Després de les eleccions ens trobem que un partit va guanyar i es va nomenar el president de Catalunya. Vaig creure que els que no havien guanyat, donarien la famosa treva de 100 dies i es dedicarien, primer a reflexionar el que havien fet malament, per tenir uns resultats tan pobres. I després, a la vista del caire que prenguessin els esdeveniments, començarien a fer oposició “constructiva”. De fet, ja vaig criticar que la litúrgia parlamentaria impedís començar a treballar de seguida a un guanyador clar, quan el País està a la UVI econòmicament parlant.
Es obvi que encara no s’ha començat a governar. Per això no entenc certes posicions que simplement em sonen com una rebequeria. Criticar abans de formar govern, o mentre aquest s’està formant, ho trobo molt poc elegant i fins i tot una mica barroer. No donen ni els 100 dies de gràcia, que per mi demostrarien un “Fair Play” que se’ls suposa, però que no veig per enlloc. Clar que per certes coses s’ha de tenir un nivell i una categoria, i pel que es veu no és el cas.
També es obvi, que el guanyador ha fet el govern com ha volgut. També he de dir com ha pogut, perquè sempre s’han de conjuntar moltes circumstancies personals (qui no té un nap, te una col). Evidentment aquest govern no és el que voldria la oposició, ni en les persones, ni en els criteris, però això ja ho sabíem abans de començar i trobo molt poc assenyada aquesta pressa de posició. Sobretot abans d’haver-los deixat treballar. “Fets no paraules!” Deien quan manaven els que ara sols parlen. Però la diferència és que ara, la primera paraula - reduir conselleries - ja és un fet.
És clar que aquests polítics ni són Lords anglesos, ni esportistes de nivell. Lo seu és dedicar-se a posar pals a les rodes, fins i tot abans de que comencin a rodar. Per ells Catalunya no és el més important, sinó el seu ego com a persones i com a partits. I amb aquests joncs, no es poden fer cistells.
No és estrany que hi hagi desafecció. Ningú pot entendre que quelcom en estat embrionari, pugui ser discutit pel que serà quan sigui gran. Confondre el que encara no ha passat amb el futur és el seu problema de sempre. Fins avui no s’ha inventat la bola de cristall per veure’l. I el futur es fa treballant i no esperant-se asseguts al cafè criticant els que ho fan.
Aquests que han perdut el poder, ja han demostrat amb escreix que no ho són capaços d’endevinar futur, ni saben com fer-ho, ans el contrari. Ara a més, sabem que d’elegants i “Fair Play” tampoc en són, ni en saben.
Així està el País i així ens ha anat aquests darrers anys.
Que ho “fairplageu” bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada