He llegit amb estupefacció un post en un mitjà de comunicació local i el sentiment que m'ha quedat ha estat d'incredulitat, malgrat haver vist coses de tots colors.
Amb la noticia d'avui i les seves connotacions em dona la impressió que el temps ha retrocedit. Sembla ser que hi ha qui pensa que estem en un règim comunista, on l'administració pública es dedica a tutelar / controlar a ciutadans i empreses i al mateix temps se'n “refot” d’ells, és inversemblant que gent que es diu democràtica, intenti a dia d'avui aplicar principis de règims totalitaris.
Doncs això és el que s’ha succeït a casa nostra.
Tot s'ha produït davant la sortida a concurs de la concessió de la gestió del CAP d’Igualada Nord, a la qual hi optava un grup “privat” de metxes i infermeres. En el proces per tal impedir l'accés d'aquestos a la gestió, en competència amb Consorci Sanitari de l'Anoia “públic”, hi han hagut de tot i força:
Pressions per part de gent de ICV i especialment de la Sra. Montserrat Mateu, regidora de Educació no pas de Sanitat!? - visita a la seu de ICV inclosa, posts en la web del partit i articles als mitjans de comunicació. Declaracions dient que li semblaria “horrorós” que caigues en mans de la gestió privada (sic).
Per part dels representants de CCOO, cartes al lector plenes de mentides i afirmacions malintencionades.
Dues de les promotores del grup “privat” destituïdes del seu càrrec a l'ambulatori del Passeig, ambulatori dirigit per un familiar d'un dirigent del CSA i company de visites de la Sra. Mateu.
Una sorprenent moció d'urgència presentada pel PPc sobre aquest tema, perquè la gestió es concedís a “dit” al CSA, - reminiscències del passat? - en la que es veu un grau de connivència curiós, com el fet de que la Sra. Mateu ja portés la seva resposta escrita (veure vídeo del ple).
És divertit pensar que ara certes mocions del PPc es facin conjuntament amb els d’ICV, i tot perquè aquest cas s'havia de fer per concurs i d'una manera democràtica, establerta per unes normes “valides per tothom”, en el qual s'enfrontaven un ens “públic” amb un de “privat” amb el PPc recolzant el “public”, si més no curiós i bastant esperpèntic.
Em pot explicar algú aquesta forma tan “democràtica” d'actuar de tots plegats?
Em poden també explicar com pot ser que estiguin completament d'acord psc-PSOE, PPc, ICV i les CCOO abans de plantejar-se el tema, tan en les idees com en la forma de fer?
Algú diria que s'han venut l'enteniment, però sembla més aviat una cosa diferent.
A aquest concurs no s’hi hauria d’haver presentat el Consorci Sanitari de l'Anoia. No és ètic i probablement tampoc legal, dons aquesta empresa compleix totes les condicions per ser considerat mitjà propi del CATSALUT, que és qui convoca el concurs. No es pot ser jutge i part!
A més es van permetre la fatxenderia de presentar-s'hi per dues vies, per assegurar el tret. L'altre era una UTE entre l'empresa PROSS i el CSSI – que junt amb la CSA estan participats per l'Ajuntament d'Igualada i en ambdós casos tenen de President n'Aymamí -. Clar que aquesta UTE va “desaparèixer” del mapa quan es va veure que s'acceptava la candidatura del CSA. Ufff! I tot perquè una associació privada que optava al mateix concurs no tirés endavant.
Perquè tota aquesta parafernalia? Això fa pudor!
Aquesta concessió ha estat atorgada “provisionalment!” (¿) - que tenen por d'haver incomplert alguna llei? - al CSA, per millor qualificació!?
Osti tu, quin eufemisme! Això és com quan a l'escola es fan exàmens el fill del “profe” tregues la millor nota i per això li donessin un premi. Quan tothom sap que no és el més savi, sinó que l’ha ajudat el pare donant-li prèviament les preguntes.
Realment ho trobo tot tant patètic i tan penós que em dona d'impressió que estem en una república “bananera”.
Visualitzo al Chavez local, davant dels mitjans de comunicació preguntant:
· “Quina és aquesta empresa privada que vol gestionar el CAP d'Igualada Nord?”
Resposta del llepaculs de torn:
· “Una associació de metges i infermeres”
En Chavez local:
· “Que els expropiïn!”.
Tornant del nostre viatge virtual a la república “bananera”, i centrant-nos en el tema que ens ocupa, encara podem aprofundir una mica més i parlar de les impresentables, increïbles i impròpies d'un estat de dret, pressions i punicions a alguns membres del grup “privat” que ha tingut l'atreviment de presentar-se a concurs. D'això se'n diu abús de poder.
Amb la innocència de la gent de bona fe, i creure que tothom és honest, van anar a explicar prèviament els seus plans a la primera autoritat local i president del CSA Sr. Aymamí. Pobrets, no sabien el que feien, ara segurament ja se n’han adonat.
En fi que aquest tema reuneix uns estranys companys de llit, una regidora d'educació, psc-PSOE, PPc, ICV, CCOO, CSA, CSSI, CATSALUD i en el apartat punitiu, un familiar d'un membre del CSA. Que els hi vagi bé “l'orgia”, però em penso que han traspassat tots els límits.
Jo que em creia que els comunistes ja havien fracassat i desaparegut del mapa i ara resulta que estan vius i ben vius. I a més s'alien amb els del PPc en certs menesters. Qui paga mana i viure per veure!
Espero que el sentit de la justícia al final posi a tothom al seu lloc. Vull creure que estem en un estat de dret, i els que manen estan subjectes a als mateixos principis que la resta dels mortals i no que són gent que tiren pel dret, sense escrúpols de cap mena. Però desgraciadament ho veig negre coneixent el pa que s’hi dóna.
De totes maneres s’ha d’animar a que la gent sigui valenta i no tingui por. Qui té la raó sempre arribarà més lluny que els hipòcrites, mesquins i pocavergonyes, que actuen d'una forma totalitària, oblidant que només són servidors del poble i no els seus amos.
Només un simple comentari final, perquè ja n'estic fart de tantes fal·làcies. L'eficiència i l'eficàcia no estan precisament lligades amb això de la cosa pública, per molt que alguns hi pugin dempeus.
En aquest cas no parlem de les qualitats de professionals de medicina, sinó de gestors de centres, que és una cosa molt diferent. Per tant no intentem confondre constantment al personal.
El Síndic de Comptes ja ha advertit als gestors econòmics de l'Hospital el CSA per la seva mala gestió dels recursos - que no oblidem que són públics - encara que ells s'han fet l'orni. Però tot arribarà. Com diuen en castellà “a cada cerdo le llega su San Martin”, en el intrínsec sentit de la frase i sense cap connotació animalística, perquè tot cau pel seu propi pes.
No soc qui per dir-ho, però crec que s’ha de lluitar amb totes les forces en contra d'aquesta injustícia. Podeu contar amb mi en tot el que calgui, si mes no, tots plegats ens farem més forts.
Cuide-vos.
Josep M. Torras Payerol
PD: Enllaços als articles publicats en els mitjans locals, que il·lustren el meu post i també copia de la moció presentada pel PPc.
Entrades
2 comentaris:
Crec que això no té res a veure amb comunisme, m'entristeix que vulguem reduir les coses a esquerra-dreta i coses per l'estil, intentem no caure en maniqueismes de si estàs en un grup ets bo i si no estàs ets dolent. Això que comentes és l'essència dels sistemes de poder, on la majoria dels que es troben instal·lats -hi fan el que sigui per romandre en la poltrona, per això no dubten a buscar suports, fins i tot entre les teòricament forces antagòniques, i dic teòriques, perquè els únics que se les creuen som els ciutadans del carrer. Això és una prova palpable de que la ideologia ha mort i en el seu lloc s'han establert els oportunistes, tinguin una etiqueta o una altra, comportant-se com autèntics monopolis.
"Monopoli" vol dir: un sol oferent, però en la pràctica es pot parlar de monopoli quan en un determinat sector hi ha unes poques empreses que es comporten de fet com si fossin una sola, això és el que passa amb alguns dels polítics, en realitat es comporten com una empresa sola, perquè la seva empresa, el seu projecte, és el mateix: mantenir-se en el poder a costa del que sigui.
Parles de comunisme, però això que comentes passa també en el lliure mercat. Segons el sistema de competència perfecta s'han de donar les següents condicions:
1 ª condició: molts demandants i molts oferents, de manera que cap d'ells pot influir en el mercat amb les seves decisions: Aquesta condició no es compleix en la realitat perquè hi ha demandants amb més influència com el mateix Estat, igual passa amb els oferents, tota gran empresa pretén convertir-se en un monopoli i moltes vegades ho aconsegueixen. El gran es menja a el petit i acaba per apoderar-se de la totalitat del mercat.
2 ª condició: total transparència del mercat, tots coneixen les decisions de tots: Això en la realitat tots sabem que hi ha qui té accés a informació privilegiada més fàcilment i solen ser sempre els grans, de fet la informació avui en dia és una mercaderia d'especial importància .
3 ª condició: homogeneïtat dels productes, de tal manera que és impossible distingir els fabricats per un determinat productor dels fabricats per un altre: Això en la pràctica s'ha incomplert i ens ha portat a la competència monopolística.
4 ª condició: llibertat d'entrada i sortida del mercat: Tots sabem que hi ha barreres d'entrada per accedir a un mercat, tant és que sigui el lliure mercat o el mercat de les administracions públiques. Les empreses ja existents en el mercat tenen uns avantatges absolutes sobre les que intenten entrar, i fins i tot intenten sabotejar a les noves, a mi se m'acut una associació profesional d'àmbit comarcal de comerç que és molt donada a això ...
Salutacions,
David
David,
Gracies pels teus comentaris i creu que quan parlo de fets concrets els maniqueismes són simplement per fer comparances, més o menys encertades a fi d'intentar ser més comprensible, pot ser tens raó en que ens hauríem de concentrar en els arguments i això no te res a veure a quin tipus de grup pertany cadascú. Però tu també fas maniqueisme quan divideixes a la societat entre els polítics en general i els altres, per tant, poc o molt de maniqueisme en fem tots.
Jo no volia amb el meu post que em donessin lliçons d'economia de mercat, aquest te únicament la intenció de posar en evidencia una forma d'actuar en un fet concret, que no trobo ni correcta ni just, vingui d'on vingui, ni si la fan els meus o la fan els altres i per això em mullo.
Si vols discutir sobre els fets esmentats, encantat de fer-ho amb tu, sinó quan en tingui ganes agafaré un llibre d'economia de mercat i me'l llegiré.
Cuidat.
Josep M.
Publica un comentari a l'entrada