El cosí del Rajoy, en Jordi Riba, segon tinent d'Alcalde de l'Ajuntament d'Igualada, la Ronda Sur i altres bajanades.

Aquestes vacances em vaig fer el ferm propòsit de no escriure, per molt fortes que fossin les ganes de fer-ho, i he resistit fins avui. Durant aquests dies he seguit diàriament les noticies de la meva estimada Igualada i Comarca del Anoia a través dels diaris digitals.

Oportunitats per posar-hi cullerada arran de declaracions dels polítics en el govern, n’hi van haver vàries, malgrat, ingenu de mi, pensava que potser en temps de vacances deixarien de sortir als diaris... Però els agrada tant que no se’n cansen. Ara, tranquil, us donaré les meves impressions de tot plegat:

Inauguració de la Ronda Sur d'Igualada:

Estic estorat. He fet un recorregut d'aquesta Ronda en els dos sentits i no he trobat cap sortida directa cap a Igualada. Com es pot fer una Ronda Sur que vagi de Vilanova del Camí fins el Polígon de Montbui, passi per tot el Sud d'Igualada – De fet es diu Ronda Sud d’Igualada, no? - i no tingui ni una sola sortida al nucli urbà. En que estarien pensant quan van fer el projecte? Ho vaig trobar tan poc intel·ligent i tant increïble que vaig fer el recorregut dues vegades, per veure si m'equivocava, però no, és una “carretera” pensada per anar de Montbui a l’autovia. No hi ha una punyetera sortida cap a Igualada. Pot explicar algú aquest absurd tan gran, si no és per interessos dels que es volien resoldre el “seu” problema, i que segurament veurem en el proper futur? De qui són els terrenys on s’ha fet una reserva per poder edificar i que voregen aquesta via?

Parlant de Rondes, algú em podria respondre perquè ara en els documents oficials de l'Ajuntament ara és parla de la Ronda del Rec, quan sempre es va insistir per poder fer pagar als veïns que era un carrer i no una Ronda? Poden els veïns anar a reclamar que se'ls hi tornin els diners? Com deia en Ventura Gassol d’un company de govern. “diu tantes mentides que quan diu una veritat es posa vermell”. Els del nostre govern municipal també.

El repunyetero POUM i el idem Jordi Riba.

Diuen que és de persones intel·ligents rectificar.

L'entossudiment del Sr. Riba en certs temes em fa pensar que ell viu en un món paral·lel que no te res a veure amb el món de la resta dels mortals. Aquesta espècie de “levitació mística-política” es deu aconseguir mitjançant elixirs secrets, doncs no crec que per mitjans humans es pugui volar tan alt. Clar que la caiguda pot ser d'aquelles que fan història – amb el carnet a la boca, vull dir el de identitat – encara que per fer tot això, es necessita també el del partit.

Hi han dos temes en els que no baixa del burro ni que el matin. Un d'ells es el de la valoració del POUM. Llegeixo les seves declaracions en els mitjans de comunicació locals on diu que no sé quin ens estatal d'estadística afirma que a Igualada el valor real del habitatge nou és ara de 2.300 euros/m2 - amb una diferència del que ells van calcular el POUM d’un 3% - i per tant que hi hagueren hagut beneficis i no pèrdues si s'hagués aplicat el POUM tal com ells deien.

Al mateix temps llegeixo en dos mitjans locals que el valor del habitatge nou real a Igualada és de € 1.859 el m2 i en el altre de € 1.856 el m2 (un d'ells cita com a font la “Sociedad de Tasaciones”).

Els de les estadístiques oficials en que es basa en Riba, suposo que deuen ser els mateixos, que fa quatre dies deien que les obres del pla Eñe o Feoil – totxanes, llambordes semàfors, places inútils i carrils bici - solucionarien el problema del País, i ara han de rebaixar el sou als funcionaris per poder pagar els deutes contrets. I a sobre han parat obra pública absolutament necessària, perquè no tenen un duro – bona font de tota confiança, si senyor!. En fi una especie del cosí del Rajoy que li havia dit que lo del canvi climàtic, era un comte de fades.

Pel que fa a les fonts de la “Sociedad de Tasaciones”, potser siguin uns professionals més prop de la realitat i els números ja són diferents, encara que molts APIS ja voldrien trobar clients que fessin operacions a aquest preu o a d'altres encara més baixos..

Plaça de les Pompeu Fabra o de les Tortugues i el Alcalde Sr. Aymami.

He de rectificar el cost expressat de la renovació de la Plaça, que segons declaracions al diari es xifra en € 700.000. El cost real d'aquesta Plaça per tots els ciutadans ha estat de € 1.500.000. Els € 800.000 que es van treure del pressupost de l'Ajuntament per fer el pàrquing, que no s'ha fet i que s'han perdut en el pou sense fons de SIMA i els € 700.000 que diuen que ha costat. 250.000.000 de pessetes de les d'abans! Quin malbaratament de cabals públics, Déu meu senyor!

Zones Blaves. Aqui van de la maneta en Riba i n'Aymami.

Sr. Aymami una mica de respecte si us plau!. Dir que “discutir ara això de les Zones Balves és de riure” no deixa de ser una falta de respecte enorme a una gran quantitat dels seus conciutadans que en el seu dia no van estar conformes amb les seves decisions. Per cert la Sra. Imma Canas encara està esperant la resposta a l'entrada de les 10.700 firmes a l'Ajuntament al 19-03-2009. En fi, tot un exemple de celeritat administrativa o de la fatxenderia habitual. Crec que potser és vostè el que fa riure, encara que vulgui fer veure que parla seriosament. No és fent una consulta popular a 50 persones sobre els aparcaments externs a la Plaça de les Tortugues que es tornaran demòcrates. A casa meva 10.700 persones deuen pesar una mica més que 50. Però si aquesta és la manera en que vostès entenen i recompten els vots, en lloc de democràcia potser parlem d’una cosa diferent i aleshores anem-nos i que el últim apagui el llum.

Sr. Riba, dir que les Zones Blaves són un mal necessari i que estan justificades, és no dir res. Podrien tenir un cost mínim pels ciutadans, si són tan necessàries. Però molt em temo, que per l’únic que són necessàries és per tapar les vergonyes, del compte d'explotació de SIMA. Per cert, ja torna SIMA al Ajuntament la part del que recapta i que no és gestió? Perquè si no ho fa, s'està apropiant d'uns diners que no són seus i això és una infracció penal.

Ho deixo aquí, perquè per avui ja n’hi ha prou.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol