina.
Semblances i diferencies:
Edificis manchestrians d'Ancoats, tots d'obra vista. Restauracions en mans privades, principalment com a lofts i apartaments. Edificis amb una bellesa arquitectònica, sens cap gènere de dubte. Restauracions preservant l'aspecte extern original.
Edifici del Vapor Vell, restauració pública com a Biblioteca, exterior d'aspecte original, edifici molt bonic.
Cotonera Igualadina, restauració en mans públiques. L'aspecte virtual de la restauració no preserva en res el l'original, apart de finestres i portes. Sembla un edifici fet de nou i lluny de qualsevol model extern manchesterià, tots de totxana. En tant a bellesa arquitectònica i aspecte, edifici vulgar.
L'edifici de cal Martí Enrich, és certament una mostra molt superior d'arquitectura industrial, molt més bonic i tanmateix segons el POUM va a terra.
Sense entrar en moltes altres consideracions com cost privat o públic, d'uns i dels altres, utilitat i cost futur de manteniment.
Com que en les fotografies adjuntes i en el enllaç a noves fotografies d'Ancoats, Vapor Vell i Cotonera hi han prou exemples per crear opinió visual. Jo ho deixo al vostre criteri i opinió, el meu ja el sabeu.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada