dimarts, 5 de gener del 2010

Carrils bici a Igualada com a entelèquia dels progressistes d'Entesa i del seu club del fans, els del PPc:

Vagi per endavant, que els ciclistes per necessitat o per convicció mereixen tots els meus respectes. Jo mateix ho havia sigut, m'estic pensant tornar a ser-ho.

Com sabeu jo em dedico a observar les coses i a extreure les meves pròpies idees, no les que em volen vendre. Ara des de fa un temps, quan passejo amb el meu gos pel Passeig Verdaguer, miro penso i analitzo sobre els nous carrils bici, escolto a la gent i en trec conclusions.

Aquestes son les meves reflexions:

Abans de fer una inversió i mes quan es fa en quelcom dit social, s'hauria de saber si de debò ho és, constatant el nombre de usuaris actual i futurs i la utilitat i usos que aquestos en fan i faran dels carril bici.

Es de suposar que l'Ajuntament te un registre de bicicletes i que apart de saber el nombre de bicicletes que hi circulen per Igualada, saben si aquestes son de carrer, de carretera o de muntanya - hem de pensar que les bicicletes de carretera i de muntanya, són per la muntanya i per la carretera - per tant a l'hora de calcular podem prescindir d'elles. Una vegada donat aquest pas i com que sabem el nombre de les mateixes, veure si aquest justifica una gran inversió, una de mitjana o només una de petita en vies molt concretes.

Una bona manera de procedir, seria enviar un qüestionari als propietaris (l'adreça és té al registre), amb la pregunta sobre el ús que en fan o farien. Evidentment els que no la tenen registrada, no poden opinar. I també es podria preguntar a associacions relacionades amb ciclistes urbans. Una vegada fet aquest pas, es podria tenir una idea del que és pot fer, del que es raonable fer i del que s'hauria de fer. Inclús preveure el futur - si hi ha anualment un increment substancial de ciclistes - amb coneixement de causa i mesura. També s'hauria de tenir en compte que a Igualada, ja se'n va fer un de carril bici - aprovat per tots els grups Municipals - i que va haver de ser derruït a cause de les protestes dels ciutadans (quan encara és feia cas de les protestes), entre altres connotacions amb el cost que això va suposar per les arques Municipals, tant el fer-lo com el desfer-lo.

Ara elucubrem una mica i anem sobre el que hi ha i el que és vol fer.

  • Sabem ja quin és el parc de bicicletes? Moltes, poques, les suficients per justificar la inversió.

  • Sabem en que i perquè s'utilitzen? Per anar a treballar, per anar al institut, a les zones esportives, per traslladar-se dins la ciutat, per esbarjo, per anar de compres, etc.

  • Sabem on s'utilitzen? Al Passeig, al Polígon, a la Rambla, al centre antic, etc.

  • Sabem qui les utilitza? Homes de negocis, obrers, estudiants, mestresses de casa, jubilats, etc.

  • Sabem amb quina freqüència s'utilitzen? Diari, entre setmana, cap de setmana, mensual, etc.

  • Sabem el nombre de gent que l'utilitzen? Molta gent, poca gent, quasi ningú, etc.

La meva impressió és que no se sap res de tot això i que es fan des de l'idea de moda progressista de que els carrils bici son “guays”, visuals, ecològics, electoralistes i tantes altres excuses que es fan servir els “pijo progres”, quan no hi han o no s'han estudiat altres arguments.

Evidentment un carril bici que complexi una serie de paràmetres, no solament és vàlid, sinó útil i necessari. Fet només de cara a la galeria, és una despesa demagògica, inútil i innecessària.

Dos exemples, entre d'altres:

Carril del polígon: Fet al voltant de una illa d'indústries al polígon: Molt perillós, inútil, mal fet i construït amb tota la “mala bava” d'aquest mon, per evitar l'aparcament a la zona de servei dels edificis i aconseguir d'aquesta manera, fer pressió per portar als cotxes a aparcar o a les zones blaves o al “maleit” pàrquing Municipal del nou Hospital.

Carril del Passeig: Un carril bici que cada 35/40 metres te un cedeix el pas (jo a dia d'avui, encara no he vist cap ciclista que afluixi al arribar-hi) i un pas de vianants, és una solemne aberració. Els passos de vianants estan al costat de uns arbusts lo suficientment alts per no permetre la visibilitat, amb el perill que això comporta, sobre tot davant d'escoles com el Mowgli.

Freqüència d'ús: Jo en uns tres quarts d'hora al puc contar com a màxim 4 bicicletes circulant. A la web de l'Ajuntament en podeu trobar varies fotografies, una sola amb ciclista (perdó dos), no sé quantes ni poden passar al dia, però la freqüència és mínima i comprovable. Han aprofitat el pla Eñe, per rebentar, i tornar a posar paviment i semàfors nous – carril bici inclòs - en el Passeig davant del carrer Joaquima Vedruna i asfalt anti-derrapant al carril bici a tot el Passeig.

Valia la pena aquesta despesa? Al meu entendre no! Hi ha tan sols una cosa que m'agrada (apart de l'estètica) d'aquest carril bici tan “guay”. Quan plou o neva com aquestos dies, l'única part del Passeig que no rellisca és el carril bici i com que tenen molta cura de que aquest llueixi, quasi sempre està net de fulles i altres. Els vianants poden circular-hi evitant la resta del Passeig, que es torna molt perillosa sobre tot per la gent gran i perquè no es neteja amb la mateixa eficiència, en les circumstancies esmentades.

Voleu dir que no haguera sigut millor - i hagués beneficiat a moltissims mes ciutadans - si s'hagués canviat el terra de la resta del Passeig per fer-lo transitable pels vianants en casos de pluja i gel, i haver deixat el carril bici com estava. Perquè clar, si s'ha de comparar el que és més útil - si pels vianants o pels ciclistes - els que va a peu guanyen per golejada. O és que es tracta de crear modes i vendre progressisme inútil i absolutament buid de contingut, de cara a les pròximes eleccions?

La propaganda electoral que se la pagui cadascun de la seva pròpia butxaca i més en els temps que corren.

Que ho bicicleigin bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Tens tota la raó. El carril bici és l'únic lloc del passeig on es pot circular amb la quasi seguritat de no relliscar de tot el passeig.

I una pregunta a l'aire. Està penalitzat caminar pel carril bici? Jo ho faig, i així evito torçades de peu (per les rajoles trencades de la part que correspont a "caminants"

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Benvolguda Sra.
Gracies pel seu comentari.
Seguint el fil de les seves preguntes, realment no crec que la multin si camina pel carril bici i tampoc crec que tingui problemes amb els ciclistes, la freqüència dels mateixos es absolutament sota mínims. En l'únic terreny que son realment eficients multant, és amb tots els temes respecte a l'empresa municipal SIMA - zones blaves i grua Municipal - crec que deuen anar a peça cobrada, doncs si esmercen el que no està escrit. I és que quan un munta un negoci i ell mateix crea les necessitats s'ha de vetllar molt perquè rutlli.
Cuidis, que si no ho fa vostè, ells no ho faran.

Anònim ha dit...

Je je, Bon any a tothom, aixo primer de tot.
Jo voldria fer un suggeriment als patetics governants que tenim a l'ajuntament, i es que si volen fer cosetes inutils i nomes per passar el temps que juguin a "LA FARMVILLE" aixo al menys no costa diners al poble.
Per cert al poligon ja n'han fet un altre de carril bici, perillos o mès que el que van fer primer.
En fi, espero que cada segon que passa sigui un segon menys que els hi queda per estar fent .......

climent ha dit...

Sembla que no saps com funciona la cosa. El govern muncipal es elegit pel poble amb l'encàrrec de que administri els bens i interessos d'aquest. Però aixó es només la teoria. Alguns ajuntaments funcionen amb estil "bananero". Els ciutadant no compten nomes que per una cosa, per engreixar les arques. Demanar si volen un carril bici? i com el volen? I en quin lloc? Perqué demanar si la llei els hi permet fer el que els hi dona la real gana? Que volen arreglar un carrer i convertir-lo en bulevard. No passa res, es fa i prou. Que els veins s'hi oposen? No passa res. Que els veins tenen que pagar un impost especial per les obres? A pagar i callar i poble de tu que t'hi oposis que s'et mengen viu. Es el sistema. Nomès ens queda l'esperança que en unes properes eleccions el poble, col·lectivament, tingui un atac d'intel·ligència i voti una alternativa, que hi és i creuar els dits, també s'ha de dir, per que no sempre et deixen fer el que creus millor....

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Amic Climent,
Primer que tot bon any.
Com molt be saps les meves opinions, no sols són menystenides, sinó que també molesten i molt, inclús subtilment, estic vedat a alguns mitjans escrits, a canvi de les 30 monedes de la propaganda institucional.
Sobre el que escric, no és el com funciona l'Ajuntament, això ja ho he comprovat en moltes ocasions i de moltes maneres i tens tota la raó del mon. Però la meva crítica és sobre com penso que haurien de funcionar i la forma de fer les coses. Que haurien de ser, el millor ben fetes possible. Ja sabem que mai seran fetes al gust de tothom, però carai! Entre el com ho fan i el com ho podrien fer hi va un abisme.
Que el poble només te veu cada quatre anys, és una de les regles del joc, en la que no hi estic d'acord. Les patents de cors són cosa d'altres temps i els vots no són un full en blanc de quatre anys, que permet fer el que es vol durant aquest període, amb els diners del poble.
Així ens va amb els casos de corrupció descoberts, que són només la punta del iceberg i els que queden per descobrir.
Quan es perd l'ètica també és perd l'estètica i a vegades les mones vestides de seda, s'obliden de que són mones. Els ciutadans els hi hauríem de poder recordar i demanar comptes en qualsevol moment de la legislatura, és el nostre dret, doncs qui paga mana. No ens vam treure de sobre una dictadura feixista, per haver de suportar una dictadura socialista o de qualsevol altre classe, encara que només sigui per quatre anys.
No desesperem les coses han de canviar i granet de sorra a granet de sorra ho aconseguirem.
Una forta abraçada.
Josep M.

alex ha dit...

Pero per si fòs poca l´experiència obtinguda, aquest 2010 afagirem a les despesses de l´ajuntament 250.000€ més per a tindre més carril bici, que creix com una plaga. Si contessim totes les inversions que s´han fet a Igualada pel carril bici, tindriem tots els ciutadans una bicicleta nova, que segurament estimularía més l´ùs de la bicicleta entre els ciutadans.
Algú s´ha plantejat que ha Igualada, a diferència d´Amsterdam, tenim moltes pendents, fet que obstaculitza a la majoría de la ciutadanía a fer ús d´aquest servei. Si anem a prop anirem a peu, si venim de lluny, no tothom pot fer-ho. Venir o anar a treballar, anar de compres o portar els nens a l´escola o els avis en bici es un fet que no es viable. . Afegit a una metereología d´hiverns força freds i estius molt calurosos, que encara dificulta més a la gent utilitzar la bicicleta per al transport diari. No m´imagino un Sr Alcalde arrivant, a ple més de gener amb glaçades i nevades a l´Ajuntament, abrigat al màxim, amb la seva bicicleta. O a ple mes d´agost suat a un Plé de l´Ajuntament. O Potser està pensat per que l´utilitzi la gent jove per anar a les discoteques del poligon les nits del cap de setmana. Toquem de peus a terra sius plau.
Penseu que tan sols es podríen regalar 17.000 bitllets d´autobus amb el pressupost de carril bici per al 2010.
Potser així podriem promoure amb més seny un transport ecològic, afavorint l´us del transport públic, que no estaría de més en un futur no molt llunyà sigui completament elèctric.
Potser ja està bé que sempre acceptem que juguin amb els nostres diners i més en temps de crisis.
Tan sols volem polítics que pensin en el bé de la comunitat, es tan difícil això?

Àlex

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Àlex,
Gracies pel teu comentari.
Tanmateix tens raó que amb les inversions que s'han fet probablement és podien haver comprat moltes bicicletes noves, no per tots però possiblement per bastant gent necessitada, que ho haguessin agraït molt. En tot cas per intentar posar de moda les bicicletes, primer s'ha de predicar amb l'exemple i si s'ha aconsegueix una quantitat de gent que justifiqui el posar carrils bicicleta fer-ho amb seny i mesura, no com a propaganda.
La quantitat de ciclistes urbans (no de muntanya o de carretera) ha de justificar la la quantitat invertida en carrils bicicleta. No es poden fer carrils abans de saber les bicicletes que hi circularan, com no es poden fer carreteres, sense saber si hi circularan cotxes, com tampoc no es pot posar un pegat, abans que hi hagi una ferida.
Un altre factor és com és fan els carrils bici, amb totes les premisses de seguretat, tant pels ciclistes com els vianants, cosa que no es compleixen en molts dels carrils bicicleta dissenyats a Igualada, que s'han fet més com a propaganda que com a efectivitat real, senzillament són perillosos i estan mal dissenyats i això no te res a veure amb la utilitat o no dels carrils bicicleta.
Del teu comentari, t'haig de dir que no estic d'acord amb el que parles de temperatura. A Holanda el hivern es molt més cru que aquí i la gent segueix anant amb bicicleta.
En quant als desnivells, tens raó, Holanda com el Delta del Ebre els terrenys són molt mes planers i hi ha unes costums molt arrelades en el ús de la mateixa, cosa que no passa aquí. A Xina pel contrari feien ús de la bicicleta no per raons ecològiques, sinó econòmiques i actualment molta gent està canviant la bicicleta pel cotxe.
S'ha de tenir molta cuita en els arguments emprats pels “pijo progres”. Molt exhibir moda ecològica, però a ells que no els hi toquin el cotxe oficial o particular i no hi ha cap d'ells que sàpiga el que es viure, com la gent que diuen defensar i representar.
Per cert, les bicicletes porten les rodes de derivats del petroli i els materials del cos i dels mecanismes de la mateixa, estan fets amb materials i processos industrials altament contaminants. Per tant “menys llops caputxeta”!
Jo crec en les coses fetes amb sentit comú i ben desenvolupades, no les xapuces que és fan només per sortir a la fotografia, fer propaganda electoral i seguir agafat a la mamella tant temps com es pugui.
Pensa que el bé comú acaba on comencen els interessos personals de molts polítics.
Repeteixo, gracies pel teu comentari i fins un altre.
Josep M.