Entre moltes altres coses aquests dies es parla de permutes i obres gratuïtes, com a mitjans per obtenir concessions d'obres publiques als Ajuntaments i com una forma de finançament del mateixos.
La idea en si em sembla perversa, encara que hi hagi una llei que ho permeti, doncs la llei només fixa la forma, no el fons.
M'explico. Sembla ser que quan es fa un concurs públic, per adjudicar una obra es molt habitual, que el constructor presenti els seus plecs al concurs sobre l'obra esmentada i alguns - els més espavilats - no ho fan solament sobre l'obra motiu del concurs, sinó que prometen a l'Ajuntament uns extres, depenent de la importància de l'obra. Des d'asfaltar un carrer, fer un camp de futbol, un Centre Cívic o un poliesportiu, sense cost addicional per l'Ajuntament. Moltes vegades aquest plus serveix per adjudicar el contracte a uns o altres i per justificar l'adjudicació davant de la gent del Municipi, (és que aquest ens fa un camp de Futbol gratuït, un centre cívic, etc.)
Aquesta forma de fer les coses, serà legal però no és ètica, i si em permeteu poc intel·ligent, pels qui han fet la llei, perquè només pensant una mica, podem arribar a certes conclusions que expliquen algun dels casos de presumpta corrupció, que ara són noticia en els mitjans de comunicació.
Si el concurs públic és per una obra, s'ha de decidir la major o menor bondat d'un projecte a través de les normes de la contractació de l'obra en sí. Els criteris poden ser el preu, l'experiència, la tecnologia, la capacitat per acabar-la en un termini raonable, etc. Mai s'ha de posar a la balança quelcom que en principi té l'aparença de gratuït, i que no te a veure amb el projecte.
Si el que es proposa és un premi addicional gratuït, per exemple un Centre Cívic, el que crec que seria mes just valorar-lo i descomptar-lo del cost del projecte i desprès fer un concurs addicional per fer-lo amb totes les garanties. Perquè ni el cervell més disminuït, pot pensar que aquest serà gratuït. Les misses ja se sap d'on sortiran des del principi i no fa falta fer veure que algú regala quelcom d'una forma altruista. No es tracta de mecenes es tracta d'empresaris que es guanyen la vida construint, no regalant.
Aquests canvis, permutes o regals, no fan més que corrompre les que haurien de ser unes relacions clares i netes entre regidors que prenen decisions sobre urbanisme i companyies constructores. I l'excusa de que d'aquesta manera s'estalvien tràmits és també una trampa, perquè una vegada aconseguit el projecte, el constructor que ha fet una promesa, sol variar el contingut de l'obra original amb l'excusa que s'ha enganxat els dits. En aquest moment ja te als regidors agafats pels bemolls i pot exigir que li requalifiquin l'obra, d'una manera que aquests dies n'hem vist, llegit i escoltat prou exemples. Aleshores és quan es veu que els regals, no eren tals, perquè només han servit d'esquer per pescar el peix. Moltes altres vegades tampoc es compleix amb la promesa gratuïta i al final tampoc es fa el que s'havia promès fer i només havia servit per justificar el que és injustificable.
Mentrestant els altres constructors - els que havien actuat de "bona fe" - amb un projecte que complia sobradament amb les normes del concurs, es troben amb un pam de nas, doncs se'ls hi han rigut a la cara al estar l'obra concedida a un altre, fins i tot a preus més alts que els que ells havien ofertat.
Per tant sigui legal o no, la llei que autoritza aquests tripijocs no és una llei intel·ligent, doncs permet la manipulació interessada de la mateixa, en comptes de marcar una pauta i donar seguretat jurídica, evitar discrecionalitats i assegurar d'igualtat d'oportunitats. Que per això es fan les lleis, perquè siguin justes.
I fins ara no hem parlat de corrupció, simplement de manipulació de la llei en benefici d'un determinat constructor. Perquè d'això altre ja se'n cuida qui se n'ha de cuidar, doncs presumptament de "haberla haila".
Que ho requalifiqueu bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada