El Rec en mans del POUM?

Haig de dir que m'estimo el Rec, és part de la meva vida, part de la Igualada que em recorda el meu avi i part de la meva feina, doncs fa molts anys que treballo amb adobers.

Apart d'aquestes connotacions personals, he de dir que no tinc una concepció formada de com ha de ser el Rec. El que si sé és que cada dia, si puc, camino per pur plaer per els seus carrerons en anar a visitar els adobers, i això em fa respirar l'essència d'una Igualada que va ser i encara és, quelcom que em dona vida.

En la celebració dels nou primers mesos de la Veu de l'Anoia vaig redescobrir l'adoberia de ca l'Anicet Gabarró. Us enganyaria dient-vos que no hi havia estat mai - alguna que altre vegada hi havia entrat a dins quan encara hi adobaven - però em va impressionar la recuperació de la bellesa aconseguida en aquestes construccions antigues. Unes voltes extraordinàries, que acompanyades d'una llum velada et fan respirar aires d'altres temps. Un encert d'en Ribaudi haver escollit aquest lloc quasi màgic.

L'altre redescoberta, ha estat en l’estudi d'en Ricard Vila i gràcies al Rec.0. A sota i pràcticament intacta, hi ha una altre adoberia que vaig retratar amb una certa fascinació. En els baixos on hi havien els clots, em va venir un flaire mental de l'olor que feien, com les que havia vist i olorat a la del meu avi, on quan era molt petit caminava per entre ells, amb la por de caure-hi. Allà on les pells es nodrien d'extracte, fins a agafar la consistència volguda, per transformar-se després d'un procés molt llarg, en corretges de transmissió de l'energia del vapor cap a les maquines.

Vaig tenir alguns “flash-backs” de coses que ja no recordava, una experiència quasi mística. Mai se'm havia acudit que es podrien recuperar. El Rec.0 em va fer pensar en la quantitat de coses amb les que es podria enriquir Igualada amb quelcom que no sigui ciment o totxo, sinó amb historia i fascinació.

Quelcom que pot fer que molta gent vulgui visitar Igualada perquè això es un valor afegit, que els talents joves d'Igualada han tornat a la llum i seria una llàstima que desapareguin per culpa de deliris de grandesa.

Les argumentacions per recuperar la Cotonera, que al no ser una proposta privada sinó publica ens costarà molts diners a tots plegats, ara i en el futur, són molt més valuoses en aquest cas. Les restauracions almenys fins ara, i que duri, han estat en mans privades. I això fa que sigui la imaginació, la iniciativa i el risc privats i no la “visió” política, el que la mogui.

Encara no he tingut temps de mirar el POUM. Simplement cops d'ull. Però la concepció del barri del Rec, va ser dissenyada i pressa en ple boom immobiliari i l'idea era poder traslladar les adoberies a l'altra banda del riu i al rec fer-hi una façana residencial, evidentment obtenint unes plusvàlues per la re-qualificació de les mateixes, i de les que hi volien participar i aprofitar l'Ajuntament d'Igualada per la revaluació i el de Montbui per la construcció del Polígon Industrial on anirien els adobers.

Aquesta situació d'especulació que semblava sense fi, tots sabem com ha acabat i en la situació que ens trobem per culpa d'ella. Per tant les idees d'aleshores no són vàlides ara, que simplement ha de prevaldre una altre manera pensar. Perquè com diuen “errare humanum est, diabolicum perseverare”. I pel que sembla hi ha gent que no han après gens dels errors comesos en aquests darrers temps per aquesta manera d'actuar, ni de les seves conseqüències i ara volen continuar corrent a pinyó fixe, com si res no hagués passat. Clar que ho fan sense cap risc, simplement amb els diners de tots i en un model que ja no te cap sentit, i que hipoteca el futur de la ciutat per a molts anys, almenys en aquesta zona.

Tenim un centre de la ciutat que es va buidant de comerços i un zona del rec que ha mostrat per sorpresa de tots la seva capacitat de crida. Que fem! Podem seguir fer volant coloms amb grans construccions estil outlet Can Roca o WTC o gastar-nos € 30.000 per estudiar el teixit de comerç del centre d'Igualada (per aquesta última feina només feia falta una càmera de fotogràfica i anar a consultar amb els agents de la propietat, evidentment molt més econòmic), a la vegada que volen acabar de destruir-los amb els deliris de grandesa de les construccions esmentades (300 botigues en el WTC i no sé que ni quantes en l'Outlet de Can Roca - tèxtils no -).

Potser ja és hora de que l'Ajuntament es dediqui només a administrar, que és la seva feina i recolzes als ciutadans (parents exclosos, per raons obvies) en les seves iniciatives privades. En general els ciutadans semblen tocar més de peus a terra i tenen iniciatives plenes d’imaginació, sentit comú i mesuren els costos i els riscs de manera molt diferent que els polítics.

O volem una Igualada que conservi el seu esperit, o simplement una ciutat dormitori esponjada o no, en la qual no sigui possible qualsevol creació de riquesa productiva. I que tot passi per unes empreses Municipals que volen competir amb la iniciativa privada, això si amb els diners de tots i sense assolir cap risc. La conseqüència de tot això serà acabar d'arruïnar-nos, endeutar-nos fins a les orelles, en nom d'una mal entesa economia de progrés.

Vull una Igualada dels Igualadins, pels Igualadins i feta per Igualadins. I em sap greu que ho vulguin capitalitzar els il·luminats de torn, que no troben res bé si no ho fan ells. Perquè ells se n’aniran, però Igualada es queda.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol